De vegades el món es fa petit, petit
i es redueix a:
uns ulls rodons, tornasols de maragda;
la cadència d'un ronc que bressola, narcòtic,
i un miol aviciat que et reconforta l'ànima.
...
(improvisació amorosa envers la Colette)
i es redueix a:
uns ulls rodons, tornasols de maragda;
la cadència d'un ronc que bressola, narcòtic,
i un miol aviciat que et reconforta l'ànima.
...
(improvisació amorosa envers la Colette)
"narcòticament-eròtic..." : o així se'm fa el ronquejar dels felins.
ResponElimina(per bé que el Bitxo no s'hi esmerci gaire... li deu agradar més anar per feina!)
petonet, germana, t'ha quedat preciós.
Bonica improvisació descrita en paraules i bonica la foto. Jo que ja començo a valorar mirades i postures d'aquest ésser meravellós que és el gat, diria que el teu gat té la cara de bo i ulls rodons profunds i intel·ligents. De debò que és maco!
ResponEliminaLurdes, és cert: narcòticament-eròtic. Sens dubte.
ResponEliminaLluís, te m'has avançat. Te l'anava a enviar i ja et trobo aquí. Moltes gràcies.
És una gata, és diu Colette i... què puc dir jo? Doncs sí, és molt bonica, té uns ulls magnífics i, com que la tinc mig ensinistrada (tot l'ensinistrament que toleren els gats) ha esdevingut molt intel·ligent.
Molt bonic. Condensa perfectament les teves sensacions.
ResponEliminaBenestar, caliu, etc...
Disfruta-ho!
IO
Quina foto tan bonica! No m'estranya que estiguis tan contenta amb la Colette.
ResponEliminaHas vist, Colette, quines coses tan tendres i boniques et diu ta mare? Ja cal que li facis el ronquet fins que s’adormi. Petonets, gata preciosa.
ResponEliminaAl final m'acabaran agradant els gats! hehehehe
ResponEliminaJustes paraules, molt maques.
Voleu creure que estic ben orgullosa d'aquesta improvisació?
ResponEliminaCrec que funciona rítmicament molt bé. Si més no, llegida per mi, que sé com la vull.
Hihihi. Gràcies, amics.
A casa sempre habiem tingut al "pelut", era intel.ligent i mimòs, sabia quan arrivaba l'avi es posaba rere la porta i d'un salt ja el tenia a l'espatlla fen.li petons.. devegades era un "locatis", teniam un passadis molt llarc, i unes llums que feien la seva ombra al final en la pared, agafaba "carrereta" i com un desesperat es donaba un mastegot a la pared, convençut que atrapa a un intrús.. varen tindre que possar las llums en diferent posiciò, perque estic segura que s'haguès obert el cap!!! Sempre he dit que quan ja em toqui estar mès hores a casa i no tingui tant "neguit", segurament tornarè a tindre un "pelut" a casa, el seu ron ron.. a mi m'agrada molt.
ResponEliminaL'Anna i la Colette un duet d'escepciò!!! i el relat fabulòs.
De petita sempre havia tingut gat, el NINUS. Jo,era una nena bastan solitaria
ResponEliminai sort en vaig tenir d'aquell gatet blanc i negra, quans moments inolvidables,vam passar junts mentre l'acariciàva, jo hi parlava i ell amb ronronajava amb mostra d'agraïment, i quands jocs també compartir-he'm. Comprenc molt bé Anna, que t'estimis tan a la Collete, ella i tú heu compartit tan moments, i t'ajuda tan quan ho necessites, oi !!!, aixó nomès ho sabeu tú i ella. Una altre cosa, saps que molt escriptors ténen gat.
Ja fa temps que no en tinc, de gats (això era a la casa paternal i a contracor del pare). Però sempre em narcotitzava aquella cadència de sorollets càlids i relaxats...
ResponEliminaUna visita al teu raconet cretenc... d.
En poques paraules has expressat molt.
ResponEliminaLa Colette m'ha traslladat pel fil del temps quan jo era petita, a casa dels meus avis que també tenien gats.
Una abraçada,
Maria Teresa
Que guai !!!! I amb aquesta foto tan guapa que jo també vaig posar al vídeo ;)
ResponEliminabellesa i amor al expressar un sentiment profund que ens provoquen aquests èssers tant i tant especials, i que quant ja no els tenim s'enyora amb el cor trencat
ResponEliminapetonets
Quan vas publicar aquesta improvisació, Anna Maria, no l'hauria pogut entendre bé. Ara sí que l'entenc perfectament:es diu Nonila, és una gata i és preciosa també. M'encanta acaronar-la i escoltar els seus roncs mentre es regira satisfeta.Ja ho veus, erotisme pur i dur i pau per a l'esperit. Certament, de vegades, el món es fa petit, petit.Petonets!
ResponEliminaM'alegra, Toni, que hagis entrat a formar part del univers únic dels gats. Ara sé que encara m'entendràs millor. I et felicito per tot el que viurás.
ResponElimina