dissabte, 29 de gener del 2011

Improvisació



Arriba silent, abstreta,
amb pas d'absències sigil·loses.
La veu, diria imperceptible.  

Feta de llum, ninetes irisades,
domina el temps, l'espai, 
el cercle que l'envolta.

Tanco els ulls, l'acarono.
La divina cadència
és el bressol i l'ànima. 

Com una poetessa de la nit i del dia. 
a

11 comentaris:

  1. 2n ESO INS Lluís Companys29 de gener del 2011, a les 13:20

    m'ha encantat, Anna. Ara ja sé què vols dir al 100%. Que bonica és la Colette.

    ResponElimina
  2. Jordi Canals29 de gener del 2011, a les 13:35

    Bonica improvisació. M’agrada. Una nova mostra d’estimació per la gateta.

    ResponElimina
  3. Anna Maria Villalonga29 de gener del 2011, a les 14:18

    Gràcies als dos. Marta, ja sé q tu ho subscrius enterament, perquè ho vius amb la Claire. Jordi, deus pensar q tinc una fixació, però, a banda de l'amor q generen, quan la gata t'arriba a poc a pic, mentre treballes, i se't posa al costat, o al damunt, i ronroneja i et fa festes i t'acompanya, és un relax total.

    ResponElimina
  4. Olga29 de gener del 2011, a les 15:51

    M'agrada. Sembla que la teva gata sigui una dea XD

    ResponElimina
  5. electra29 de gener del 2011, a les 17:32

    que bonic..., i sí que arriben sempre d'aq manera q dius, sigilosament... i t'esquiven i tot seguit et provoquen. són la sensualitat personificada... o felina. tal qual.

    ResponElimina
  6. Carme Luis tTatje29 de gener del 2011, a les 22:11

    Anna, com m'ha agradat, la definició de la teva gateta, a part que és preciosa, ho expliques amb una tendresa exquisita, realment als gats son així de misteriosos i dolços,com que m'agraden tan
    no emb canso de llegir-ho.
    Que tinguis Bona Nit.

    ResponElimina
  7. Shaudin Melgar-Foraster29 de gener del 2011, a les 22:29

    Una improvisació tan bonica i elegant com la gateta que l’ha inspirat.

    ResponElimina
  8. Anònim30 de gener del 2011, a les 19:01

    Quin poemet tant bonic, dedicat a la Colette i de retruc a tots els gatets i gatetes que alegren les llars dels seus amos... Petons!!!


    MARTA VALLS

    ResponElimina
  9. Yves31 de gener del 2011, a les 13:24

    M'ha agradat molt Anna;
    realment es pot apreciar l'estima que li tens (i que et té ella a tu, clar!).
    En aquest el ritme m'ha enganxat molt més!

    "amb pas d'absències sigiloses"

    ResponElimina
  10. Anna Maria V.31 de gener del 2011, a les 19:33

    Gràcies a tots, amics. Sort en tinc!

    ResponElimina
  11. Unknown29 de setembre del 2012, a les 0:33

    preciós...
    que guapa que és la Colette
    petonets

    ResponElimina