divendres, 27 de març del 2015

Dia Mundial del Teatre 2015






Com sempre en aquesta data, El fil d'Ariadna no pot deixar de commemorar la celebració del Dia Mundial del Teatre.

Enguany he pensat reproduir un fragment de Primera Història d'Esther, de Salvador Espriu. Es tracta d'una obra complicada, de difícil representació (de fet, el mateix autor va dir que no va ser escrita per ser representada), però que tot i així s'ha posat en escena en diverses ocasions. La darrera a la Sala Petita del TNC no fa gaires anys (en vaig gaudir molt).
 
En qualsevol cas, el fragment que tot seguit trobareu s'entén molt bé. És una cançoneta que canta el personatge d'Esther amb aparent frivolitat, però que, com veureu, parla dels temes eterns d'Espriu: la mort, el record, el temps passat. 
 
Espero que us agradi, lletraferits.    
 
 
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
 
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
 
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
 
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.  
 
 
 
 
 
No deixeu mai d'anar al teatre, lletraferits.
 
 


dimarts, 17 de març del 2015

Poesia Catalana a Internet: un sonet de Francesc Fontanella






Com a contribució a la Setmana de la Poesia Catalana a Internet, enguany he decidit reivindicar un dels nostres autors barrocs més importants, Francesc Fontanella (Barcelona, 1622-Perpinyà, 1681/85). 

 



 

He triat un dels seus sonets amorosos. Es tracta d'un sonet dedicat a la seva esposa morta, Elisa (senyal Nise), que reprodueix el mite d'Apolo i Dafne. Empro la versió editada per Maria Mercè Miró (pàg. 51 de l'Antologia Poètica de Fontanella que publicà Curial l'any 1998).

Espero que us agradi.


 
 
 
Muda Dafne la planta fugitiva
i, lisonges mentint a l'esperança,
los braços multiplica a la venjança,
les verdes llengües a la queixa aviva.
 
Mes falta als braços força venjativa
quan la llengua cedeix a la mudança,
i de tronc insensible Febo alcança,
la que de Dafne no, corona altiva.
 
Oh, feliç vencedor de la porfia,
a qui brota consuelos la duresa
i lo temps ab lisonges galardona!
 
I, ai de mi!, que, perduda ma alegria,
me falta lo favor, no la firmesa,
me resta lo dolor, no la corona.
 
Francesc Fontanella