Una petita ressenya sobre la novel·la que acabo de llegir, Maleït karma, de l'autor alemany David Safier.
Una història lleugera, imaginativa, divertida i àcida que ha tingut força èxit arreu del món.
Com us vaig explicar el dia de Sant Jordi, jo no en sabia res, però la vaig descobrir en una paradeta de la plaça de Sants i la seva portada em va cridar l'atenció. Així de senzill.
En llegir la sinopsi de la contraportada, vaig pensar que ja m'aniria bé disposar d'una lectura sense complicacions en els moments de necessitat de desconnexió de la feina que m'aclapara. I la vaig comprar.
Maleït karma és, per damunt de tot, un llibre distret per passar una bona estona. No resulta tan hilarant com podria semblar a primera vista, tal vegada per la traducció al català, que no crec que es complagui en l'histrionisme desmesurat. És possible que en la llengua original o en altres traduccions aquest aspecte s'hagi desenvolupat amb més força. I jo trobo que seria desitjable, perquè un pèl més de "ganxo" (que aconseguís arrencar una riallada sonora i no només un somriure) li escauria a la història d'allò més bé.
Com de costum, no tinc intenció de reproduir l'argument. Només diré que una divertida cadena de reencarnacions per tal d'acumular bon karma és allò que pateix la protagonista, una exitosa presentadora de televisió, després de morir d'accident de manera traumàtica. La seva vida no ha estat exemplar i, per tant, ha de purgar les males accions passant per un cos de formiga obrera, de conillet d'Índies, de gos "beagle", etc. L'acompanya en tan estrany viatge un personatge històric de gran renom que no esmentaré.
La imaginació de David Safier queda fora de tot dubte. El llenguatge planer i col·loquial i les variades situacions que se succeeixen fan que el lector no s'avorreixi en cap moment i tingui ganes de saber què passa. Tanmateix, per damunt del revestiment jocós i lleuger, Maleït karma no és una obra banal. La ficció humorística li serveix a l'autor per posar de manifest els prejudicis, la hipocresia, les ànsies de poder o la promiscuïtat de la societat actual. Critica moltes coses, encara que sigui des de la més simpàtica tendresa.
L'experimentació amb animals, la crueltat i prepotència de l'espècie humana, el poc respecte envers la natura, la importància que atorguem a les aparences. En una paraula, la pèrdua dels valors. La contraportada de l'edició en català diu: "una faula entranyable que, entre riallades, ens ajuda a reflexionar sobre les prioritats de la nostra vida".
Doncs sí, quelcom com això, malgrat que jo no he deixat anar riallades, sinó simplement somriures. Però no importa. M'he distret i he reflexionat. N'hi ha prou i de sobres. Si algú l'ha llegit, espero que ens en doni l'opinió. I, si no, estic segura que pot agradar-vos, lletraferits.
Una abraçada ben forta.
No l'he llegida però ara fa poc ha publicat una altra que s'intitula "Jesús m'estima". Podria estar bé, també.
ResponEliminaGràcies per la ressenya.
Haig de passar per casa teva a fer una ratzia...
ResponEliminaSí, Elies, ja ho havia vist. Segurament també serà distret.
ResponEliminaAnònim (suposo que ets el meu germà IO): abans torna el que deus.
Hola, ja fa un temps que vaig llegir Maleït karma... Vaig passar bones estones, jo si que vaig riure... trobo que es un llibre distret i sense massa complicacions.
ResponEliminaHe llegit també Jesus M'estima... Em va decebre molt... pel meu gust, molt millor el Maleit Karma.. Petons Anna Maria!!!
MARTA VALLS
Dons si, jo la vaig comprar per impuls deu fer un any... o un xic més, i tan vaig voler saber el final que en un cap de setmana, el Karma estaba llegit... et dirè que riure a petar.. noooooooooooooooooooooooo, però que el puntet el tè, jo el tinc en castellà, perque certes obres encara llegeixo millor en aquesta llenga, ja sè que potser dir-ho aqui, no es el lloc adecuat, però es la veritat.
ResponEliminaJo tampoc esbrino el que s'ahoria d'esbrinar... millor la llegiu lletraferits de L'Anna.
El de Jesùs m'estima.. aquest es quedarà en l'estanteria de la llibreria Taifa,perque jo no el penso comprar....
Bona tarda feis. que ja som dimarts, fa un temps molt maco i el meu balconet està ben florit!!!!
DEC TINDRE BON KARMA?????
No l’he llegit, però sembla interessant pel que expliques i digne de tenir en compte, en prenc bona nota. Gràcies per la informació.
ResponEliminaNo n'he llegit cap dels dos i crec que jo també passaré a fer una "visita". Per cert, el gat aquest, no està de gaire bon humor, oi?
ResponEliminaHola! Avui parlant amb la meva jove que l'ha llegit ha coincidit bàsicament amb tu, Anna! Sí que el llegiré! De tant en tant va bé una lectura com aquesta!
ResponEliminaPetonets!!
Gràcies, Anna Maria. Recordava que el vas esmentar per Sant Jordi i em preguntava que tal hauria resultat. Arta ja ho sé. El tema sembla força interessant. Me l’apunto i si en tinc l’ocasió el llegiré.
ResponEliminaA mi també m'havia atret la portada i vaig estar a punt de comprar-lo. Ara l'estic llegint en préstec.
ResponEliminaSí que és entretingut, però...
Sóc la Míriam!
Just ahir vaig publicar un comentari del llibre al meu blog! :)) maleit karma a kiwoo
ResponElimina