L’esplèndida traductora al català d’aquesta novel·la, Dolors Udina, va incloure una nota al final del llibre. En la nota, escriu:
«La nostra
multiplicitat i la capacitat de ser més d’una cosa alhora» és la força motora
que batega rere aquesta novel·la, en paraules de l’autora. La idea seminal és
que no existim en un sol temps verbal ni tenim una identitat fixa, i això es
reflecteix en l’estructura de la novel·la, escrita a la manera dels frescos del
Renaixement: sempre hi ha alguna cosa sota la superfície.
M’ha semblat que no hi havia millor manera d’iniciar aquesta
ressenya tan difícil de fer. La ressenya d’un text diferent, basat en l’experimentació
arriscada i singular d’una escriptora que ja ha vist reconegut el seu talent
amb un gran nombre de premis. Si confesso que la ressenya és difícil de fer és perquè
la combinació d’instants, mirades, veus, sentiments, sensacions, indrets i èpoques resulta
impossible de descriure de manera convencional.
Com ser-ho alhora és una novel·la preciosa, inusual, dolorosa
i tendra, carregada de llum i del color refulgent que sorgeix de la virtuositat,
del talent d’algú que és capaç de pintar com ningú abans no ho havia fet. Amb
dos protagonistes que, en principi, viuen en moments històrics diferents (la
noia adolescent en el present, l’artista italià durant el Renaixement) la
ficció se situa en un curiós espai intemporal on res no és el que sembla, on no
hi ha veritats absolutes, on tot és
alhora.
En la lectura de la novel·la hem de saber comportar-nos com a lectors
de ment oberta, com agents actius i desperts, sense prejudicis, que no perden
detall. Però, alhora (com no podia ser d’una altra manera, perquè tot és alhora) hem d’esdevenir capaços d’acceptar
que la nostra atenció no sempre descabdellarà totes les ambigüitats, absolutament
deliberades. Haurem de conviure amb comoditat amb les innovacions lingüístiques
i de puntuació, amb la reinterpretació laxa i fantàstica (un alè d’aire fresc!)
de la normativa més estricta. Hi ha molts detalls meravellosos en unes pàgines
que ens fan riure de valent, que ens fan plorar molt, que ens desperten l’enteniment,
que ens col·loquen la voluptuositat i el plaer ‒estètic, intel·lectual i carnal‒
a flor de pell, que ens colpegen ben endins, que ens fan esbatanar la mirada.
Al resum de la contraportada, hi diu:
Dues històries d’amor i
d’injustícia separades per 500 anys i lligades per un fil invisible. Un artista
italià del Renaixement i una adolescent filla d’una activista política
connectaran gràcies a la vida, la veritat i el temps. (...) Un d’aquells llibres
que ens obliga a mirar les coses de manera diferent i ens provoca pensaments i
sentiments que romanen amb nosaltres durant molt de temps.
Penso que és exactament així, i agraeixo a l’Editorial Raig Verd que opti per publicar en la nostra llengua una literatura que, altrament,
segurament no ens arribaria. La imaginació, la valentia, l’atreviment i la
genialitat d’Ali Smith, coneguda i reconeguda internacionalment, a la nostra
disposició en un català perfectament creïble.
Com ser-ho alhora va obtenir els Premis Goldsmith 2014
i Costa Novel Award 2014, a més de ser finalista al Man Booker Prize. Jo us
recomano la novel·la vivament. Mai més no deixaré de llegir Ali Smith.
