tag:blogger.com,1999:blog-68961058484359035822024-03-08T12:34:03.477+01:00El fil d'Ariadna (II)Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comBlogger345125tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-3312376727550605342023-11-05T18:56:00.009+01:002023-11-07T11:46:08.418+01:00Més lectures! Som-hi!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsusi7GT5VZ4pX_KJuGcTaVtzgOuuk9VIrnLZpDAIh_KDMALyAixTPB89udo6cRblK4KS8vpeaf_lJED0TdagwuySc9NKTAJdpNixX1_esvHAy0mq6ca9YUwLN8r4qqNyUSPT3rvyQAxK7_IjSq8oKkYSKzPQ5xtjN8853mTD-bm-cqCuY1JKB6HdlHqqu/s2250/llibres-gratis-quarantena.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2250" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsusi7GT5VZ4pX_KJuGcTaVtzgOuuk9VIrnLZpDAIh_KDMALyAixTPB89udo6cRblK4KS8vpeaf_lJED0TdagwuySc9NKTAJdpNixX1_esvHAy0mq6ca9YUwLN8r4qqNyUSPT3rvyQAxK7_IjSq8oKkYSKzPQ5xtjN8853mTD-bm-cqCuY1JKB6HdlHqqu/w377-h251/llibres-gratis-quarantena.jpeg" width="377" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Purs homes, </i>de Mohamed Mbougar Sarr</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Impressionada per la bellesa i la profunditat d'aquesta extraordinària novel·la. Mohamed Mbougar Sarr, que va guanyar el Premi Goncourt l'any 2021 amb <i>La memòria més secreta dels homes, </i>aquí ens regala un text breu i colpidor sobre la terrible situació dels homosexuals al Senegal. Un al·legat poètic i introspectiu a favor de la llibertat. Una delícia per a la ment i per a l'esperit. D'aquelles obres que encara et permeten creure en la literatura.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>84, Charing Cross Road</i>, de Helene Hanff</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Encara que sembli mentida, no l'havia llegit. He vist la pel·lícula, però no l'havia llegit, el llibre. Ara fa poc que una amiga, la Melania Puig, me'l va regalar. És també una delícia, com acabo de dir del llibre anterior. Aquesta és la paraula. Delícia. L'amistat, la bona gent, la solidaritat i els llibres. Sempre els llibres. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Eixavuiros</i>, d'Irene Solanich Sanglas </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un recull de relats, entenc que escrits al llarg del temps, que tenen en comú la imaginació i la crítica. N'hi ha de fantàstics, de terrorífics i de més realistes. Alguns ja els havia llegit. Em sembla perfecte que noves veus facin noves aportacions al gènere del conte. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>La por</i>, d'Esperança Camps </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la que desassossega profundament, que oscil·la amb naturalitat entre la primera i la segona persona pel que fa a la veu narrativa, un text on el personatge principal passa de pressa del present als records del passat i on anem descobrint de mica en mica les circumstàncies de la seva vida, des de la infantesa. Una novel·la marca de la casa d'aquesta escriptorassa que és Esperança Camps, una dona a la qual admiro molt i que mai no ens deixa indiferents. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Constel·lacions</i>, de Blanca Busquets </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una història de relacions familiars, narrada des de les diverses veus dels protagonistes, amb un rerefons lleugerament autobiogràfic de l'autora, que ens revela al final. Però no tingueu por, no és un llibre d'aquests d'autoficció insofribles que corren ara. És una novel·la, una ficció ben travada on cada personatge hi juga el seu paper enmig de la constel·lació familiar. Hi ha molts silencis, molts secrets, però, curiosament, gairebé tots tenen a veure amb l'amor dels uns envers els altres. La realitat del País Basc en l'època més dura d'ETA és un dels temes que hi trobem, però no l'únic. Llegiu-lo i ho descobrireu. M'ha agradat molt. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-66592790570522430042023-09-21T18:19:00.006+02:002023-09-21T18:25:59.993+02:00Sumem més llibres llegits! <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWfk3QtMk2eD1MbLNVhFYSAHpeQ1QqwaoZhXunba7IPd-20AYGADonUFEFpgkAKcGr9hHyMqUiid0P8X3nziqsgZ4-rOb_Qh2gtQsa_zMxwcGqlr3S6IMgGCV37yBv9JTSOKXnOAZxDn8a_6mRfDRU1BMwrY6Gs76Fh56XlfpZ7TxPrxkkvfOALVR1WpN/s1600/648b9901-7850-4d0c-848a-a147c63798e8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWfk3QtMk2eD1MbLNVhFYSAHpeQ1QqwaoZhXunba7IPd-20AYGADonUFEFpgkAKcGr9hHyMqUiid0P8X3nziqsgZ4-rOb_Qh2gtQsa_zMxwcGqlr3S6IMgGCV37yBv9JTSOKXnOAZxDn8a_6mRfDRU1BMwrY6Gs76Fh56XlfpZ7TxPrxkkvfOALVR1WpN/s320/648b9901-7850-4d0c-848a-a147c63798e8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Després de la tempesta</i>, d'Emili Bayo</span></p><p><span style="font-size: medium;">He viscut intensament la lectura d'aquesta fantàstica novel·la, que recomano sens dubte. Un cant al paisatge i a la natura (en aquest cas del Delta de l'Ebre) i una intel·ligent història sobre relacions humanes i familiars. Vivíssima des del punt de vista literari la barreja de la tercera persona i de la primera. Un encert. I una meravella la construcció dels personatges, en especial el del vell protagonista. He gaudit molt. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Els fils del mar</i>, d'Inés Macpherson</span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la que ens parla en to fantàstic i amb embolcall totalment metafòric de misogínia, supersticions, injustícia i violència. Allunyada de qualsevol posició realista, està adreçada especialment als amants del fantàstic.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Petem-ho</i>, de Xavier Mas Craviotto, Clara Soler Mañé i Gerard Viladomat Monterde</span></p><p><span style="font-size: medium;">Llegida amb l'orgull que tres exalumnes meus hagin parit un llibre tan interessant. Un estudi descriptiu sobre l'argot dels joves, amb inequívoca voluntat divulgativa, desacomplexat i adreçat a un sector de públic ampli, de totes les edats (cosa important). Qualsevol el pot llegir, no fa falta preparació lingüística específica. Els autors se centren en diversos àmbits (audiovisual, premsa, educatiu, xarxes socials, literatura, etc.) per aprofundir en la situació, les característiques i l'ús de l'argot dels joves en català. És un tema especialment important en el si d'una llengua minoritzada com la nostra. Amb humor i molts exemples, el resultat és fantàstic. I hi inclouen un glossari que em sembla molt útil. Se m'ha fet curt i tot. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Gossos salvatges</i>, de Georgina Dalmau </span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la suposadament juvenil, però que en realitat és per a tota mena de lectors. La vaig comprar al festival de Taradell, on també vaig conèixer la seva autora. Es tracta d'una distopia postapocalíptica on un grup de nois i noies han d'intentar sobreviure enmig del caos i de la mala gent, els gossos salvatges que donen nom a l'obra. M'ho he passat la mar de bé. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Entre Sant Peters i Sant Pau</i>, d'Antoni Munné-Jordà </span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la esplèndida, que va ser finalista del Premi Sant Jordi el 1995 i que ara ha republicat l'Editorial Males Herbes. Què puc dir del gran savi Antoni Munné-Jordà que, qui el coneix, no sàpiga? Doncs que és un narrador immens, que aquí ens evoca la història de tota una generació a partir de la vida íntima d'uns quants personatges. En llibres com aquest s'explica millor la Història que en els llibres d'Història. Però no és una crònica, és una novel·la, una ficció preciosa amb personatges inesborrables. Barcelona també n'és protagonista, una ciutat descrita des de l'amor i el coneixament profund. Una obra plena de delicadesa. Encara sento penjada al cor l'emoció de les darreres pàgines. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Un feix de cartes</i>, de Carme Ripoll</span></p><p><span style="font-size: medium;">Acabada en un dia. Una novel·la epistolar molt breu, però molt potent, que m'ha fet gaudir molt. Les cartes trobades en una vella maleta, quan el seu propietari es mor, desencadenen tot un altre seguit de cartes. Secrets familiars i un final impactant on tot acaba adquirint sentit. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>El dia que el món va fer un pet com un aglà</i>, de Pere Gorgoll Noell </span></p><p><span style="font-size: medium;">El premi Roc Boronat d'enguany. Una distopia delirant i esbojarrada, que poua en el mite de la caverna de Plató i en tot un seguit de teories ontològiques, per reflexionar amb verbositat embullada i extremament cómica sobre la deriva del món on vivim. L'ésser i el no-ésser, la realitat i la ficció, la veritat i l'aparença, la vida i la mort. I la crítica ferotge a la globalització i a la imbecilitat humana, que no té aturador. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-46648666369004707552023-07-10T10:52:00.003+02:002023-07-10T10:52:31.480+02:00I vinga, continuem llegint! <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd62Y4WMmN90u5EfVpdcxXJ1P9Hqo7n1Tls5mxR-XLftNCLufPgF9qDYlDDv9Eq377mH7YfXTrCTo2tGxOekdGNWC8zm0V3mZbssOSlltVMKkWceYWwBAI0qe2T4aX_TlsNnlxNLOA5cx5HNh9v_I069AWp9yExo9RsPVhHkIctdCFoYBS4ul7BqAOzPiZ/s1035/800px-The_Book_Hunters_by_Gordon_Grant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1035" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd62Y4WMmN90u5EfVpdcxXJ1P9Hqo7n1Tls5mxR-XLftNCLufPgF9qDYlDDv9Eq377mH7YfXTrCTo2tGxOekdGNWC8zm0V3mZbssOSlltVMKkWceYWwBAI0qe2T4aX_TlsNnlxNLOA5cx5HNh9v_I069AWp9yExo9RsPVhHkIctdCFoYBS4ul7BqAOzPiZ/s320/800px-The_Book_Hunters_by_Gordon_Grant.jpg" width="247" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;">I anem acumulant lectures en aquest any 2023, lletraferits! Allà van!</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><i>L'enèsima confabulació d'imbècils</i>, de Marcel San Martín</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una novel·la amb la qual he xalat de valent. Intel·ligent, mordaç, imaginativa, ben escrita, que ens ofereix l'ocasió de pensar i reflexionar. És la primera novel·la publicada de Marcel San Martín, però jo fa molts anys que conec la seva vàlua i estic contenta que ara hagi pogut demostrar-la. Malgrat els problemes personals de Lluís Cusidó, el protagonista de la novel·la, qui pot negar (si som sincers) que vivim enmig d'una confabulació d'imbècils? Enhorabona, Marcel, això només és el principi. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><i>El gran món</i>, de Pierre Lemaitre</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Això és una novel·la: una història. En aquest cas, una història enorme que enceta la trilogia dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Lemaitre és un mestre a l'hora de donar vida als personatges, i un mestre també a l'hora de descriure la Història d'un país a partir dels relats individuals. Llegir Lemaitre, per a mi, és tornar al plaer de la lectura com l'he entès des que era petita: quedant atrapada i no volent fer altra cosa que llegir sense parar. Això, a aquestes altures, no em passa cada dia. Per aquest motiu és tan màgic quan sí que passa. Ai, ja em sento òrfena. Ara a esperar la segona part dela trilogia, que sé que ja està traduïda i tot. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Lejos</i>, de Rosa Ribas</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una Rosa Ribas desconeguda, una novel·la molt diferent del que li he llegit fins ara (i l'he llegida molt). Una obra atmosfèrica, de desenvolupament lent, asfixiant i claustrofòbic, tot i passar en gran part a l'aire lliure (o gairebé). Una urbanització inacabada, de les moltes que salpebren el territori arran de la crisi de 2008. Una comunitat de veïns. I la soledad, l'aïllament i les diferències de classe. No puc explicar més. Desassossegant. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><i>El secreto de los Hoffman</i>, d'Alejandro Palomas</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una extraordinària novel·la, finalista al Premi de Novela Ciudad de Torrevieja l'any 2008. El perquè va quedar finalista, havent llegit la novel·la i sabent que el guanyador va ser un senyor com Juan Gómez Jurado, només s'explica coneixent les entreteles (dit finament) dels premis literaris. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><i>El secreto de los Hoffman </i>és un text al més pur estil de l'autor: intimista, punyent, d'altra profunditat psicològica, llenguatge particular i precís i prosa molt poètica. Les relacions entre els membres vius d'una família, dins la qual del pes dels morts és fonamental, ens atrapa i ens emociona. Com sempre, Palomas m'ha commugut, però el més important és que, també com sempre, m'ha remogut moltes coses, m'ha fet pensar, m'ha obert mirades i m'ha aclarit visions. Després de llegir-lo, mai no torno a ser la mateixa. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Ehrengard</i>, d'Isak Dinesen </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Un altre petit plaer de l'editorial Viena. Una faula en forma de conte i novel·la pastoral, la darrera narració que va escriure Isak Dinesen, pseudònim de la danesa Karen Blixen. Quines delicatessen aquests llibrets! </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><i> </i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><br /><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-41812563469704479312023-05-14T17:45:00.028+02:002023-07-10T11:00:02.518+02:00I continuem llegint! <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoHb7ayVMkZG0b60oEsQIGuOqN691UVVJ62cJQKvHc8jlDEqFuhjoD2XEtKx32ulK3Au0_mAe-7kzq_nIOdIAvnPttf8qw2-bStTcfa8bDFb1RyLBE_WrFo07sPWhWrK7K_BOuIkrThL62aiidCARNAS82BexYDhv_sHD_p9OZrVoukOqejoWroaRJ8w/s1800/es-posible-leer-un-libro-al-dia-asi-puedes-conseguirlo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1013" data-original-width="1800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoHb7ayVMkZG0b60oEsQIGuOqN691UVVJ62cJQKvHc8jlDEqFuhjoD2XEtKx32ulK3Au0_mAe-7kzq_nIOdIAvnPttf8qw2-bStTcfa8bDFb1RyLBE_WrFo07sPWhWrK7K_BOuIkrThL62aiidCARNAS82BexYDhv_sHD_p9OZrVoukOqejoWroaRJ8w/s320/es-posible-leer-un-libro-al-dia-asi-puedes-conseguirlo.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;">Tornem a anotar els llibres llegits des de l'anterior entrada. Aquí els tenim. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Bon dia, tristesa</i>, de Françoise Sagan</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Els Petits Plaers de Viena Edicions en realitat no són petits, sinó grans. Quina meravella aquest <i>Bon dia, tristesa</i> de Françoise Sagan que, encara que sembli mentida, jo no havia llegit mai. Un llibre que va causar un gran enrenou quan va aparéixer, l'any 1954. No podia ser que una noia tan jove (Sagan tenia 17 anys) escrivís un text tan directe, sensual, explícit i profund. Va ser prohibit a molts països. Potser recordareu la versió cinematogràfica d'Otto Preminger, amb Deborah Kerr, Jean Seberg i David Niven, del 1958. La lectura de la novel·la m'ha fascinat, amb aquesta protagonista, jove com l'autora, tan encantadora i perversa, que ens explica una part del seu passat, un estiu crucialment vital a la vora del mar. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>La dona pèl-roja</i>, d'Orhan Pamuk </b></span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>La dona pèl-roja</i> és un text especial, una història que atrapa, una revisió de l'<i>Èdip rei</i> de Sofòcles i una reflexió al voltant de les relacions entre pares i fills. La vida, la mort. Matar el pare o matar el fill. Passar una infantesa marcada per l'absència paterna. Al darrere de tot, una aproximació històrica i política a la Turquia del segle XX. M'ha interessat força. </span></p><p><b style="font-size: large;"><i>Una història és una pedra llançada al riu</i></b><span style="font-size: large;">, </span><b style="font-size: large;">de Mònica Batet </b></p><p><span style="font-size: medium;">Lectura que impacta. Probablement la paraula impacte és la que millor descriu la sensació que la novel·la m'ha causat. I això que coneixia perfectament el tema i he seguit de ben a prop el procés creatiu de l'autora. D'una banda, el text és una enorme metàfora, que es vehicula a través de les cançons i els contes populars. Per tant, té molt d'exercici metaliterari. D'una altra banda, tenim davant dels ulls un cant profund a favor de la llibertat. La crítica ferotge a la repressió, al totalitarisme, als sistemes dictatorials. La descripció de l'horror, del sotmetiment d'uns homes envers els altres, del patiment de les dones. No crec que l'autora n'hagi estat conscient, però aquesta novel·la la podria haver signat Manuel de Pedrolo. Si ell ara la pogués llegir, li agradaria molt. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>L'ordenació dels maons, </i>de Manuel de Pedrolo</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">I parlant de Pedrolo, aquí tenim una de les seves novel·les, la setena entrega del cicle descomunal que és el<i> Temps Obert. </i>Una de les possibilitats de vida del protagonista, Daniel Bastida, quan el bombardeig que el 1938 ho canvia tot, el deixa sense pares i sense germana petita i només sobreviuen ell i el germà gran. Pedrolo, amb aquest cicle, va obrir una porta que encara ningú més ha obert. No cal que reiteri el seu valor ni la meva admiració. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>La terra s'ho porta</i>/<i>No han donat la llum, encara</i>, de Núria Cadenes </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">L'Editorial Comanegra ha assumit la bogeria deliciosa de continuar el cicle pedrolià. I aquí les dues aportacions de Núria Cadenes, dues novel·les que neixen de la segona entrega del cicle, <i>Se'n va un estrany. </i>Són dos textos breus, però suficients per continuar l'obra de Manuel de Pedrolo, la qual cosa li faria molta il·lusió perquè així ho va deixar dit. Somiava que tant de bo en el futur altres escriptors tiressin endavant el <i>Temps Obert</i>. I enmig d'aquesta aventura ens trobem. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>El llapis vermell</i>, d'Oriol Molas </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Lectura colpidora. Una novel·la clara i directa. Els traumes de la infantesa i l'adolescència ens poden marcar la vida per sempre, ens poden convertir en allò que mai no hauríem de ser. Un internat, un noi de bona pasta, un abusador psicòpata, i de fons el retrat d'un temps i d'un país, i d'un ensenyament en mans de l'Església que és una vergonya per a la societat. I que, sembla mentida, encara existeix. Una novel·la qu</span><span style="font-size: medium;">e pot agradar a un públic ampli, publicada per Edicions de 1984. