dissabte, 12 de març del 2011

Guerra als invasors: Fora la K!


Fa molt de temps que hauria d’haver escrit sobre el tema, però avui, en un rampell que m’ha assaltat després de veure un text gairebé impossible d’entendre, he decidit no ajornar-ho més. En alguna ocasió, quan he manifestat la meva opinió al respecte en petit comitè, he rebut alguna invectiva; de manera que, com a primera providència, vull deixar constància que no estic criticant l’ús de la lletra K com a símbol relacionat amb el pensament àcrata i llibertari que alguns li atorguen. K a les pintades de les parets, k als títols de les cançons, k als noms dels artistes. Un estil de modernitat. Una tendència actual que respecto des del meu pensament tolerant. Res a discutir. Ja s’ho faran. A gust del consumidor.

En segon terme, també tinc clar que l’ús i l’abús de la grafia k té molta relació amb el llenguatge (per a mi odiós) sorgit a partir de l’existència dels missatges de mòbil (els inefables SMS). Hem d’escriure molt en poc espai i tirem d’abreviatures. És un fet totalment lògic. Tanmateix, aquí comença la meva sorpresa i la meva queixa. I a veure si sóc capaç d’explicar-me, perquè, malgrat tanta filologia i tanta eloqüència, en tocar aquests temes sovint tinc la sensació que visc en un món on tothom parla un altre idioma...

Perquè jo em plantejo: per què redimonis a l’hora d’abreujar el so oclusiu velar sord, i per molt que en l’alfabet fonètic internacional (conegut bàsicament pels professionals de la llengua), la representació sigui /k/, no emprem la grafia que ens pertoca per sentit comú, lògica, costum,  formació i perquè és la nostra? Es a dir, per què punyetes abreugem “k” i no “q” o “c”?

K vols = q vols
Diu k no ve =  diu q no ve
No tink klau = no tinc clau

S’entén la mar de bé, no? Jo diria encara més: s’entén millor, noooooo?



Personalment, sempre ho faig així. No se m’acut recórrer a una modalitat gràfica estranya i poc interioritzada, que no pertany genuïnament al meu alfabet i que no apareix si no és en mots molt concrets procedents d’altres sistemes lingüístics. Per citar dades comprovables: les entrades de la lletra K ocupen al DIEC2 dues planes (997-998 en la versió paper) i s’inicien amb el mot kafkià (d’evident origen) i acaben amb el terme kyrieleison (sense comentaris). Entremig, unes quantes paraules que designen realitats com kiwi, kosovar, keplerià o knut. En fi, nostradíssimes.   
Si anem al castellà, veurem que passa exactament el mateix. En la versió impresa de què disposo (vigémisa primera edición del DRAE), la k ocupa les pàgines 1218 i 1219 del segon volum. Res, quatre mots. Pecata minuta.

Llavors, per què en empenyem en usar-la? Què ho fa que es posin de moda costums com aquest? No sé si a vosaltres us passa, benvolguts lletraferits, però si el missatge és una mica llarg, a mi em resulta gairebé inintel·ligible. Això té a veure amb el nostre aprenentatge de la llengua i amb allò que hem interioritzat des de petits, indissoluble a l’edat adulta de la nostra representació gràfica dels sons tant a nivell pràctic com a nivell mental.

Per acabar-ho d’adobar, la qüestió ha fet un salt i s’ha estès, des de les pantalles dels telèfons mòbils, a les pantalles dels ordinadors. És a dir, als correus electrònics i als missatges de twiter i d’altres xarxes socials. No poques vegades he topat a facebook amb paràgrafs llarguíssims plens de k (i no abreujats, simplement amb la insòlita i inexplicable substitució de la c i la q per la k) que m’ha costat una estona arribar a desxifrar. Però no es tractava de fer-ho més fàcil?????


En fi, que no ho suporto. Que trenco una llança a favor de les nostres boniques i simpàtiques lletretes. I que no rebutjo la k quan li pertoqui, però que no em dóna la gana que ens envaeixi pertot. No m’agrada, no entenc el motiu i em fa moooolta ràbia.

Ai. Reconec que m’ha traït la mala lluna. Però no ho puc evitar.
Què en penseu vosaltres, lletraferits?    

