Poesia Viva, un indret màgic

No sense estupor, acabo d'adonar-me'n que encara no he parlat mai de Poesia Viva, l'associació de lletraferits a la qual pertanyo des de fa uns mesos. Ens reunim cada dimecres a la Sala Vivaldi de Barcelona i allà, enmig d'un ambient càlid i entranyable, llegim i escoltem poemes, contes, reflexions... Som un grup de gent que estimem les lletres i el català. Des que els conec, ja fa més d'un any, no puc passar sense anar-hi. I sempre que he faltat ha estat per motius de força major.  

Hi vaig entrar en contacte inopinadament, gràcies un cop més a les noves tecnologies. El vicepresident de Poesia Viva, Juli Nevot, és amic del facebook i cercava gent per renovar el grup. Ens va reclutar a la Lurdes i a mi, i apa, cap allà que hi vam fer cap. Durant aquest temps, s'hi han afegit altres persones i ara formem el nou sector enmig d'un conjunt de gent meravellosa que ens ha rebut amb els braços oberts.

Jo m'hi sento absolutament integrada. La majoria de membres són molt grans, perquè Poesia Viva fa ja 33 anys que existeix (poca broma!). Abans havia estat un grup molt dinàmic i actiu. Es reunien a La Cova del drac i  hi actuava la flor i nata de la cultura catalana (cantautors, poetes, etc.). 

Els anys, però, no passen debades. Molts dels antics membres ja no hi són i, com he dit, els que resten són molt grans. No vull esmentar ningú perquè no voldria cometre l'error d'oblidar-ne cap, però us puc garantir que veure cada setmana uns homes i dones de 80 i 90 anys capaços de venir, a desgrat del fred i de la calor, amb el seu poema entre els dits tremolosos, és una aventura absolutament emocionant.  
I ens ensenyen cada dia tantes coses! Són rapsodes magnífics, poetes esplèndids, amb una riquesa d'idees i de lèxic que deixa bocabadat. Somriuen, canten, celebren, comparteixen, lluiten, ofereixen amistat. I, sobretot, viuen.

Ara m'han fet l'honor de fer-me vocal de l'Associació, la qual cosa representa ajudar una mica a trobar col·laboradors a tots els nivells.  Perquè les nostres trobades són ambicioses. De 6 a 7 hi ha "la roda de poetes" i cada un de nosaltres llegeix la seva contribució. A partir de les 7 i fins un quart de 9, cada setmana esdevé una aventura (cançons, presentacions de llibres, lectures, conferències, música, petites mostres de teatre). La creativitat no para a la Sala Vivaldi.

Abans no he dit tota la veritat, però. Recordo que, fa un temps, els hi vaig dedicar un humil sonet. Com que no em puc comparar amb ells a l'hora de fer poesia, el vaig intitular "Sonet maldestre". Perquè això és el que és. Un sonet maldestre, però escrit amb molt d'amor. Us l'enllaço damunt del títol, perquè està publicat a l'antic Fil. 

Vull dedicar aquesta entrada, amb molta emoció, a tots els amics de Poesia Viva. I a vosaltres, lletraferits, convidar-vos a venir a dir-hi la vostra. Qui en tingui ganes, que es posi en contacte amb mi.

Com més serem, més recitarem.