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Jardí d'hivern</i>, de Monika Zgustova </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un recorregut per la història txeca, amb la bella ciutat de Praga de fons, vertebrat per la història de l'Eva, una culta dissident del règim comunista, llibretera de vell, melòmana, enmig de l'amor de dos homes. Una novel·la atmosfèrica i cadenciosa, un plaer estètic. M'ha agradat molt. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Quim/Quima</i>, de Maria Aurèlia Capmany </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un homenatge de Capmany a l'<i>Orlando</i> de Virgina Woolf, que l'Editorial Males Herbes publicà el 2018 amb motiu de l'Any Capmany. Una novel·la encisadora, irònica, clarivident, tendra, entranyable i crítica. Una reflexió punyent al voltant de les identitats de gènere. Un regal per als lectors que es mou entre la fantasia i la història. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Vull afegir aquí que en algun moment em vaig oblidar de fer constar en aquest bloc la lectura d'una altra novel·la de Maria Aurèlia Capmany, <i>Feliçment, jo soc una dona.</i> Fantàstica. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Camins de Vent i d'Aquarel·la, </i>de Xavier Pujol i Enric Domingo (<i>Pròleg </i>de Jordi Sant) </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">El llibre narra, com un quadern de bitàcora, la travessa muntanyenca dels tres protagonistes en terres araneses. M'ha encantat. El text del Xavier, ple de poesia. Les fotos, que també ha fet ell. Les boniques aquarel·les de l'Enric. El pròleg inspirador del Jordi. Tots tres són amics meus i vaig tenir l'honor de presentar el llibre fa uns dies a les Cotxeres de Sants. Orgull d'amics i orgull de barri. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>A la sombra del infierno</i>, d'Empar Fernández </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una extraordinària novel·la, que m'ha retornat la confiança en la literatura que s'està fent ara mateix, en contraposició a tanta autoficció costumista i mediocre. Encara hi ha algú que sap escriure bones ficcions, gràcies als déus. El protagonista és Manuel, abandonat en un seminari pel seu pare quan era un nadó de pocs dies. La novel·la conté una història potent, una història que ens manté lligats a les pàgines com tota bona narrativa. I de rerefons, la situació social a la Catalunya de meitat del segle XX. No us la perdeu. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Sembla mentida</i>, de Joan Company Arpa</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un altre llibre que vaig tenir el plaer de presentar, de l'amic Joan Company. Un conjunt de relats aplegats en aquest petit volum, gairebé tots premiats, alguns dels quals tenen una base autobiogràfica (en major o menor mesura). Molt agradable de llegir. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Un niu de formigues</i>, de Jordi de Manuel </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un llibre amb set relats dedicats als petits que tenia pendent de llegir del meu admirat i estimat Jordi de Manuel. L'amor per la naturalesa i els animalons, amb el fil vertebrador de les formigues. Senzillament deliciós. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Seré el teu mirall</i></b>, <b>de Lluís-Anton Baulenes</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Novel·la guanyadora del primer premi Santa Eulàlia. Un text intel·ligent, molt interessant i crític al voltant de la culpa i de la redempció, amb un protagonista perfectament descrit. És una gran novel·la de Barcelona, que esdevé un dels personatges principals. Personalment sempre m'ha interessat la gran urbs com a espai literari (Barcelona o la que sigui). Soc urbanita fins a la medul·la i res com la ciutat per aprofundir en aspectes com l'anonimat, la soledat o l'especulació. Milers d'éssers vivint junts, tan a prop, i amb aquelles grans diferències, aquelles particularitats, aquelles vides tan distintes i tan úniques. La ciutat que ens engoleix i ens aixopluga, la ciutat que ens ignora i que ens pot salvar. La novel·la, a més, negreja de valent. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Carta de una desconocida, </i>d'Stefan Zweig </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">El plaer incommensurable de llegir Stefan Zweig. És la lectura d'aquest mes en un dels clubs que coordino, que va de "ciutats literàries". En aquest cas, Viena. I l'amor torturat de la dona desconeguda. L'he llegit d'una tirada. Quina meravella. </span></p><p><br /></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-60708275647018365152023-04-01T18:47:00.008+02:002023-04-01T18:53:16.740+02:00Arriba el meu primer conte infantil il·lustrat: Les cuques de llum<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguwlDpg5_BIdT2_p9lk1C_QHUPDvweSwSgoeZzTy1V-5NT4-xQUSKDzaPJv9Mqar-uMK9ZH5aeZwCngP1CH4DI0EH7vXu1YDvFCziV74peoXtVWkCVOaHPA3KhSzfz7zB7Kdn4idyRBzp30mBOnc77BZQpEGuhqxGWCPUGzEhje-iN6aFXhCRjvwdnoQ/s1280/Cuques%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguwlDpg5_BIdT2_p9lk1C_QHUPDvweSwSgoeZzTy1V-5NT4-xQUSKDzaPJv9Mqar-uMK9ZH5aeZwCngP1CH4DI0EH7vXu1YDvFCziV74peoXtVWkCVOaHPA3KhSzfz7zB7Kdn4idyRBzp30mBOnc77BZQpEGuhqxGWCPUGzEhje-iN6aFXhCRjvwdnoQ/s320/Cuques%202.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Avui soc aquí per explicar-vos una novetat que em fa moltíssima il·lusió. Es tracta de la publicació del meu primer conte infantil il·lustrat, intitulat <i>Les cuques de llum. </i>Tot i que n'he escrit alguns, de relats per a nens, mai no havia arribat a publicar-los -tret d'en alguna revista escadussera-, i molt menys il·lustrats. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Però ara sí, de manera que us podeu imaginar com n'estic de feliç. Les il·lustracions són magnífiques, reflecteixen molt bé l'esperit de la història, i han sorgit de la creativitat de la jove il·lustradora Patricia Nájar. La publicació ha anat a càrrec de la bona gent d'Obrador Editorial. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Fixeu-vos: aquest Sant Jordi signaré exemplars d'un llibre infantil! Quina gràcia! Espero que tots els qui teniu fills, nets, nebots i etcètera us animeu a aproximar-vos a les meves <i>cuques de</i> <i>llum! </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Gràcies, lletraferits. </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmus-A37YNzwKERgrs2Vzv1IOsq7m2zK8coe5wovvHYLEBzUsUQ9G9rsMVenUQrLKvhBq0EHtjrGTMRQL0LQXTRd50phTcBNCCRLOIjgaK3u9c-AVDvLz02sGyctIyCyTZXDwgiGPtXeY59JFx7CGRLqww1GspEayNQVeSSr9A87HcBDUi-89n2Ndq2w/s1280/Cuques%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="736" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmus-A37YNzwKERgrs2Vzv1IOsq7m2zK8coe5wovvHYLEBzUsUQ9G9rsMVenUQrLKvhBq0EHtjrGTMRQL0LQXTRd50phTcBNCCRLOIjgaK3u9c-AVDvLz02sGyctIyCyTZXDwgiGPtXeY59JFx7CGRLqww1GspEayNQVeSSr9A87HcBDUi-89n2Ndq2w/w230-h400/Cuques%201.jpg" width="230" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"> </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-18037342149928003362023-01-08T12:08:00.002+01:002023-01-08T12:08:13.357+01:00Darreres lectures de 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJfw76h5mwYaTN_AppQi7HHXPjfWhfNxfp9i8OuYGXP90jo3iF6yOORzsrXs8MKRo_JiHrOfcBtqGaC28EIS1pXkraka9kMvMSBZclhN004FkqwglGMgSWZVyUXiQLrVcuereDpp0_sYnJIDKSWYw2Iw4dOop70KnEnNYEBlJbS9_Mw_ohu2ypCj2ZPg/s400/IMATGE-LLEGIR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJfw76h5mwYaTN_AppQi7HHXPjfWhfNxfp9i8OuYGXP90jo3iF6yOORzsrXs8MKRo_JiHrOfcBtqGaC28EIS1pXkraka9kMvMSBZclhN004FkqwglGMgSWZVyUXiQLrVcuereDpp0_sYnJIDKSWYw2Iw4dOop70KnEnNYEBlJbS9_Mw_ohu2ypCj2ZPg/s320/IMATGE-LLEGIR.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><b><span style="font-size: medium;"><i>LA MÁQUINA DEL AMOR SAGRADO Y PROFANO</i>, d'Iris Murdoch </span></b></p><p><span style="font-size: medium;">He de confessar que no havia llegit res d'Iris Murdoch i que he quedat molt sorpresa. Una novel·la densa, que furga en les entreteles dels personatges fins a límits insospitats. La falsedat, la mentida, el bé i el mal, l'engany, l'egoisme, les relacions prohibides, la família, els amics. Tot apareix profundament tractat en un text que ens parla d'un home escindit entre l'amor sagrat (la seva esposa, el matrimoni) i l'amor profà (la seva amant). Cal recordar que Murdoch era també filòsofa, i que això s'observa clarament en la novel·la. El llibre és de 1974, però té un to atemporal important.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>EL PALAU DE GEL</i>, de Tarjei Vesaas </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un llibre especial, que t'atrapa i t'absorbeix, que et reté entre les seves pàgines com el gel et pot retenir entre les seves urpes glaçades. Dues nenes d'onze anys, una amistat incipient i la força desbocada de la naturalesa extrema. Una delícia que no us podeu deixar perdre. Publicat per Nits Blanques. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>LA NENA DELS NOU DITS</i>, de Laia Fàbregas </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la que m'ha semblat diferent i amb un rerefons interessant. A mig camí del realisme i de la ficció dins la ficció, és un exercici sobre la veritat i la mentida, els temps sòrdids del franquisme i la transició, i l'impacte personal i familiar d'ambdues coses. Llegidor. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-73935193858126616512022-11-22T13:27:00.002+01:002022-11-22T13:27:14.797+01:00Lletraferits: més i més llibres<p> <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuBh4zF_AcQ-YP0ojcvEOmuKdnYW8TS9gXzLRhtvOdipb1wKmpgMx-mXtCvnGV4wP-bovyNrYX3db970D7jJP5nMSN1FMz4yuLgSTAWzRrJO8bUOmewpUIV6G-NnpIlWxFO2aauUccKczwmsDLHMGoJRe4VdtltPzW_0R-UFliQsnMwh47C44zub6IKg/s275/descarrega.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuBh4zF_AcQ-YP0ojcvEOmuKdnYW8TS9gXzLRhtvOdipb1wKmpgMx-mXtCvnGV4wP-bovyNrYX3db970D7jJP5nMSN1FMz4yuLgSTAWzRrJO8bUOmewpUIV6G-NnpIlWxFO2aauUccKczwmsDLHMGoJRe4VdtltPzW_0R-UFliQsnMwh47C44zub6IKg/w326-h217/descarrega.jpg" width="326" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>Espuelas de papel</i>, d'Olga Merino</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Una novel·la molt potent, un text dur i realista però alhora carregat d'intensitat poètica. Olga Merino és una mestra del llenguatge, una escriptora impressionant. La novel·la narra una història de postguerra, que pivota entre el passat i el present, entre un petit poble andalús i la ciutat de Barcelona. El tema no és original, però la veu de Merino té tanta força que t'arrossega com un huracà. Personatges molt ben definits. He acabat la lectura amb un nus a la gola i la satisfacció que només atorga un bon llibre.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>La carta</i>, de William Somerset Maugham </b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Una joieta traduïda per Yannick Garcia per a la Col·lecció Petits Plaers, de l'editorial Viena. Aquest llibre m'atreia poderosament perquè Somerset Maugham era un dels noms que, de ben petita, llegia als lloms dels llibres del meu pare. Jo era una nena, veia els títols i els noms en els volums de la tauleta de nit del pare i somiava amb llegir-los, anticipava la meravella que significaria fer-me gran per poder capbussar-me en el seu interior. El nom de Somerset Maugham, en especial, em semblava sonor i important. Així que, amb aquesta història al darrere, no em podia resistir a comprar i llegir el Petit Plaer de Viena. I la vaig encertar: una meravella. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>París-Austerlitz</i>, de Rafael Chirbes</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Quin gran escriptor era Rafael Chirbes. En un dels clubs de lectura que condueixo, anomenat "Ciutats literàries", hem llegit París-Austerlitz. Una novel·la breu, descarnada, la història en primera persona d'una relacio homosexual en el moment àlgid de la SIDA. La veritat, només un gran autor pot escriure així. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>Somni d'un apotecari d'estiu</i>, de Guillem Viladot </b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Difícil descriure aquest llibre de Guillem Viladot publicat per l'Editorial Comanegra en l'any del seu centenari. Un somni delirant, tan surrealista com ho són tots els somnis, ens transporta en un ferrocarril al llarg de les terres de Ponent: Cervera, Agramunt, Tàrrega... Una novel·la escrita el 1983 i que havia restat inèdita. Ben oportú que aparegui en aquest Any Viladot. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>Esto no se dice</i>, d'Alejandro Palomas</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Un llibre valent, una confessió sincera i catàrtica, l'experiència en paraules d'una vida que ningú no hauria de viure. La teva capacitat d'anàlisi, estimat amic, que contrasta amb les dificultats relacionals que arrossegues per culpa del passat, són l'expressió de les teves elevades aptituds. I entre aquestes aptituds, la de la comunicació directa al moll de l'os, directa a l'ànima. Sé que aquest llibre no ha estat fàcil, ho sé perquè m'hi reconec. No en l'experiència concreta, sí en la d'haver patit i en la de carretejar ferides obertes. Gràcies, amic. Tots dos sabem que Amalia i Rulfo sempre hi són. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>Las vidas que te prometí</i>, de Susana Rizo</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Un text de 2018, una primera novel·la. És una mica naïf, potser li falta mostrar amb més intensitat la part lletja de la vida, però alhora és lluminosa i entranyable, i m'ha emocionat. Una residència d'avis que també és una guarderia d'infants. I dos personatges preciosos, l'Íngrid, una anciana; i en Max, un nen. La resta, s'ha de llegir. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><i>Cerveza mexicana</i>, de Susana Hernández</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La darrera novel·la de Susana Hernández, un mosaic de la societat actual, una història coral que va guanyar el I Premio de novela Ciudad de Lebrija. El text està escrit amb el dinamisme, l'energia i la intensitat que caracteritzen l'autora. El llenguatge ben treballat, la descripció dels personatges precisa, absorbent. La visió del món gens complaent, més aviat descarnada, no està exempta alhora d'una certa esperança, d'un cant a l'amistat i a la generositat. Fa molts anys que sé quina gran novel·lista és la Susana. Grandíssima. No us la perdeu. </div><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-52596450551154912412022-11-04T11:33:00.005+01:002022-11-04T11:38:31.060+01:00Els dies sense fi, de Jaume Benavente<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtOtHzsRj_SxoRSG8xcUSUMgFcK7hGpWb6JsYggd3ROfeUyTqUJDVHlmY2PVys_AS_4cZGt-9lHARuchxsWzT1vtIIHjkMUC9Kl4jtF2fERreiF-QLHKGhjdfDSplbDwQ4hYs30cu0ByqOVAYurejBzGpK_UTAfmAl6olQmARw-_UYnKAEfBDq3geLpA/s843/dies%20sense%20fi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="843" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtOtHzsRj_SxoRSG8xcUSUMgFcK7hGpWb6JsYggd3ROfeUyTqUJDVHlmY2PVys_AS_4cZGt-9lHARuchxsWzT1vtIIHjkMUC9Kl4jtF2fERreiF-QLHKGhjdfDSplbDwQ4hYs30cu0ByqOVAYurejBzGpK_UTAfmAl6olQmARw-_UYnKAEfBDq3geLpA/s320/dies%20sense%20fi.jpg" width="210" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: justify;">Fa força anys que ens coneixem, amb en Jaume Benavente. He llegit bona part
de la seva obra i ell sap que la valoro enormement. És un gran escriptor, un
dels pocs que ha aconseguit fer-me plorar d’emoció i plaer. Va ser amb el
meravellós llibre </span><i style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: justify;"><a href="http://elfilariadna.blogspot.com/2018/09/lhome-que-llegia-miquel-strogoff-de.html">L’home que llegia Miquel Strogoff</a></i><span style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: justify;">, de 2018, publicat
per Més Llibres.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #050505; font-size: 12pt;">Ara Jaume Benavente ens ofereix, per a gran delectació dels seus lectors, un
altre títol digne de ser atresorat en qualsevol biblioteca. Em refereixo a </span><i style="color: #050505; font-size: 12pt;">Els
dies sense fi</i><span style="color: #050505; font-size: 12pt;">, publicat per l’Editorial Bromera. El text, un dietari
novel·lat absolutament fidel a l’estil pausat i meditatiu de l’autor, m’ha
recordat moltíssim un altre dels seu llibres, també absolutament recomanable: </span><i style="color: #050505; font-size: 12pt;"><a href="http://elfilariadna.blogspot.com/2013/01/dietari-de-porto-de-jaume-benavente.html">Dietari de Porto</a></i><span style="color: #050505; font-size: 12pt;">, de 2013. Ambdós tenen en comú la fusió entre la literatura del jo
i la ficció més estricta, en una convivència deliciosa que ens impedeix deixar
de llegir. </span><span style="color: #050505; font-size: 12pt;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i><span style="color: #050505; font-size: 12pt;">Els dies sense fi</span></i><span style="color: #050505; font-size: 12pt;">, que arrenca de la pandèmia i de l’ingrés de l’escriptor i la seva dona a l’hospital,
perquè van caure a la primera onada, és un personal, reflexiu i riquíssim
retrat d‘aquells dies que semblaven no acabar-se mai. La malaltia, la por a la
mort, la convalescència, la curació, la família… Tot ho trobem en unes pàgines
que, de mica en mica, es fonen amb l’exposició de la teoria literària de
l’autor, la incursió de la ficció enmig de la realitat, l’observació minuciosa
de l’entorn, la profunditat de pensament, els dubtes, les incerteses, els viatges,
els records, la naturalesa i la ciutat, la lucidesa i el somni. No hi ha res
banal en aquest escriptor peripatètic que ho analitza tot detalladament, que
contempla i escodrinya amb els ulls i amb l’ànima, que comparteix amb nosaltres
els seus gustos literaris, artístics, musicals i la seva inevitable naturalesa
errant. Jaume Benavente és un home sensible, preocupat per la justícia social i
que sent en carn pròpia el dolor que causa la lletjor i la iniquitat del món on
vivim. I, a més a més, Jaume Benavente és crític i sincer, amb ell i amb els
altres. Per això la seva paraula brolla i dona cos a un literatura íntima i
necessària en els temps que corren. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: left;">No deixeu passar </span><i style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: left;">Els dies sense fi. </i><span style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: left;">No
