divendres, 16 de març del 2012

Indefensió: un poema impensat



A voltes, com una follia que arrabassa,
t'atrapa el doll de la poesia.
I no pots fer-hi res,
car n'ets la víctima.
 Tan sols deixar, silent,
que se t'endugui.


(Anna Maria Villalonga)




Heinrich Heine i la musa de la poesia (1894), de Georges Moreau de Tours
a

16 comentaris:

  1. Boladevidre16 de març del 2012, a les 17:28

    Sí. Passa així, crec que a tothom. Altra cosa és que es sàpiga atrapar amb paraules exqactes.

    ResponElimina
  2. Victòria Cardona16 de març del 2012, a les 17:35

    T'ha quedat molt bonic i molt ben presentat. Bon cap de setmana, Anna Maria!

    ResponElimina
  3. glòria16 de març del 2012, a les 18:12

    molt bell, Anna Maria

    ResponElimina
  4. Hele la Sabatera16 de març del 2012, a les 18:27

    Preciós, molt bonic !!

    ResponElimina
  5. Titània16 de març del 2012, a les 19:46

    És un poema molt bonic. M'hi identifico per la melancolia que m'arriba. El millor que puc fer, en casos com el meu que no són massa profunds, és deixar-me portar per quelcom que em sorgeix del fons més fons del que soc, i acaronar-ho i fer-ho surar fins que, de nou, el meu espetit vegi la llum. I ara ja la veig :-))

    ResponElimina
  6. Anna Maria Villalonga16 de març del 2012, a les 19:53

    No, és un poema alegre. És un poema sobre la creació literària. Aquest migdia em sentia absolutament amarada de poesia.
    Parla de la musa, de la inspiració, del furor poètic.
    Adrenalina en vena.

    ResponElimina
  7. Anònim16 de març del 2012, a les 20:14

    És molt bonic Anna, no sé com tu fas per escriure tan bé...a mi també m'encanta la poesia, i aquest poema és preciós. Gràcies, Tura.

    ResponElimina
  8. PILAR16 de març del 2012, a les 21:02

    Víctima o Escollida, Anna Mª?
    ..."perquè molts seran els cridats, però pocs els escollits."

    Gràcies per aquestes joioses guspires d´inspiració!

    ResponElimina
  9. Jordi Canals16 de març del 2012, a les 21:43

    Quan deixes, silent , que se t’endugui, com tu dius, neix la poesia, tota la música que portes dins.

    ResponElimina
  10. electra16 de març del 2012, a les 22:25

    silent, no!!! àvida, en el procés irracional de filtratge atesa la indiscriminada afluència, i joiosa, de mots que deu passar que et sobrevé... en casos com aquest.

    ResponElimina
  11. Anna Maria Villalonga16 de març del 2012, a les 22:39

    Silent quant a acceptar obedient el rapte de la joiosa afluència! És ell qui parla!

    ResponElimina
  12. Anònim16 de març del 2012, a les 22:54

    Que preciós Anna, quan aquesta follía t'anvaeixi, deixe't anar.

    Gràcies per compartir-ho

    Carme Luis

    ResponElimina
  13. Shaudin Melgar-Foraster17 de març del 2012, a les 4:20

    Sí, noia, “una follia que arrabassa” i se t’endú. Així és també amb la narrativa. Per molt impensat que sigui, no ho podies haver expressat millor.

    ResponElimina
  14. Gemma17 de març del 2012, a les 19:13

    M'ha agradat molt, i envejo aquesta fecilitat que tens.

    ResponElimina
  15. Anònim19 de març del 2012, a les 11:22

    Ben cert i molt bonic i plaent quant et passa.

    Petons,

    IO

    ResponElimina
  16. Jordi Benavente17 de març del 2014, a les 12:45

    amen,
    que se m'endugui a mi també

    ResponElimina