No vull teixir bufandes, cansats els dits de dies de repetir la feina. I encara menys suporto desteixir d'amagat, mentre plouen estels enmig de la nit tèbia.
No vull els pretendents gemegant a la porta, inútils voltors fixos, carronyaires d’hisendes, que em maten el bestiar per a àpats i revenges.
No vull rebre del pare protecció, ni retrets. Ni que el fill em visiti, ni la rosada aurora.
No vull ser una costella d’un suat cos aliè, ni menjar pomes àcides en perduts paradisos. No vull parir amb dolor, ni tallar cabelleres, ni que un dia m'expulsin amb farcells a l'esquena. No necessito fer-me pètria estàtua de sal, ni rentar peus de déus, ni ser una mare verge.
Que els mercaders del temple em vinguin a buscar. I que vingui la serp, que diu que s’avorria. Potser llavors tots junts pujarem a una nau i solcarem el mar, xerrant amb Posidó. I no ens caldrà lluitar contra el cant de sirenes, perquè també vindran tot resseguint l’estela. El perfum de les ones i el blau de mil escumes ens duran prop de tu, del teu ull solitari. I deixarem allà, sol, a la llunyania, el mite d’aquella illa, magnificada i buida.
I a la cova petita del grotesc Polifem hi farem una festa, amb raïm i amb maria.
Iuuuuhuuuuuuuu!!!!!!! Farem una festa amb Polifem, Bacus i tota la parentela heretge, pagana, i condemnada mil vegades per les regles de la societat imposada, curulla de dogmes catòlics i repressius!!!! Iuuuuhuuuuuu!!!!
ResponEliminaAbsenta Esclarmonda Aurembiaix (Fois, Occitània)
Polifem fill de Posidó! El més cèlebre dels Ciclops. Aquell que Ulisses i els seus companys van tancar en una caverna i li van rebentar l'únic ull que tenia ... Anna teu relat és magnífic.
ResponEliminaPep Keats
Ha, ha. Molt original i ocurrent!
ResponEliminaBenvingudes, passeu, passeu...
Llibertat de pensament, llibertat de fets, llibertat de moviments...
M'ha agradat força.
Això si, Posidó.
IO
que lliure sentir-se aixi, visca compartir beguda i orgìa amb aquest grans heretges!!!
ResponEliminaRès de bufandes inacabades i meiys manada per un home.. Lliure, dona i lliure!!! que mès es pot voler?
un escrit Anna potser perque avui es primavera i ens lliurem de tot allò que ens a enfosquit els dies passats?
Màgnìfic...
Anna, és teu?
ResponEliminaM'ha encantat!
I no ens caldrà lluitar contra el cant de sirenes, perquè també vindran tot resseguint l’estela. El perfum de les ones i el blau de mil escumes ens duran prop de tu, del teu ull solitari. I deixarem allà, sol, a la llunyania, el mite d’aquella illa, magnificada i buida.
ResponElimina"amb raïm i maria". i jo hi vull fer de sirena fugaç. a ple de felis... : és preciós.
ResponEliminaGràcies, amics. Celebro que us agradi.
ResponEliminaJa he arreglat l'errada onomàstica del monarca de les aigües. Deformació lingüística a mig camí entre el grec i el català.
Yves, sí, és clar. És meu. Avui no hi he afegit cap comentari, però si mires les etiquetes s'hi llegeix el nom de l'autor (moi), el fet que és un "text original" i també una certa aproximació genèrica "prosa poètica".
Petons a tots.
Anem-hi, anem,
ResponEliminatots junts a la cova.
Anem-hi, anem,
farem xerinola.
Anem-hi, anem.
de pet a la cova.
Anem-hi, anem,
del gegant Polifem.
Farem una festa,
amb raïm i maria
i també amb una mica
de nèctar i ambrosia.
anem i farem,
una festa cada dia!
I la bufanda,
que la teixeixi sa tia!
Molt divertit el text, Anna Maria. Com pots veure m'has agafat juganer avui i, t'ho ben juro, encara no he begut res. Anem-hi tots, que la festa promet!
Toni
Hahahahaha. Toni, ets la monda.