us en penedireu.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;"><span style="color: #050505; text-align: left;"><a href="https://www.illadelsllibres.com/els-dies-sense-fi-de.../">La ressenya s'ha publicat també a L'illa dels llibres. </a></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #050505; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-69439377731490289782022-09-19T18:16:00.005+02:002022-09-19T18:21:27.005+02:00Lectures de l'estiu <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie2ap8COKuFGYApsv8ncANNVQmjVlW54N-0FgBkN5KCvPrE_mrlubWX4aEf9QP8r9C69LieG1WmShmJORerWRaJ_5YGzddnBYIKL6x_9duPYDTEQPSQzFooJIZkvTGZ4ZwsOoI0Z5qnziwxigYr36Prs8hv8GVJRszGvGNcOaZgH7M3XBUL7bzrHRBbA/s588/lecturas-verano-segun-tu-edad.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="588" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie2ap8COKuFGYApsv8ncANNVQmjVlW54N-0FgBkN5KCvPrE_mrlubWX4aEf9QP8r9C69LieG1WmShmJORerWRaJ_5YGzddnBYIKL6x_9duPYDTEQPSQzFooJIZkvTGZ4ZwsOoI0Z5qnziwxigYr36Prs8hv8GVJRszGvGNcOaZgH7M3XBUL7bzrHRBbA/s320/lecturas-verano-segun-tu-edad.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>L'herència d'Eszter</i>, de Sándor Marai</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Amb l'elegància i la profunditat del seu autor, la novel·la és una història d'amor i de família, un text que dibuixa la capacitat de fer el bé i de fer el mal, un relat al voltant del magnestisme que certes persones exerceixen sobre la resta. La burgesia hongaresa retratada amb precisió. Escrit en primera persona, es llegeix amb avidesa en un sospir. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>El mirall de les nostres penes</i>, de Pierre Lemaitre </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Una novel·la que m'ha deixat òrfena, perquè en passar la seva darrera pàgina, ja ho he llegit absolutament tot de Pierre Lemaitre. <i>El mirall de les nostres penes é</i>s la tercera entrega de la Trilogia d'entreguerres. No us la perdeu si voleu completar aquest conjunt fantàstic que ens explica les entreteles dels conflictes d'una França i d'una Europa que mai no surten als llibres d'Història. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Nimiedades</i>, de María Paz Otero </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Un bonic poemari, gens pretenciós, de paraula senzilla i precisa. L'amor, el pas del temps, la família. Agradable lectura d'una tarda d'estiu. Perquè mai no hem de deixar de llegir poesia. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Aigua tèrbola</i>, de Concepció G. Maluquer</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i>Aigua tèrbola,</i> de Concepció G. Maluquer (1914-2004). Quina ràbia que una dona que escriu tan meravellosament (una més) ens hagi passat tan desapercebuda. És una situació vergonyant dins la nostra història de la literatura, una situació que cal esmenar tant sí com no. Sort que gent com la de l'Editorial Fonoll han decidit recuperar alguns noms, entre els quals aquest. Una novel·la excel·lent, d'estil impecable i recursos molt moderns, datada el 1967. Amb una sèrie de personatges ben definits i una ambientació precisa, Concepció G. Maluquer confegeix un interessant retrat social de tota una època. No us la perdeu. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Lixeiro</i>, d'Ismael Ramos </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">M'ha agradat molt aquest poemari. Primer l'he llegit en gallec, després en castellà. Les reflexions que podem extreure de la quotidianitat. Metàfores i imatges que passen sense pretensions del particular al col·lectiu. Res nou, però tot nou sempre. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Àngels de l'univers</i>, d'Einar Már Gudmundsson</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Una prestigiosa novel·la islandesa, traduïda a més de 20 llengües i que ara, gràcies a l'Editorial Nits Blanques, ens arriba en català, traduïda directament de l'islandès per Inés García López. Un llibre humà, explicat en primera persona pel protagonista, un malalt mental. No és un text sinistre, ni tan sols excessivament dur, sinó que sorprèn per la naturalitat, la ironia i els tocs poètics. Molt interessant aprofundir en tradicions literàries tan desconegudes per a nosaltres. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Otra noche en el mundo,</i> de Luis Escavy </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Un poemari sobri i elegant, que posa en comparació el món actual, tan desesperançador, amb el passat clàssic. És un plany pel present i una reflexió al voltant de l'escriptura, la traducció i el poder del llenguatge. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>Doble vida</i>, d'Àngels Bassas i Salvador Macip</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Escrita a quatre mans, per Àngels Bassas i Salvador Macip. O viceversa. Com vosaltres vulgueu. Una mateixa història, dos punts de vista. Dos personatges que es despullen davant del lector i que ens condueixen per l'intricat camí dels sentiments, la passió, el desig, la inseguretat, la covardia, la por. Una novel·la ben travada, amb un bon final (no era fàcil) de ressons shakesperians. M'ho he passat molt bé llegint-la, té la capacitat d'atrapar el lector. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><i>La Negreta i altres veus emmudides</i>, de Jordi Fernando </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Set dones catalanes, set dones destacades per les seves activitats, set dones desconegudes, o oblidades, o com diu el títol del llibre, set dones emmudides. I allò que ha fet l'autor ha estat passejar-se per la Història per poder donar a totes set la veu que es mereixen. Amb una gran excel·lència lingüística i estilística, Jordi Fernando ha novel·lat les seves vides, les seves fites, les seves valuoses aportacions. Ens les ha donat a conèixer per demostrar que les dones han estat capaces de grans consecucions des que el temps és temps, des que el món és món. I que ja n'hi ha prou de viure relegades a l'anonimat. <b> </b></span><b style="font-size: large;"> </b></div><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-28107983358774986282022-08-25T17:46:00.014+02:002022-09-19T18:17:44.991+02:00Tot llegint Manuel de Pedrolo: Visita a la senyora Soler<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKy79TuuZ5b1x9nsI-wks2Bh41C3AFdDHYxQmwgTL_9TJHKymc-60l8VM7tejuKpAUI8M-EgImK8aon4jxg0damMdKE6kvdHiRoeKT3UGA0oZtEdVDsThJ9-3fbHZmRHt5X_x7b2xIz_3tG6uQjOVqSzSYzIiTrDxcRRiYq6D-gdELH61H26QMWS16Mg/s1050/senyora%20soler.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1050" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKy79TuuZ5b1x9nsI-wks2Bh41C3AFdDHYxQmwgTL_9TJHKymc-60l8VM7tejuKpAUI8M-EgImK8aon4jxg0damMdKE6kvdHiRoeKT3UGA0oZtEdVDsThJ9-3fbHZmRHt5X_x7b2xIz_3tG6uQjOVqSzSYzIiTrDxcRRiYq6D-gdELH61H26QMWS16Mg/s320/senyora%20soler.jpg" width="213" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Em sembla impossible, a hores d'ara, no haver parlat encara aquí de <i>Visita a la senyora Soler</i>, la novel·la inèdita de Manuel de Pedrolo que l'Editorial Fonoll ha publicat aquest any 2022. Tanmateix, per a tot arriba el dia i finalment avui, en un forat entre altres feines, he trobat uns minuts per fer-ho. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">És una de les dites "novel·les perdudes" de Pedrolo. Escrita el 1959 i prohibida per la censura el 1971, va restar durant molts anys arraconada a l'arxiu de la censura d'Alcalà d'Henares. La història de <i>Visita a la senyora Soler </i>és llarga i curiosa, i la podeu llegir en el pròleg a l'edició que he tingut l'honor d'escriure. Bé, també m'he ocupat d'editar el text. I no puc estar més satisfeta que l'Editorial Fonoll em donés l'oportunitat de fer-ho. Encarregar-me de l'edició i el pròleg de la darrera novel·la inèdita del nostre gran autor, publicada 62 anys després de la seva escriptura, ja us podeu imaginar què significa per a mi.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La novel·la va sortir al febrer i ha estat un èxit de vendes (ja portem tres edicions). Amb els editors hem corregut un bon nombre d'indrets de Catalunya fent-ne la presentació: Tàrrega, Lleida, Barcelona, Tarragona, Girona, Cervera... i encara no hem acabat. Em sembla que la pròxima parada, un cop passi l'estiu, serà a Igualada. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, <i>Visita a la senyora Soler </i>esdevé un can agònic en favor de la llibertat. L'autor mostra la repressió, l'opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud... i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, el seu caràcter i la seva capacitat de decidir allò que desitja i vol. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">No us la perdeu, sisplau. Seria un sacrilegi! </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-49006230008941021172022-06-26T16:35:00.007+02:002022-06-26T16:40:41.941+02:00Segon trimestre 2022 (lectures)<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHzOllV6S9Rv_FZ2apTERlVWikZTuVWptALc9NvxujWrVu4g1t7s9LLaW88DfTy569YH93nXslxzzbFd_22vSuuL4qVFg2wemzmQ541gDOv3p6h5Vi8tvQP030QogxM0ZUBFMmtikBEMv_DOpj9jt6zU8ubHaswaGstlxIy_-0ntIlADDqeEt4V4TqKA/s320/3d802addb42c5e5007b9f1ce70c229d8.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="320" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHzOllV6S9Rv_FZ2apTERlVWikZTuVWptALc9NvxujWrVu4g1t7s9LLaW88DfTy569YH93nXslxzzbFd_22vSuuL4qVFg2wemzmQ541gDOv3p6h5Vi8tvQP030QogxM0ZUBFMmtikBEMv_DOpj9jt6zU8ubHaswaGstlxIy_-0ntIlADDqeEt4V4TqKA/s1600/3d802addb42c5e5007b9f1ce70c229d8.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-family: verdana;"><i>Sísifo enamorado</i>, de Laura Mintegi</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Un llibre peculiar, a mig camí entre la novel·la i el tractat reflexiu al voltant del sentiment amorós vist des de la psicoanàlisi. Es llegeix molt bé, és breu i entenedor (malgrat uns leismes insofribles), però no em convenç el to acadèmic que destil·la. O escrius un assaig o escrius una novel·la, però no pots escriure un assaig disfressat de novel·la amb un argument que serveix d'exemple o de cas clínic d'allò que en realitat vols explicar. La cosa no funciona així. I, amb tot, em genera contradiccions, perquè m'ha agradat llegir-lo. La seva autora, Laura Mintegi, és doctora en Psicologia i professora de Llengua i Literatura Basca a la Universitat del País Basc. Vet aquí la cosa. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i><br /></i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i>El río del Francés</i>, de Daphne du Maurier </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Un llibre d'aventures. Ben bé una història de pirates escrita al segle XX, amb tot el que això comporta. És a dir, la mitificació de la figura del pirata com a símbol suprem d'independència i de llibertat. Daphne du Maurier capgira el concepte del bé i del mal i ridiculitza sense pietat la societat benpensant. <i>El río del Francés </i>és, per damunt de tot, una novel·la de reivindicació feminista. La seva protagonista, la Dona, esposa d'un aristòcrata anglés i mare de dos fills, no suporta viure tancada en una gàbia, encara que sigui d'or. I farà tot el que caldrà, amb valentia, per lluitar-hi en contra. Les descripcions del paisatge són superbes. T'hi sents absolutament transportat. <i>El río del Francés</i>, un altre registre d'aquesta gran escriptora que és Daphne du Maurier. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i>Els colors de l'incendi</i>, de Pierre Lemaitre</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La segona novel·la de la Trilogia dels Fills del desastre, iniciada amb <i>Ens veurem allà dalt,</i> amb la qual Pierre Lemaitre va rebre el Premi Goncourt. <i>Els colors de l'incendi</i> també m'ha agradat molt. Ja sabeu que en soc una fan, d'en Lemaitre. Aquí conjumina una història de revenja (ben ideada, millor travada) que li serveix de marc ficcional per parlar-nos de la història francesa i europea just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Fantàstica traducció d'Albert Pejó. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i>Sabates de taló italià</i>, de Magdalena Tulli</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Una novel·la dura, complexa, que Magdalena Tulli escriu amb caràcter autobiogràfic. Un recorregut íntim per la dificultat de la vida a la Polònia de la Guerra Freda. Un camí des de la reconstrucció i el record narrat de manera críptica i de difícil accés. Tulli està considerada una de les millors escriptores europees contemporànies, amb un estil narratiu que no es troba a l'abast de qualsevol lector. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i>La festa</i>, de Margaret Kennedy</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Una novel·la que sens dubte és massa llarga i que no podem llegir amb mirada actual. Fa setanta anys que fou escrita, i així ho hem de veure. No crec que, com diu la contracoberta, tingui gaire en comú amb Daphne du Maurier ni amb Agatha Christie. Tanmateix, la novel·la m'ha mantingut vives les ganes de tirar endavant. Crec que, per damunt de tot, conté una encertada dissecció de l'Anglaterra dels anys posterios a l'acabament de la Segona Guerra Mundial. Les diferències de classe, el paper de la dona i dels joves i nens, la crueltat humana, els dibuixos de diferents personalitats femenines. L'autora m'ha semblat molt intel·ligent. Ara bé, només us recomano la novel·la si sou amants de les obres llargues. Si no, no. </span></p><p><br /></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-70349918959613817302022-04-05T12:51:00.005+02:002022-04-05T12:51:27.836+02:00Lectures primer trimestre 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5z4efuBgdZCR-0BIeljJVszTi_n3ZokuRuuBgG6UP-fEjKTCFqcvxWAnOqPfbj530VheTSzRQrUOryGHMqoc-N2CMQ_kRDvfYCinJQcFLZVz45Prm0mHdJed3HKQGYCVFp1uS1ZuwqQmJr0JhWCQEXK7SYVsHKLLsKNHcCQU7oz2OmTwgit4fn9_iOA/s750/llibres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="750" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5z4efuBgdZCR-0BIeljJVszTi_n3ZokuRuuBgG6UP-fEjKTCFqcvxWAnOqPfbj530VheTSzRQrUOryGHMqoc-N2CMQ_kRDvfYCinJQcFLZVz45Prm0mHdJed3HKQGYCVFp1uS1ZuwqQmJr0JhWCQEXK7SYVsHKLLsKNHcCQU7oz2OmTwgit4fn9_iOA/s320/llibres.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><b><span style="font-family: helvetica;"><i>El chivo expiatorio</i>, de Daphne du Maurier (Alba Ed., col. Rara avis)</span></b></p><p><span style="font-family: helvetica;">Quina autora més gran que és Daphne du Maurier. Quina mestria a l'hora de teixir una història tan singular. Dos homes idèntics es troben. No es coneixen de res ni tenen cap relació familiar, però són indistingibles. Què pot passar, davant d'aquesta increïble situació? Només ho podeu saber llegint la novel·la. Recomano absorbir (com estic fent jo) tot l'univers d'aquesta superba autora. No us en penedireu. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>Homes</i>, de Isabel-Clara Simó (Ed. Bromera)</b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><i>Homes </i>és un recull de 22 relats d'Isabel-Clara Simó (2010), publicat per Bromera el 2021 en la seva col·lecció "Els llibres d'Isabel". Simó intenta recollir en les seves històries la casuística al voltant de la figura masculina en els nostres temps. Com passa amb tots els volums de relats, n'hi ha uns que ens agraden més i uns que ens agraden menys, però la capacitat d'observació de l'autora no té preu. A <i>Homes </i>hi trobem una mica de tot, individus de tots els pelatges, descrits amb una ironia i una acidesa que fan de la lectura un autèntic plaer. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>I del cel van caure tres pomes, </i>de Nariné Abgarian (Ed. Comanegra) </b> </span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Un món desconegut, Armènia, un poble remot perdut en un racó del Caucas, un conjunt de personatges únics i inoblidables. I la magnificència de la natura, que tot ho envolta. Nariné Abgarian ha alenat una rondalla preciosa on s'encreuen la vida i la mort, la desgràcia i l'acceptació, el passat i el futur. Una novel·la brodada de poesia i de meravelles, que no us podeu perdre. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>El senyor Palomar a Barcelona, </i>de Tina Vallès (Ed. Anagrama)</b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Un home que mira i una ciutat que es deixa mirar. I l'estela del llibre insubstituïble d'Italo Calvino. He gaudit de la novel·la i he gaudit de la meva ciutat reflectida en ella. Quantes intertextualitats pot tenir la literatura! </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>Encara hi ha flors</i>, de Margarida Aritzeta (Capital Books) </b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Un text estilísticament molt bell, on hi passen moltes coses. La presència del passat en el present, la pervivència de la història. Els sempre complexos lligams familiars i de veïnatge. La dificultat de les relacions humanes. La guerra, la violència. De fet, la vida. Ambientada a la vora del monestir de Santes Creus, hi trobem un fascinant relat ple de picades d'ullet literàries i musicals. I sobretot hi trobem, amb una naturalitat de realisme màgic, la presència dels morts. Perquè, com diu el subtítol de l'obra, de vegades els morts no descansen en pau. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>La salvatge, </i>de Isabel-Clara Simó (Columna). </b> </span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Premi Sant Jordi 1993. La recreació del mite de Pigmalió portat a l'extrem de la bogeria i de la violència. Fins on som capaços d'arribar els humans? Un exercici de tall feminista i d'alt nivell literari sorgit de la ploma d'Isabel-Clara Simó. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>Sis pamflets de por i una traducció</i>, d'Antoni Munné-Jordà/Jules Verne (Ed. Medusa) </b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Sis relats d'Antoni Munné-Jordà (escrits entre 1968 i 1973) que pretenen contenir, rere l'embolcall de la por, allò que ell mateix anomena "utilitat social", tot fent referència a la situació política que patia el país. Per això els titula "pamflets" de por. La traducció que clou el volum correspon a un conte de Jules Verne traduït pel mateix Munné-Jordà: <i>Frritt-Flacc</i>. No us deixeu perdre el volumet. Us sorprendrà. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>Me cuesta bivir, </i>de Maria Queraltó (Universal còmics)</b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Una preciosa història gràfica sobre les dificultats d'accedir a una vida normalitzada (si ho podem dir així) des de la bisexualitat. El descobriment, la pròpia acceptació i l'acceptació dels altres. Els dibuixos m'han encantat. