Rere l’estela del recull de relats Pantera negra, que Jordi de Manuel va
publicar amb el pseudònim Joan Gols l’any 2004, ara ens arriba una segona proposta,
intitulada Orsai, igualment
engrescadora i, sobretot, igualment imaginativa. Orsai acaba d’aparèixer, en una bonica edició de l’Editorial
Meteora, i el dia 7 de juny a les 19 hores tindrà lloc la presentació a la
Llibreria Laie de Barcelona.
Jordi de Manuel (aquest cop amb el seu nom) recupera
el fil vital del mític porter Lluc Roig, conegut com el “Pantera negra”, i ens
ofereix un total de 20 històries que tornen a furgar en les entreteles del món
del futbol. Un món, inevitablement, massa present en la nostra quotidianitat.
El recull resulta molt variat. L’autor posa damunt la
taula –amb humor, ironia i una veu molt pròpia– tot allò que li sembla
rellevant. Poques coses se salven. La paròdia és una arma molt eficaç per mostrar
la corrupció, el fanatisme, la disbauxa o la injustícia que envolten (a escala
mundial) la dèria futbolera.
Hi ha una gran presència del futurisme i la
ciència-ficció (sempre afrontats dins dels límits de la versemblança i la
credibilitat) en els contes d’Orsai.
De Manuel es complau en bastir un joc intertextual propi i molt personal, que
als lectors fidels ens encanta. Les picades d’ullet a obres i personatges anteriors
són freqüents, de manera que el corpus demanuelista s’enriqueix constantment. Mentrestant,
els seus seguidors ens belluguem pel seu univers com peixos dins l’aigua. Jo circulo
per les Rondes Aèries de Barcelona amb una naturalitat esfereïdora. També sé
que tindrem una forta sequera, que aconseguirem la República Catalana, que les
persones es podran clonar i que existiran hologrames i robots.
De Manuel no s’atura aquí i ens ofereix també boniques
delicadeses. El seu homenatge metaliterari a Manuel de Pedrolo i al Mecanoscrit del segon origen m’ha
encantat. No debades la novel·la de Pedrolo és una de les més reeixides mostres
de la ciència-ficció catalana. Sens dubte la més coneguda. A hores d’ara, un
clàssic.
També el bagatge científic de De Manuel, la seva ment
cartesiana i matemàtica, els seus coneixements de biologia, l’humor al voltant
d’aspectes diversos de la nostra societat (la medicina homeopàtica, per
exemple)... confegeixen un deliciós conjunt que depararà als lectors uns instants extremadament entretinguts.
De Manuel, com ja va fer a Pantera negra, no qüestiona ni de bon tros el món de l’esport. De
fet, el darrer relat d’Orsai (Records d’un vell món) enlaira un cant a la conciliació, al
reconeixement que els esports d’equip poden esdevenir un eficaç sistema per unir
les persones en una fita comuna. Allò que De Manuel es carrega és quelcom
diferent: el paper excessiu i la irracionalitat desmesurada que, a tots els
nivells, ha adoptat el fumbol en la
nostra societat. Per a l’autor, el futbol (un esport totalment defensable) no té
res a veure amb el fumbol (una
bogeria col·lectiva carregada d’interessos i de corrupció).
Vull acabar dient que, malgrat tot, De Manuel és un
escriptor ple de tendresa. Mai no acaba d’estripar-ho tot perquè, en el
fons, s’estima l’ésser humà. Des d’una posició intel·ligent i oberta, no pot
evitar mostrar-se tolerant amb les febleses i imperfeccions que ens caracteritzen.
Bona lectura i feliç diumenge, lletraferits.