tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post6272391015284760112..comments2023-12-02T19:03:42.640+01:00Comments on El fil d'Ariadna (II): "La llàgrima", relat guardonat amb el Premi Arts i Lletres de Narrativa a la Memòria de Valerià PujolAnna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-50006518579356632002020-03-28T00:41:46.462+01:002020-03-28T00:41:46.462+01:00Han passat els anys i avui, inespetadament, ha cai...Han passat els anys i avui, inespetadament, ha caigut a les meves mans aquest bell relat, ple de lirisme, el final del qual et manté en tensió de bell inici.<br />M'ha encisat, Anna Maria!<br />No podia esperar menys, venint de tu.<br />Et felicito. Ets molt gran.Han passat els anys i avui, inespetadament, ha caigut a les meves mans aquest bell relat, ple de lirisme, el final del qual et manté en tensió de bell inici.<br />M'ha encisat, Anna Maria!<br />No podia esperar menys, venint de tu.<br />Et felicito. Ets molt gran.emparhttps://www.blogger.com/profile/01852101629471498591noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-21677546086246625732014-03-20T17:33:12.293+01:002014-03-20T17:33:12.293+01:00Patri Cia
Sublim el relat, malgrat saber el final...Patri Cia<br /><br />Sublim el relat, malgrat saber el final (snif, snif).<br /><br />M'ha agradat molt les dues focalitzacions de les dues històries ben seguides i les descripcions detallades del món dels llops.<br /><br />Se m'ha fet un nus a la gola... aix.<br /><br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-78540581473336764402013-12-14T16:56:23.891+01:002013-12-14T16:56:23.891+01:00T’he de dir que he mantingut, fins al final, l’esp...T’he de dir que he mantingut, fins al final, l’esperança que no passaria. Confiava que no es trobessin. Però era inevitable suposo. Felicitats, perquè m’has tingut patint tota l’estona, i la culminació, amb aquest final tristíssim, ja m’ha deixat fet pols. <br />Una abraçada,<br />Albert<br />Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/18205498420345862059noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-41009720460880623872013-12-07T15:24:21.720+01:002013-12-07T15:24:21.720+01:00Gràcies! A tots!
Josep Maria, si et passeges pel...Gràcies! A tots! <br /><br />Josep Maria, si et passeges pel bloc, hi trobaràs uns quants relats i textos més. Molt amables les teves paraules. Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-78504465545962134782013-12-07T10:07:31.535+01:002013-12-07T10:07:31.535+01:00He recalat casualment en aquest blog i he tingut e...He recalat casualment en aquest blog i he tingut el plaer de poder llegir aquest meravellós relat tan tendre com colpidor. Un ben merescut premi. Tornaré per a poder fruir novament del teu art per escriure. Enhorabona.Josep Mª Panadéshttps://www.blogger.com/profile/11388413867273374250noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-35191110755686849962013-11-27T22:13:09.900+01:002013-11-27T22:13:09.900+01:00Es emocionante el ritmo del relato,retratas al lob...Es emocionante el ritmo del relato,retratas al lobo como el sunmun de la ternura aunque deba ir a buscar alimento y encuentre alli su perdición por un capricho del hombre.Me ha emocionado, te mereces esa premio y muchos más.Besos AnnaAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/12809500080517026759noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-63017575629351272492013-11-27T20:47:59.616+01:002013-11-27T20:47:59.616+01:00No sé que dir. M'ha agradat moltissim. Gràcies...No sé que dir. M'ha agradat moltissim. Gràcies preciosa.Marie Gournayhttps://www.blogger.com/profile/11326518646976210928noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-77181774573262758362013-11-26T00:20:31.454+01:002013-11-26T00:20:31.454+01:00Gràcies, mestra! Gràcies, mestra! Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-53655253971086789592013-11-25T18:21:29.851+01:002013-11-25T18:21:29.851+01:00Felicitats per aquest relat magnífic, per la belle...Felicitats per aquest relat magnífic, per la bellesa i emoció que transmetMargarida Aritzetahttps://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-31256886968666960722013-11-25T14:15:49.094+01:002013-11-25T14:15:49.094+01:00Estimats amics i amigues,
moltes gràcies per les ...Estimats amics i amigues, <br />moltes gràcies per les vostres paraules. <br />Signifiquen molt per a mi, perquè ja us he dit que aquest relat sempre l'he sentit com quelcom especial, molt meu. <br />Ara, en canvi, m'està fent molt feliç compartir-lo. <br />Una forta abraçada a tothom. Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-36342566938051936732013-11-25T00:44:49.103+01:002013-11-25T00:44:49.103+01:00Renoi!! quina tristor he sentid per la mort del an...Renoi!! quina tristor he sentid per la mort del animal,pare feliç com u es un humà,pare trist al veure que aquella estimada família que ell tenia, quedava desprotegida....