ResponEliminaAixò em recorda l'any passat a classe. La teva capacitat de sorprendre'm amb els teus cants inspiradíssims tot llegint la Lloa de la Tragicomèdia de Fontanella.
Hahaha.
No vull ni pensar què escriuràs (o cantaràs) quan ja t'hagis fotut la maria.
M’han agradat les bufandes que abriguen referències a Posidó, Déu del mar i dels terratrèmols i a Polifem, el gegant de l’ull al front que guaita de prop la festa amb raïm i maria. Molt enginyós!
ResponEliminaM'agrada't molt, l'he trobat divertit i enginios. No cal dir però, que m'apunto a la festa. Per cert, és molt possible que passi la lladragota del món virtual.
ResponEliminaUau! Et dono una A+ (la nota més alta que es dona aquí). M’ha agradat molt. És original i divertit, i alhora mostra un exceŀlent bagatge cultural.
ResponEliminaGràcies. M’ho he passat d’allò més bé llegint-lo.
Iupppi, iuppi. La profa m'ha posat una Matrícula.
ResponEliminaGràcies a tots.
De tota manera, voldria dir públicament que el text pretén ser molt més que un fragment poètic divertit i enginyós.
De fet, no tenia jo, en confegir-lo, cap intenció humorística. Enginyosa potser sí, però no humorística.
La idea és dir que ja n'hi ha prou de creences imposades, de retalls en la llibertat, de mitologies vinguin d'on vinguin que encotillen el pensament i l'acció humana. I, sobretot, femenina.
Evidentment, emprant la mitologia grega i la cristiana, barrejades, per posar-les a un mateix nivell. I també perquè Penèlope és el paradigma de dona fidel que espera l'heroi i Eva i la resta de dones de l'imaginari cristià (faig referència a l'esposa de Lot, a Maria Magdalena, a la Verge Maria) representen la submissió que ja coneixem de sobres.
Hi ha la inversió dels papers. Els "bons" esdevenen avorrits i poc desitjables, mentre que allò que sempre se'ns ha negat, la diversió, el plaer, és allò que val la pena, inclosa la lletjor de Polifem (reminiscència barroca?).
Hedonisme, diguéssim.
En fi. Això és el text.
No sé si em deixo res. Si algú altre vol contribuir a l'anàlisi, perfecte.
M'agrada teixir somnis i fer poemes, pel gust de fer-los!!!!
ResponEliminapoder parir un fill em sembla una gran sort, quan ho desitgi i perqué ho vull, i perqué estic carregada d'amor...
Sóc lliure....gràcies a persones que han fet que avui sigui possible que les dones siguem ciutadanes de ple dret, amb els mateixos drets i els mateixos privilegis que els homes....Si ja se que encara queden coses per fer, pero si miro enrere, crec que entre homes i dones farem un món millor....
L'escrit de l'Anna Maria?....que puc dir?....genial!!!!, senzill, tendra i incendiari!!!!
un esclat!!!!, com ho és ella....pura força de la natura....
Maravellosa aquesta dona, que totes portem a dins, moltes ja l'ha tret a fora, d'altres no.
ResponEliminaM'agrada molt com ha descrit tots aquests desitjos, que tenim tancats a dintre, poc a poc ens anem despullant, totes hi volem anar amb aquest gegant de l'ullal fron, sempre ens l'habien pintat tan dolent
amb sembla que no hu és tan.
Gràcies Anna, ets la meva mestra.
Ep! Puc ser la veu crítica? :)
ResponEliminaTot i que m'agrada, per mi no és el teu millor text, Anna, t'he llegit coses molt millors. Per mi és una mica massa explícit. M'explico amb un exemple: el primer paràgraf repeteixes el mateix missatge dues vegades, fins als dos punts i després dels dos punts, i com a lector trobo sobrer "absurditat modèlica d’ancestral tradició, del paper atribuït en antigues històries". Això ja m'ho dius sense dir-ho tan clar a la resta del text, i cal trobar la mesura entre dir i no dir. De tota manera, el final engrescador que promet una festa reunint tots aquests personatges m'agrada molt, una barreja molt interessant. :)
Això t'ho dic, ja ho saps, des de l'admiració més profunda. Senzillament trobo el missatge un pèl massa explícit i potser poc detall visual que expliqui, que mostri el que vols dir.
