Com sempre en aquesta data, El fil d'Ariadna no pot deixar de commemorar la celebració del Dia Mundial del Teatre.
Enguany he pensat reproduir un fragment de Primera Història d'Esther, de Salvador Espriu. Es tracta d'una obra complicada, de difícil representació (de fet, el mateix autor va dir que no va ser escrita per ser representada), però que tot i així s'ha posat en escena en diverses ocasions. La darrera a la Sala Petita del TNC no fa gaires anys (en vaig gaudir molt).
En qualsevol cas, el fragment que tot seguit trobareu s'entén molt bé. És una cançoneta que canta el personatge d'Esther amb aparent frivolitat, però que, com veureu, parla dels temes eterns d'Espriu: la mort, el record, el temps passat.
Espero que us agradi, lletraferits.
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.
No deixeu mai d'anar al teatre, lletraferits.
