El meu poema en prosa A pedaços ara el tenim enregistrat en àudio. Els meus companys d'EnVeuAlta han considerat que aquest cop la veu podia ser la meva (malgrat l'afonia) i jo que els ho agraeixo. A veure si us agrada, lletraferits. Espero que sí.
Aquí el podreu escoltar:
Que passeu un feliç dijous sant.
Gràcies per compartir-lo. M’han agradat molt el to, la música i també el missatge, a desgrat que sigui trist. Una abraçada gran. 😘❤️
ResponEliminaAl contrari, gràcies a tu per escoltar-lo! Et torno l'abraçada!
ResponEliminaÉs preciós i trist, Anna! La teva veu trencada i el sentiment que hi poses m'han emocionat. Tots anem deixant bocins. Avui tinc el dia sensible. Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Estimada, Àngels. Sí, és inevitable. Tots hi anem deixant bocins. I alguns són molt grans i no es regeneren mai. Un petó ben fort.
ResponEliminaGràcies per compartir i anar deixant bocins de tú. Espero que molts tornin i et facin molt feliç. Qualsevol bocí ets tú sencera. M'has emocionat. Petons.
ResponEliminaOn és el meu comentari? Te n’he escrit un de llarguet!
ResponEliminaOoooh! Un dels teus escrits entre els meus preferits! Fins i tot el vaig republicar en el meu bloc, recordes? L’adoro. I ara llegit a EnVeuAlta! I llegit per tu! M'encanta!
ResponElimina