<br /> Això ens passa als humans massa sovint hem els animals, som incapaços de veure la tendres-sa que i pot haver en ells i molt menys pensar que darrera de un solitari animal i pot haver un nucli familiar que el necessita o que amorosament espera el seu retorn...mª carmen r. claramunthttps://www.blogger.com/profile/12308904069269941556noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-22466400241411347032013-11-25T00:15:57.377+01:002013-11-25T00:15:57.377+01:00M'he emocionat al llegir-ho Anna. Gràcies per ...M'he emocionat al llegir-ho Anna. Gràcies per compartir aquest relat i felicitats pel premi!<br /><br />Àngels FreixaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-80642215828756306832013-11-24T22:48:00.939+01:002013-11-24T22:48:00.939+01:00Buf, Anna!! Què t'he de dir! Quants sentiments...Buf, Anna!! Què t'he de dir! Quants sentiments! Quina tristor tan gran en pensar que això que relates esdevé cada dia amb tota normalitat! Amb llops, conills, i tants i tants animalons...<br />Un premi totalment merescut per aquesta història tan ben trenada, explicada, amb les emocions a flor de pell...<br />Felicitats, teta... ens queda tant de camí per fer, encara, als humans... <br />Petons!!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/01417025027015083562noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-76514251736576615742013-11-24T22:23:25.105+01:002013-11-24T22:23:25.105+01:00Ja saps com m'ha fet de contenta que guanyessi...Ja saps com m'ha fet de contenta que guanyessis aquest guardó. Te'l mereixes absolutament. Només cal llegir la teva narració. Com t'he dit al facebook, és colpidora i magníficament escrita. A mi m'encanta la prosa poètica (que tu domines molt bé) i sempre agraeixo que els autors emprin un registre correcte de la nostra llengua. Subscric "estic tipa de veure com ens entestem a rebaixar-la", no et pots fer una idea de fins a quin punt. També m'agrada molt l'ús de més d'una veu. Sempre és interessant si se sap fer bé. En el cas d'aquest relat era necessari i el resultat és perfecte. No cal que digui res sobre la història perquè és obvi que causa un fort impacte, un impacte també necessari. Felicitats per tot plegat!!!Shaudin Melgar-Forasterhttp://maiera.wordpress.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-16489950018139018562013-11-24T21:26:01.694+01:002013-11-24T21:26:01.694+01:00Ufff... Precios i molt emotiu Anna Maria. M'ha...Ufff... Precios i molt emotiu Anna Maria. M'ha emocionat. Escrit amb sensibilitat i tendresa. M'ha agradat moltíssim. Un homenatge als llops. Un premi molt merescut. Gràcies!!<br /><br /><br />MARTA VALLSAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-22056348925745438782013-11-24T20:39:36.061+01:002013-11-24T20:39:36.061+01:00Un text colpidor I tràgic com es l'home en el ...Un text colpidor I tràgic com es l'home en el seu orgull inmens I destructor . M'ha tocat el cor..tinc uns dies tovets I aquest relat m'ha arribat a commoure molt endins . Felicitats amb tota sinceritat. Jofre Pervezhttps://www.blogger.com/profile/12091776636923611746noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-6645654778516287152013-11-24T20:29:03.054+01:002013-11-24T20:29:03.054+01:00Estimada Anna Maria; el teu relat demana a crits s...Estimada Anna Maria; el teu relat demana a crits ser una pel•lícula exemplar meravellosa. Reuneix TOTS els ingredients: en primer lloc un text, una història mol ben escrita, lírica, gairebé poètica, bella , emotiva que convida a la reflexió i que imposa una ètica. He fet meva la llàgrima del llop... FELICITATS, de tot cor. Una abraçada.<br /> Josefina Peraire Alcubierrehttps://www.blogger.com/profile/03397030800196740931noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-73517602980752664342013-11-24T16:30:44.698+01:002013-11-24T16:30:44.698+01:00Enhorabona Anna! M'ha emocionat moltissim. Se ...Enhorabona Anna! M'ha emocionat moltissim. Se que ho has esrit, amb tot el teu amor als llops, ells t'ho agraïran eternement.<br />I a mi no se'm oblidarà mai, aquest maravellos relat.<br /><br />Gràcies<br /><br />Carme LuisAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-51789084381194829682013-11-24T15:12:10.645+01:002013-11-24T15:12:10.645+01:00Una meravella de relat, Anna! Quina
pena tan gran!...Una meravella de relat, Anna! Quina<br />pena tan gran! La lloba amb els fills esperant el menjar per sobreviure i l'orgull del humà, que mata simplement per matar...<br />Et felicito Anna, gràcies per compartir-lo! <br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-3600537191932629212013-11-24T14:35:34.737+01:002013-11-24T14:35:34.737+01:00
Un relat fantàstic des del començament fins el fi...<br />Un relat fantàstic des del començament fins el final. Escrit amb molt de sentiment.<br />Com som els humans, primer l’ego, sobretot fotografies, que es vegi bé el que he sigut capaç d’aconseguir, després, no cal pensar en res més, l’animal pesa massa, ja el recollirà algú, perquè m’he d’amoïnar?<br /><br />Tan difícil seria pensar que qualsevol animal també pot tenir sentiments com qualsevol humà? – no oblidem que tot i que racionals... no deixem de ser animals, millor dit, moltes vegades ens podrien catalogar dels de la pitjor espècie!!!<br /><br />GemmaGemma Matas Gustemshttps://www.blogger.com/profile/10156490191805690045noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-22439730108311661962013-11-24T14:14:46.372+01:002013-11-24T14:14:46.372+01:00Comparto todo lo que han dicho de tu relato.