30 comentaris:

  1. TOTALMENT D'ACORD AMB TU, ANNA. PER EXEMPLE, NO ÉS EL MATEIX DIR "QDM AQÍ", EN COMPTES DE "KDM AKÍ"?
    UI, QUE HE POSAT ACCENT I NO SÉ SI PERTOCA!
    UNA

    ResponElimina
  2. Hi estic d'acord. Mai la faig servir la K, per mi és més lògic la Q . Cal fer-ne "propaganda"

    ResponElimina
  3. D'acord del tot. La K fa mal d'ulls.

    Marta Valls

    ResponElimina
  4. estic totalment d'acord amb tu, Anna. A mi em costa molt usar el llenguatge sms en general. La K no la uso mai, tal com dius tu, no la tinc interioritzada com a lletra del meu parlar habitual. Quan he d'escriure una paraula amb, he de buscar en el teclat qwerty a veure on para.
    Quan prenc apunts, uso la q.
    Bona pensada el teu article.
    Marta

    ResponElimina
  5. Jo és que ni tant sols abreujo els comentaris SMS, o sigui que ja no et dic res de la lletra K.
    Totalment d'acord.

    ResponElimina
  6. Jo també voto a favor de la Q, la K fa la paraula malsonant.

    ResponElimina
  7. Hehehehe. No me'n sé avenir. Tots estem d'acord.
    A desterrar la KKKKKKK!

    ResponElimina
  8. és la moda. d'una banda s'ha adoptat la k com a representant única del so, en total coherència fonètica i amb voluntat universalitzadora.
    jo, en això, res a dir-hi.
    el que passa és que després s'hi afegeixen com a mínim 2 altres ítems:
    a) la K com a símbol emblemàtic àcrata. i hi ha qui, en una possiblement eventual coherència amb això, la deixa anar pertot, i
    b) els infants que s'hi agafen. i per allà als smss, o en el messanger, o allà on sigui, parlen les més de les vagades en K. i això ja ho té, la moda.

    (una anècdota: a la feina, hi ha alguns documents que els hem de fer circular "per cartera", mena de codi intern, i tb hem d'apuntar el moviment. doncs una servidora sempre escriu, anagràficament, KRTRA)

    ResponElimina
  9. Doncs és horrible. I jo no ho sé llegir a la primera.
    I, evidentment, és la moda. Però precisament això és el que em fa ràbia. I el tema de la voluntat universalitzadora no m'acaba de convèncer. Estic tipa de la preponderància de les llengües anglosaxones. A les romàniques, aquesta k no hi té lloc.
    Fora la K invasora!

    ResponElimina
  10. Totalment d'acord, no puc soportar les KKs, nosaltres,crec que no tenim aquesta costum, son els joves, bastan joves , entre 14 i 20 anys més o menys, amb els misatges de móbil, també amb missatges del Facebok. A part d'aixó, suposu que tot va començar amb el famos OKEY,
    la veritat que tampoc m'agrada.
    Ara li comentaba al meu fill, que en sap més de missatges, hi diu que ho fan per dir més paraules, amb menys lletres, crec que és una moda, que fa mal.

    ResponElimina
  11. Sí, és veritat que ho fan per abreujar. I jo entenc que vulguin abreujar en els missatges, però es pot abreujar amb la c o la q. Jo ho faig.
    Modes, noia. I el pitjor és que aleshores apareixen pertot: a les botigues, als rètols, etc. La moda s'estén a altres àmbits, i això sí que fa mal. Perquè l'excepció es converteix en la normalitat.

    ResponElimina
  12. jo tampoc les suporto, em va mal a la vista.

    ResponElimina
  13. D'acord amb tots, però he pogut comprobar que aquesta abreviaciò si es llarga de conversa per messenger, no es tan sol aquesta lletra de tres pals la que fan servir per tot, es que habitualment tù veus una conversa d'adolescents, o no tant, perque jo n'he vist de 20 anys que al.lesores no es la k es tot el que es pugui abreviar amb la gran consecuencia final de unes faltes ortogàfiques que jo, que soc la 1ª a escriure malament el català, (cosa que no em passa amb el castellà), es quan hem poso de lluna revirada.. perque es, fer desapareixe la H totes les vocals.. el abreviament del joven va a marxes forçades a tindre unes faltes garrafals en tot el que escriuen, sigui per apunts, mòbil, o sigui red.. ells escriuen molt malament, tù que estàs en la La docencia o deus veure i jo que ara vaig a la Universitat, o constato amb treballs que fem amb el joven.. Ara no dirè que alguna abreviatura per el mòbil si faig servir, mès per la fra, del tel. que per snobisme.... queda clar a la meva edat!!!! la K poc quan em despedeixo que amb la poke que poso feis d'aki... xunguet, no ho farè mès!!!!!
    una bona reflexiò Anna.

