Assaig de poema
Tomba la nit, tota reina i senyora.
Tan sols perviu el silenci, que crida.
Blanca, la lluna quasi sembla que enyora
brogits de gent i germanor de dia.
Fora, la nit és inhòspita i freda.
No hi ha recer. No hi ha escalfor, ni casa.
Només la pols que el seu peu arrossega
i un ulls cansats, d’haver contemplat massa.
Diu que és Nadal: els carrers tenen llums!
I arbres guarnits! I colors! I bombetes!
Però ell sobreviu amarat sota els fums
de jorns perduts i amargues siluetes.
Un sol consol li depara la història.
La seva història pobra i bruta. I cansada.
Petit consol, que per a ell és la glòria.
La companya fidel, la seva gata.
El Fil d'Ariadna desitja a tothom, lletraferits o no, molt Bon Nadal.
Hehehe, m'agrada, a més, no volia parlar de mi perquè està lleig, però toques uns temes recurrents en els meus poemes nocturns de l'època freda de l'any, quan en faig que jo no sóc tan productiu. La soledat, la fredor, el silenci, la soledat.... Estem compenetrats, nena. Ara el tema dels gats és molt propi teu ;) Salut, un petó, bones festes
ResponEliminaOoooh! Que bonic! I quina imatge més encertada!
ResponEliminaque nítidament que hi contrasten la lluna Blanca i l'estrident i vàcua lluminària destinada oficiosament al Nadal..
ResponEliminaBonic poema. Desitjo que en aquestes nits fredes, trobem la mà amiga que ens protegeix i acompanya.
ResponEliminasemblen ombres, però són persones.... gracies x recordar-te d'elles!
ResponEliminaBon nadal!
Bon Nadal a tots i totes!
ResponEliminaM’agrada el teu poema. En aquestes festes pensem en els que no tenen la possibilitat de gaudir d’ una taula voltada de família i amics.
ResponElimina“……….prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres –i tan pobres com som-………. (Joan Salvat-Papasseit)
Bones festes per a tothom, tothom,….!
Només algú que té l'amor d'un animal aprop coneix el consol i l'ajut que et pot suposar en certs moments aquest animaló.
ResponEliminaAra mateix la meva gateta, la Roma, dorm sota la manta al sofà de casa. I jo escric reflexions de cultura i me la miro i alguna cosa molt bonica i molt gran em neix al pit....
Quin poema més bonic ma! com sempre... ARTISTA!
Un molt bon Nadal per a tu i tots els teus..... oblidem massa sovint els pobres, per ells, per els oblidats també un Nadal amb esperança de futur...
ResponEliminaMercè Sanchis
Qué gran ets bitxet !!!
ResponEliminaBON NADAL A TOTHOM !!!
Carme
Bonic poema i com sempre exelent foto. Molt Bon Nadal a tots els tocas pel misteri de la lectura i que el proper anys sigui ple de bons moments.
ResponEliminaGràcies a tots, amics.
ResponEliminaDavant meu es manifesta una tarda plena de records, de ferotges imatges i contrallums, tristos i esgrogueïts...potser el saber que entre tots durant l'any alguna petita cosa hem pogut fer per tot aquells que no tenen l'escalfor de la familia ni on poder tindre aixopluc.. jo sè que he fet tot el que podìa fer.. pr això encara que hi haji tristessa.. al costat de molts desafavorits estarè.
ResponEliminaUn poema deliciòs, que a mi m'ha fet reflexionar molt.
Gracies Anna per deixarme'l llegir.
Bones Festes per a tots els que esteu, per aquì.
Anna, m'ha encantat el teu poema. I és que és tant cert! els sensesostre, sovint, tenen de company un gat o un gos, que resta fidel al seu costat.
ResponEliminaai, quines ganes tinc de tenir el meu...
UNA PRECIOSITAT!!!
ResponEliminaColpidor. Em deixa el cor ben glaçat.
Felicitats per poder captar tan amb les teves paraules.
Una abraçada de lluna.
Anna Rispau
El poema és ben suggestiu.
ResponEliminaBon Nadal, Anna.