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>Nascut de cap dona, </i>de Franck Bouysse (Edicions del Periscopi) </b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Una novel·la de difícil catalogació, narrada amb to poètic i amb una potència extraordinària. Un text duríssim, impactant, que ens parla de les injustícies, el sofriment i la maldat humana. Viure en primera persona la vida de la Rose, des que és una nena de catorze anys, ens enganxa a les pàgines, en un crescendo farcit de sorpreses i una estructura calidoscòpica que ens aboca a un inesperat final. No us la perdeu. Absolutament recomanable. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-21134566692328556672022-01-02T12:13:00.000+01:002022-01-02T12:13:49.749+01:00Les darreres lectures de 2021<p> <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjNfa_U1F1C6F8veROuQ3q4_EOswAOH_lOEkqEv9oaw6NWiU95aIKx4qlhwwjpp-IJZ8hd7VQ2WtEEHDts2m6ef9DmCM5dzX0pfIljmzIxNFe-6C3MMPtA9u9LGH5PRjW2hsOx8aWs0l5WZoi46gAq5HPYjMmiZlJzTemydqmYmg0POKIEbZccxkRdjBw=s394" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="394" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjNfa_U1F1C6F8veROuQ3q4_EOswAOH_lOEkqEv9oaw6NWiU95aIKx4qlhwwjpp-IJZ8hd7VQ2WtEEHDts2m6ef9DmCM5dzX0pfIljmzIxNFe-6C3MMPtA9u9LGH5PRjW2hsOx8aWs0l5WZoi46gAq5HPYjMmiZlJzTemydqmYmg0POKIEbZccxkRdjBw=s320" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #a64d79; font-family: verdana;"><b>Avui ja som 2 de gener de 2022, i per aquest motiu no vull que passi ni un dia més sense consignar les lectures que tenia pendents de ressenyar. Així comencarem l'any de cap i de nou. Com ha de ser. O sigui que aquí les teniu. </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Pedrolo Perillós? Converses amb Manuel de Pedrolo</i>, de Jordi Coca. </b>Un llibre imprescindible per acostar-nos a la figura del gran autor segarrenc a través de dies de conversa amb Jordi Coca. Deliciós. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Animales como tú</i>, d'Ismael López Dobarganes. </b>Els qui hem coneixeu, ja sabeu la meva faceta animalista. Aquest llibre és una petita meravella, escrita des del cor, per un dels fundadors del Santuari Gaia, que es troba ubicat a Camprodon. Un Santuari dedicat a rescatar i a tenir cura d'animals de granja en perill. La gent de Gaia té la voluntat, gens senzilla, de canviar el món. Les històries i anècdotes que ens explica l'autor són entendridores i precioses. Jo algunes ja les coneixia perquè fa molt temps que segueixo i col·laboro amb el Santuari. Però m'han emocionat igualment. Us el recomano. Hi ha una altra manera de viure i de conviure, i ells ens ho demostren. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: verdana;"><i>Antichrista</i>, d'Amélie Nothomb. </b><span style="font-family: verdana;">Novel·la molt breu, com tota la producció de Nothomb, que incomoda, genera inquietud i resulta difícil de catalogar. L'amistat (si podem dir-ho així) de dues noies adolescents en un térbol espiral de comportaments anòmals. I no només ho són els de les adolescents, sinó també els dels adults que les envolten. L'hem llegit en un dels meus clubs de lectura i ha generat prou debat. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Fut,</i> de Jim Dodge.</b> Una petita meravella (menys de 100 pàgines) que deixa el lector aclaparat per la tendresa, la mirada humana, el pòlsim de màgia, el desenvolupament de la senzilla història, les relacions que s'estableixen entre els personatges. Els protagonistes: un avi, el seu net i la Fut, una ànega de coll verd. És un llibre bonic, feliç, intel·ligent, vinculat a la natura. És una d'aquelles cosetes que només de tant en tant et trobes a la vida. Jim Dodge, un autor a reivindicar i a donar a conèixer. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>El llibre de l'estiu</i>, de Tove Jansson. </b>Un clàssic modern de la literatura nòrdica. Una nena acaba de perdre la mare i passa l'estiu amb la seva àvia en una diminuta illa del Golf de Finlàndia. Una deliciosa faula plena d'aprenentatges, de jocs, de pors i alegries, un text d'amor suprem a la naturalesa. Un text captivador i entranyable que mostra la indubtable dimensió literària de Tove Jansson, una de les grans autores escadinaves de tots els temps. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i style="font-weight: bold;">Un país con tu nombre</i><b>, d'Alejandro Palomas. </b>De vegades, molt poques, existeix la màgia. La màgia creada per persones úniques i especials que viuen entre nosaltres. Alejandro Palomas és una d'aquestes persones. I ara ha escrit una novel·la tan única i especial com ell, un text que ha aconseguit remoure'm fins el moll de l'os. Si això fos possible, diria que l'ha escrit per a mi. Per commoure'm, per tocar la meva fibra més íntima, per fer-me mal i per guarir-me, per fer-me reflexionar i sincerar-me amb mi mateixa. Ell i jo compartim moltes idees, moltes afinitats, entre les quals l'amor immens pels animals, per la natura, per tots els éssers vius. Sé també que compartim la sensibilitat a flor de pell, i el convenciment que aquest món, per damunt de tot, necessita bondat i amor. Llegiu el llibre. I després em dieu el què. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>La nieta del señor Linh</i>, de Philippe Claudel.</b> No entenc com he pogut estar tants anys sense llegir aquest llibre. És una novel·la extraordinària. I que bé que escriu Claudel, que bé. Un cant a l'amistat, que ens pot salvar fins i tot de les coses més terribles de la vida. Una obra entranyable, melangiosa, trista i alhora plena de llum. Amb un gir final que t'arriba a l'ànima. Meravellosa. </span><span style="font-family: verdana;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i style="font-weight: bold;">El princep feliç i altres contes</i><b>, d'Oscar Wilde. </b>El plaer immens de rellegir, en la bonica traducció de Jordi Martín Lloret i les il·lustracions precioses d'Albert Asensio, tres dels contes del meu admirat Oscar Wilde. <i>El príncep feliç</i>, <i>El rossinyol i la rosa</i> i <i>El gegant egoista</i>. Tres històries que parlen d'amor, de la natura, dels ocellets, les flors... i, sobretot, de la bondat i la grandesa d'esperit, de la generositat i l'entrega. Un clàssic de clàssics per a grans i petits. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i style="font-weight: bold;">No t'ho diré mai</i><b>, de Marian Díez Picó. </b>La novel·la guanyadora del Premi Enric Valor d'enguany. Fresca, divertida, actual, àcida... Les aventures d'una mare a qui el marit ha abandonat per marxar a l'Àfrica a fer de misioner, deixant-la amb dos fills, una mare i una sogra. Tot un planter familiar amb el qual no és fàcil de conviure, i menys quan arriba la pandèmia. M'ho he passat prou bé llegint-la. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i style="font-weight: bold;">Tots els focs totes les pistoles</i><b>, de Jordi Benavente. </b>Recordo haver-ne parlat amb ell. Per què no escrius més, Jordi? Vinga, escriu, escriu. I ell: que no és tan fàcil, Anna, que tinc la feina i la canalla petita. Però finalment ho ha fet. Ha escrit. I com! Enhorabona per aquesta delícia que és <i>Tots els focs totes les pistoles. </i>Com diu encertadament l'Anna Gual a l'epíleg: "No són poemes, no són proses, no són textos. Són alenades de literatura". Que això només sigui el principi, Jordi. Que la natura, el camí i la literatura et necessiten. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Les lleialtats</i>, de Delphine de Vigan. </b>Una altra novel·la breu, esplèndida, dura, intel·ligent, que ens defineix a tots, individualment i col·lectiva. Es llegeix en un sospir, no la pots deixar. I segur que tampoc no la pots oblidar, com només passa amb els bons llibres. <b> </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b> </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgrzh-AOfren9m_8ADrvplLr_T-gHAz6p8ectZlAznrBSMooVWE8Bs_GhgO1yUe0n5p2Po3aGKKraT6_JeKCHngOBPbJ_OyoE1SI8dMCHagi9jwmZ9zSy_3pI0SgsAej66LTtic1PJh_xP1ovI8oRG1O4V3jEW7ib0ZIqsNqI0zGjv4R5zcFeLhH-mQEA=s489" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="489" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgrzh-AOfren9m_8ADrvplLr_T-gHAz6p8ectZlAznrBSMooVWE8Bs_GhgO1yUe0n5p2Po3aGKKraT6_JeKCHngOBPbJ_OyoE1SI8dMCHagi9jwmZ9zSy_3pI0SgsAej66LTtic1PJh_xP1ovI8oRG1O4V3jEW7ib0ZIqsNqI0zGjv4R5zcFeLhH-mQEA=s320" width="320" /></a></div><br /><b><span style="color: #a64d79;">I ara sí, ara ja ens hem posat al dia. El que vindrà a partir d'ara ja seran lectures d'aquest any que comença i que tots esperem que sigui millor que els p... 2020 i 2021. </span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #a64d79; font-family: verdana;"><b>Fins aviat, lletraferits! </b></span></div><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-61457556559851280662021-09-18T13:00:00.009+02:002021-09-18T14:24:15.950+02:00Lectures i més lectures<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibgDp5HlTGBRJ5C20m_mqdMfWIlGplbUNmLXsqUZcDdmt8Ci80T1VbN-qYw_sHX29jmbT0bIKZuOd7_x9fiv5j85ELWNNrWq3I428k1jAQGYgU33CvKnAmP_0ozHsqSFHiQihMTXNe2Whe/s250/llibros_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="164" data-original-width="250" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibgDp5HlTGBRJ5C20m_mqdMfWIlGplbUNmLXsqUZcDdmt8Ci80T1VbN-qYw_sHX29jmbT0bIKZuOd7_x9fiv5j85ELWNNrWq3I428k1jAQGYgU33CvKnAmP_0ozHsqSFHiQihMTXNe2Whe/w337-h221/llibros_0.jpg" width="337" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Reprenem la tasca de consignar la llista de les meves lectures. Allà va, lletraferits. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9mbtO-tNTapjfPsXhunbWm113TtoB2dYjwl5XsvucCImO6MQ8X47WvBWnTOEBW-LgWwyz1JbwGEBRW0jmHLlh66v4XWYTjys59KQ6WP1ns29HOZWWIo-KEDEDHonGw6S5izSW8qL90a6O/s625/Consumits.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9mbtO-tNTapjfPsXhunbWm113TtoB2dYjwl5XsvucCImO6MQ8X47WvBWnTOEBW-LgWwyz1JbwGEBRW0jmHLlh66v4XWYTjys59KQ6WP1ns29HOZWWIo-KEDEDHonGw6S5izSW8qL90a6O/s320/Consumits.jpg" width="205" /></a></div><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i>Consumits pel foc</i>, de Jaume Cabré</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">La darrera i controvertida novel·la de Jaume Cabré, de difícil catalogació. La lectura és agradable, té coses que enganxen, però no m'atreveixo a emetre un veredicte ferm. Em va descol·locar, no tinc clar on situar-la. En qualsevol cas, el meu Cabré continua essent el de <i>Viatge d'hivern. </i></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i><br /></i></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9FCl5yLN6ppIT91xNQqfKhzdf_KIwFhvt-wBb8n9dUmJVsKIf5BIjzXOPqVCwueG1geM4i9jGfcA9kbDJgMnk_6KL2O_haSR6ghvFvgBAONi8k3Ea1-4HyU7XPdqtoEAnZkagi4LiSXs3/s500/B08ZQMWG52.01._SCLZZZZZZZ_SX500_.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="330" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9FCl5yLN6ppIT91xNQqfKhzdf_KIwFhvt-wBb8n9dUmJVsKIf5BIjzXOPqVCwueG1geM4i9jGfcA9kbDJgMnk_6KL2O_haSR6ghvFvgBAONi8k3Ea1-4HyU7XPdqtoEAnZkagi4LiSXs3/s320/B08ZQMWG52.01._SCLZZZZZZZ_SX500_.jpg" width="211" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><div style="text-align: center;"><i>Una història real, </i>de Kate Reed Petty</div></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Una novel·la diferent que m'ha interessat i agradat. Els recursos narratius (variats i inesperats) la doten d'un aire particular i fresc. Hi trobem una mica de tot (gènere epistolar en forma de correus electrònics, escenes de cinema, diverses persones narratives inclosa la segona, punts de vista canviants). La història també m'ha agradat, explicada d'aquesta manera tan poc convencional. Endavant si la voleu llegir.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3PWd3XyWzVqBQcJUB2XhjXGRAOT0XQerDGxEYkI2a2Z4_74uRvuJ4Vyqy-C9T6bOqWRWJuIsw4S2-d5wz5wfoANX8kR4OA45IIfoacxyV20T15W8UVPRR-VXi3g3OhqZSae3q15XQHb0L/s842/Nores.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3PWd3XyWzVqBQcJUB2XhjXGRAOT0XQerDGxEYkI2a2Z4_74uRvuJ4Vyqy-C9T6bOqWRWJuIsw4S2-d5wz5wfoANX8kR4OA45IIfoacxyV20T15W8UVPRR-VXi3g3OhqZSae3q15XQHb0L/s320/Nores.jpg" width="210" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">No-res</i><span style="font-family: verdana;">, de Janne Teller</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">En acabar la novel·la, em vaig sentir trasbalsada, just després de moments d'emprenyamenta i incomoditat durant la lectura. Em sentia molesta, sorpresa i colpejada. I pregunto: No era el que deia Kafka, tanmateix? Que la bona literatura ens ha de colpejar? Doncs això. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDV9-l5dQKuEpp1aATLFpqvF0_Hi70DtSCLhJVI6gwhyphenhyphenrfRLTAd7RG_ykWRUc0xYeo62OiuHlC2XS7J3F8uaLwAqsaFQl_awtMglwkPDB32fkQyM8J1FrFkg6lpoubs7hFY1Ty4ZMb8KlL/s596/un+amor.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="336" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDV9-l5dQKuEpp1aATLFpqvF0_Hi70DtSCLhJVI6gwhyphenhyphenrfRLTAd7RG_ykWRUc0xYeo62OiuHlC2XS7J3F8uaLwAqsaFQl_awtMglwkPDB32fkQyM8J1FrFkg6lpoubs7hFY1Ty4ZMb8KlL/s320/un+amor.jpg" width="180" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i>Un amor</i>, d'Alejandro Palomas</span></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Darrera novel·la de la trilogia de Palomas (les anteriors: </span><i style="font-family: verdana;">Una madre</i><span style="font-family: verdana;">, </span><i style="font-family: verdana;">Un perro</i><span style="font-family: verdana;">). La vaig acabar amb el cor encongit. Per la mort de la protagonista, Amalia, que no havia succeït quan Palomas escrivia la novel·la. La seva mare. La de debò. No em malinterpreteu: com sempre, vaig riure molt llegint el llibre. Vaig riure molt i em vaig emocionar molt. No és un llibre trist, és un llibre intens, però ple de coincidències i premonicions. Un plaer immens, sempre, llegir l'Alejandro. Un home que destil·la tendresa per tots els porus de la seva pell. Me l'estimo molt. I parla dels sentimens amb tanta profunditat i franquesa que representa un model d'honestedat. </span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQYc_T31OKgYs5vzJy5MsteBBH7UwYBf2gb1JCEeTbaTsotAS0TbAqe5y2_gJfj0BsNBWrRoWL1H3Z_5gVO2RjYBO8NoFC7xwU7KoNpUKQigFZat2fdgc7ogaotdvRUFoqaRMX7N6oRBqY/s340/botigues.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQYc_T31OKgYs5vzJy5MsteBBH7UwYBf2gb1JCEeTbaTsotAS0TbAqe5y2_gJfj0BsNBWrRoWL1H3Z_5gVO2RjYBO8NoFC7xwU7KoNpUKQigFZat2fdgc7ogaotdvRUFoqaRMX7N6oRBqY/s320/botigues.jpg" width="216" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Carrer de les botigues fosques</i><span style="font-family: verdana;">, de Patrick Modiano</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Feia temps que estava a la pila, esperant. Premi Goncourt 1978. M'ha semblat estrany que li atorguessin el premi. El llibre està com a mig fer. Li he trobat a faltar el cop de puny. La història que explica, que és punyent i ben travada, tenia a priori tots els ingredients per convèncer (i molt). Però està narrada des de tanta distància, tan allunyada del sentiment, aprofundint tan poc en la interioritat del protagonista, que m'ha deixat freda. No puc dir que no m'hagi agradat, però... no l'hi regalaria a ningú. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz08hEN7NujKLacJn_LQRw2eh9B6l2bMc09mfrEGriNKpOklBW5_ygMMBWVluLpcveMMYsD1FWJNJp-6719zvQl4WjObVh57Zky3_DddEkA2R8Eein55b6aWX7tXjJ_JIW72UInQwg54SC/s567/l-amor-d-erika-ewald.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="366" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz08hEN7NujKLacJn_LQRw2eh9B6l2bMc09mfrEGriNKpOklBW5_ygMMBWVluLpcveMMYsD1FWJNJp-6719zvQl4WjObVh57Zky3_DddEkA2R8Eein55b6aWX7tXjJ_JIW72UInQwg54SC/s320/l-amor-d-erika-ewald.jpg" width="207" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">L'amor d'Erika Ewald</i><span style="font-family: verdana;">, d'Stefan Zweig</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Una petita joia d'aquestes que ens col·loca Viena Ed. davant del nas. Entres a una llibreria, la veus i no pots no endur-te-la. Una història pausada, plena de desencontres, trista. Amb la bellesa de les paraules i la música de contrapunt, el lector no pot deixar de plantejar-se quantes dones, al llarg de la Història, han viscut les renúncies que viu Erika Ewald. Quantes dones, per un encotillat sentit de la moral, de la decència i del deure, han malbarat la seva vida sense remei. I quants homes, des de la seva posició de privilegi, hi han contribuït. Un text breu, escrit en la joventut de l'autor. Però ja ho sabeu, Zweig és sempre Zweig.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcohhOWHnCqVBX4KZINZxdB1TSxs4HObay3jBeX00PYWEPVzkD3AC1P4ednkceHezsg4yY573BU006XiPocB14xjoN0aMIWxzcqRfyK6BXTpWhso_3SIGJZ6zT3fdehsilJEwjhqgWsF2S/s609/Coberta-LESTRANYA-DESAPARICI%25C3%2593-DESME-LENNOX-401x609.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="609" data-original-width="401" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcohhOWHnCqVBX4KZINZxdB1TSxs4HObay3jBeX00PYWEPVzkD3AC1P4ednkceHezsg4yY573BU006XiPocB14xjoN0aMIWxzcqRfyK6BXTpWhso_3SIGJZ6zT3fdehsilJEwjhqgWsF2S/s320/Coberta-LESTRANYA-DESAPARICI%25C3%2593-DESME-LENNOX-401x609.jpg" width="211" /></a></div><i><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">L'estranya desaparició d'Esme Lennox</i><span style="font-family: verdana;">, de Maggie O'Farrell</span></div></i><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Vaig acabar la novel·la amb un nus a la gola. Les darreres pàgines són espectaculars. Ho són com tot el text, en realitat. Un text que va in crescendo, destil·lant de mica en mica informació i sentiment. La delicadesa narrativa, a moments gairebé poètica, no ens ha d'enganyar. La història que conté la novel·la és terriblement dolorosa i injusta, brutalment anorreadora, i per això el cor et va a cent mentre la llegeixes i l'acabes, i mentre constates que tot allò que sospitaves és cert i et preguntes quantes dones, quantes, han viscut al món, en tots els indrets i totes les èpoques, situacions com aquella, i et respons que segurament moltes, moltíssimes, i la resposta fa mal. No deixeu de llegir aquest llibre. </span></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOkCfyTZAPB5E_hMzg7l11BQg3wrCQ6OxhM3d2uuVH3PdTy6Rd0RtSXp1W_4gcPJ-YpJ6x_kKZR4qxsqJlYcUCDmv9f5dLEizIgYjc2jOF8zubAM6iJ0IuDLfvNPNbP0XitOrWEzvJSxJW/s275/satelist.