La nostra amiga Teresa Ugas ja la coneixeu. És assidua lectora del bloc. Fa poc va fer-nos gaudir amb el seu entusiasme i les seves sensacions en visitar la llibreria parisenca Shakespeare and Co. Avui, la Teresa torna a col·laborar amb nosaltres amb la crònica d'una presentació. S'ho va passar tan bé que ha volgut compartir l'experiència. Gràcies, Teresa. Saps que "El fil d'Ariadna" és casa teva.
Hola, amics!
El passat divendres 29 la nostra amiga, la Coia Valls, va ser a Sant Celoni per presentar el seu llibre La Princesa de Jade. No cal que us digui que em va fer molta il·lusió anar-hi i conèixer- la personalment.
L’acte es va fer a la Sala Petita de l’Ateneu de Sant Celoni, un lloc emblemàtic del poble, que conec prou bé per haver assistit a conferències i per haver cantat amb la coral Briançó a la Sala Gran. Si veniu a Sant Celoni no us perdeu una visita al local… us encantarà!
Érem poca gent. L’Ajuntament havia convocat un altre acte a les 7 i podríem dir que estàvem en família.
La Coia i jo ens vam fondre en una abraçada; és una dona càlida i acollidora, vital, molt propera i amb qui tinc en comú, entre altres coses, la professió de mestra i ser del mateix any!
La presentació va anar a càrrec de la Maria Carme Roca, historiadora i escriptora que va ser membre del jurat que va atorgar a la novel·la el premi Néstor Luján. Una dona també encantadora, que ens va seduir amb les seves paraules i que es va nomenar ella mateixa “madrina” del llibre.
Tot va començar amb un vídeo sensacional; la Coia entre el paisatge espectacular de la part alta de Camprodon, entre muntanyes nues, vent, núvols i aigua. En aquest curt, ens va parlar poèticament del silenci, del pas del temps, de la transformació i del jade… molt bonic tot el conjunt.
La Maria Carme va començar presentant la Coia. Ens va parlar de la seva experiència d’haver llegit el manuscrit del llibre, i del pas al format de llibre…molt interessant.
Ens va explicar que el relat, tot i que és una novel·la històrica, barreja altres gèneres: aventures, intrigues, misteri… Està escrita en una prosa poètica i amable, molt en concordança amb la personalitat de l’autora.
Va ser curiós l’esment que va fer la presentadora de la constant del número 3 en la novel·la: cel + terra = natura, el temps: passat, present i futur; la historia té tres parts, tres dones protagonistes, tres cultures… El número 3, el número perfecte usat en el cristianisme, el budisme, l’ hinduisme…
També ens va comentar que ella havia comptat fins a nou valors que bateguen en la història: amor, amistat, noblesa, lleialtat, valor, superació, generositat, companyonia, curiositat. La Coia ens va llegir diferents fragments del llibre, amb una dicció impecable i l’ expressió de qui coneix cada paraula que ha escrit.
També ens va explicar, arran de preguntes que li feia la Maria Carme, que amb aquest relat volia reivindicar la figura del mestre com a acompanyant i font de saviesa. En la història també queda palesa la seva dèria pels viatges, tant interns com externs. El viatge com a metàfora de vida, del creixement personal davant les dificultats. Ens explicà com la va ajudar el tema de l’Orient en un moment dur de la seva vida: el silenci, la meditació, la solitud, el paisatge suau...
Com a amant de les pedres ens va parlar del jade: pedra semipreciosa que pot adoptar diferents colors; pedra poètica i mestissa que trobem a la vora dels rius, i que queda reflectida en els ulls d’una de les protagonistes.
Finalment ens va parlar dels personatges. Units per un objectiu comú, el viatge va transformant les seves relacions i els va formant com a persones.
Tot plegat va ser una experiència única, uns moments càlids i màgics que ens van permetre endinsar-nos en la història. Per uns instants, la nostra imaginació viatjava a aquells llocs remots i exòtics, gairebé podíem sentir-ne l'olor i veure’n els colors mentre ens familiaritzàvem amb els personatges.
Em deleixo per llegir el llibre! Espero que us hagi encomanat una mica les meves ganes i que gaudiu d’aquest viatge a través de l’ànima humana.
Felicitats, Coia!!
El passat divendres 29 la nostra amiga, la Coia Valls, va ser a Sant Celoni per presentar el seu llibre La Princesa de Jade. No cal que us digui que em va fer molta il·lusió anar-hi i conèixer- la personalment.
