Estic tancada a casa, refredada com una mala cosa, i veig en el meu I.pad la notícia de la mort de Teresa Pàmies. Tot i que no em trobo gens bé, m'he alçat de seguida i m'he traslladat a l'estudi, davant de l'ordinador. Evidentment, no puc deixar passar el fet sense dir-ne alguna cosa, encara que sigui breu. Teresa Pàmies s'ha mort un dimarts i trezte. Tenia 93 anys. N'estic segura, seguríssima, que ha tingut una vida interessant i plena. Defensora de la llibertat i de la llengua, intel·lectual, periodista, escriptora. Per a mi fou l'esposa de Gregori López Raimundo i un símbol de la fèrria lluita per les creences, per la ideologia. Però Teresa Pàmies, després de Mercè Rodoreda, també fou la segona dona que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Una ploma magnífica que avui ens ha deixat. Encara tinc pendent de començar la seva obra Informe al difunt, on manté un diàleg amb el seu marit, traspassat el 2007. No vaig pensar, quan vaig adquirir el llibre, que la seva lectura prendria la forma d'un homenatge pòstum. No se'm va acudir que, quan la llegís, la difunta seria ella. Ara ja resulta inevitable.
Descansa en pau i amb el puny ben alt, Teresa.
Persones que ens han ajudat a créixer, a ser millors i a ser més fermes.
ResponEliminaPer la Teresa.
Gracies per aquest record. Petons. Ángels
ResponEliminaHe après molt llegint Teresa Pàmies. Descansi en pau la que fou entranyable política i escriptora
ResponEliminaHo sento moltíssim. Estric plorant. No la coneixia personalment, però l'havia escoltat molt a la ràdio, i el seu fill em fa riure molt sovint a la tele.
ResponEliminaJa queden pocs comunistes de debò en aquest pais.
És una gran perdua.
Per mí ha estat una gran persona i una gran escriptora... Dimarts i 13... un dia ben trist aquest.
ResponEliminaEl seu fill Sergi, sempre m'ha fet passar bones estones, d'una altra manera...
Em sap molt greu la seva mort...
MARTA VALLS
Descansa en pau i gràcies per tot, Teresa .
ResponEliminaDesde que ho he sentit aquesta tarda per radio, no he deixat de pensar en la Teresa. Anna, ja ho has dit tot d'ella. L'admirava profundamnet en tots tots sentits, igual que admirava el seu espòs. La trobaré ha faltar moltissim era un gran referent per mi, la portaré dins el cor sempre.
ResponEliminaGràcies Anna
Carme Luis
Un referent i exemple per a tots; des de l'exili i des d'aquí. Allà on sigui que vetlli per tots nosaltres!
ResponEliminaGràcies, Anna!
Quin homenatge tan bonic meravellós. Descansa En Pau Teresa
ResponEliminaSempre ens quedaran els seus escrits...Teresa Pàmies, descansa en pau i a tú Anna, gràcies per el record que has fet d'aquesta gran dona !! Tura.
ResponEliminaDescansi en pau. Un altre personatge, representatiu de vivències històriques que van marcar una época fonamental en la nostra cultura i el nostre pais.
ResponEliminaIO
I pensar que als 17 anys ja era lider del PSUC.. exiliada 32 anys, si no recordo malament..
ResponEliminaEls valors que ens has donat han sigut de gran ajuda per els que em lluitat.
No mès em resta dir:
Gracies Teresa per haber sigut ferma, valenta i lluitadora, per deixar.nos el llegat de la teva escriptura.
Catalana de soca i arrel.
Mercè
Una dona ferma, que era molt admirada per un altre dona ferma, la meva mare, que va morir als 94, i sempre la llegia, i jo tinc totes les seves obres, i la seguia darrerament al programa del Cuní, i l'admirava molt. Funest dimarts i 13 però quina sort tenir una vida tan llarga i tan honesta. Descansi en pau. I tu abriga't i torna a la brega a tope, com sempre. Un petó.
ResponEliminaOstres! Aquí al Canadà no m’ha arribat la notícia, és clar, així que me n’acabo d’assabentar. Quin greu. Celebro, però, que hagi tingut una vida llarga. He llegit diversos llibres d’ella que m’han agradat molt. Adéu, Teresa, et recordaré.
ResponEliminaM'ha dolgut la seva desaparició, tot i que sabia que el seu estat de salut era precari i que havia anat a viure a granada amb el seu fill. Les veïnes i veïns de l'eixample la trobem a faltar.
ResponEliminaGràcies, Anna Maria per la teva ressenya. També hi ha un blog interessant que parla de la pàmies a teresapamies.wordpress.com
Lamentar la seva mort serveix de poc; si llegim els seus llibres seguirem gaudint-la (i seguirem aprenent!).
Carme.