És la meva ciutat. I l'estimo. La ciutat blava que de vegades pot ser gris, o negra. Però que sempre batega, ben viva.
Alguns enamorats de Barcelona i de l'escriptura vam abocar sobre el paper (gràcies a una iniciativa de l'Associació de Relataires en Català i de l'Editorial Meteora) algunes històries de la nostra ciutat, amb amor. Ara, els relats han estat aplegats en un volum que es presentarà el dia 2 d'abril a l'Ateneu Barcelonès (11 hores, Sala Verdaguer).
Tinc l'honor que el meu conte, "El llaç vermell", formi part del recull. Me'n sento ben orgullosa. I no cal dir que tots vosaltres, amics, hi esteu convidats.
De moment, només us puc mostrar la portada, però la trobo preciosa. Un petit tast que us avanço, lletraferits fidels. Acaba de sortir del forn.
En breu, prometo més informació.
Que passeu molt bona nit.
La plaça de Sant Felip Neri és entranyable. Fins i tot diria que el paio que hi ha la cantonada sóc jo, de jovenet, he, he, he... FELICITATS!!!!
ResponEliminaEmili Gil
Gràcies, amic. Una forta abraçada.
ResponEliminaEnhorabona, Anna!! ja tinc ganes de llegir el teu conte. Bé, i la resta del llibre, clar.
ResponEliminaBona nit!!
Gràcies, Judit. Molt bona nit.
ResponEliminaSegur, que serà un llibre preciós
ResponEliminaplé d'emocions, el llegiré, la teva creativitat m'emociona, la portada, ja és un regal, amb uns colors fantastics.
Enhorabona, i una forta abraçade.
Com m'agradaría coneixe't.
ENHORABONA!!! I m’encanta la portada!!!
ResponEliminaSempre clòniques, tu i jo. Hahaha! És increïble. No saps de què et parlo, oi? Doncs m’ha arribat la portada de “El secret de L’oreneta”, el mateix dia que a tu t’ha arribat la de “Barcelona, t’estimo”! M’ha arribat el dilluns 14 de març a les 4 de la tarda. Ah, i també és de color blau. Això ja és bruixeria. Ara te l’enviaré per facebook o no et creuràs que pugui haver-hi tantes coincidències.
Llàstima que no pugui anar a la presentació de “Barcelona, t’estimo”. Però t’envio molts petons!!!
Felicitats de nou. La portada és molt maca.Saps que sota aquesta plaça és molt possible que hi hagi un sementiri?
ResponEliminaFelicitats. El teu conte és magnífic, així com la portada, que és preciosa.
ResponEliminaEspero que la resta del llibre també ho sigui.
Barcelona, t'estimo!
Esperaré amb impaciència el moment de poder deslligar "El llaç vermell" i, per descomptat, la resta de llaços del llibre. Efectivament, la portada és molt bonica. Felicitats!
ResponEliminaToni
Barcelona t’estimo. Un bon títol. Ja tinc ganes de tenir-lo. Enhorabona!
ResponEliminaGràcies a tothom, amics. I a la clònica, també l'enhorabona. No puc amagar que estic contenta.
ResponEliminaCarme Luis, ens podem conèixer quan vulguis. Només fa falta quedar en un moment que ens vagi bé a totes dues.
És una bona iniciativa i la portada és molt bonica. Aquest petit espai barceloní és preciòs.
ResponEliminaFelicitats.
IO
Hola Anna. Perdona'm però el títol del teu llibre "Llaç vermell" s'associa a la lluita contra la sida?.
ResponEliminaM'encanta quan dius que, Barcelona, és la ciutat blava. El color blau és el de l'amistat, com el mar.
Avui les llàgrimes platejades cobreixen tota la ciutat ... Catalunya amb la Terra del Sol Naixent ".
Felicitats i gràcies Anna.
Pep Keats
No, no, no hi té res a veure amb la SIDA. I el llibre és "Barcelona, t'estimo". EL meu relat és un més del recull.
ResponEliminaGràcies, Pep.
Tot i que ja t'ho he dit altres vegades, moltes felicitats Anna! Clar que sí! No em cansaré de dir-ho!
ResponEliminaUn plaer compartir pàgines amb tu, que ets una crack Anna!!
ResponEliminaEns veiem el dos d'abril!
Ferran
Ai, gràcies. Quina il·lusió tenir amics com vosaltres!!!!
ResponEliminafelicitats!!...fas cami!
ResponEliminaAnònim, qui ets? mmmm.
ResponEliminaEnhorabona, Anna!
ResponEliminaRealment és una foto preciosa; aquesta part de Barcelona és única. Gràcies per aquest petit tast; ja tinc ganes d'obrir el llibre!!
Petonets!!
!!!! Jo ja havia deixat un comentari i ha desaparegut!!!!
ResponEliminaRepeteixo: Gràcies, AnnaMª! Enhorabona per la publicació. Per poc que pugui aniré a la presentació.
Una abraçada!!
Cada dia estic més orgullós de tu!!
ResponEliminaT'estimo ANNA.
és preciosa, la portada, i quina bona idea reproduir un racó barceloní tan entranyable i genuí com la plaça de sant felip neri... a mi personalment em porta uns records inesborrables.
ResponEliminai òbviament: moltes felicitats pel fet que s'hi contingui el teu conte del dia de la rosa, tan bonic, agradós i ben fet. petonets.
Portada preciosa, per una idea maquíssima, per una ciutat espectacular. Jo també estic in love amb Barcelona!
ResponEliminaFelicitats, un cop més, mare!!
Petonets
Torno a connectar-me per continuar donant les gràcies a tots.
ResponEliminaGràcies, amics.
Anna M.,
ResponEliminaQuin goig i quina joia compartir relat, en aquest llibre d'enamorats esbojarrats per Barcelona.
Ens veurem el dia dos?
Avant
Dolors i Jaume
i tant, ens hi veurem.
ResponEliminaUn petó ben fort i fins el dia 2.