L’acte es va fer a la Sala Petita de l’Ateneu de Sant Celoni, un lloc emblemàtic del poble, que conec prou bé per haver assistit a conferències i per haver cantat amb la coral Briançó a la Sala Gran. Si veniu a Sant Celoni no us perdeu una visita al local… us encantarà!
Érem poca gent. L’Ajuntament havia convocat un altre acte a les 7 i podríem dir que estàvem en família.
La Coia i jo ens vam fondre en una abraçada; és una dona càlida i acollidora, vital, molt propera i amb qui tinc en comú, entre altres coses, la professió de mestra i ser del mateix any!
La presentació va anar a càrrec de la Maria Carme Roca, historiadora i escriptora que va ser membre del jurat que va atorgar a la novel·la el premi Néstor Luján. Una dona també encantadora, que ens va seduir amb les seves paraules i que es va nomenar ella mateixa “madrina” del llibre.
Tot va començar amb un vídeo sensacional; la Coia entre el paisatge espectacular de la part alta de Camprodon, entre muntanyes nues, vent, núvols i aigua. En aquest curt, ens va parlar poèticament del silenci, del pas del temps, de la transformació i del jade… molt bonic tot el conjunt.
La Maria Carme va començar presentant la Coia. Ens va parlar de la seva experiència d’haver llegit el manuscrit del llibre, i del pas al format de llibre…molt interessant.
Ens va explicar que el relat, tot i que és una novel·la històrica, barreja altres gèneres: aventures, intrigues, misteri… Està escrita en una prosa poètica i amable, molt en concordança amb la personalitat de l’autora.
Va ser curiós l’esment que va fer la presentadora de la constant del número 3 en la novel·la: cel + terra = natura, el temps: passat, present i futur; la historia té tres parts, tres dones protagonistes, tres cultures… El número 3, el número perfecte usat en el cristianisme, el budisme, l’ hinduisme…
També ens va comentar que ella havia comptat fins a nou valors que bateguen en la història: amor, amistat, noblesa, lleialtat, valor, superació, generositat, companyonia, curiositat. La Coia ens va llegir diferents fragments del llibre, amb una dicció impecable i l’ expressió de qui coneix cada paraula que ha escrit.
També ens va explicar, arran de preguntes que li feia la Maria Carme, que amb aquest relat volia reivindicar la figura del mestre com a acompanyant i font de saviesa. En la història també queda palesa la seva dèria pels viatges, tant interns com externs. El viatge com a metàfora de vida, del creixement personal davant les dificultats. Ens explicà com la va ajudar el tema de l’Orient en un moment dur de la seva vida: el silenci, la meditació, la solitud, el paisatge suau...
Com a amant de les pedres ens va parlar del jade: pedra semipreciosa que pot adoptar diferents colors; pedra poètica i mestissa que trobem a la vora dels rius, i que queda reflectida en els ulls d’una de les protagonistes.
Finalment ens va parlar dels personatges. Units per un objectiu comú, el viatge va transformant les seves relacions i els va formant com a persones.
Tot plegat va ser una experiència única, uns moments càlids i màgics que ens van permetre endinsar-nos en la història. Per uns instants, la nostra imaginació viatjava a aquells llocs remots i exòtics, gairebé podíem sentir-ne l'olor i veure’n els colors mentre ens familiaritzàvem amb els personatges.
Em deleixo per llegir el llibre! Espero que us hagi encomanat una mica les meves ganes i que gaudiu d’aquest viatge a través de l’ànima humana.
Felicitats, Coia!!
Molt bé Teresa! M’has fet venir ganes de llegir la novel•la de Coia Valls.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta resenya, que tan em recorda el dia que vaig anar a la presentació del llibre, a l'Abacus de Barcelona. Moltes felicitats per aquest moment tan màgic.
ResponEliminaGràcies, amics!
ResponEliminaUna altra vegada el meu agraïment a l'Anna per deixar-me fer d"ocupa" del seu fantàstic bloc.
És un plaer haver compartit aquesta experiència amb tots vosaltres.
Petonets!!
Amics, aprofito també per agrair a l'Alguer Set, la meva llibreria de referència a Sant Celoni, el haver fet possible aquest acte. Va ser tot impecable!!
ResponEliminaDe res, estimada. Ja ho saps.
ResponEliminaGràcies Teresa per la teva col·laboració.
ResponEliminaMartí
Llibreria Alguer Set
Sant Celoni
Moltes gràcies, Teresa! Encara no he llegit la noveŀla, però aviat la llegiré. La Coia em sembla una persona encantadora i veig que tots el que l’heu conegut hi esteu d’acord.
ResponElimina