    ResponElimina
  14. Jo crec que es pot explicar tot des de l'economia (escurçar missatges SMS) i des de la practicitat.

    Segons els teclats dels mòbils, la llatre C és la tercera opció del menú del núm. 2, mentre que la K és la segona opció del núm. 5 (i la Q també la 2a opció del núm. 7).

    No us ha passat que quan escriviu SMS sempre trobeu la majoria de lletres de major ús en segona o tercera opció del teclat? O en quarta?

    Jo crec que s'han dissenyat malament aquest teclats.

    Actualment són:

    2 - ABC
    3 - DEF
    4 - GHI
    5 - JKL
    6 - MNO
    7 - PQRS
    8 - TUV
    9 - WXYZ

    Jo proposaria

    2 - ABCD
    3 - EFGH
    4 - IJK
    5 - LMN
    6 - OPQ
    7 - RST
    8 - UVW
    9 - XYZ

    Amb les vocals en primera opció de cada núm. Penso que només així ens estalviaríem prémer moltes tecles innecessàriament.

    I segur que es pot fer un estudi que optimitzi encara més la distribució de les lletres en el teclat numèric.

    ResponElimina
  15. Tinc fòbia a tots els catxarrets aquests que heu esmentat i, per tant, no els utilitzo. Tanmateix, crec que s'hauria d'escriure sempre el més correctament possible, sense abreujaments i coses similars. O s'escriu o no s'escriu. Però suposo que, tot plegat, no és sinó reflex de la societat superficial en la qual ens degradem jorn rere jorn.

    Absenta Esclarmonda Aurembiaix (Fois, Occitània).

    ResponElimina
  16. Totalment d'acord amb l'article, i crec que en V.Pamies l'encerta de ple.

    Probablement també el diseny dels teclats de mòbil prioritzi l'ús de les llengües anglosaxones.

    També penso que, tot i que és una moda del jovent, molts dels més "grandets" també s'hi apunten per no semblar antics, carques o desfasats.

    En fi, K hi farem!

    IO

    ResponElimina
  17. En Víctor en sap molt de tot això. Jo crec que tot plegat és un cúmul de coses, però el tema "modernitat" hi fa molt.
    Una exalumna meva m'acaba de dir que fa classes particulars a un nano i que, fins i tot en les redaccions de l'escola, hi posa les k.
    Imagineu-vos quin perill. Cap on anem????

    ResponElimina
  18. Doncs a mi no molesta, sempre que s'utilitzi de manera informal, en SMS, correus. El que no em sembla bé és que s'estengui a altres tipus d'escrits de caire més formal. En aquests casos, ni la K ni les combinacions de lletres y números. Bé, com que ara escric de manera informal, vaig a prendrem un Klva2.

    Ara ve la part difícil, que és aixì de la identitat per enviar el comentari. No sé mai què he de posar. L'opció fàcil és "anònim", però, ep, sóc la Míriam!

    ResponElimina
  19. Veus així, anònim i amb el nom! Per cerr, és veritat auxò del Calvados? Jo encara tinc mitja ampolla de quan vaig ser a la Normandia.

    ResponElimina
  20. No, el que m'he pres és un te. El que passa és que Calvados era una paraula molt exemplificadora.
    Sóc la anònima Míriam, però m'agradaria deixar de ser-ho.

    ResponElimina
  21. Deixar de ser anònima, vull dir...

    ResponElimina
  22. Bé, per a mi ets una anònima ben coneguda. Hehehehe.

