El meu relat "El llaç vermell" ja es pot sentir EnVeuAlta

Aquesta setmana tinc l'alegria de dir-vos que els companys d'EnVeuAlta han enregistrat en àudio el meu relat El llaç vermell.

És un relat que vaig escriure per al recull Barcelona, t'estimo, dedicat a la nostra ciutat i publicat per ARC-Meteora el 2011. 

Recordo amb enorme emoció el moment de l'escriptura, la presentació del llibre a l'Ateneu Barcelonès, els amics de l'Associació de Relataires en Català i tot el que va venir després (coneixences, amistats, trobades, altres presentacions).

Ai, els records! Que vívids que poden ser!

Bé, no m'allargo més. Us deixo amb la història, que també va de records. Espero que la gaudiu. 

Fins aviat, lletraferits.   

EL LLAÇ VERMELL

   

Les pedres parlen, de Meritxell Sales Tomàs

He llegit dos cops el poemari Les pedres parlen, de Meritxell Sales Tomàs. Com he dit alguna altra vegada, un llibre de poemes s'ha de llegir i rellegir. Amb un pròleg de David Castillo, el volum està dividit en tres seccions: "Camí de les rutes amigues", "Som arma" i "La poesia no és mortal". Construït a base de poemes, poemes en prosa i proses curtes amb aparença de breus relats, Les pedres parlen és una agradable sorpresa. 

Posseeix tots els elements de la modernitat: metaficció, intertextualitat, absència o deformació de la mètrica, llenguatge que fusiona registres... I, per damunt de tot, és una mostra contundent d'allò que les paraules, usades des de la llibertat absoluta, ens poden oferir. 

Hi ha molt de les experiències personals de l'autora dins d'aquests poemes, algunes tal vegada críptiques per al desconegut, però també hi ha moltes referències geogràfiques, literàries i especialment artístiques que tots podem reconèixer amb més o menys facilitat.  

Josep Carner, René Magritte, Baudelaire, James Joyce, Enric Casasses, Joan Perucho, Saramago, Ramon Llull, la ciutat de Venècia i les seves joies arquitectòniques, la cultura del punk, William Blake... Tot això i molt més trobem en un conjunt que, com diu el prologuista, utilitza expressions senzilles, de balada pop, però incorpora el trencadís del sentiment beatnik, que va aprendre entre les volcàniques sortides de to dels nostres amics predilectes, els volcànics i alhora tendres Jordi Pope, Àngel Carmona, Jesús Lizano i Pere Marcilla (la majoria citats explícitament en un punt o altre del llibre).  

Permeteu-me per acabar que comparteixi un dels textos que m'ha agradat més. Potser he triat aquest perquè estic convençuda que en els temps que corren l'alegria i l'optimisme ens fan molta falta. 

DIVINIUM

El so de la electricitat de l'amor

es transmet genèticament.

Pot més que la son, feixuga i absurda.

Brillant com les estrelles del foc

la gent salta, balla, s'enlaira. 

Hi ha un home que s'ho mira impassible.

Com si sabés més que els altres?

Com si fos algú per qüestionar-se l'alegria dels altres.

Està situat al primer quadrant de l'escenari. 

Mateu el pessimista de pupil·la endolada.

Enhorabona, Meritxell. I gràcies per acostar-me la teva obra.

      

El meu relat "La llàgrima" en veu alta: escolteu-lo atentament. Us deixarà colpits.

Recordeu el meu relat "La llàgrima", que va guanyar el Premi de narrativa Valerià Pujol l'any 2013? Ara els meus companys d'EnVeuAlta l'han convertit en una història per escoltar. Ho han treballat moltíssim, us ho puc garantir. Han patit molt, amb mi i amb els personatges. Però jo crec que el resultat és esplèndid. De veritat que us recomano sentir-lo. Paga molt la pena. Sé segur que us encantarà. Jo estic enormement emocionada. Gràcies, estimats Miquel Llobera, Maribel Gutiérrez i Mari Morgado.

M'heu fet un regal magnífic.   

                        

LA LLÀGRIMA 

Deu relats ecofuturistes, de diversos autors

Poques vegades passa el que m’ha passat llegint aquest volum. Tots els relats m’han agradat. Això no és habitual. En una antologia la qualitat acostuma a fluctuar, de manera que ‒gustos personals a banda‒ sempre hi ha unes històries que ens satisfan i unes altres que no (o no tant). Aquí, en canvi, les deu m’han semblat bones. És clar que el volum ja feia una pinta immillorable: duia l’aval del Cryptshow Festival (5 dels contes foren els guanyadors del concurs que el Festival va organitzar) i el de l’Editorial Males Herbes, que ja sabeu que m’encanta per la seva proposta fresca, agosarada i innovadora.  

Els cinc autors premiats són Roser Cabré-Verdiell, Núria Abril, Carles Ribes, Ferran Garcia i David Castejón. El conjunt es completa amb cinc autors de solvència contrastada: Antoni Munné-Jordà, Carme Torras, Enric Herce, Max Besora i Ruy D’Aleixo.  

L’objectiu del recull es fa evident llegint el títol. Es tractava d’escriure una història futurista que parlés de qüestions ecològiques. Ni us imagineu la de propostes diferents que els nostres escriptors han presentat. La imaginació no té límits, però cada un d’ells acaba palesant, conscientment o inconscient, les seves dèries, les seves inquietuds, els seus moments vitals. Així, Carme Torras, en un relat deliciós intitulat L’indigent, acaba parlant-nos de robots. O Roser Cabré-Verdiell, en la dolorosa història L’Estripaventres, ens acosta a la problemàtica d’una maternitat distòpica i torturada.

Cada argument és una porta oberta al futur, a la interpretació de les conseqüències de la problemàtica ecològica que ja estem patint i que, per a desgràcia nostra, ja no és ciència-ficció. Així, per posar alguns exemples, ens enfrontem a l’enterrament de cadàvers dins del propi estómac (Els pastors de formigues, de Ruy D’Aleixo); a un hàmster monstruós que fa cites literàries (Manuel, de Max Besora); a una mena de zoo de plantes (Parc Climàtic, d’Antoni Munné-Jordà); a un caçador d’essències que no vull explicar què fa per no espatllar-vos la lectura (Vilardell, percaçador d’essències, de Carles Ribas). Tot el recull, de dalt a baix, està amarat d’un gran talent, d’una enorme capacitat de fabulació.

Em sap greu la manca d’equilibri. Només tres escriptores enfront de set escriptors. A veure si, de mica en mica, aquestes coses es van arreglant. Sigui com sigui, un volum que és una meravella. Recomanable per a tothom. Imprescindible per als amants del fantàstic i de la ciència-ficció.

Bona nit, lletraferits.