Com a contribució a la Setmana de la Poesia Catalana a Internet, enguany he decidit reivindicar un dels nostres autors barrocs més importants, Francesc Fontanella (Barcelona, 1622-Perpinyà, 1681/85).
He triat un dels seus sonets amorosos. Es tracta d'un sonet dedicat a la seva esposa morta, Elisa (senyal Nise), que reprodueix el mite d'Apolo i Dafne. Empro la versió editada per Maria Mercè Miró (pàg. 51 de l'Antologia Poètica de Fontanella que publicà Curial l'any 1998).
Espero que us agradi.
Muda Dafne la planta fugitiva
i, lisonges mentint a l'esperança,
los braços multiplica a la venjança,
les verdes llengües a la queixa aviva.
Mes falta als braços força venjativa
quan la llengua cedeix a la mudança,
i de tronc insensible Febo alcança,
la que de Dafne no, corona altiva.
Oh, feliç vencedor de la porfia,
a qui brota consuelos la duresa
i lo temps ab lisonges galardona!
I, ai de mi!, que, perduda ma alegria,
me falta lo favor, no la firmesa,
me resta lo dolor, no la corona.
Francesc Fontanella
Fontanella!
ResponEliminaMoltes gràcies per reivindicar-lo, Anna Maria!
Convé fer-ho. I molt!
ResponEliminaFantàstic! Activitat encomiable la de difondre les bones obres i autors de la nostra tradició poètica de tots els temps. Un detall: el retrat és de Pau Claris, no pas de Fontanella.
ResponEliminaUi, gràcies, Pep. He tret la imatge i després poso la bona. Ara mateix no puc. Una abraçada.
ResponEliminaPreciós, gràcies per compartir!
ResponEliminaMoltes gràcies... que bonic ! Una preciosa aportació a la Setmana de la Poesia Catalana a Internet .
ResponEliminaGràcies Anna, magnífica aportació.
ResponEliminaÀngels
Es presiosa Anna !
ResponEliminaMoltissimes gracies.
M'agrada molt. Em sembla una magnifica aportació.
ResponEliminaAgraït!
Es precios. M'agrada molt!!
ResponEliminaGràcies Anna Maria.
Marta Valls
Bona aportació. Gràcies!
ResponEliminaPreciós!! i més preciós és mostrar-ho. Tenim tant per ensenyar!
ResponEliminaMaria Teresa