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOkCfyTZAPB5E_hMzg7l11BQg3wrCQ6OxhM3d2uuVH3PdTy6Rd0RtSXp1W_4gcPJ-YpJ6x_kKZR4qxsqJlYcUCDmv9f5dLEizIgYjc2jOF8zubAM6iJ0IuDLfvNPNbP0XitOrWEzvJSxJW/s0/satelist.jpg" width="183" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Satèl·lits</i><span style="font-family: verdana;">, d'Elisenda Solsona</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Un llibre de difícil definició: 8 contes que acaronen el fantàstic, l'insòlit i el meravellós. Rere l'eix vertebrador d'un fet tan inaudit com la desaparició de la lluna, les vuit històries ens remeten al conflicte i al patiment de les relacions humanes. Són textos marcadament humans, però alhora indiscutiblement màgics i originals, on res no és el que sembla. Com a lectors, ens generen la mateixa atracció que pot generar la lluna absent. Pensava que eren relats de ciència-ficció més pura. Després he vist que són molt més personals. I molt interessants. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwcXKeiN5K9_rXF8zmxKMr7r3az0-2eii5zeHNzbIfaGRsuheYL1iVHIRzv3TDLbQPSdOBtUKEZ-mTSdNwrHEWKg-9c2yfgKIqEgXnvuukebTIHHJkBWgy9WGEg4z2W0FsdsMsGjNfWFNx/s500/babette.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwcXKeiN5K9_rXF8zmxKMr7r3az0-2eii5zeHNzbIfaGRsuheYL1iVHIRzv3TDLbQPSdOBtUKEZ-mTSdNwrHEWKg-9c2yfgKIqEgXnvuukebTIHHJkBWgy9WGEg4z2W0FsdsMsGjNfWFNx/s320/babette.jpg" width="256" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i>El festí de Babette</i>, d'Isak Dinesen</span></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span>Isa</span></span><span style="font-family: verdana;">k Dinesen, pseudònim de l'autora danesa Karen Blixen, una de les escriptores més reputades de Dinamarca i coneguda especialment per les memòries de la seva estada a Kenia, signa aquesta autèntica delicatessen que és </span><i style="font-family: verdana;">El festí de</i><span style="font-family: verdana;"> </span><i style="font-family: verdana;">Babette</i><span style="font-family: verdana;">, que gairebé tothom coneix gràcies a la fantàstica pel·lícula de 1986 dirigida per Gabriel Axel. Viena Ed. ens torna a temptar amb aquesta delícia. No trobo una altra paraula. Delícia. Viena ens tempta i nosaltres hi hem de caure. Només cal recordar allò que deia el gran Oscar Wilde: "La millor manera de véncer la temptació, és caure-hi". Doncs vinga. </span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: small; font-weight: normal;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3gJoXEUaCPahEbKObVSRQeIziRYFvP-2rLJcFBg3-dGClIDlMf3Me5dBIxGmyaSOAyWg6h3gQR1D9pk-DSBSPsCR8iD3njWpQ_IFJ290a1k_lNmgfGooGmiRRt-3GmBS2C4nVk6nHODkp/s881/piranesi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="881" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3gJoXEUaCPahEbKObVSRQeIziRYFvP-2rLJcFBg3-dGClIDlMf3Me5dBIxGmyaSOAyWg6h3gQR1D9pk-DSBSPsCR8iD3njWpQ_IFJ290a1k_lNmgfGooGmiRRt-3GmBS2C4nVk6nHODkp/s320/piranesi.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i>Piranesi</i>, de Susanna Clarke</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">M'ho vaig passar genial. No podia parar de llegir. Un text fantàstic, que et manté en tensió, amb una veu narrativa extraordinària. Una primera persona que sorprèn pel seu to (no vull revelar res més) i que ens aboca a reflexions profundes. Una novel·la amb un important rerefons filosòfic, però que es llegeix en un sospir. Té molts nivells de lectura, la qual cosa només succeeix amb les obres bones. Recomanada a tothom, amants i no amants de la ciència-ficció. Humanista, clara, original. No us la perdeu. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div><span style="font-family: verdana; font-size: small; font-weight: normal;"><br /></span></div>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-15081405906428363222021-07-09T19:46:00.015+02:002021-07-09T20:02:16.663+02:00Toca un resum de lectures<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQakQGccmLSCY1C-j50mCK2PQH_zR0gEq1yJDVnghF6BpBHGf2ow7G4j8wTo0jKWilKC2rHcwMUGnfN5LyipqMlLfRyjPZ2gOo5fRsjTvRprYyq3oQdw1Wyzy3yxugqKH98b_pbRQTNc24/s300/images.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQakQGccmLSCY1C-j50mCK2PQH_zR0gEq1yJDVnghF6BpBHGf2ow7G4j8wTo0jKWilKC2rHcwMUGnfN5LyipqMlLfRyjPZ2gOo5fRsjTvRprYyq3oQdw1Wyzy3yxugqKH98b_pbRQTNc24/s0/images.jpg" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Ja som al juliol. I des de les lectures de 2020 no havia tornat a fer cap post. Ja toca. Però, com sempre, la feina m'aclapara. Ara he trobat un foradet. No m'allargaré massa, però almenys quedarà constància de tot de títols que estaven pendents. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Som-hi! </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6nyaowcS0zrUCyM-4xII4uOJ6rm3dH0F00Ya6nHJf4QPazheb0rgQL7ou7BiYTAB_RfDzNZ5k6Hqgj4C9jBEaxfi6sxOt9TsqRqcvESgcXRol6DqacvM7CmqVpXg9iCtCCW6iYJkBaB70/s474/neko.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6nyaowcS0zrUCyM-4xII4uOJ6rm3dH0F00Ya6nHJf4QPazheb0rgQL7ou7BiYTAB_RfDzNZ5k6Hqgj4C9jBEaxfi6sxOt9TsqRqcvESgcXRol6DqacvM7CmqVpXg9iCtCCW6iYJkBaB70/s320/neko.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><i>Neko Cafè</i>, d'Anna Sólyom</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una petita meravella d'amor i empatia envers els gats i envers les altres persones. Un llibre d'amistat i ajuda escrit per l'autora hongaresa resident a Barcelona Anna Sólyom. El vam llegir en un dels meus clubs de lectura virtuals, Amb D de Dona, i vam poder comptar amb l'autora el dia de la posada en comú. Un encant de persona, com la seva novel·la. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcn2TPG8p7rMJc9hUAB3hCA9IkDpU6f21MN-Wz97cMn2hMLd4IJiu-aMykJJTb6ox_ZxAj-208cUiKK5KcQ-B5nptOQZoJuTk0Dt_hrJPAyihstdmeI5rr7mDez2_7pYYr86beJNIu2cM9/s309/madre.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcn2TPG8p7rMJc9hUAB3hCA9IkDpU6f21MN-Wz97cMn2hMLd4IJiu-aMykJJTb6ox_ZxAj-208cUiKK5KcQ-B5nptOQZoJuTk0Dt_hrJPAyihstdmeI5rr7mDez2_7pYYr86beJNIu2cM9/s0/madre.jpg" /></a></div><i><br /></i><b><i> Una madre</i>, d'Alejandro Palomas</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Què puc dir de l'univers de l'estimat Alejandro Palomas que no sapigueu? <i>Una madre</i> és la primera novel·la de la trilogia que continua amb <i>Un perro</i> i <i>Un amor</i>. Jo vaig llegir primer la segona. Ara ja estic en ordre i em falta la tercera. Ningú com Palomas per reflectir de manera autèntica i franca els sentiments humans, les relacions familiars, les contradiccions i les pors que tots portem dins. Ningú com ell per escriure la veritat des de la veritat. La lectura d'<i>Una madre</i> em va resultar especialment agredolça. Jo sabia que la mare de Palomas estava molt greu, i finalment </span><span style="font-size: large;">va morir mentre jo gaudia de la novel·la. Aquestes coses que té la vida. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcsCHX73dHEcxLuYauBO5esnxLb9VylKYEh66CANFIkWAlDlquPnBWi6BZuumGE_blel53_nAPsevdbTiLcJDgukf-5QPBMFawZUImORk4I1PWkg4zv_HTGd0kWq3mB7mZNsndziPnXEKF/s340/viol%25C3%25AD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcsCHX73dHEcxLuYauBO5esnxLb9VylKYEh66CANFIkWAlDlquPnBWi6BZuumGE_blel53_nAPsevdbTiLcJDgukf-5QPBMFawZUImORk4I1PWkg4zv_HTGd0kWq3mB7mZNsndziPnXEKF/s320/viol%25C3%25AD.jpg" /></a></div><i><br /> </i><b><i>El violí d'Auschwitz</i>, de M. Àngels Anglada</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Un clàssic català modern que han llegit diverses generacions perquè fa temps que forma part dels plans d'estudi de l'ensenyament secundari. Una novel·la preciosa, qui sap si un cant a la redempció personal des de la música. La feina de lutier que salva el protagonista mentre està tancat al camp de concentració d'Auschwitz. La potència del record amb el pas del temps. Les coses que el temps no pot esborrar. Bellesa. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeDMp98KNpxnrHD4k8QpBKDrbUL8G0-felf-fXQeFyHOXJaCMx7ANMk5HnHIMY82MChVSxNjdZ7gjpKRYbqegA0oWBMqsHw1-jPzJ1mSKH9FPPwMRfK5rxtW4Bo3aUYQX8s-Krw4_8bGx7/s700/Flush.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="458" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeDMp98KNpxnrHD4k8QpBKDrbUL8G0-felf-fXQeFyHOXJaCMx7ANMk5HnHIMY82MChVSxNjdZ7gjpKRYbqegA0oWBMqsHw1-jPzJ1mSKH9FPPwMRfK5rxtW4Bo3aUYQX8s-Krw4_8bGx7/s320/Flush.webp" /></a></div><br /><b><i> Flush</i>, de Virgina Woolf</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Una delícia. Senzillament, una delícia. Un llibre de Virgina Woolf que, inexplicablement, no havia llegit. La traducció de l'edició de l'Avenç l'ha fet en Jordi Fernando, i és absolutament extraordinària. La veu de Virginia Woolf, magistral, sempre crítica, ressona amb uns tons molt diferents dels acostumats. La tendresa, l'amor incondicional d'un gos i la seva mestressa, la poetessa britànica Elizabeth Barrett. El llibre porta un subtítol: Una biografia. I sí, és la biografia del gos, no pas la de Barrett. A través dels ulls i les vivències d'aquest cocker spaniel entranyable, contemplem la vida i els costums d'una època que ja no hi són. No us la perdeu per res del món, lletraferits. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCimwIA_LvSi_GtRAoXzYZwr6oVu46qe7SLsfe4JlVAYwiOY4XoZvmo5JKuSUsdDypJQrVdW3M4AY1VZhaQ4RXdFBTUoqJa3WTWS0iOMROhffYw2UEASEB7lpbPSXrnyBw4WwAFTRCRcRI/s856/pedra.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="856" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCimwIA_LvSi_GtRAoXzYZwr6oVu46qe7SLsfe4JlVAYwiOY4XoZvmo5JKuSUsdDypJQrVdW3M4AY1VZhaQ4RXdFBTUoqJa3WTWS0iOMROhffYw2UEASEB7lpbPSXrnyBw4WwAFTRCRcRI/s320/pedra.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><b><i>De pedra i os</i>, de Bérengère Cournut</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Una novel·la insòlita, diferent, que explica la vida d'una dona inuit i la seva comunitat des de dins. És un text dur i sorprenent. Una obra amarada de poesia, de llegendes, de veus que ressonen, d'éssers que ja no hi són. Resulta corprenedor comprovar que, en aquest planeta, hi ha comunitats per a les quals la vida consisteix, simplement, en aconseguir sobreviure. Envoltats de perills, assetjats pel rigor del clima i de la natura, cada dia viscut és una batalla guanyada. Una lectura que ha esdevingut una gran sorpresa. Una petita delicatessen, podríem afegir. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidHUyMeaOkk5TZY1Z8awPc0Mf2S6coyyhvxfPnjiUThL05tAfIaMzmoP0Soby-q5vXavNRz2WW4HJVVP9BIPPqhpiEqjAM9Kju1HAmxBkojxXbq7jVxbYUTpHR4IEWuZ3v7GPox110q1tc/s338/veranda.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidHUyMeaOkk5TZY1Z8awPc0Mf2S6coyyhvxfPnjiUThL05tAfIaMzmoP0Soby-q5vXavNRz2WW4HJVVP9BIPPqhpiEqjAM9Kju1HAmxBkojxXbq7jVxbYUTpHR4IEWuZ3v7GPox110q1tc/s320/veranda.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: medium;"><b><i>La casa de la veranda cega</i>, de Herbjorg Wassmo</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><i><br /></i></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><i>La casa de la veranda cega</i> és el primer llibre de la dita "Trilogia de la Tora", de l'autora noruega Herbjorg Wassmo. És un dels primers títols publicats per la nova editorial Nits Blanques, que ha assumit la tasca de publicar en català els grans autors de la literatura nòrdica. La novel·la és molt dura. Ens acosta als primers anys de la Tora, la protagonista, que viu un infern a mans del seu padrastre enmig de la inclemència d'un petit poble en un fiord del nord de Noruega. La veu de l'autora és especial, ens acosta a la realitat de manera molt plàstica. La realitat terrible de les criatures com la Tora, filla d'una dona noruega i d'un soldat alemany (els alemanys van ser al país molt de temps durant la Segona Guerra Mundial), que han de suportar el rebuig i el menyspreu dels seus conciutadans. Molt interessant, i ens ajuda a conèixer circumstàncies de les quals en sabem molt poc. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCWNFS8PTgm2CJM6t3nKQID_-t2nEuFpQqA7NpoxYQpWivu8gVrG7D8OHgTnZQ-gsplKOJZ_x5_iuioXNGez6S8ixeXbiBBE1lfXWilnA-IMOqyeUhx5n1pWIBQdNFX47uLDdVuUBJB685/s847/pomera.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="847" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCWNFS8PTgm2CJM6t3nKQID_-t2nEuFpQqA7NpoxYQpWivu8gVrG7D8OHgTnZQ-gsplKOJZ_x5_iuioXNGez6S8ixeXbiBBE1lfXWilnA-IMOqyeUhx5n1pWIBQdNFX47uLDdVuUBJB685/s320/pomera.jpg" /></a></div><i><br /></i><span style="font-size: medium;"><b><i>La pomera i altres contes</i>, de Daphne du Maurier</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Al llarg de la història de la literatura, han existit autors que han escrit novel·les memorables. Aquestes novel·les, si han fet molta fortuna, de vegades han eclipsat la resta de la seva producció, sovint injustament. Penso que tal vegada és el cas de Daphne de Maurier amb<i> Rebecca</i>. Per això he llegit aquests contes amb tanta atenció i amb tant delit. I no he patit cap decepció. Són una autèntica meravella. Misteri, ambigüitat, suspens, fantasia i realisme a parts iguals, situacions inexplicables, crims. He xalat com una boja. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Gwf2jeGpcQ9ouGYgbaquSQW0PEPYrq-vRnoa4ky2fOg4lkQ0tONsOoIfiufo0puum1OJ-BoWudVb2qJbwZiXvRdNo7b5NRP4LuVQEt3TvlxvotTZR6uGOU3N_KtuveI8u5IPZKtceGG7/s828/Hamnet.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="828" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Gwf2jeGpcQ9ouGYgbaquSQW0PEPYrq-vRnoa4ky2fOg4lkQ0tONsOoIfiufo0puum1OJ-BoWudVb2qJbwZiXvRdNo7b5NRP4LuVQEt3TvlxvotTZR6uGOU3N_KtuveI8u5IPZKtceGG7/s320/Hamnet.jpg" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><i><br /></i><b><i> Hamnet</i>, de Maggie O'Farrell</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Un llibre que ha tingut un gran èxit arreu del món. L'autora s'aproxima a la vida privada de William Shakespeare des de la seva intimitat. El nom del seu fill dona títol a la novel·la. Els fets no són reals, tret d'alguns trets i qüestions, perquè se sap molt poc de la vida de Shakespeare. O'Farrell recrea tot un univers, a mig camí de la realitat i la ficció, que enganxa el lector des de la primera pàgina. Paga moltíssim la pena. Una manera diferent de tractar les relacions entre la dimensió privada i la pública d'un geni. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMmoAhsk9A3it9eE1VLrhXlndGVE6NJ8DKBwQoBJgTwURle2LTmHW2OAdL6Ab_CockgphCqIhgm231JNvhuTp661OL-81dgC3HNwJePrC2UUiPXjVIDdMypMUct9ywbFgC0c11lMl9F61/s500/tres+dones.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMmoAhsk9A3it9eE1VLrhXlndGVE6NJ8DKBwQoBJgTwURle2LTmHW2OAdL6Ab_CockgphCqIhgm231JNvhuTp661OL-81dgC3HNwJePrC2UUiPXjVIDdMypMUct9ywbFgC0c11lMl9F61/s320/tres+dones.jpg" /></a></div><br /><b><i> Tres dones</i>, de Lisa Taddeo</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Es tracta d'un enorme treball periodístic, narrat en forma novel·lada. Les vivències, inquietuds i patiments de tres dones molt diferents en relació amb l'amor, el sexe, el desig, els silencis, els homes, la família, etc. Un dels casos m'ha interessat i agradat molt. Els altres dos no tant. L'he trobat una mica llarga. I és molt americana. M'ha funcionat més bé si m'ho prenia com una novel·la. Quan pensava que era veritat, em sentia més deslligada del relat. Em cansa una mica la importància que atorguem al sexe en aquesta societat. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b>Fins a la pròxima tongada, lletraferits </b></span></div><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-26422632953839973512021-01-02T18:49:00.010+01:002021-01-02T19:19:24.481+01:00Les darreres lectures de 2020 (i un any per començar)<p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Aquí detallo les darreres lectures de l'any que acabem de tancar. Per falta de temps, només les definiré amb una frase, però como a mínim quedaran recollides. I ara tornem a tenir tot un any per llegir! </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE9-4ZPnySKpU04oHPpjJ4BZlapRm0TlV-AtMo5eDUOlwfTC5LoZro4IFpzZVMv6Kyn1KL5nE74mZxvQzzKhlgj6DWKDeF_yt_2Y-SzR5Lf0gG5vjQ9I5eSccxIXWCq8DyZLyeLvHX-rO6/s266/Allen.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE9-4ZPnySKpU04oHPpjJ4BZlapRm0TlV-AtMo5eDUOlwfTC5LoZro4IFpzZVMv6Kyn1KL5nE74mZxvQzzKhlgj6DWKDeF_yt_2Y-SzR5Lf0gG5vjQ9I5eSccxIXWCq8DyZLyeLvHX-rO6/s0/Allen.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">A propósito de nada</i><span style="font-family: verdana;">, de Woody Allen </span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">M'ho he passat pipa. Imprescincible per als fans d'en Woody.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm8ahLnUD3-1YDA_GIZK3-jqddT6qe_HMfLsYf0GXPvWj3w35NFTew3OlnVdyHe5g3DZT5PfLubMWVS3HQWPoXiQ6zUfD0gkQbG5Zxt2oShEBfmaXCC_saOfYlO0mLcGRAWcMxuvLuc9yf/s350/perro.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm8ahLnUD3-1YDA_GIZK3-jqddT6qe_HMfLsYf0GXPvWj3w35NFTew3OlnVdyHe5g3DZT5PfLubMWVS3HQWPoXiQ6zUfD0gkQbG5Zxt2oShEBfmaXCC_saOfYlO0mLcGRAWcMxuvLuc9yf/s320/perro.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Un perro</i><span style="font-family: verdana;">, d'Alejandro Palomas</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Una meravella, una delícia. Un llibre intel·ligent i ple de sensibilitat. És la segona entrega d'una trilogia. Vaig començar pel mig. Enguany ho recuperaré. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS0OINlJjgAXnNxLZV8OHX_KFEBVgXu_hMHxOqqGNFaSBss1ylpw8CZPcAEzYY8mrFUH95BWVgbVFoWljuc04FcKfQVxkGoGWP9IHug-llxE2BxZoSMgccEFTOmHrkpXTyNKB-9cVW0f8Q/s499/all%25C3%25A0+dalt.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="325" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS0OINlJjgAXnNxLZV8OHX_KFEBVgXu_hMHxOqqGNFaSBss1ylpw8CZPcAEzYY8mrFUH95BWVgbVFoWljuc04FcKfQVxkGoGWP9IHug-llxE2BxZoSMgccEFTOmHrkpXTyNKB-9cVW0f8Q/s320/all%25C3%25A0+dalt.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><div style="text-align: center;"> <i>Ens veurem allà dalt</i>, de Pierre Lemaitre</div></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Curiosament, tenia pendent la novel·la que li va atorgar el Goncourt. Fantàstica, no cal dir-ho. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8bx1YZVgby6XUsn9Fn8_mD_YoLFqH8kYBCWsLmfGgQEpcntEIpFq73Zr3BrE-2DCXt69fqO4Wt_1PP7ULH8JlqPGnPfMOQYsy6_nXNrMsRYXsX_oyAr5xDa9Cmb4uGW8IFaLHOObeb-8k/s2048/nit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1385" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8bx1YZVgby6XUsn9Fn8_mD_YoLFqH8kYBCWsLmfGgQEpcntEIpFq73Zr3BrE-2DCXt69fqO4Wt_1PP7ULH8JlqPGnPfMOQYsy6_nXNrMsRYXsX_oyAr5xDa9Cmb4uGW8IFaLHOObeb-8k/s320/nit.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Nit</i><span style="font-family: verdana;">, de Joan Maria Arenas</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Ciència-ficció, massa llarga en l'inici, massa expeditiva en el final. La idea és molt bona, però no m'ha entusiasmat. