diumenge, 6 de març del 2011

Col·laboració especial: Una llibreria a París, per Teresa Ugas

Benvolguts lletraferits,
Avui tinc l'honor d'anunciar-vos que la nostra amiga Teresa Ugas, seguidora del bloc i lletraferida de pro, ha tingut la deferència de compartir amb nosaltres la seva experiència llibresca a París.
Va visitar un lloc especial que suposo que recordareu. A mi em fa molt feliç saber que el El fil d'Ariadna ha estat útil a algú. 
Bé, no parlo més. Us deixo amb la Teresa. Aquestes són les seves impressions...

                                  La Teresa davant de la Shakespeare & Co.  


Una llibreria a París, per Teresa Ugas

Hola, amics!

Avui sóc jo la que -animada per l'amfitriona del bloc- m'atreveixo a fer una petita crònica.

Tots recordareu que el desembre passat l'Anna Maria ens va parlar d'una llibreria ubicada a la part esquerra del Sena, a l'emblemàtic Quartier Latin de París. Concretament, es tracta de la
Shakespeare and Company. Em vaig prometre a mi mateixa que, a la primera oportunitat que tingués d'anar a la capital francesa, visitaria aquest lloc, que em va semblar fascinant tal i com el va descriure la nostra amiga Anna.
L'oportunitat no ha trigat a produir-se. Pel meu aniversari, la meva família ens va regalar al meu company i a mi un viatge a la Ciutat de la Llum. Vam aprofitar per anar-hi durant la polèmica setmana blanca -avantatges de ser mestra!!


I allà em teniu!! Davant de la llibreria, amb la informació impresa del bloc de l'Anna! No us la descriuré perquè en el bloc està perfectament explicada, amb fotos i tot; però sí que us vull transmetre allò que vaig sentir en visitar-la.

 




Per a una lletraferida com jo, entrar en un lloc així és màgic. Vaig entendre la sensació que devia tenir el protagonista de “L'Ombra del Vent”, ho recordeu?, quan entra en aquell lloc meravellós ple de llibres!


Em va fascinar l'ambient; l'olor, els colors, la posició equilibrista de molts prestatges plens de llibres sense cap espai entre l’un i l’altre; però també la gent que hi havia. En les petites sales on hi havia alguna clariana lliure, asseguts a terra, en una cadira o en algun tamboret hi havia nois i noies llegint. I tot i que hi havia força personal fent una visita, el silenci era perfectament respectat. Vaig intuir una mena de complicitat entre els que érem allà; tots moguts per una mateixa dèria: els llibres. Els llibres, que ens embolcallaven i ens entenien; per un moment, em va semblar que eren vius, que reclamaven la nostra atenció cadascun des del lloc que algú -qui sap el temps que feia!- li havia assignat. Era impossible apartar la mirada d'aquell paradís de volums, de piles, de lletres perfectament estructurades en un caos ordenat.

Tota una experiència. Em van dir que no tenien cap volum que no fos en anglès o francès. Ens vam emportar una guia de París en la llengua pròpia de la llibreria i una llibreta en blanc per escriure les experiències del viatge. Per suposat, m’hi van imprimir el segell de “Shakespeare & Co. Kilometer Zero Paris”; però el segell inesborrable és el que em va quedar imprès en el record.

Si tot va bé, tornaré a París i, sens dubte, no m'estalviaré una visita al número 37, rue de la Bûcherie.



11 comentaris:

  1. Què bé Teresa! Quina experiència més bonica. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Felicitats Teresa !! Ha d'haver estat molt emocionant i en fas una mica d'enveja sana.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots! I en especial a l'Anna!! No hi ha res com compartir aficions i gustos amb els amics com vosaltres!
    Va ser una gran experiència, com també col·laborar en aquest bloc!
    Si aneu a París, ja teniu deures!!
    Petons!

    ResponElimina
  4. Recordo molt bé aquell article de l’Anna Maria i m’ha fet gràcia llegir el teu article. Ja veig que et va agradar molt la llibreria. Moltes gràcies per l’article, Teresa.

    ResponElimina
  5. Gràcies a tu Shaudin, per llegir-lo! Petons!

    ResponElimina
  6. Saps què estic pensant, Teresa? Que segur que són vius els llibres de la Shakespeare. No ho dubtis. Gràcies per participar en el bloc. I petons a tots, lletraferits!

    ResponElimina
  7. QUINS RECORDS, PARIS!!!
    gracies per fer que per un moment em sentìs allì Teresa...
    La Shakespeare..
    experiencia ùnica.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots!!
    I tant que els llibres són ben vius, Anna! I amb moltes coses per explicar!
    Ha sigut un plaer participar en el bloc.
    Petons a tothom!!

    ResponElimina
  9. deu ser preciós, Teresa, quin record... jo m'hi passaria hores i hores.
    i quin viatge! has quedat guapíssima a la foto. molt representativa de la il·lusió (vital) que t'amara. petonets.

    ResponElimina
  10. Hola, Lu!
    Moltes gràcies!!Certament el viatge m'ha anat molt bé. He desconnectat i posat distància de situacions que em semblaven omnipresents i he comprovat, una vegada més, que ningú no és imprescindible. Suposo que tot plegat es projecta. Tenia moltes ganes de marxar; ara que ja he aterrat, en tots els sentits, m'adono de la importància de veure més enllà de la rutina i la quotidianitat.
    Petonets!!

    ResponElimina