"L'examen d'un mestre sabater" digitalitzat

Benvolguts lletraferits,

Recordareu que fa pocs dies us vaig parlar del meu llibre Teatre català inèdit del segle XVIII: "Examen d'un mestre sabater". Aquí hi trobareu el meu post.

Alguns de vosaltres vau manifestar la voluntat d'adquirir el volum, cosa difícil en una publicació acadèmica d'aquestes característiques.

 

Tanmateix, avui us puc comunicar que estem de sort. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ha digitalitzat el llibre, de manera que podeu llegir l'obra completa per Internet (el meu estudi i el text teatral) amb el mateix aspecte i format de la publicació original en paper.

 

Us facilito tot seguit l'enllaç corresponent (aquí). Ja no heu d'intentar buscar-lo ni tampoc pagar res. El podeu llegir de franc.

 

Espero que us interessi. Una abraçada ben forta i endavant amb la nostra llengua i la nostra literatura!  

  

Sobre Examen d'un mestre sabater, teatre inèdit del segle XVIII

Em permetreu que, sense que serveixi de precedent, aquesta entrada  faci referència a un llibre propi.  M'estic referint a: Anònim. Teatre català inèdit del segle XVIII: 'Examen d'un mestre sabater' . Estudi introductori i edició d'Anna Maria Villalonga. Barcelona: Reial Acadèmia de les Bones Lletres, 2010.
 

 

Si no m'erro, ja n'havia parlat en un altre moment (llegir aquí). Però avui hi torno perquè el volum, confegit en el context del tema de la meva tesi doctoral ("El pas de l'entremès al sainet en el teatre català de la segona meitat del segle XVIII a la primera del XIX"), ha estat ressenyat en el bloc "Des del Canadà", de Shaudin Melgar-Foraster.

Shaudin ha llegit el llibre amb deteniment i ens ha fet arribar la seva opinió, que aquí us enllaço. Com us podeu imaginar, per a mi és molt important, ja que Shaudin és doctora i professora a la Universitat de Toronto. Una veu autoritzada que ha valorat positivament una feina que, tal com ella ha comprès, vaig intentar dur a terme amb el màxim rigor científic i alhora, per què no dir-ho, amb molta il·lusió.  

 

Agraeixo enormement la lectura atenta de Shaudin i el temps que m'ha dedicat.

 

D'altra banda, aprofito per enllaçar també dues altres ressenyes que el llibre ha suscitat.

 

Una publicada a Serra d'Or per Guadalupe Ortiz de Landázuri (veure aquí)

 

I una altra publicada a la revista Llengua & Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans, escrita per Gabriel Sansano, un dels actuals experts en teatre popular català i professor de la Universitat d'Alacant (http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/264350/352003).   

 

I res més. Continuarem treballant intensament per la nostra llengua i la nostra literatura. Moltes gràcies a tots.

 

Presentació de "Dotze llunes a Saskatchewan", d'August Bover

 

El passat dimecres dia 3 vaig assistir a la presentació, a la llibreria Alibri de Barcelona, de l'obra d'August Bover Dotze llunes a Saskatchewan. El volum, publicat per Pagès editors, es troba a mig camí entre el dietari i el llibre de viatges. Recull les peripècies i les impressions d'un jove August al Canadà, quan hi va passar uns mesos, ja fa molts anys, com a investigador universitari.

 

L'acte, amb l'assistència de l'editor i presentat pel professor de la UPF Narcís Garolera, fou molt amè i agradable. Tant Garolera com el mateix autor van delectar-nos amb la lectura d'alguns fragments. I he de dir que les ganes que em van agafar de començar el llibre van ser enormes. Per tant, ho faré aviat. I així que l'hagi acabat, us en confegiré (evidentment) l'oportuna ressenya.

 

De moment us puc dir que vaig passar una bonica tarda. Inesperadament, vaig conèixer en persona un dels estudiosos que més cito a la meva tesi sobre el teatre breu català del segle XVIII i XIX, Antoni Serrà Campins. Havíem parlat per telèfon, però no ens havíem vist mai. No cal dir que la trobada  em va fer molta il·lusió. 

 

D'altra banda, vaig poder abraçar bons amics com en Jordi Raventós i la Míriam Cendra (tots tres vam estudiar Filologia Catalana junts i vam ser alumnes de l'August). Vam xerrar del passat i del present, vam riure a cor què vols i vam fer-nos algunes fotos que no demostren gaire perícia en el noble art de la fotografia. Què hi farem.

 

La Míriam i jo, que en l'actualitat compartim altres coses per aquestes casualitats que sovint ens depara la vida, estàvem desitjant tornar a trobar-nos en persona, al marge de la virtualitat de les xarxes.

 

 

 

Aquí ens teniu. Una mica mogudetes. Però felices.

 

No cal afegir res més. Una estona fantàstica. Us deixo amb el mínim reportatge gràfic de l'esdeveniment i us emplaço, naturalment, a esperar la ressenya. Gràcies per tot, August. Ja saps que, per a mi, ets un mestre i un referent.

 

 

 

Graduació dels alumnes de la Universitat de l'Experiència

El passat dia 1 de juliol, en el marc incomparable del Paraninf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, vaig tenir el privilegi d’assistir a un emotiu acte solemne.  

Els meus alumnes de la Universitat de l’Experiència (promoció 2011-2013) rebien els seus títols: el reconeixement de dos anys molt ben aprofitats, la culminació de tota una aventura, del gran repte d’integrar-se ˗ja en edat madura˗ dins l’engranatge del món universitari.  

No cal dir que em vaig emocionar de valent. En aquests anys, he descobert en ells un insaciable interès pel coneixement, unes envejables ganes de dur a terme tota classe d’activitats, un exemple de companyonia i de bon ambient. He tingut la sort de gaudir d’alguns incondicionals en les meves classes de Grau. He fet amics entranyables, persones que estimo moltíssim i amb qui, ara mateix, m’uneixen llaços que ja no es poden trencar. He compartit amb alguns trobades literàries, presentacions, dinars, concerts musicals, manifestacions indepes. Mai no sabran com els agraeixo que em segueixen i participin de les meves activitats. Per a mi, veure’ls aparèixer és sempre un honor immens. M’han ofert tones d’amor que mai no podré pagar.  

 

 

Per a un docent, l’aprenentatge constant és un deure, una obligació. I gran part d’aquest aprenentatge prové del alumnes, siguin joves o grans. Amb els meus “nens” de l’Experiència m’he sentit tremendament afortunada. Milionària. M’han ensenyat tantes coses! A somriure, a compartir, a mantenir la il·lusió, a acceptar la seva generositat, a millorar com a persona.

No puc dir cap altra cosa que gràcies. Com que són tan aplicats que han demanat a la Universitat que els allargui els estudis, a molts encara els veuré el curs vinent pels jardins de la casa. En qualsevol cas, els desitjo a tots una sort immensa. I, d’altra banda, les xarxes socials ens mantindran en contacte. Aquesta circumstància, impensable fa uns anys, resulta a aquests efectes una absoluta meravella.

Per desgràcia, la poca il·luminació del Paraninf no contribueix a aconseguir unes fotografies gaire bones. Però, sigui com sigui, aquí us deixo el meu petit reportatge gràfic.  

Tot intentant contenir l’emoció reviscuda, m’adreço a vosaltres: estimadíssims experimentats, moltíssimes gràcies!