El passat dijous, a la Llibreria Alibri de Barcelona, va tenir lloc la presentació de Dietari de Porto, el magnífic llibre de Jaume Benavente que ja vaig ressenyar en aquest espai -i també a Núvol- en el seu moment (llegir aquí).
La trobada va ser molt agradable. Envoltat per Òscar Carreño i Xulio Ricardo Trigo, que van confegir una presentació molt engrescadora i exhaustiva, Benavente ens va explicar, amb el seu tarannà pausat i seriós, allò que el Dietari significa per a ell. Em consta que el considera un llibre molt important. Per a en Jaume la literatura és essencial, és una manera de viure. És la vida. Per això, quan ens en parla, les paraules van molt més lluny del que hom pot esperar en aquestes situacions. Conformen un univers que s'adiu a la perfecció amb l'univers literari que l'autor està creant. Una atmosfera, un tot, un corpus connectat i intertextualitzat que Benavente llegarà a la posteritat.
Hi havia prou gent. Seguidors de la seva literatura, amics, coneguts. Un ambient distès i amable en una tarda primaveral encara freda.
Personalment, em vaig sentir molt bé. Vaig poder saludar novament en Xulio Ricardo Trigo i la Coia Valls. La Coia és amiga meva de facebook des de fa tants anys! De les primeres. Una exitosa escriptora a la qual m'estimo molt. Ens veiem molt poc, perquè ella viu a Tarragona. Tanmateix, quan ens trobem, ambdues ens sentim molt contentes. És una d'aquelles connexions tan boniques que es produeixen alguns cops a la vida.
D'altra banda, també vaig tenir l'oportunitat de desvirtualitzar la Nuara López. No fa gaire que la tracto, però hem fet algunes coses juntes i més que en farem. Treballa a l'Ateneu Barcelonès, adora els gats i diu que és molt tímida. Un encant de persona amb qui crec que el feeling va funcionar a la perfecció. No podia ser d'una altra manera. Totes dues som amigues i admiradores de Jaume Benavente. Tenim molts punts en comú. Per tant, ens feia molta il·lusió poder-nos conèixer en persona.
Només em queda, enmig del record d'una tarda tan literària, compartir amb vosaltres el reportatge fotògrafic. Ah, i per descomptat: recomanar la lectura del Dietari de Porto. Una petita joia que us encantarà.
Fins ben aviat, lletraferits.
Excel·lent crònica, visual i escrita. Enhorabona.
ResponEliminaLa volia fer una mica més llarga, però he tingut moltes coses aquests dies. Com a mínim, en queda constància i un bonic record.
ResponEliminaM'acabo d'assabentar que existeix aquesta crònica. L'he trobat per casualitat quan mirava el mur de facebook d'en Jaume. Que no me la vas enviar? Bé, és igual, ja l'he trobada.
ResponEliminaVaig pensar amb vosaltres aquell dia Recordava molt bé que era el 2 de maig i per ser una mica més allí, vaig començar "Dietari de Porto" la nit abans.
Encara l'estic llegint perquè vaig a poc a poc, passejant amb la lectura. Llegeixo endavant uns quants dels curts capítols i, aleshores torno enrere i els rellegeixo, i així anar fent, pas a pas.
M'encisa aquest llibre.