Si et ve de gust llegir recomanacions literàries ja passaràs pel Racó
Gràcies a totes les darreres amigues que heu intervingut, que encara no havia dit res dels vostres comentaris.
ResponEliminaMercè, Marta, Anna i Mireia.
Per cert, Mireia, ja he passat pel teu raconet.
Bon Nadal.
el Nadal te això, tanta llum, tant de color, tanta botiga oberta..... que es veu més la tristor.
ResponEliminaHola Anna!!
ResponEliminaEl Nadal és dels pobres; els senzills van ser els primers en reconèixer el misteri d'aquesta nit màgica, ens agradi o no. Nadal distorsionat, nadal que no és el Nadal dels qui ploren, dels qui pateixen, dels qui estan sols... Per ells el Nadal autèntic, perquè és a ells a qui se'ls revela l'esperança i els qui es mereixen el missatge autèntic del Salvador. Nadal al cor, llum de Nadal que il·lumina el veritable camí...i els animalons sempre a prop...què hagués sigut del petit Jesús si un bou i una mula no l'haguessin acotxat amb la seva escalfor?? Ells també són els protagonistes del Nadal.
(M'ha sortit la vessant creient perquè és amb la que visc el Nadal. Per a mi és temps de reflexió i de canvi, de proposta de millorar i tranformar petites coses que m'envolten)
Gràcies Anna per aquest poema tan deliciós i tan sentit... m'hi identifico completament!
Petons a tots!!
Gràcies a tu, Teresa. I a l'anònim anterior. Tens raó, Teresa, independentment del vessant creient o no. Perquè... en el missatge d'amor i generositat de Crist, qui no pot creure? Bon Nadal, bonica
ResponEliminaM´ha angradat molt aquest poema de Nadal, Anna.
ResponEliminaFeliços els que comparteixen el Nadal amb la seva gata, i gaudeixen de les estrelles sense enlluernar-se amb les llums comercials dels carrers. Feliços els que comparteixen tot el que tenen, la seva vida. Cada dia és Nadal, si entenem per Nadal tenir bons sentiments i saber-los compartir...
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
Gràcies, Judit.
ResponEliminaI gràcies, Onatge. Benvingut. Una abraçada.
Bon nadal Anna, moltes gràcies per aquesta meravalle de poema, besets
ResponEliminaEl teu poema expressa què és l'amor, bonica. I m'has tornat a fer plorar, que és la manifestació dels més profund de l'ànima. Bon Nadal, Anna. I que el 2012 sigui ben ple dels teus poemes!
ResponEliminaEts tan bona escrivint com fen poemas...és un poema preciós, ple de sentiment. Sovint oblidem la gent que no té res, però jo la tinc ben present...avui, dia de Nadal, voltant la nostra taula hi havia 14 personas; 11 eran de familia, 3 eran personas solas que no tenien ningú...hem estat ben feliços tots plegats...BON NADAL,T.
ResponEliminaAvui he dinat a casa d'uns amics, que, sabent que estic sola, em conviden a compartir amb ells l'àpat de Nadal. La Princess m'esperava a casa. La meva companya fidel i estimada, a qui no ha agradat gens, que aparagués fent olor de gos.
ResponEliminaEl teu poema m'ha emocionat molt, i la foto. Bones Festes!!!!!
Patri Cia
ResponEliminaPreciós l'assaig, tot i que la foto.. una imatge val més que mil paraules... preciosa : )
Aquest any, la Princess i jo cel-lebrarem el Nadal soletes, però sota un sostre. Totes dues estem a dieta, però es farà el què es pugui.
ResponEliminaEl teu poema em segueix agradant molt, és molt tendre i trist alhora.
LA PRINCESS I JO US DESSITGEM A TOTS UN BON NADAL!!! CREÏENTS, O NO, AL CAP I A LA FI, N'HI ALGUNA COSA MÉS MERAVELLOSA QUE EL NAIXEMENT D'UN NEN?
Quina descripció tan crua i real del Nadal de la pobresa. peró que s'estima un animal, es diferent, no esta tan sol. Ets divina Anna!
ResponEliminaMolt Bones Festes i abraçades infinites !
Carme Luis