Un Petonàs!
Oriol.
Òndia, m'has ensorrat. He passat un dia de gossos i l'única cosa que m'ha salvat ha estat sentir-me orgullosa d'aquest text, que fins ara em semblava un dels millor que havia escrit mai. Og.
ResponEliminaAmb tot, no discutiré res. Segur que tens raó, perquè ja saps que crec molt en la recepció. Sempre retoco els textos i, per tant, segurament aquest també passarà pel sedàs.
De fet, molts textos que estan penjats als blocs ara ja no s'hi assemblen gaire.
Però, tot i que entenc que les dues frases et semblin massa explicatives, em pregunto fins a quin punt és realment explícit per a altres ulls que no siguin els teus.
Cal conèixer bé ambdues mitologies. I l'Odissea. Si no, com s'entén la referència a la rosada aurora, als pretendents que fan aquells abundosos àpats i es van fonent la hisenda, al pare de Penèlope o a Telèmac?
I el mateix pel que fa a l'estàtua de sal (l'esposa de Lot), la Magdalena, etc.), la costella d'Adam, la poma.
M'agrada la crítica i la dissidència. Pel que fa a refer-me del cop, ja ho estic fent.
Un petó ben fort, Oriol.
No fotis, Anna!!! No, dona: ja et dic que m'agrada, però que miraria de retocar algunes coses! Segur que amb un parell de retocs creixerà moltíssim! I ja saps que quan et comento alguna cosa a tu sempre poso el llistó a dalt de tot!
ResponEliminahahahha. Que no passa res, home. Si jo vull sinceritat, d'una banda. I d'una altra, sempre he pensat que les coses s'han de retocar mil cops. Ja ho saps.
ResponEliminaNomés que m'ha sobtat concretament això d'explícit.
caram!!! a mi m'agrada molt!!! té molt de ritme i m'ho imagino tot. molt ariàdnic. m'agrada que siguin bufandes, que poden ser molt llargues i no s'acaben mai. i l'estàtua de sal i la mare verge i que els mercaders et vinguin a buscar i les sirenes perseguint l'estela.
ResponEliminap.d. l'ori sempre apreta. però coincideixo en trobar pegues al vers "absurditat modèlica d’ancestral tradició, del paper atribuït en antigues històries",té com un to com més erudit que interromp una mica el seguit d'imatges. pararia a "amagat" i després continuaria amb tot tal com està. vés a dormir tranquil·la anna, que és molt bo!
Què divertit!
ResponEliminaHi haurà la Maria i tot? aiaiai!
I què divertit també el poema de Duc Engrescador.
estic escrivint i encara somric :)
Dolors
Gràcies, reina. No m'he enfadat pas amb l'Ori. És que he tingut un dia difícil, res més.
ResponEliminaDemà, amb més calma, m'ho remiro. És clar que teniu raó. A més, jo ja acostumo a tocar i retocar. De fet, aquí als blocs molts cops ja ho demano a la gent que m'ajudin, perquè només són primeres versions que em venen el cap enmig de tanta feina.
Bona nit, estimada.
Ai, Dolors, has escrit mentre jo contestava la Helen. Hahaha. Sí, el Duc és la pera!
ResponEliminaGràcies, guapa.
Veig que ja l’has canviat. He buscat això que diu l’Oriol, per veure si té raó, i ja no hi és.
ResponEliminaEp, que “divertit” no vol dir necessariament que sigui humoristic, i un escrit enginyós a mi em resulta divertit. La idea és molt clara, dona; t’asseguro que no es perd.
Petons.
Sí, ja està retocat. L'Oriol (que és un boníssim poeta) tenia raó. I la Helen (una altra poeta de primera) també. Ho he fet i llisca molt millor.
ResponEliminaA veure si, poemes a banda, avui tinc un dia més tranquil.
Gràcies, Shaudin.
fantàstica pluja d'estels!
ResponEliminaGràcies, Helen, pels teus consells. Ets un cel.
ResponEliminaPRECIÓS!
ResponEliminaJo també em vull apuntar a la festa. Que hi ha lloc? M'ha agradat molt.
ResponEliminaI tant que hi ha lloc, Mercè. Som-hi!
ResponElimina