Finalista als Premis Ictineu: gràcies, amics

 

Avui és un dia especial. 11 de setembre de 2012. Una jornada històrica per a Catalunya. Una Diada  única que sempre recordarem haver viscut i compartit. No cal dir que em sento molt emocionada.

I, com si això fos poc, em llevo amb la notícia que els meus dos relats, Isabel i Excés de feina, han quedat finalistes per als Premis Ictineu 2012 al millor relat fantàstic escrit en català. N'hi ha 5 de nominats, entre els quals també Els Tumbarú, de la meva estimada amiga Shaudin Melgar-Foraster.

 

Estic molt contenta. No per qüestions d'ego, o no del tot (hehehe). Per a mi escriure és com respirar i, per tant, ja comporta directament tota la satisfacció del món. Però sí que estic contenta perquè treballo moltes hores en solitud. La feina d'investigar, de crear i de fer activisme literari és, per definició, una feina callada i ingent. Hores i hores davant de l'ordinador sense parlar amb ningú. Només amb la meva gata Colette, companya indestructible. 

 

No és que em queixi. Sóc una privilegiada. Em sento immensament afortunada de poder fer allò que m'agrada. Però a voltes són massa estones de silenci (mode scriptorium medieval) per a algú tan xerraire i expansiu com jo. Internet, des d'aquest punt de vista, ha estat la meva salvació. Una finestra oberta a l'exterior.

 

Això del premi representa com una altra finestra, com una retroalimentació amb l'univers que hi ha més enllà de la pantalla. Tampoc no us vull enganyar. Com que em passo la vida promovent les obres d'altri, de tant en tant també em fa molta il·lusió poder parlar de les meves.

 

Tota aquesta retòrica bàsicament per dir-vos gràcies. GRÀCIES per la vostra fidelitat, per la vostra confiança i per ser-hi sempre. Amb amics així, no fa falta res més.

 

Feliç diada, lletraferits. I visca la nostra llengua i la nostra literatura!

 

 

 

Trobada de portals i blocs literaris a la Setmana del Llibre en Català

Ahir al migdia, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, vaig assistir a una agradable trobada organitzada pels espais literaris "L'illa dels llibres" i "Llegir en cas d’incendi". 

Una activitat on intercanviar idees al voltant dels portals i blocs literaris a la xarxa, sota el lema 'Els blogs i els portals literaris avui’.  

L'acte va comptar amb les intervencions de Jordi Milian de "L’illa dels llibres" com a moderador, Patricia Tena de "Llegir en cas d'incendi"; l’escriptor, periodista i blocaire Jordi Cervera; Neus Chordà de Chordà Comunicació i Ester F. Matalí de "Llibresperllegir".  

Vaig poder saludar molta gent coneguda, a alguns dels quals feia temps que no veia, com és el cas dels escriptors Xulio Ricardo Trigo i Coia Valls. Hi havia també Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando de l'Editorial Meteora i el meu estimat amic Sebastià Bennasar, amb els quals el dia anterior havia compartit trobada "negrota" a la Llibreria Catalònia (llegir aquí).

 

La conversa fou molt interessant. Va quedar palès l'interès de tot un conjunt de gent que treballen (que treballem) cada dia per la cultura i per la literatura, amb il·lusió i amb dedicació, esmerçant un temps que esgarrapem al nostre lleure i a les nostres activitats professionals. Cada un dels participants va exposar la seva experiència i va fer les seves aportacions.

Es van apuntar molts temes, entre els quals el camí que encara s'ha de recórrer per tal que certs sectors (com l'editorial) tinguin més present la importància dels webs, portals i blocs literaris. Internet és el futur i el camí s'ha d'anar obrint de mica en mica.

Xulio Ricardo Trigo també va posar damunt la taula un aspecte que em sembla important. La xarxa és un àmbit immens, obert a tothom, on qualsevol usuari pot penjar ressenyes i comentaris literaris. Òbviament, si no es fa des del rigor, aquesta facilitat pot  comportar  confusions, errors, recomanacions poc serioses i mal documentades o sense cap interès. Va suggerir una idea: la de crear algun tipus d'espai on s'agrupessin els llocs de veritable solvència. 

Jordi Cervera, tan amable com sempre, em va veure entre el públic i em va convidar a dir alguna cosa. Va insistir en el meu activisme a prova de bomba, la qual cosa li agraeixo molt. Em va agradar  poder sumar-me a una activitat amb la qual, òbviament, em sento tan identificada.     

 

Us enllaço aquí l'entrada de "L'illa dels llibres" on, si ho voleu, podreu seguir l'àudio de la trobada.        

En fi, que no cal dir res més. Amics: La cultura no és un luxe. Per sort, encara en som uns quants que ho tenim ben clar.