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Y_9_783FLsiAAPNUzcfMVwK6A0AaQwPTMN2zmb6YaSME5gwrO_0t0Zyml6vcnY10A8zYXjivM4LMyeY1b0Qv2tWdKD72-Dr8zCTh6J7XywYiPMf9GgBNsT77yr-Q0XzXeYN62-PG99bQ/s277/n%25C3%25B3r.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="277" data-original-width="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Y_9_783FLsiAAPNUzcfMVwK6A0AaQwPTMN2zmb6YaSME5gwrO_0t0Zyml6vcnY10A8zYXjivM4LMyeY1b0Qv2tWdKD72-Dr8zCTh6J7XywYiPMf9GgBNsT77yr-Q0XzXeYN62-PG99bQ/s0/n%25C3%25B3r.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">La Companyia Nòrdica</i><span style="font-family: verdana;">, d'Albert Villaró</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">A mig camí entre la novel·la històrica i el fantàstic, una de les "coses" tan especials que és capaç de fer l'estimat Villaró. Cada obra seva és una sorpresa. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeHmJjtxyUkNSnBZG-aeYs_MAQiNUAc17Qh0OquJ7Fg3K2U6-ZuUA9UX4xiULzctDqQrmX5690DNrZ9PvmZgrBDNjla3bzVoqCVuHSGnkH3j0IGqci9iSkk7UKbPLU9VKJKer73CBmNVev/s271/taxi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="271" data-original-width="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeHmJjtxyUkNSnBZG-aeYs_MAQiNUAc17Qh0OquJ7Fg3K2U6-ZuUA9UX4xiULzctDqQrmX5690DNrZ9PvmZgrBDNjla3bzVoqCVuHSGnkH3j0IGqci9iSkk7UKbPLU9VKJKer73CBmNVev/s0/taxi.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">La taxidermista d'emocions</i><span style="font-family: verdana;">, de Mariló Álvarez Sanchis</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Una novel·la especial, per a tots els públics, que toca el tema fascinant i obscur de la taxidèrmia. He après moltes coses. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8_0S3qpOIqBKaOpFJ3Rtf2zhbYiD-p7syMBdHEhesRdcpG-TG2bgfCR36VUyomcf3V08JSFQbTjc79FlY9fbIBlCoT3_ky5VqdM33gpsgMU-RxqrfUaNLuMlDszFQypDI5eTahrZpuCFz/s865/nin%25C3%25B3s.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="865" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8_0S3qpOIqBKaOpFJ3Rtf2zhbYiD-p7syMBdHEhesRdcpG-TG2bgfCR36VUyomcf3V08JSFQbTjc79FlY9fbIBlCoT3_ky5VqdM33gpsgMU-RxqrfUaNLuMlDszFQypDI5eTahrZpuCFz/s320/nin%25C3%25B3s.jpg" /></a></div><i><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Niños que muerden a perros</i><span style="font-family: verdana;">, d'Andreu Martín</span></div></i><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Un recull de relats diversos i diferents, que he tingut l'honor de prologar. Foscos, no tan foscos, sorprenents i amb humor. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmnYYa3WjdrRzk1R19L6u3cjnYxeoVQZxKEN5pas1fD65dYeqZiX2T1UKl5AJIxvIwzdJikFy7rvQdyqFcasE2yVmo92PzlACKTyRwmw_AwAlQbRGg_7SwAeFCriv_cj52MaQkzCVswTI/s352/camfo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmnYYa3WjdrRzk1R19L6u3cjnYxeoVQZxKEN5pas1fD65dYeqZiX2T1UKl5AJIxvIwzdJikFy7rvQdyqFcasE2yVmo92PzlACKTyRwmw_AwAlQbRGg_7SwAeFCriv_cj52MaQkzCVswTI/s320/camfo.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Càmfora,</i><span style="font-family: verdana;"> de Maria Barbal</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Una gran novel·la, llegida per al club de lectura de dones que coordino. Em va causar un sentiment agredolç. Li reconec tots els mèrits, però em va interessar poc. Potser no era el moment. </span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSHcaO3Bcl6K4sK_vdS2s3aTlMz3cADq65K5Gx4rdJRTpAoKTILPmPJMfY49JxTSej6dbNJH-19BdqJUv8uwafN3_oTxwcfoghGMj_OjNbVmFZK6KzWiDAIF1YG9tCC_eYtfYdzfOeDu4a/s285/maquin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="285" data-original-width="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSHcaO3Bcl6K4sK_vdS2s3aTlMz3cADq65K5Gx4rdJRTpAoKTILPmPJMfY49JxTSej6dbNJH-19BdqJUv8uwafN3_oTxwcfoghGMj_OjNbVmFZK6KzWiDAIF1YG9tCC_eYtfYdzfOeDu4a/s0/maquin.jpg" /></a></div><i><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Estimades màquines</i><span style="font-family: verdana;">, de Carme Torras</span></div></i><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Un conjunt de relats relacionats amb les màquines que ens envolten, les del passat, les del present i les del futur. Ja sabeu que Carme Torras és una experta en robòtica, a més d'una escriptora que us fascinarà.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmqRMu3BTZqL1QkZ08likmQaiwYQlBsEUvFa9hzeFIuJ_I6paxu9zXxz0G4KqUc0ei6IIxHiAolt7ywzMXiz7mVtTlNmu74c5HWia7jZa2pg2-maWzthASAB1GAe-eZokq6-bsmIYQ-NCQ/s244/portada_un-secret_alejandro-palomas_201812201823.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="244" data-original-width="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmqRMu3BTZqL1QkZ08likmQaiwYQlBsEUvFa9hzeFIuJ_I6paxu9zXxz0G4KqUc0ei6IIxHiAolt7ywzMXiz7mVtTlNmu74c5HWia7jZa2pg2-maWzthASAB1GAe-eZokq6-bsmIYQ-NCQ/s0/portada_un-secret_alejandro-palomas_201812201823.jpg" /></a></p><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Un secret</i><span style="font-family: verdana;">, d'Alejandro Palomas</span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">La meva flaca per Palomas és enorme, però després de llegir aquesta meravella ha esdevingut directament immensa. Per a tots els públics. No us la perdeu. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBbQUTbOamrOutGeN6aZ5zQH3Kdx8rIVBa_-BxdJE0rTcd06szgfwem3VupUvXhsN5vKAqLjn1kL9rB495QxFig_ibvTrMMKgp74KObCARe7QTcfWg5v7cgGzog8vofvhuL-BOPrajkbJK/s800/somnis-de-valparaiso.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="524" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBbQUTbOamrOutGeN6aZ5zQH3Kdx8rIVBa_-BxdJE0rTcd06szgfwem3VupUvXhsN5vKAqLjn1kL9rB495QxFig_ibvTrMMKgp74KObCARe7QTcfWg5v7cgGzog8vofvhuL-BOPrajkbJK/s320/somnis-de-valparaiso.jpg" /></a></div><i><br /><div style="text-align: center;"><i style="font-family: verdana;">Somnis de Valparaíso</i><span style="font-family: verdana;">, de Jaume Benavente</span></div></i><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">El darrer Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa. Una nova joia d'un dels millors escriptors que tenim, sens cap mena de dubte. La meva darrera lectura de 2020. Sensacional. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-7696853599039131112020-08-19T13:09:00.001+02:002020-08-19T13:09:07.564+02:00Unes quantes lectures més <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmfwJ7ZIYy3krWakn1vER2Q8DDM3hcQ1Fe-UCq5ZRQd2R3aZkqyU5QKxaidmekGe4ejhV0QjNBjoWRp2OOxSItHRJV6xz-FqcdO5UvGYxP2kIo3YMs9tcdZ5UzFm8Y5gv_aDXsFkZP77g_/s1000/Los-lectores-frecuentes-son-los-lectores-m%25C3%25A1s-felices.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="1000" height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmfwJ7ZIYy3krWakn1vER2Q8DDM3hcQ1Fe-UCq5ZRQd2R3aZkqyU5QKxaidmekGe4ejhV0QjNBjoWRp2OOxSItHRJV6xz-FqcdO5UvGYxP2kIo3YMs9tcdZ5UzFm8Y5gv_aDXsFkZP77g_/w513-h341/Los-lectores-frecuentes-son-los-lectores-m%25C3%25A1s-felices.jpg" width="513" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;">Feia dies que no publicava resum de lectures, perquè tinc moltes feines amb data d'entrega i no puc dedicar-m'hi. Tanmateix, avui he vist un foradet de temps i m'hi poso ràpidament. Tots els llibres que mencionaré seguidament són extraordinaris, o sigui que els recomano en bloc. Només faré algunes mínimes precisions, però almenys quedaran recollits. El temps no em dona per a més. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2zHZUdkc5rlQwtXuL0a2m2vfvzzSoMGaY61Wk6iCmAZj9_oRbca9MUHWHGviVaJlznrb5xKzAQLPyF90O8n_K91VG9om41MtTv03bLThF9jBAemEyeT8ZpR3G2U2J1OidbNvBwgb6TwA9/s800/el-soroll-que-fa-un-cargol-salvatge-quan-menja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="516" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2zHZUdkc5rlQwtXuL0a2m2vfvzzSoMGaY61Wk6iCmAZj9_oRbca9MUHWHGviVaJlznrb5xKzAQLPyF90O8n_K91VG9om41MtTv03bLThF9jBAemEyeT8ZpR3G2U2J1OidbNvBwgb6TwA9/w264-h410/el-soroll-que-fa-un-cargol-salvatge-quan-menja.jpg" width="264" /></a></div><span style="font-family: helvetica;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><b><i>El soroll que fa un cargol salvatge quan menja</i>, d'Elisabet Tova Bailey</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">Una història colpidora, original i única, a mig camí entre l'autoficció i l'estudi científico-divulgatiu. L'autora, postrada al llit durant anys per culpa d'una malaltia greu, conviu amb un cargol que l'ajuda a tirar endavant. Es converteix en una experta en aquestes bestioles i ens transmet el seu coneixement d'una manera deliciosa. Tots els éssers vius són una meravella de la naturalesa. No us avorrirà. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwLeJplZAgjGanonJsgtDEx7B-dLFK7KQu6FE5IwI02FupiYKLut9GTgM6c3FkWLP6D34-qxmLHAH0RKDOkj048ck7rvAr-LCgkaZIQqDQouTc6w445he31Nqj00CFvl02v2sQs1psPsbt/s1200/dues+dones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwLeJplZAgjGanonJsgtDEx7B-dLFK7KQu6FE5IwI02FupiYKLut9GTgM6c3FkWLP6D34-qxmLHAH0RKDOkj048ck7rvAr-LCgkaZIQqDQouTc6w445he31Nqj00CFvl02v2sQs1psPsbt/w308-h410/dues+dones.jpg" width="308" /></a></div><span style="background-color: #fff2cc; font-family: helvetica;"><br /></span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><b><i>Dues dones, </i>de Montse Sanjuan</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; text-align: center;">L'allunyament de l'autora del gènere negre amb una novel·la </span><span style="font-family: helvetica; text-align: center;">ambientada a la postguerra i que té reminiscències del seu propi passat familiar. Una història de superació personal i col·lectiva, de sororitat i de lluita, amb uns personatges molt ben delimitats i un nivell narratiu de primera.</span></div><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBrqRK0O9JiIirecdqjLG5HTlYofd9GzkJ4JM2XLPJRIihSuVwxoikqgAAS__cWXQ_V2zV6HRL9_3HKQipebLS2q8lnJUw3qxio1NB1q97koqyMF8WxMdV6eXucJyE5VqCWFGaWplI9qPO/s1184/978841733930+ignot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1184" data-original-width="800" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBrqRK0O9JiIirecdqjLG5HTlYofd9GzkJ4JM2XLPJRIihSuVwxoikqgAAS__cWXQ_V2zV6HRL9_3HKQipebLS2q8lnJUw3qxio1NB1q97koqyMF8WxMdV6eXucJyE5VqCWFGaWplI9qPO/w277-h410/978841733930+ignot.jpg" width="277" /></a></div><p><br /></p><p style="text-align: center;"> <i> </i><span style="font-family: helvetica;"><i> </i><b><i> Ignot</i>, de Manuel Baixauli</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">Una meravella, una autèntica i total meravella de difícil definició. Podeu llegir la sinopsi a la portada, que és el que fa l'Editorial Periscopi amb les seves novel·les. Baixauli és sens dubte un autor enorme, que excel·leix en tot allò que fa. No us la perdeu. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><b><br /></b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><b></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiOFoLTYd_2TDNwAkrV1DnzWqP1wXpXfCqSyBJVgrkwaMOSqjZS-9MTW2ay4IxJX5FeQowH4tgxJM2XXwafTwmYktSVY7ns96BboBnVvtJvD5y3fQt67JodaN9kC8qLUz-FmmbSr-42-M_/s500/41Jg4LgmZIL+claus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="318" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiOFoLTYd_2TDNwAkrV1DnzWqP1wXpXfCqSyBJVgrkwaMOSqjZS-9MTW2ay4IxJX5FeQowH4tgxJM2XXwafTwmYktSVY7ns96BboBnVvtJvD5y3fQt67JodaN9kC8qLUz-FmmbSr-42-M_/w254-h400/41Jg4LgmZIL+claus.jpg" width="254" /></a></b></span></div><span style="font-family: helvetica;"><b> </b></span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: helvetica;"><i>Claus i Lucas</i>, d'Agota Kristof</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">Una assignatura pendent en el meu bagatge de lectures, imperdonable segurament. Aquest estiu, però, ho he resolt. Una trilogia formada pels titols, <i>El gran quadern</i>, <i>La prova</i> i <i>La tercera mentida. </i>Una obra d'una força incalculable i de lectura imprescindible, absolutament. Una joia de la narrativa centreeuropea del segle XX. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSFOjeGpSmuwcba1idJK-moiG8tj8T_QgcyPAljtfL4OBRfuTs7oSmRhAKB1AMPG_h0auwNav_VJy9FSKKEqAwHNaHB4zZS_m9oHIYLbWfaFXxnOMMVeUYXY2IJMwayCFLDEl-Qh_BrJKB/s432/analfa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSFOjeGpSmuwcba1idJK-moiG8tj8T_QgcyPAljtfL4OBRfuTs7oSmRhAKB1AMPG_h0auwNav_VJy9FSKKEqAwHNaHB4zZS_m9oHIYLbWfaFXxnOMMVeUYXY2IJMwayCFLDEl-Qh_BrJKB/s0/analfa.jpg" /></a></div><span style="font-family: helvetica;"><div style="text-align: center;"><b><i>L'analfabeta</i>, d'Agota Kristof</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">Obra molt breu on l'autora explica la seva relació amb l'escriptura i el procés de canvi de llengua. Com passar de la seva llengua materna, l'hongarès, a crear una obra d'abast universal en una altra llengua, el francès. El volum inclou una entrevista que li van fer a l'autora l'any 1999. Tot i que les preguntes de l'entrevistador són intel·ligents, les seves respostes m'han decebut, com si fossin una mica de compromís, per fer via. Crec que hauria estat molt millor no publicar-la. </div></span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-54762817483445497582020-07-02T10:36:00.000+02:002020-07-03T10:36:28.520+02:00La serp arrugada (Un conte per a nens)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSU1XRosAsN2XNS3j8ICWWpcpqVCk_wueMM7XQJVyaynMLOyittbERbK25YiIfW1VVnhNOsWc-obwHgD6Rn9GY1rWeRVx4O3ROjwfh6egy-zxyc4dAqqnSOq78Dz5mI16Ji8IkncdhKNvq/s1600/kisspng-snakes-clip-art-portable-network-graphics-transpar-5d147e1a7c5b39.0475613515616240905094.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="900" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSU1XRosAsN2XNS3j8ICWWpcpqVCk_wueMM7XQJVyaynMLOyittbERbK25YiIfW1VVnhNOsWc-obwHgD6Rn9GY1rWeRVx4O3ROjwfh6egy-zxyc4dAqqnSOq78Dz5mI16Ji8IkncdhKNvq/s400/kisspng-snakes-clip-art-portable-network-graphics-transpar-5d147e1a7c5b39.0475613515616240905094.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Bon dia, lletraferits. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui comparteixo amb vosaltres un relat per a nens que he escrit per felicitar els 50 anys del meu germà Elies. És un relat que recorda els que jo m'inventava per a ell quan era un nen petit. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Espero que us agradi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>LA SERP ARRUGADA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Carlota, que té vuit anys i és molt eixerida, viu amb el seus pares en una casa gran i lluminosa enmig de la natura. A prop de la casa hi ha molts arbres i plantes, i també bonics camins de terra per on la Carlota fa voltes sovint amb la seva bicicleta. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un calorós dia d’estiu,
mentre passejava tranquil·lament, la nena va distingir a la vora del camí una
cosa que li va cridar l’atenció. De primer li va semblar un bastó llarg i tort, però després va veure amb sorpresa que aquell bastó s’estava bellugant! Plena
de curiositat i una mica espantada, la Carlota va baixar de la bici i s’hi va
apropar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">De seguida va comprendre
que no existia cap bastó, i que allò que es bellugava en realitat era una serp
de color fosc, que semblava molt malalta. Tenia la pell bruta de fang i estava plena d’arrugues, com els pantalons
i les camises que la mare treu de la rentadora. La serp va mirar la nena amb
ullets de pena i es va arrossegar una mica, però tenia els anells tan arrugats
que no podia avançar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">-Què t’ha passat? -li
preguntà la Carlota. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A la serp, que es deia
Sabina, li va caure una llagrimeta. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">-M’he ficat dins del riu
per refrescar-me una mica, però he quedat atrapada entre unes pedres. Tot
estava ple de fang. M’ha costat molt sortir. I quan he sortit, estava així,
arrugada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">-I no et podràs curar?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">-No ho sé. Abans no
m’havia arrugat mai. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Carlota, compadida de
la pobra serp, va començar a pensar. Havia de trobar una solució! De sobte, li
va venir al cap. És clar! De la mateixa manera que la mare planxava els
pantalons i les camises, ella planxaria la Sabina. I dit i fet. Va carregar la
seva nova amiga a la cistelleta de la bici i es va afanyar a pedalejar cap a
casa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">-Mama, necessito la
planxa</span></span><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 16px;">!</span><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 12pt;"> -va cridar quan va arribar- És urgent!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Li va explicar tot a la mare i ella va decidir ajudar-la. Naturalment, no podien escalfar massa la
planxa, perquè haurien socarrimat la Sabina. Així que la van programar en una
posició tèbia. Van estirar la serp damunt del llit i la van planxar a poc a
poquet, anell per anell, amb la planxa a temperatura suau. La Sabina sospirava
de felicitat, ara que anava recuperant la forma habitual. Després, va fer la migdiada tota la tarda i així es va acabar de trobar bé. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Des d’aquell dia, la nena i la serp es van fer inseparables. La Carlota li havia salvat la
