Una vídua recent que se sent
perduda... una illa plujosa al nord de Seattle... el somni d’una botiga de roba
vintage... una gata blanca i peluda amb
un ull de cada color...
Amb aquests ingredients, la canadenca
d’origen indi Anjali Banerjee teixeix una novel·la senzilla i agradable, amb
una trama lleugera de lectura deliciosa. La vaig comprar en un impuls fa pocs
dies, en una visita turística a la Llibreria 22 de Girona. No en tenia cap
referència, però la seva coberta, amb la carona d’un gat reflectida en un
mirall, em va cridar poderosament l’atenció. Com que no és gaire llarga i es
llegeix molt bé, ja l’he acabat.
La botiga dels records perduts no és una gran novel·la, però tampoc
no té pretensions de ser-ho. Es tracta més aviat d’un text amable i saborós que
reflexiona, amb essencial simplicitat, sobre la pèrdua, les relacions humanes, els
contratemps que afecten la nostra vida, la dificultat de tirar endavant, la
solitud.
No explicaré l’argument. En realitat,
no posseeix gaire complicació. Dues veus narratives. D’una banda, la del
narrador en tercera persona, però focalitzat en el personatge de Lily, la
protagonista. D’una altra, la visió en primera persona de la Mixeta, la gata. Així
de senzill. Entre les dues desgranen una història d'atmosfera sobrenatural, amb esperits que pul·lulen amunt i avall amb normalitat. Per contra, la trama ens aboca bàsicament a la quotidianitat i a la
lluita diària. Enmig de tot, la necessitat de superar el fet que aquesta quotidianitat es trobi situada en
el marc de les terribles proves que, de tant en tant, ens depara el destí.
La botiga dels records perduts és, en realitat, la narració d’un
viatge. Un viatge que va de la foscor a la llum, un viatge en el qual la
protagonista necessita retrobar-se, reconciliar-se amb la vida, recomençar. Per
ajudar-la, trobarà un ésser angelical, la dolça gata. I, en el camí, s’adonarà
que no té l’exclusiva del sofriment, sinó que el món és ple de gent amb problemes.
Un llibre idoni per a qui no es vulgui
complicar gaire la vida i desitgi, simplement, passar una bona estona en una idíl·lica
i humida illa carregada de sorpreses.