    ResponElimina
  23. Fora, fora, fora la K! M’hi apunto.
    Em molesta d’allò més veure missatges, comentaris i el que sigui escrits amb aquest nou llenguatge. Això ja per començar. Sobretot quan és tracta de donar una explicació que, en teoria, ha de ser ben comprensible –com ara un comentari a un article. Si, a més, t’hi posen la lletra “k” on hi hauria d’haver una “q”, no solament em molesta, sinó que no entenc res. Tot i viure envoltada d’anglès, llengua en la que la “k” s’empra molt, quan llegeixo alguna cosa que suposadament és català, el meu cervell es nega a entendre la lletra “k” en paraules que no la tenen. Si algú escriu un missatge breu en un telèfon i posa –emprant el teu exemple– “q vols”, ho entenc perfectament (entenc què vol dir i entenc que la persona ha hagut d’abreviar). D’altra banda, si veig “k vols”, trigo una mica a saber que diu perquè, com deia, el meu cervell es nega a entendre-ho; i tot i que es només un moment de confusió, em pregunto per què han posat una “k” en comptes d’una “q”. I si es tracta d’un missatge llarg ple de lletres “k” sense solta ni volta, bé, deixo de llegir i penso que l’autor se’n pot anar a pastar fang.

    ResponElimina
  24. Jo normalment escric amb totes les lletres perquè disposo d'un telèfon amb teclat complet i és molt més fàcil escriure. De tota nera, quan rebo missatges amb K també se'm fa difícil de llegir-los i potser ja seria hora de canviar les k per c o q.

    ResponElimina
  25. Gràcies, Shaudin i Joan.
    Shaudin, veig que tu no t'estàs de dir-ho clarament. A pastar fang. Doncs sí, em passa igual. Em costa molt llegir aquests missatges perquè no ho tinc interiortizat. També em passa amb la Y grega.
    De vegades, quan per esnobisme hi ha gent que la col·loca enmig d'un nom, jo separo el nom i la llegeixo com una conjunció copulativa fins que m'adono que fa la funció de vocal.

    He vist de vegades escrit TATYANA i la meva primera idea (que, evidentment, dura uns segons) no és llegir TATIANA, sinó TAT Y ANA. Suposo que és inevitable a causa de la nostra educació de petits, com dic en l'article.

    Joan, veig que a tu també et passa igual. De vegades els humans som complicats, perquè en lloc de fer les coses fàciles, ens les fem difícils.

    ResponElimina
  26. A mi em passa una mica com a la Miriam. No em molesta si m'apareix la K en un SMS, per exemple, però sí, i molt, trobar-la en altres àmbits més formals. Jo no la faig servir mai, o gairebé mai:

    ANARKIA ÉS POESIA,
    ANARKIA ÉS LLIBERTAT,
    MARIA, VÉS-ME A KOMPRAR UN GELAT! (És broma)

    Toni

    ResponElimina
  27. Em sembla que simplement és una moda. S'ha estès i ara ja està arrelada. Ho veig impossible de canviar, sobretot perquè el llenguatge on s'empra no es regeix per normes ni educació escolar... és a dir; és impossible de guiar...
    Caldria que hi haguessin veritables plataformes lingüístiques que promoguessin el que demanes, i ho veig difícil, de veritat...

    Diria que mai uso la k; menys per dir KK, ho sento, però és així. Per cert, ara que ho dic... recordeu en Massagran? ostres... ara no recordo en quin còmic és, però en un... precisament parlen d'aquest tema...

    Saps que m'interessaria saber? D'on prové això...

    ResponElimina
  28. Es podria indagar. Ara mateix jo no tinc temps, però si tu t'hi poses...

    ResponElimina
  29. kram! pobra k! jo n'envio molts, d'sms, i estic d'acord en fer servir la k en un cas:

    quan substitueix la CA: a ksa qda pok tek, compra'n 1mik. t'ha trukt n krles.

    fer la CA amb les tecles és molt pesat perquè estan a la mateixa tecla i frena molt la velocitat. en víctor pàmies té molta raó. la culpa és dels teclats (q no teklats).

    ResponElimina
  30. Helen, gràcies per participar.
    El problema també pot estar en el receptor. A mi em costa uns segons llegir aquests missatges, la lectura no és automàtica. Es allò que dèiem de tenir interioritzada o no la grafia.
    Quan jo veis escrit KK, la gent llegeix caca. Jo veig dues lletres K, una al costat de l'altra.
    Petons.

    ResponElimina