Per molts anys, mestre Espinàs

Avui Josep Maria Espinàs fa 85 anys. Poca broma. Com que he treballat moltíssim i no em veig capaç d'escriure res coherent, però no vull de cap manera deixar passar aquest feliç aniversari, he pensat copiar un fragment d'un treball de doctorat que vaig confegir l'any 2005. Era una assignatura sobre el conte i jo vaig treballar un recull de contes d'Espinàs intitulat Varietés.

Comparteixo amb vosaltres un fragment de la introducció i, si us agafa ganes de llegir-lo (el llibre, no el treball, s'entén), ja em sentiré contenta. Si no, simplement ho podeu prendre com un merescut homenatge. 

Ah, i compartiré una anècdota. Un dia vaig trobar-me amb l'Espinàs. I quan li vaig explicar que l'estudiava i li vaig donar la meva opinió del llibre, va quedar astorat. I em va dir que li feia "por" perquè l'havia encertat tant que l'estava estudiant "perillosament". M'ho va posar a la dedicatòria d'un llibre. Em va semblar bonic. 
Per molts anys, mestre. 

VARIETÉS: L’espectacle de la vida

(aproximació a un llibre de contes de JOSEP MARIA ESPINÀS)

Introducció

Varietés és un llibre de contes de Josep Maria Espinàs, que va rebre el premi “Víctor Català” de contes l’any 1958.

El “Víctor Català” es convocà  per primer cop el 1953 i la creació d’un premi d’aquestes característiques a casa nostra va ser important, sobretot els primers anys. Significava un intent de normalització del fet literari, que s’afegia a molts d’altres, dins d’un àmbit anòmal per qüestions polítiques, les quals comportaven com a conseqüència greus problemes lingüístics i editorials. La censura franquista encara tenia una presència manifesta i, tot i no trobar-nos ja en els duríssims primers anys de la postguerra, la dictadura continuava exercint indubtablement una repressió fèrria i immobilista.     

Encara sembla més meritòria la iniciativa de crear un certamen de contes o narracions curtes, ja que tradicionalment aquest gènere ha estat considerat com una manifestació literària menor dins de la narrativa. Si tenim present, a més, que fins aleshores el que predominava en la literatura catalana era el cultiu de la poesia, i que es feia peremptòria la necessitat d’una narrativa normalitzada, de ben segur que podrem copsar fins a quin punt totes les contribucions que obrissin nous camins, eren gairebé imprescindibles.          

És en aquest context que trobem les narracions de Varietés, absolutament representatives de la seva època, absolutament integrades dins d’uns paràmetres ideològics i estètics clarament definits, i plenes del valor afegit que representa un gra de sorra més en la reivindicació cultural i històrica d’aconseguir situar la literatura catalana en el lloc que sempre li ha pertocat. En un lloc normalitzat i actiu dins de les tradicions literàries i artístiques de l’entorn cultural que li és propi.    

Però Varietés és molt més que això. Varietés és un fantàstic intent d’aproximació a la naturalesa humana, a la condició de l’home, a la realitat que l’envolta i el domina. És un intel·ligent exercici d’aguda penetració en les situacions que configuren la seva vida diària, en els seus defectes, els seus patiments i les seves pors. Però sobretot és un testimoni fidel d’aquella època concreta, de la realitat social d’aquella Barcelona (i  d’aquella Espanya) de la dècada dels cinquanta del segle xx.