vida i la Sabina es va quedar a viure al seu jardí. Jugaven i passejaven juntes i s'ho passaven d'allò més bé. Eren felices. I la seva bonica amistat ja va durar per sempre. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 106%;"><span style="color: #f6b26b;"> <a href="https://soundcloud.com/enveualtacat/la-serp-arrugada"> </a></span><span style="color: #cc0000;"><a href="https://soundcloud.com/enveualtacat/la-serp-arrugada">AQUÍ PODEU ESCOLTAR EL RELAT EN AUDIO GRAVAT PER ENVEUALTA </a></span></span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-27112662263216401472020-03-29T20:13:00.004+02:002020-03-30T18:25:30.593+02:00Lectures del mes de març<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhREFx127_UaBCcQ8z5TPTmbP1NW69_w_mLoI9py82AC3uEo0rvExrn7lQ9DxFfKxhm2QBZRbNqc4s6SVVzelHxsYAPGpWwNIEiciGjon4mJg602vL0uWJ2ojPu6awL0eCsGOeEFGiM134P/s1600/leer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhREFx127_UaBCcQ8z5TPTmbP1NW69_w_mLoI9py82AC3uEo0rvExrn7lQ9DxFfKxhm2QBZRbNqc4s6SVVzelHxsYAPGpWwNIEiciGjon4mJg602vL0uWJ2ojPu6awL0eCsGOeEFGiM134P/s400/leer.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tal com vaig anunciar, aniré consignant les lectures. Avui, que ja som a dos dies d'acabar el mes de març, aquí teniu les darreres que he fet durant aquest període (no parlaré del confinament, no en tinc ganes). </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els llibres llegits són: </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlsACbV0uP1ROloc0EJNPgj2_KimzuSDfjyWLZbqtgyAJBA8dMPeZAVG56WAFBF-629ViSQ204VVLwFDiDSgSEWWbid-Pex9JCod_Lr9RCD1RFCcnXEm9C2irMDUptfyeAcRj8UqZLIk3x/s1600/mendel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="340" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlsACbV0uP1ROloc0EJNPgj2_KimzuSDfjyWLZbqtgyAJBA8dMPeZAVG56WAFBF-629ViSQ204VVLwFDiDSgSEWWbid-Pex9JCod_Lr9RCD1RFCcnXEm9C2irMDUptfyeAcRj8UqZLIk3x/s320/mendel.jpg" width="212" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Mendel el de los libros</i>, Stefan Zweig </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un llibre imprescindible, bell, delicat, que ens parla dels llibres i de les coses que realment són importants, un llibre sobre la injustícia, la guerra, la crueltat. Una preciositat deliciosa que ningú no s'hauria de perdre, com tota l'obra </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">de Stefan Zweig. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtkEZCi9MYmR1SnGngB-lMBlWCi2RiaWt7reZe9ssz3g94arTkMEssVeyoqvOXJpQWZ9B6bac-bytWS4RJRzUiXEOQ25C-DZFE3sX7J6xLkK7HTHWI2v7gblgqNgN7ylCO0KGmHVa85LrN/s1600/portada_la-noia-de-la-resistencia_xulio-ricardo-trigo_202002211320.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtkEZCi9MYmR1SnGngB-lMBlWCi2RiaWt7reZe9ssz3g94arTkMEssVeyoqvOXJpQWZ9B6bac-bytWS4RJRzUiXEOQ25C-DZFE3sX7J6xLkK7HTHWI2v7gblgqNgN7ylCO0KGmHVa85LrN/s320/portada_la-noia-de-la-resistencia_xulio-ricardo-trigo_202002211320.jpg" width="220" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i></i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>La noia de la Resistència</i>, Xulio Ricardo Trigo</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La darrera novel·la de Xulio Ricardo Trigo, un text iniciàtic, que cavalca entre dos períodes temporals i que, amb un llenguatge planer i un desenvolupament senzill, ens recorda el patiment de la guerra i les seves conseqüències. Un text de caràcter històric molt agradable de llegir, que inclou també un bonic homenatge a Montserrat Roig. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVfIFLk4NJE1fdq4f1BK229Ns0inQlysJXVpuuq3mOAnEe0-hg9oWAYUJLPspJCRozRlq0kvRL-UKH7yctxKyNL94qL0LALiccZaPxKrWrcPZ-h39eB-q9B-jDX6hbkA5rxM5ZysNxw5aT/s1600/uso.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><i><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVfIFLk4NJE1fdq4f1BK229Ns0inQlysJXVpuuq3mOAnEe0-hg9oWAYUJLPspJCRozRlq0kvRL-UKH7yctxKyNL94qL0LALiccZaPxKrWrcPZ-h39eB-q9B-jDX6hbkA5rxM5ZysNxw5aT/s320/uso.png" width="228" /></i></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>No sabràs el teu nom</i>, Vicent Usó</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Corpresa per aquesta esplèndida novel·la de Vicent Usó, novetat rigorosa i Premi Ciutat d'Alzira. Diverses veus, elegants i perfectament trobades, reprodueixen des de la ficció, sense concessions, la xacra terrible del robatori de nadons. S'allargà des del franquisme fins els anys 80 en una xarxa macabra dels poderosos, religiosos i laics. Usó ens ho reporta amb mestria i delicadesa. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC5bAQVXFic8wMygORRp0VFhsxG4cC0_ctI1n_WKJVWwj0DH_MwAf3BlGmGCIsrk79pU4BnwepqndPtOL6Q_bxphJDtP6MsDr_L3VUFYSqVg75KjD3O8HsfDA0-RD0GO6_gPmtdYO2iJRp/s1600/h_3609464-e1583415832407.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="488" data-original-width="320" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC5bAQVXFic8wMygORRp0VFhsxG4cC0_ctI1n_WKJVWwj0DH_MwAf3BlGmGCIsrk79pU4BnwepqndPtOL6Q_bxphJDtP6MsDr_L3VUFYSqVg75KjD3O8HsfDA0-RD0GO6_gPmtdYO2iJRp/s320/h_3609464-e1583415832407.jpg" width="209" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i></i><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>El teu gust</i>, Isabel-Clara Simó</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Vaig acabar <i>El teu gust </i>amb un nus a la gola. L'obra pòstuma d'Isabel-Clara Simó: inclassificable, humana, crítica, irònica, culta, fragmentària, intel·ligent, filosòfica, delicada. Plena de poemes, citacions i referències. I la mort, sempre la mort. Un testament vital i artístic escrit des d'una tendra acidesa i sense cap tipus de complaença. Una metàfora esfereïdora: la malaltia, la decapitació. Quin colofó final, estimada Isabel, admirada amiga. Quin colofó. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> </span></div>
<div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWdV2BFggO90llym3jcuB9gnaXKDdbEKbIdtzOshEwEyy_Hoh1YXpKH_JQx0NMXkfp93fNBio0OuAM51J2dZJZ6uO6Rg_E0zo2IPr5f5OF8qyFR09sfE1wX6MH9IlqWUa-c-tmeptudIwX/s1600/portada_dins-del-cor-de-chopin_monica-batet_201911261509.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="392" data-original-width="253" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWdV2BFggO90llym3jcuB9gnaXKDdbEKbIdtzOshEwEyy_Hoh1YXpKH_JQx0NMXkfp93fNBio0OuAM51J2dZJZ6uO6Rg_E0zo2IPr5f5OF8qyFR09sfE1wX6MH9IlqWUa-c-tmeptudIwX/s320/portada_dins-del-cor-de-chopin_monica-batet_201911261509.jpg" width="205" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i></i><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Dins del cor de Chopin</i>, Mònica Batet</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un recull de contes fascinant, amb Polònia com a motiu, que he pogut resseguir amb l'autora de bon començament. De fet, un honor. Quan comprendrà aquest país que Mònica Batet és, de carrer, una de les millors escriptores que tenim? <i>Dins del cor de Chopin</i>, un llibre extraordinari. </span></span></div>
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><span style="background-color: transparent; color: #b00000;"></span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></span></div>
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">
</span><span style="background-color: white; color: green; font-family: "inherit" , serif;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-53144575980360859422020-03-18T12:55:00.000+01:002020-03-30T00:05:44.359+02:00Recuperació de les lectures des de la darrera ressenya (16-7-2019)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt-C5E-RAsI1Wz336wWVOtvoRvuCjQEIWzyPXxIpiUD7_crqRbqNAsVKCSxaDins8riTbZENgFA3fxUIqUcLnumVdoeHxDW5T5O7XA2yu4Gx9sqLofZpmg1DX1AFBWO70UZpn-VUYARKfd/s1600/memulai-start.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="300" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt-C5E-RAsI1Wz336wWVOtvoRvuCjQEIWzyPXxIpiUD7_crqRbqNAsVKCSxaDins8riTbZENgFA3fxUIqUcLnumVdoeHxDW5T5O7XA2yu4Gx9sqLofZpmg1DX1AFBWO70UZpn-VUYARKfd/s320/memulai-start.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #a64d79; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tal com he fet amb el meu altre blog literari, <i>A l'ombra del crim</i>, he decidit recuperar parcialment l'activitat d'aquest espai. Dic parcialment perquè no escriuré -almenys de moment- ressenyes llargues, però sí que deixaré consignades, amb breus apunts, totes les lectures que vagi fent, segurament agrupades per mesos. M'agrada tenir-ho endreçat i, a més, és una manera de no desvincular-me totalment del blog després de tants anys. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #a64d79;"></span><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #a64d79; font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui em poso al dia. La darrera ressenya la vaig fer el 16 de juliol de 2019. Avui, 18 de març de 2020, faré la llista de tots els llibres no negres llegits fins a la data. Després, aniré afegint puntualment. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #a64d79;"></span><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #a64d79; font-family: "verdana" , sans-serif;">Continuem, lletraferits. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #a64d79;"></span><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6IZ8IIrFyThrHtoTOFYMHIV7rLha2vBOemXkrUWf9ti59VFI7IYkD0TjaohalliVd4u7_bBm7AWUuJfcZqiljzwjEiTwHCTdbO5h_zATgv7iXaApsQ5czTxDgF3qOMpP92sf6kDJnftt/s1600/amic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1198" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6IZ8IIrFyThrHtoTOFYMHIV7rLha2vBOemXkrUWf9ti59VFI7IYkD0TjaohalliVd4u7_bBm7AWUuJfcZqiljzwjEiTwHCTdbO5h_zATgv7iXaApsQ5czTxDgF3qOMpP92sf6kDJnftt/s400/amic.jpg" width="266" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>L'amic</i>, de Sigrid Nunez</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: center;">
<b></b><br /></div>
<div style="text-align: center;">
El llibre que més em va agradar de l'any 2019. Una autèntica meravella. La veritat és que passa poc, però quan passa és com trepitjar el cel. No poder parar de llegir, emocionada, feliç d'aprendre tant, entendrida, amanyagada per un text que reconforta. Intel·ligent i reflexiu, és un intens exercici metaliterari. Un acte d'amor envers els animals. Extraordinari. Us el recomano sense escletxes, molt vivament. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaeoj7O8HWsJXazjKf8wkCe7zwg99IuMP-iTKhBathzfeWf31NLvkQnGEU_n8TZlEE7-9HTjoKwWxkz-n-sBL5__uvaetT9BeYru-EmuOJ0bB58e1dEkBNJTjWSN7O6MH8vh3tM1B2w3wZ/s1600/Nora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="218" data-original-width="218" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaeoj7O8HWsJXazjKf8wkCe7zwg99IuMP-iTKhBathzfeWf31NLvkQnGEU_n8TZlEE7-9HTjoKwWxkz-n-sBL5__uvaetT9BeYru-EmuOJ0bB58e1dEkBNJTjWSN7O6MH8vh3tM1B2w3wZ/s320/Nora.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>Perfils de Nora</i>, de Margarida Aritzeta</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: center;">
<span style="color: #1c1e21; font-size: 10.5pt;">“... Estic
convençuda que l’art és una de les poques possibilitats que encara tenim els
éssers humans per salvar-nos. Malgrat els dubtes. Malgrat l’horror” </span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="margin: 4.5pt 0cm; text-align: center;">
<span style="color: #1c1e21; font-size: 10.5pt;">Amb
l’ànima plena de goig i de llum vaig gaudir d'aquesta gran, enorme, novel·la de la
mestra Aritzeta, escrita l’any 2002 i publicada el 2003. Els foscos viaranys
d’aquest món literari tan mercantilitzat que tenim i patim, em fan elevar un
cop més una queixa forta i enrabiada. Perquè no ho entenc. No ho puc entendre. Per què Aritzeta no es troba al més altíssim
podi de la nostra literatura? Per què no és traduïda a totes les llengües i
coneguda i honorada arreu? <br />
Que sí, que ja està molt ben considerada i és una
persona admirada i estimada, però no parlo exactament d’això. Suposo que ja
m’enteneu.</span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="color: #1c1e21; font-size: 10.5pt;">Em trec el barret, amiga meva. I
penso, mira, té el nom preciós de la malaguanyada però immortal heroïna de
Goethe. Suposo que ja ho hauràs pensat molts cops! </span></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBsFvrRT-I5Dybu5vgvkVjCJosUrbU4CH5Vg_T-wSLMStq3fH5YZJl1KfUuNF_zpKjIsk4ge7v9nC0wunuqd3u5VZvGbMy3L2RX7fZBgIxRh0brYGCLojI3XgqKwCc8Sg3aOhlHzs5xux5/s1600/LESTRANGERA-Dovla%25CC%2580tov-200x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBsFvrRT-I5Dybu5vgvkVjCJosUrbU4CH5Vg_T-wSLMStq3fH5YZJl1KfUuNF_zpKjIsk4ge7v9nC0wunuqd3u5VZvGbMy3L2RX7fZBgIxRh0brYGCLojI3XgqKwCc8Sg3aOhlHzs5xux5/s320/LESTRANGERA-Dovla%25CC%2580tov-200x300.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>L'estrangera</i>, de Sergei Dovlatov</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Tendra, delirant,
divertida, instructiva, intel·ligent, moderníssima. Dovlàtov com a narrador
dins la narració, com a personatge que actua i explica la història. Un estol de
personatges que es fan estimar, i un text personal i original que ens mostra la
veu d’un talent innegable. Com l'he gaudit!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzUd1r95yOFkaNgQc35GpEe6qgRATXWaOqCm7vKzK91Vpf9OWV552fkF8JjrMw0kI04v87HWs-GtZNHtMQuQ1a9Dy3-xF2OGxCVwzeg-_zb4Nzo0UQVMdSBnGWzXolZeYatRWy_SOHGHAd/s1600/vius.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzUd1r95yOFkaNgQc35GpEe6qgRATXWaOqCm7vKzK91Vpf9OWV552fkF8JjrMw0kI04v87HWs-GtZNHtMQuQ1a9Dy3-xF2OGxCVwzeg-_zb4Nzo0UQVMdSBnGWzXolZeYatRWy_SOHGHAd/s1600/vius.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Els vius</i>, de Joan Santanach</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Una novel·la ambientada
durant la Guerra i la primera postguerra des d’una òptica diferent. Amb
diverses veus narratives i analepsis, ens parla de la supervivència, de la necessitat
de tirar endavant, de continuar vius enmig dels morts. </span><span style="color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
</span><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTNm-HV94q79yTyKKW7MMxxCyAaHk9-zQ9uKSv_Ouo_tuceQxdDdlOpwXlNt8TslTueTWIJ0VQytwpE6BZJsj0NL2S14KhHgl8G_RIKpDK81yPvg_6stQxyeSpTmCfWaL3bzrQOwXEixm/s1600/nervio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTNm-HV94q79yTyKKW7MMxxCyAaHk9-zQ9uKSv_Ouo_tuceQxdDdlOpwXlNt8TslTueTWIJ0VQytwpE6BZJsj0NL2S14KhHgl8G_RIKpDK81yPvg_6stQxyeSpTmCfWaL3bzrQOwXEixm/s320/nervio.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>El nervio óptico</i>, de María Gainza</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Un text a mig camí entre l'autoficció, la novel·la i el recull de relats. Especial, diferent, un
llibre que ens parla d’art i d’artistes tot teixint uns delicats llaços entre
el passat i el present, entre la creació artística i la vida. M'ha ensenyat moltes coses. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<b></b><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><b></b><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><b></b><b></b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguXTWEzOXNkWFJi6IwB6HkrgjgaBMz4yqfH8TwYbNEmIA3ZRBB7CnHJdgkAvSWQHNdwvoRXoipHrFgNm_rW7-YTgHj0kh-Kj4331N54H29RYTv1qODtxsm51olnjNnbzyT_7blJZ0fEpCh/s1600/soledad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="487" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguXTWEzOXNkWFJi6IwB6HkrgjgaBMz4yqfH8TwYbNEmIA3ZRBB7CnHJdgkAvSWQHNdwvoRXoipHrFgNm_rW7-YTgHj0kh-Kj4331N54H29RYTv1qODtxsm51olnjNnbzyT_7blJZ0fEpCh/s320/soledad.jpg" width="197" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Una soledad demasiado ruidosa</i>, de Bohumil Hrabal</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Poques vegades, molt poques, hom
pot acabar un llibre amb la immensa sensació de felicitat i privilegi de saber
que sí, que sí, que sí, que allò i no cap altra cosa és de veritat, i sens
dubte, la LITERATURA.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwXkbZX4Stf_n5EVrhLIHS9N0Nlt8dz6k6oEX5cMwIT8YQyDdVB1LotNcf34Tn76xsEbVu9mJzFaLx-FGfni7q0S-xj22LpjUwl2BK4iYYBHt96hZSu9E0X1vMUdMqe5BfVTSn5LHmE_Zm/s1600/rebecca-roanhorse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1139" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwXkbZX4Stf_n5EVrhLIHS9N0Nlt8dz6k6oEX5cMwIT8YQyDdVB1LotNcf34Tn76xsEbVu9mJzFaLx-FGfni7q0S-xj22LpjUwl2BK4iYYBHt96hZSu9E0X1vMUdMqe5BfVTSn5LHmE_Zm/s320/rebecca-roanhorse.jpg" width="227" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Benvinguts a la vostra autèntica experiència índia</i>, de Rebecca Roanhorse</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Una petita meravella de Rebecca
Roanhorse que posseeixo gràcies al bon fer d’</span><span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><a href="https://www.facebook.com/ElBiblionauta/?__tn__=K-R&eid=ARBIPui9jKU0Qubh2gQCyuyjo2_XdQ0MPIhSLPsKGy8bgetjF6XySmeOu1Hz2CcLvMUgsdWXevWIpxyi&fref=mentions&__xts__%5B0%5D=68.ARCuemzmoUB6Fc2wFcwOHnOmy1fo1QoQjzTN2oZOmK5PM_DT4B3asUmzUc5AECHb2NF9woVy-zHOjPFFbll5H177nnfeQ8benCtHezlFbYJzLZB4hR_Dv8cDcUMmAPX8WScHsKfaCku3CGapBAS-ar7u0jrBTT2rsHT6end7KgUA2qEdPKeL6UfqYuRqHz88udhUz1BsbQ6gaeiMxA"><span style="color: #385898; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">El Biblionauta</span></a></span><span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">. Dic
‘petita’ perquè és un relat, precisament el guanyador dels Premis Hugo i Nebula
de 2018. Hi han col·laborat Mai Més Llibres i l’AELC. I és una ciència-ficció, intel·ligent i crítica, que no ens pot deixar indiferents. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNNGtwZ1B4JSNJCzIHt8JJpWgMsGVMaZwipUXpxnv19PD3b-ckSB27LAzZHKGAD5ev_nAZfV5I-6TstxA88xttz_3N5lOdsfjhi3Bk9X4IVe4cG4CpETxkzSk_i_Ych3Q73YsXhhVLcvhu/s1600/perillo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="458" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNNGtwZ1B4JSNJCzIHt8JJpWgMsGVMaZwipUXpxnv19PD3b-ckSB27LAzZHKGAD5ev_nAZfV5I-6TstxA88xttz_3N5lOdsfjhi3Bk9X4IVe4cG4CpETxkzSk_i_Ych3Q73YsXhhVLcvhu/s320/perillo.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>Viure perillosament</i>, de Gemma Pasqual Escrivà </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Un llibre que sento molt meu i que vull recomanar vivament.
L’autora ens acosta amb respecte, intel·ligència i sensiblitat a grans dones de
la cultura. Mercè Rodoreda, Virginia Wolf, Aurora Bertrana, Caterina Albert,
Jane Austen, Frida Kahlo i unes quantes més. La realitat imaginada, la
reconstrucció novel·lada del passat, el testimoni que ens nodreix i ens
il·lustra. L’homenatge. </span><span style="color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br />
</span><span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Dit ras i curt, una delicatessen. No us la perdeu. </span><span style="color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br style="mso-special-character: line-break;" />
</span><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br />
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7fcieIDhj3pg1YZB27U_7douTmONYWgKffEqstnyG7Gw_tM8SF327Ullt0cR71b0BX7n0ZP2MEwhH7WeB9Tyb55w22eOCoRXdZcmcuHDOGl_cGAfxXm6xCfgzFDKVI9geyfJSCL826pH_/s1600/mort+lenta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="211" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7fcieIDhj3pg1YZB27U_7douTmONYWgKffEqstnyG7Gw_tM8SF327Ullt0cR71b0BX7n0ZP2MEwhH7WeB9Tyb55w22eOCoRXdZcmcuHDOGl_cGAfxXm6xCfgzFDKVI9geyfJSCL826pH_/s320/mort+lenta.jpg" width="204" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>La mort lenta</i>, de Xavier Mas Craviotto</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background: white; color: #1c1e21; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Avui us porto <i>La mort lenta</i>, de Xavier Mas Craviotto.
És el darrer premi Documenta i ja gairebé no necessita que en digui res, perquè
és una novel·la que ha estat lloada i comentada arreu. <i>La mort
lenta</i> és un miracle, escrit amb una mestria sense parangó per a algú tan
jove com en Xavier, que ho va fer amb 22 anys. Nivell d'elaboració narrativa
elevadíssim, original i personal. Profunditat filosòfica d'alt contingut.
