El petit llop somriu content quan sap que a Barcelona, una gran ciutat allunyada de la natura, una dona en pijama diu d’ell coses boniques des del teclat d’un ordinador.
Gràcies, gent. Teresa, sí, el missatge és gran. Estic contenta perquè la Dori, de "La Hermandad del Lobo", ha traduït el microconte al castellà i l'ha penjat a la seva pàgina. L'ha captat molt bé. Espero que s'hagi entès. No és senzill confegir un nanoconte o microconte d'aquests intentant dir tant en tan poc espai. Alícia, m'ha fet gràcia això de "certa afició". Jo els adoro. M'encanten. He escrit moltes coses sobre ells. Ja ho sabeu. I n'he llegit, totes les que puc.
A banda, espero també que s'hagi entès la intenció metaliterària. He provat de fer un relat circular, on la realitat i la ficció estan interconnectades i la història es replega en ella mateixa.
Patri Cia Carme.. qui pot ser que parli de llops en pijama.. aix aquesta Anna XD Caram, amb el micro-relat.. Una amiga té una gossa com aquest llop..una cucada.. aiix
Sembla mentida com una cosa tan impersonal com un ordinador pot ser tan màgica i allunyar-nos d'un món per dur-nos a un altre... encara que, és clar, l'ordinador és l'eina, qui ho crea és la dona en pijama!
Quina foto tan maca !!!, i quina meravella de micro-relat
ResponEliminaMicro, micro :)
ResponEliminaMicro-relat
ResponEliminaMacro-missatge!
Gràcies, Anna!
Quina delícia de fotos!
Petonets!
Micro, micro... no ens has pas enganyat....
ResponEliminaFoto molt bonica!!!! Gràcies!!!
MARTA VALLS
Sembla que compartim una certa afició pels llops. M'han agradat molt el relat i les fotos. Felicitats!
ResponEliminaGràcies, gent.
ResponEliminaTeresa, sí, el missatge és gran. Estic contenta perquè la Dori, de "La Hermandad del Lobo", ha traduït el microconte al castellà i l'ha penjat a la seva pàgina. L'ha captat molt bé.
Espero que s'hagi entès. No és senzill confegir un nanoconte o microconte d'aquests intentant dir tant en tan poc espai.
Alícia, m'ha fet gràcia això de "certa afició". Jo els adoro. M'encanten. He escrit moltes coses sobre ells. Ja ho sabeu. I n'he llegit, totes les que puc.
A banda, espero també que s'hagi entès la intenció metaliterària. He provat de fer un relat circular, on la realitat i la ficció estan interconnectades i la història es replega en ella mateixa.
ResponEliminaM'encanten les históries de llops.
ResponEliminaPer cert la dóna amb pijama ets tú oi !!!.
El llobetó és preciós.
Gràcies Anna.
Carme Luis
Sí, la dona en pijama sóc jo, Carme. Moltes gràcies.
ResponEliminaPatri Cia
ResponEliminaCarme.. qui pot ser que parli de llops en pijama.. aix aquesta Anna XD
Caram, amb el micro-relat..
Una amiga té una gossa com aquest llop..una cucada.. aiix
Sembla mentida com una cosa tan impersonal com un ordinador pot ser tan màgica i allunyar-nos d'un món per dur-nos a un altre... encara que, és clar, l'ordinador és l'eina, qui ho crea és la dona en pijama!
ResponEliminaMolt bé!
ResponEliminaMercè Sanchis. Fantàstic com sempre. Un bon dia i una forta abraçada.
ResponEliminaNo només és circular. També és rodó.
ResponEliminaBravo!