I ara, Jorge Semprún

Ja he dit altres vegades, per desgràcia, que cada cop més sovint em veig abocada a consignar en aquest bloc la desaparició d'escriptors que han format part del decurs de la meva vida. És molt trist adonar-se'n, però en dos anys d'existència d'El Fil d'Ariadna, he hagut de recollir la mort de Benedetti, Saramago, Delibes, Porcel, Triadú, Solà, Sábato... i no sé si me'n deixo algun. 

Avui li ha tocat el torn a Jorge Semprún (1923-2011), lluitador antifeixista,  home ideològicament compromès, personatge amb una vida de novel·la. El recordo molt bé com a Ministre de Cultura de Felipe González, enfrontat a Alfonso Guerra. Haig de reconèixer, no sense vergonya, que no l'he llegit en profunditat. La meva memòria, més que no pas en la literatura de creació, el situa bàsicament en l'òrbita de la política i de l'assaig. Tanmateix, resulta destacable la seva aportació al món de les lletres, tant en llengua castellana com en francès, ja que va residir a França durant molt de temps. 

Em sembla interessant enllaçar-vos aquí un article d'El País que porta associats altres articles i entrevistes. Així, tal vegada us podreu apropar a la seva figura i fer-vos-en més càrrec d'allò que va representar.

Semprún ha tingut una vida llarga, fructífera i intensa, però això no evita  la  nostra  tristesa  per  un  altre  lluitador  que  ens  deixa.
No podem evitar que marxin, però sí que podem desitjar que descansin en pau.

In memoriam, lletraferits.