Maduresa absolutament sorprenent. No cal dir que em cau la bava i que em costa
molt parlar-ne sense una enorme emoció, atès que l'autor va ser alumne meu i ara és amic i col·lega. Només us dic: Llegiu <i>La mort
lenta.</i> Llegiu-la amb calma i amorosidament. No us en penedireu. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
</span>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-90254408162552799042019-11-29T18:09:00.002+01:002019-11-29T18:34:31.632+01:00Setze anys de la mort de Floquet de neu: us ofereixo aquests dos meus relats. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNJkVes4ZjGJeeYFq_CvyZp7v1Celop45F0J2jgRf4tE4gXuJejaLpwWxozYYJzFV7ULh1wupYx_N3UCBV3Ny7PCu3iSVRCEJhYQ0EjGSeDHJ-cg3usETKH8P9BWvAxGRF-6xq8Zuu3LsX/s1600/img_20190506-161109_floquet-kyLG-U462069712220ymG-1126x636%2540RAC1-Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="636" data-original-width="1126" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNJkVes4ZjGJeeYFq_CvyZp7v1Celop45F0J2jgRf4tE4gXuJejaLpwWxozYYJzFV7ULh1wupYx_N3UCBV3Ny7PCu3iSVRCEJhYQ0EjGSeDHJ-cg3usETKH8P9BWvAxGRF-6xq8Zuu3LsX/s400/img_20190506-161109_floquet-kyLG-U462069712220ymG-1126x636%2540RAC1-Web.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El passat 24 de novembre es van complir 16 anys de la mort de Floquet de neu. Aprofitant aquesta avinentesa, hem enregistrat en àudio dos relats que vaig escriure fa temps. Els heu d'escoltar en l'ordre que us trobareu aquí. El primer es titula <i>Davant del vidre </i>i el segon<i> A l'altra banda. </i>El primer<i> </i>descriu un fet real que vam viure, exactament com l'explico, amb el meu germà petit. Espero que us agradin. Jo encara sento l'emoció i la tristesa d'aquell dia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #0b0129; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></b><span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><a href="http://www.enveualta.cat/davant-del-vidre">DAVANT DEL VIDRE</a></span><br />
<span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><a href="http://www.enveualta.cat/a-laltra-banda">A L'ALTRA BANDA</a></span><br />
<b><span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></b>
<span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="color: #b00000;"><b></b><b></b></span></span><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVx6FmQWs_A88_RUwLsL7N3U29vuOxLk0V0dLiW_21abDNXxpb14l1NYsY5Xl1CxzFHTICXfFibREVgXHrnvqGouDWRDeqlOTRnDasU8wVNr2CSeamujppLmmXRBNO47hDLNjmaGixJrHZ/s1600/copito1_redimensionar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="425" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVx6FmQWs_A88_RUwLsL7N3U29vuOxLk0V0dLiW_21abDNXxpb14l1NYsY5Xl1CxzFHTICXfFibREVgXHrnvqGouDWRDeqlOTRnDasU8wVNr2CSeamujppLmmXRBNO47hDLNjmaGixJrHZ/s400/copito1_redimensionar.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #38761d; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-88349247709802901522019-08-25T12:32:00.003+02:002019-08-25T14:34:38.675+02:00Un descans que em mereixo<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL63OKtGjpVZb4_bEZSV2SU_QD7OAL5gRGtL58jskahy9QBtks2mdo-tIXRn5ROI3N0GXTuOtLBc7bK1-kDSxe1bCuO6wTL7yVnDa-byI2Iq3le6BieXiKGNrCSHKNmyeOrOYo1bunlZUx/s1600/estrelles-per-blog-43-728.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="728" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL63OKtGjpVZb4_bEZSV2SU_QD7OAL5gRGtL58jskahy9QBtks2mdo-tIXRn5ROI3N0GXTuOtLBc7bK1-kDSxe1bCuO6wTL7yVnDa-byI2Iq3le6BieXiKGNrCSHKNmyeOrOYo1bunlZUx/s320/estrelles-per-blog-43-728.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">Per motius de saturació i cansament, per la convicció que no puc arribar a tot i que ja fa molts anys que em trobo en aquesta tessitura, he decidit durant aquest estiu deixar aquest bloc. Em fa una pena enorme i no vol dir que sigui per sempre, però necessito un descans de manera inapel·lable. La responsabilitat d'acumular tants llibres que la gent m'envia i que no tinc temps material de llegir quan toca, així com la meva inoperància a l'hora de passar de tot i no donar-hi importància, m'han obligat a prendre aquesta decisió. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ho volia comunicar abans que acabés el mes d'agost. Espero que comprengueu que tinc ganes de llegir allò que em vingui de gust, de triar jo el llibre i no de sentir-me obligada a llegir el que algú espera que llegeixi. D'altra banda, la meva autoexigència a l'hora de fer unes ressenyes amb una mínima qualitat, també m'esgota moltíssim. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">De moment, comentaré les obres succintament a facebook i a twitter i res més. </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">Gràcies per la fidelitat, de tot cor.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: black; display: inline !important; float: none; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.6em; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">Lletraferits, no és un adéu, és un fins aviat. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="color: black;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="color: black;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-54962026483042662632019-07-16T18:57:00.001+02:002019-07-16T19:02:15.237+02:00Trenes rigurosament vigilados, de Bohumil Hrabal<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjadI1yKNhgMuTNKHk-Wi6PzWAMOpjtOGAIjlqKrQMX_Slc3BIrmz8XvyewjiuIHNXnDBON7Quljacl4sWaIPixacnskUSsIuBKXLwyj1-2MMGBfUt1ThrnsB-BDmhUKeadYE_B4NSGjMuu/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="171" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjadI1yKNhgMuTNKHk-Wi6PzWAMOpjtOGAIjlqKrQMX_Slc3BIrmz8XvyewjiuIHNXnDBON7Quljacl4sWaIPixacnskUSsIuBKXLwyj1-2MMGBfUt1ThrnsB-BDmhUKeadYE_B4NSGjMuu/s400/untitled.png" width="231" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha moltes maneres d'enfrontar-se a l'horror (en aquest cas, a l'horror de la guerra). L'humor, la tendresa i la mirada d'un jove innocent és la triada pel gran autor txec Bohumil Hrabal en una de les seves obres més celebrades, <i>Trenes rigurosamente vigilados</i>, de 1965. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ambientada durant la Segona Guerra mundial en una estació ferroviària situada a tocar de la frontera entre Txèquia i Alemanya, <i>Trenes rigurosamente vigilados</i> és una novel·la iniciàtica: el descobriment del desig i el pas a l'edat adulta del seu protagonista, el jove aprenent Milos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la portada posterior de l'edició que he manejat (Seix Barral), hi diu:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Considerada un clásico de la posguerra europea y la obra fundamental de Bohumil Hrabal, "Trenes rigurosamente vigilados" desdibuja el horror a base de poesía, ternura y grandes dosis de humor. Una oda a cómo los pequeños actos pueden influir en los grandes acontecimientos de la historia. </i> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Amb una naturalitat gens fàcil d'aconseguir i mostrant en cada línia la genialitat de la seva ploma, Hrabal ens introdueix dins d'una història curulla de matisos i de delicadesa, un text que ens desconcerta a l'inici, ens meravella en el seu desenvolupament i ens colpeja al final, quan descobrim per fi per quins viaranys tan personals i inesperats ens ha conduit l'autor. Ha fet amb nosaltres el que ha volgut i no ho hem vist venir. Només hem pogut gaudir-ho. I és llavors quan, possiblement amb llàgrimes als ulls i la sensació d'haver tingut un tresor entre els dits, podem comprendre realment de quina matèria està feta la vertadera literatura. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimLELX17nSNHun3s8m7MYZKtrdWYBo5fSE4w8KPUaAcu6Cwk8HoUH2AotHvQeN5-ZrWia5k71ANSuj-GLEOk1GStvdP0904_SGa1aVUtFFxxtpPcHRGvJDdb4x54o86CU6i76aPffdMmIM/s1600/Trenes-rigurosamente-vigilados-2-e1488040654140.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="270" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimLELX17nSNHun3s8m7MYZKtrdWYBo5fSE4w8KPUaAcu6Cwk8HoUH2AotHvQeN5-ZrWia5k71ANSuj-GLEOk1GStvdP0904_SGa1aVUtFFxxtpPcHRGvJDdb4x54o86CU6i76aPffdMmIM/s320/Trenes-rigurosamente-vigilados-2-e1488040654140.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-86011301014226317212019-06-10T11:58:00.001+02:002019-06-10T11:58:49.264+02:00El meu gat Autícko, de Bohumil Hrabal <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxE3ttja-qgjyIV7cpkaoHVadjWn4_J5iqBT0NvQFfbeKVrXTp4f1G-mTep1zt8Ink06Ht4bn4HBBgLLd4DohBVy21OvqC3jTPRCdoqO4tiUX3cM9rJlW06l3NHUsh7rasocP9e-tPZgct/s1600/41n1HL2WmsL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="305" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxE3ttja-qgjyIV7cpkaoHVadjWn4_J5iqBT0NvQFfbeKVrXTp4f1G-mTep1zt8Ink06Ht4bn4HBBgLLd4DohBVy21OvqC3jTPRCdoqO4tiUX3cM9rJlW06l3NHUsh7rasocP9e-tPZgct/s400/41n1HL2WmsL.jpg" width="243" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En nom de la meva voluntat de deixar constància de tots els llibres que llegeixo, ara li toca el torn a aquesta petita delicadesa de Bohumil Hrabal, <i>El meu gat Autícko </i>(1986)<i>. </i>Es tracta d'un text molt breu, una història autobiogràfica però passada pel sedàs de la literaturització, on el gran autor txec (injustament desconegut a casa nostra) va abocar sense reserva el seu amor pels gats. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqH4lU3YRfU61Hnb7GGLHwL0-ihFXUhb32el61dmX5F5LP8sgPLaMjSvf2lWo-XCBj95JCMptvisKfe_G1dKt4-tW1gIGOPfIOZjyIQ8Kvx36HYG_c7pg7mqunB2ta98H8g8hjyJYFKi0c/s1600/Bohumil_Hrabal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="800" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqH4lU3YRfU61Hnb7GGLHwL0-ihFXUhb32el61dmX5F5LP8sgPLaMjSvf2lWo-XCBj95JCMptvisKfe_G1dKt4-tW1gIGOPfIOZjyIQ8Kvx36HYG_c7pg7mqunB2ta98H8g8hjyJYFKi0c/s400/Bohumil_Hrabal.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a qui no el conegui, Bohumil Hrabal (Brno, 1914 - Praga 1997) està considerat un dels millors escriptors europeus del segle XX. Us remeto a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bohumil_Hrabal">Viquipèdia</a> per si voleu fer una primera aproximació a la seva figura, malgrat que no hi ha res més adequat per conèixer un autor que llegir-lo, evidentment. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La breu història d'<i>El meu gat Autícko </i>és un text de lectura assequible però no gaire fàcil de catalogar. Bell, intens i intimista, conté una faula preciosa i alhora una dolorosa reflexió al voltant de les relacions, no sempre tan idíl·liques com voldríem, entre els animals i els homes. El sentiment de culpa de Hrabal davant de certes decisions que ha de prendre, davant de certes situacions que no pot defugir o que se li escapen de les mans, és absolutament entendridor, però també dur i incòmode. La seva consciència que tots els animals del planeta són dignes d'amor i de respecte, la seva adoració absoluta pels seus gats, donen vida a un relat abrumador i únic, que m'ha encisat i dolgut a parts iguals. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deia Bohumil Hrabal, respecte a <i>El meu gat Autícko</i>:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>No soc gens indulgent quan es tracta d'aprofundir en el sentiment de culpa. De fet, quan en el món s'esdevé alguna cosa terrible sento com si fos jo qui ho hagués fet, o com si m'ho haguessin fet a mi (...). Puc veure com la gent dispara (...) la guerra, els innocents, i uns i altres soc jo. I fins i tot el gat, el gat mort, soc jo. Quan veig un gos atropellat en algun lloc també soc jo. Qualsevol ésser viu em desperta una compassió profunda. </i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i></i><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com que jo em sento igual, l'entenc molt be en Hrabal. I me n'he enamorat. També per això deu ser que la meva estimada amiga Gemma Márquez em va regalar aquesta petita meravella. I mai no li agrairé prou. Quina sort que tinc. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiV38g1AFjtikf052YqNowEsNtYzB77GgFPpaZ1fuYdUrla3CAtUkmDsZfo0Id_wCW42UjBi9wQQX6V2RzYMen4ovEYTefmk6Pa4tQ6cipvjyQr67mgKnt0EhO3bg98j848yNTQKhInLDq/s1600/Bohumil_Hrabal_1988_%25C4%258Desk%25C3%25BD_spisovatel_foto_Hana_Hamplov%25C3%25A1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiV38g1AFjtikf052YqNowEsNtYzB77GgFPpaZ1fuYdUrla3CAtUkmDsZfo0Id_wCW42UjBi9wQQX6V2RzYMen4ovEYTefmk6Pa4tQ6cipvjyQr67mgKnt0EhO3bg98j848yNTQKhInLDq/s1600/Bohumil_Hrabal_1988_%25C4%258Desk%25C3%25BD_spisovatel_foto_Hana_Hamplov%25C3%25A1.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6896105848435903582.post-31084244873249153292019-06-06T12:13:00.000+02:002019-07-11T12:02:10.584+02:00Un circ al pati de casa, de Damià Bardera<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNnZ-o4zLV7rcPF-urgEiStxmFuDGC18HczvLypqExTsKKNRvGNCXlHAqDO3oqbxNxweizjvXF7U8Cq9bEanJyPRO1fjNVEa1xsyUDTqOjjb64NU123g6IM8y6K4_wrD9K2U0PFSHCCXJv/s1600/phpThumb_generated_thumbnail.jpeg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="580" data-original-width="869" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNnZ-o4zLV7rcPF-urgEiStxmFuDGC18HczvLypqExTsKKNRvGNCXlHAqDO3oqbxNxweizjvXF7U8Cq9bEanJyPRO1fjNVEa1xsyUDTqOjjb64NU123g6IM8y6K4_wrD9K2U0PFSHCCXJv/s400/phpThumb_generated_thumbnail.jpeg.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ja fa molt de temps que sóc una incondicional admiradora de la literatura de Damià Bardera, tal com podeu comprovar llegint les ressenyes (publicades en aquest mateix bloc) de les seves obres <i><a href="http://elfilariadna.blogspot.com/2016/11/nens-de-llet-de-damia-bardera_24.html">Nens de llet</a> i <a href="http://elfilariadna.blogspot.com/2017/01/viladelsac-de-damia-bardera.html">Viladelsac</a>. </i>Per això estic tan contenta que a principis d'any l'Editorial Empúries hagi tret al mercat aquest recull de contes, <i>Un circ al pati de casa, </i>que inclou alguns textos inèdits i d'altres que formaven part del seus llibres (tots publicats amb El Cep i la Nansa), <i>Fauna animal</i> (2011), <i>Els homes del sac</i> (2012), <i>Els nens del sac </i>(2013), <i>Contes de propina</i> (2014) i <i>Nens de llet</i> (2016). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqPDs0SBHr1V3RNcuWNlIGE9atsEWl8KmZ692dvqjTZjiW85PoRm-STO0b9WGTtSqCStNU4R4agY_XEN1rJZWl9Ewd4jD4ZNSEZ2fdwCWswUCRH-2lJh2W5fBYqhDV0WUZmZ5kLbXFSCL/s1600/780_008_4687888_89ec83dd77e2cd8afda7613293a78ca9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="837" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqPDs0SBHr1V3RNcuWNlIGE9atsEWl8KmZ692dvqjTZjiW85PoRm-STO0b9WGTtSqCStNU4R4agY_XEN1rJZWl9Ewd4jD4ZNSEZ2fdwCWswUCRH-2lJh2W5fBYqhDV0WUZmZ5kLbXFSCL/s320/780_008_4687888_89ec83dd77e2cd8afda7613293a78ca9.jpg" width="305" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Malgrat conèixer prou a fons alguns dels seus textos, tornar a endinsar-me en l'univers Bardera ha estat novament un plaer i una experiència. Mai no et canses de comprovar la seva capacitat per bastir tot un món -intens, potent, atemporal i únic- que resulta capaç d'abduir el lector més exigent. Des de la reutilització i capgirament de gran part dels motius dels contes clàssics (i universals), des de la reinterpretació delirant dels tòpics i dels personatges, des del llenguatge més planer però més desinhibit, Bardera ens proposa trencar fronteres, destruir tabús, esmicolar mites. No és gens banal aquesta voluntat. No és banal i tampoc no és fàcil, i encara menys en l'àmbit poc favorable (per diglòssic, inevitablement reduït i de vegades escàs de mires) de la nostra literatura. A més</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">, i per acabar-ho de complicar, Bardera es dedica al conte, a la distància breu. I no podem obviar, tot i haver de reconèixer que en els darrers anys s'han produït esperançadors avenços en aquest sentit, que els reculls de relats no són els preferits de les editorials, no són el camí més còmode per triomfar en el món literari. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Des de l'inici, la proposta de Bardera ha estat extremament intel·ligent, fresca i necessària en el nostre entorn, una literatura que obre dimensions i que posseeix, sempre, un rerefons crític i filosòfic de primer nivell. Quan hi entrem, hem de passar de manera inevitable per una fase de desconcert, de meravellós desconcert, si se'm permet dir-ho així. Ens preguntem: què està fent aquest home? com se li ha acudit això? què hi té dins del cap? Ens preguntem tot això mentre continuem llegint i, sense adonar-nos-en, acabem caient de quatre grapes en la seva trampa de narrador de raça. I aleshores ja està. Ens ha atrapat i no hi podem fer res. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sobre Bardera escriu Matthew Tree, que dit sigui de pas fou qui me'l va donar a conèixer:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Contes de fades actualitzats, torçats, estrafets i tan desconcertants que lluny de ser aprofitables per llegir a l'hora d'anar a dormir, més aviat us mantindran desperts una bona estona. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ho subscric completament. I com que el millor és que ho comproveu vosaltres mateixos, aquí us deixo un relat de Bardera que a <a href="http://www.enveualta.cat/">EnVeuAlta</a> vam enregistrar en àudio fa uns quants mesos. Es titula <i>La muntanya</i> i és breu, no patiu. Però no us el perdeu. Demostrarà tot el que he dit, us deixarà sorpresos i, seguríssim, que us encantarà. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.enveualta.cat/category/autors/damia-bardera">LA MUNTANYA</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQdjuZmGVroDNTVyGbbcTvAGq_abV2G2MAjsaf2alosfEEQyvl8VlT1QVbOlxZaJXhi8PBbZVhGPm1bxpUXvT5oC5aOBfNpGwjsIlP8oKckwlNoUlQIFXmmt824Atcat51afdc7MasPb8k/s1600/European_grey_wolf_in_Prague_zoo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQdjuZmGVroDNTVyGbbcTvAGq_abV2G2MAjsaf2alosfEEQyvl8VlT1QVbOlxZaJXhi8PBbZVhGPm1bxpUXvT5oC5aOBfNpGwjsIlP8oKckwlNoUlQIFXmmt824Atcat51afdc7MasPb8k/s1600/European_grey_wolf_in_Prague_zoo.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5UAWj7WCc-CCH55A1Y0yCQVawib_b39j8nK0LiiwZwiATu18gREePCX6wLZn5q1vNCaRylz1Se7-6qpJyB5jhar-blj1iiz4rIaRn1TuVUK75XjswGoIVCpk33SbnBX80mdAVmZ7f_dxR/s1600/F27C_Dami%25C3%25A0-Bardera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="694" data-original-width="1040" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5UAWj7WCc-CCH55A1Y0yCQVawib_b39j8nK0LiiwZwiATu18gREePCX6wLZn5q1vNCaRylz1Se7-6qpJyB5jhar-blj1iiz4rIaRn1TuVUK75XjswGoIVCpk33SbnBX80mdAVmZ7f_dxR/s400/F27C_Dami%25C3%25A0-Bardera.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<a href="http://www.illadelsllibres.com/un-circ-al-pati-de-casa-un-recull-de-contes-de-damia-bardera/?fbclid=IwAR0pMcZ8yZIraiFCPs06OtEzRzZCFqdL_SFk1J2k4vw_Jfql9OkrMIteu8Y">Aquesta ressenya també s'ha publicat a L'illa dels llibres</a></div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0