Avui us parlaré del darrer llibre d’un dels meus escriptors
preferits, Jordi de Manuel. Es tracta d’una distopia original i ben travada
intitulada El món fosc. Talps. Tot i
que l’autor s’ha decidit per adreçar-la suposadament als joves i publicar-la en
una col·lecció juvenil de l’Editorial Santillana, ja us avanço que és una
lectura per a tots els públics, especialment per als amants del fantàstic i la
ciència ficció.
El món fosc. Talps s’inscriu en tota la tradició de
novel·les que es desenvolupen a les profunditats de la Terra. Des de Viatge al centre de la Terra de Jules
Verne a Retorn al Sol de Josep Maria
Francès (autor pioner a casa nostra que va escriure la novel·la l’any 1936 i
que Jordi de Manuel ha homenatjat com a precursor), la idea de la supervivència
de l’espècie en les profunditats del planeta ha subjugat repetidament a
lectors, cineastes i escriptors. És una de les vies de salvament quan la superfície
esdevé mortífera: o marxem a l’espai o ens amaguem dins les entranyes. Aquesta
segona possibilitat és la que explora Jordi de Manuel a El món fosc. Talps.
Protagonitzada per 6 adolescents (3 noies i 3 nois), un gos
(no podia faltar un gos entranyable en un llibre de De Manuel) i un robot
(magnífica picada d’ullet a diversos referents que no revelaré per no ficar la
pota), la ficció és entretinguda, llegidora, imaginativa i emocionant. El text
porta el segell inequívoc del seu autor, que no pot deslliurar-se (ni vol, ni
ho ha de fer), de la seva condició de biòleg, de científic. Així, les descripcions
de l’interior de la Terra, amb tots els seus detalls geològics, geogràfics i zoològics,
resulten acurades i exactes, però no deixen de banda tot el vessant d’invenció
fantàstica exigit a una ficció d’aquestes característiques. La versemblança
impera per fer creïble un món complex i sorprenent que ens atrapa des del
principi.
Com és marca de la casa, Jordi de Manuel dota la novel·la d’una
dimensió ètica i profunda que sobrevola la primera capa de lectura. Mai no són
banals les seves històries perquè ell no ho podria ser mai, un escriptor (ni un
home) banal. La seva condició de professor i d’amant de la didàctica queda palesa
a la novel·la, però sense interferir en el cantó purament lúdic i literari de
la trama. La crítica directa i explícita a les guerres, al totalitarisme, a la
superstició de les religions i a la crueltat humana col·loca un debat damunt la
taula que resulta molt interessant, sobretot per als lectors joves, però també
per als adults.
No cal que repeteixi la meva flaca per la narrativa
demanuelista, que conec molt bé. És difícil d’explicar, perquè és una sensació
molt íntima, però m’entusiasma anar topant, durant la lectura, amb els repetits
homenatges que fa (al·lusions, noms dels personatges i dels llocs, intertextualitats
amb el conjunt del seu corpus literari, picades d’ullet de tota mena). És com
pertànyer a una secta secreta, a la qual no tothom hi està convidat.
La novel·la posseeix un final relativament obert, ja que es
tracta de la primera entrega d’una trilogia. Les altres dues: La ciutat del cel. Porcs i La llum de Gaia. Rates encara no estan
escrites, només es troben dins del cervell del seu creador. Aquest és el gran
retret que li he de fer, perquè quan acabes amb els Talps tens moltes ganes de
passar als Porcs i també a les Rates (per més fàstic que facin). Tanmateix,
ens haurem d’esperar, amb el convenciment que no acabarem d’esbrinar totes les
bambolines de la trama fins que no arribem al final definitiu. En qualsevol
cas, El món fosc. Talps explica una
història completa, no us espanteu. A més, ens permet un munt d’especulacions
ben interessants.
Podria escriure molt més sobre la novel·la, però el temps m’obliga
a deixar-ho aquí. La recomano vivament tant per a grans com per a joves, i em sembla
un molt bon regal de vacances d’estiu per als nostres fills, nebots o nets.
Literatura d’entreteniment i diversió (amb amors adolescents, robots, perills,
acció i dolents de manual) que, alhora, els forma i els obre els ulls, despertant
el seu esperit crític. No podem demanar més a la literatura.
Aquí sota, si cliqueu damunt del títol, també podreu sentir l’enregistrament
de presentació de la novel·la que hem fet EnVeuAlta. La veu de Miquel Llobera
us acabarà de convèncer de córrer ara mateix a la llibreria.
Quines ganes! Aviat la llegiré. Gràcies, Anna Maria.
ResponEliminaGràcies a tu. Estic segura que t’agradarà.
ResponEliminaOstres, de poc em perdo aquesta ressenya! Després de moltes setmanes, he fet una ullada als teus blocs i em trobo això. M’agraden els llibres del gènere fantàstic, m’agrada la ciència-ficció, la noveŀla juvenil per a totes les edats i, per damunt de tot, les narracions de Jordi de Manuel. La noveŀla no em pot fallar, i m’ho confirma el que tu en dius.
ResponEliminaPer cert, de noveŀles situades en un món sota terra n’hi ha per triar i remenar. A més de les que esmentes i la clàssica La màquina del temps, en anglès i juvenils se’n troben dotzenes i dotzenes, és increïble la quantitat que n’hi ha. No és el cas en català, però.
Serà difícil poder-la tenir al Canadà. No la trobo enlloc, a no ser que estigui disposada a pagar un preu exorbitant a Amazon Canada. Haurà d’esperar.