Feli...Comparto todo lo que han dicho de tu relato. <br />FeliciadesMaría Sánchezhttps://www.blogger.com/profile/05998142646919922701noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-36293622726154884672013-11-24T13:42:11.658+01:002013-11-24T13:42:11.658+01:00"Un relat entranyable que reflecteix l’abisme..."Un relat entranyable que reflecteix l’abisme que l’home ha creat entre la natura i ell. Una natura que, lluny de ser una font de vida que cal preservar i respectar, es converteix en un escenari on jugar a herois. Naturalment, en aquest joc, equiparar l’ésser humà amb els animals, com ens diu l'Anna Maria," és cosa de brètols". És allò fastigós de “dominaràs la terra”...<br /><br />El llop surt a caçar per a alimentar la seva família; és llei de vida. L’home surt a caçar per a alimentar el seu ego; és llei de mort, d’homes morts que no senten la música dels boscos, del cant dels ocells, ni de la vida que batega entre les fulles dels arbres. Que es senten déus invencibles en matar un animal indefens, com més gran millor, tant se val si és una espècie en risc d’extinció, tant se val si, després, no els pot servir d’aliment i ni tan sols poden emportar-se’l; fer-se quatre fotos amb l’animal caigut i poder lluir de proesa és suficient recompensa. Matar per l’absurd plaer de matar i sentir-se poderosos en fer-ho, enlloc de sentir-se miserables. La meva enhorabona a l'autora, l'Anna Anna Maria Villalonga, per a remetre'ns a través d'aquesta paràbola a la nostra essència perduda."<br /><br />Núria Queraltó VillarAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-45285204175090872632013-11-24T13:32:08.438+01:002013-11-24T13:32:08.438+01:00Un relat colpidor, una tragèdia, descrita esplèndi...Un relat colpidor, una tragèdia, descrita esplèndidament amb aire de puresa inaudita, bella, forta, magnifica, ben trenada amb les dues descripcions paral•leles i un final que per esperat no te menys interès, ni perd tota la seva bellesa literària . No hi ha cap paraula que hi sobri i fa que t’entendreixi s , ho dic de veritat , se m’han mullat els ulls llegint “La llàgrima”, una història amb molta força que et fa estar atent al final. M’he sentit sol com el llop, però amb l’energia de la desesperació, atret pel missatge que li has sabut donat. Enhorabona. Una abraçada!Jordi Canalshttps://www.blogger.com/profile/04024442149166262116noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-37129384291737099032013-11-24T13:07:22.259+01:002013-11-24T13:07:22.259+01:00Felicitats pel premi, ben merescut, has compaginat...Felicitats pel premi, ben merescut, has compaginat molt bé tot el clímax de l'acció home-llop`. Ja veus, son tan civilitzats que matar ho hem fet un esport, i així ens van les coses. Un relat que mereix un recorregut més alt encara.home foschttps://www.blogger.com/profile/12309044672294669810noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-79382482523395328712013-11-24T13:04:44.592+01:002013-11-24T13:04:44.592+01:00Un relat preciós, tendre, que fa pensar en la falt...Un relat preciós, tendre, que fa pensar en la falta d'empatia, de respecte per la vida aliena que té l'ésser humà. Quina diferència tan immensa entre els dos protagonistes. El llop gris només vol un conill per alimentar la seva família, no mata pel gust de fer-ho. Aquest Adolf (molt ben triat el nom) només busca un instant de plaer. Uf! Un premi molt merescut, Anna! Gràcies per compartir aquesta llàgrima.Mercè Bagariahttps://www.blogger.com/profile/04806611495877008673noreply@blogger.com