Excés de feina: torna un relat meu a "La lluna en un cove"

Evidentment, no és la primera vegada que parlem en aquest bloc de la publicació mensual en català La lluna en un cove. Ho vaig fer fa temps, com a presentació (pitjar aquí) i més endavant quan el seu director, Lluís Miquel Pérez, va venir a Barcelona amb l'objecte de fer-ne una presentació formal i promoure Històries de terror de Bram Stocker (una magnífica traducció d'Emili Gil).   

També recordareu que a La lluna (com l'anomenem carinyosament els col·laboradors), a banda

de sortir diversos relats meus en diferents números, jo hi tenia la secció fixa de crítiques de cine "Fora de cartellera". Ara mateix està aturada perquè la feina m'aclapara, però no he perdut mai la voluntat de tornar-la a reprendre, si encara resulta interessant, en un futur.

Aquesta calorosa nit d'agost, mentre els pesats dels veïns em donen una llauna que no puc obviar, he decidit fer-vos partícips novament del projecte, aprofitant dues circumstàncies que m'afecten. La primera, que en el darrer número de la revista, el 31, hi apareix un conte meu, evidentment inèdit, intitulat: Excés de feina.

La segona, que dos dels meus relats publicats en altres números, han estat nominats al Premi Ictineu 2011 al millor conte fantàstic escrit en català. Es tracta de Qüestió d'olors i Llocs comuns. Aquí us deixo l'enllaç del Premi per si voleu consultar-lo i votar. Com veureu, resten 10 dies per a concloure la primera fase. Si em voteu, puc passar a la segona, on un jurat especialitzat decidirà el guanyador.

El més important, però, es tornar-vos a parlar del projecte, engrescador, boig, temerari, de La lluna en un cove. La lluita per una llengua minoritària és sempre duríssima, però si aquesta lluita parteix de les entranyes d'un territori que, per contingències polítiques, ara resulta terriblement advers, encara és pitjor. Si, a més a més, tenim en compte que els agosarats lletraferits responsables de La lluna aposten pel relat breu (gènere, fins fa poc, escassament valorat) d'autors poc o gens coneguts, la qüestió assoleix característiques d'autèntica follia. I en això estan, aquests valencians enamorats del català i de les bones històries. Us deixo aquí la presentació d'aquest número 31. Ningú millor que Lluís Miquel Pérez per parlar-vos de la seva criatura. Llegiu l'editorial, mireu de què va la cosa, contempleu les novetats i, si en teniu ganes, avanceu en la lectura d'un fragment del meu relat. Si tot plegat us enganxa, tal vegada podeu plantejar-vos participar en una bogeria tan bonica.

Bona nit, lletraferits.  

Annex: No em quedaria tranquil·la si no us digués que el meu germà Elies Villalonga també té dos contes nominats al Premi Ictineu: Blanc sobre negre i  Laia Deu. Si els llegiu, segur que us agradaran.
D'altra banda, l'amic Emili Gil està nominat en la categoria de traduccions al català, precisament pels relats terrorífics de Bram Stocker.