"Garbuix de contes", garbuix de lletraferits

La meva amiga Shaudin Melgar-Foraster, que com sabeu viu a Toronto, em va demanar fa uns dies si podia anar en nom seu a la presentació del llibre Garbuix de contes, publicat per l'Editorial Meteora. El volum és una iniciativa de l'Associació de Relataires en Català (ARC) i inclou 35 històries de diversos autors, petits i grans. Podeu anar al Bloc de la Shaudin, que us enllaço aquí, on ho explica molt bé. El cas és que ella era una dels "diversos autors", amb el conte intitulat "L'amanida".

L'acte ha tingut lloc aquest aquest matí a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. No cal dir que anar en missió especial a una trobada de literatura em feia molta il·lusió, de manera que de seguida vaig acceptar, sentint-me molt honorada per la confiança que em demostrava la bona Shaudin.

Per obrir boca, un trio musical ens ha delectat amb una estona de delicats ressons, que anaven de les danses barroques a peces més actuals però igualment selectes. Tot seguit, s'ha lliurat el premi a la guanyadora de la Gimcana Virtual Literària 2010 i, ràpidament, hem passat al plat fort, la presentació del llibre.

L'ambient que s'ha generat a la sala ha estat càlid i entranyable. A la taula, quatre dels 35 autors ens han fet paleses les seves experiències amb la lectura i amb l'escriptura.

Dos d'ells, com podeu veure a la fotografia, formaven part del grup dels petits, l'Arnau Soler (de 8 anys) i l'Il·lia Sàlvia. Us garanteixo que sentir-los confessar el seu amor pels llibres ha estat una delícia. Quan l'Arnau ha dit que per a ell "aprendre a llegir va ser un plaer" o l'Il·lia ha afirmat que ni recorda quan en va aprendre, però que mai no ha pogut deixar de fer-ho i que no pensa parar; que sempre té un llibre a les mans i que allò que més li agrada és llegir a totes hores, me n'he adonat que tal vegada aquest món no està perdut del tot.

Abans del comiat final, m'he permès el luxe, enmig de l'emoció, d'agafar el micròfon i saludar tothom en nom de la Shaudin. Els he transmès el seu impossible desig de compartir el moment, tot i que jo tenia molt clar que d'alguna manera ella era amb nosaltres. La gent, molt contenta, li ha dedicat un aplaudiment molt emotiu.

Jo també n'estava, de contenta. A més, he aprofitat per apuntar-me a l'Associació, que només coneixia de nom, però que m'ha semblat molt interessant. Espero col·laborar amb ells amb l'aportació de les meves històries i encetar una nova manera de lluitar per la llengua i la literatura en català.

Ja trobaré el moment de parlar-vos més a bastament de l'Associació. Ara tan sols vull compartir amb vosaltres, lletraferits, la crònica d'un matí inoblidable. La il·lusió d'haver representat la Shaudin i l'alegria inesperada d'haver conegut en carn i ossos algunes persones que fins avui només eren un "nick" a la xarxa. Fins i tot he trobat seguidors dels blocs que sabien el meu nom, cosa que m'ha deixat ben parada.

Festa de la cultura, de la literatura, de la llengua catalana. Festa de grans i petits, units per la companyonia i l'amor pels llibres.

Naturalment, he adquirit el volum, que us recomano. I us prometo que, a mesura que vagi avançant en les històries, us en faré cinc cèntims.

Mentrestant, benvolguts lletraferits, una forta encaixada curulla de lletres i de paraules.