El secret de L'Oreneta, entre Toronto i Catalunya

Lloc de la presentació: Llibreria Catalònia, Barcelona
Dia: 18 de juliol de 2011, 19 hores.
Autora: Shaudin Melgar-Foraster
Il·lustracions: Yotin Quibus-Melgar

Yves Gerbeau, que va assistir ahir a la presentació del llibre de Shaudin Melgar-Foraster El secret de L'oreneta, ha estat tan amable de confegir aquesta crònica. Moltes gràcies per la teva col·laboració, Yves.

La llibreria Catalònia de Barcelona va congregar ahir al voltant d’una trentena de persones per assistir a la presentació del llibre El secret de L’oreneta, de Shaudin Melgar-Foraster. L’autora actualment viu a Toronto, Canadà, exercint de professora del Glendon College de la Universitat de York. Però va néixer i créixer a Catalunya i va passar els estius a Castellterçol, població on succeeixen els fets de la novel·la, tot i que amb un nom fictici.

La presentació va estar a càrrec de l'editora Maria Lluïsa Pazos i de la professora de literatura de la UB Anna Maria Villalonga. No entraré a parlar de l’obra en si, ja que Villalonga, al seu bloc “A l’ombra del crim”, ja la va ressenyar. Per tant, ens centrarem  bàsicament en la cita d’ahir, a la qual vam acudir encantats: un esdeveniment a les set de la tarda d’un xafogós 18 de juliol (desconec si el dia fou escollit a l’atzar, però com bé es va comentar, millor dia impossible per parlar d’una obra catalana amb un rerefons històric catalanista tan important).

Després de la benvinguda dels responsables de la llibreria, Pazos va començar la presentació exposant les seves valoracions de la lectura. Remarcà, en més d’una ocasió, el caràcter amè de l’obra, que ella mateixa va confessar haver llegit en una hora. I ho justificà parlant no tan sols de la facilitat de la prosa, sinó també del grau d’addicció que genera el misteri que ofereix. Durant el seu discurs introductori, esmentà l’autora anglesa Enid Blyton i les seves històries per a joves. Sens dubte, sembla molt encertat, ja que més tard Villalonga i Shaudin –via article/carta- també en van fer esment. L’editora expressà el seu agraïment a l’autora per parlar d’un tema tan complicat com el de la llengua i el sentiment de país que produeix en nosaltres, els catalans. I és que l’obra s’aprofita de les aventures dels seus personatges per fer referència a una situació tan delicada com la que es vivia l'any 1963.

Tot seguit va intervenir Villalonga, que ens va explicar l’amistat profunda que l’uneix amb Shaudin. I no ho va fer gratuïtament. Les seves paraules van tenir un valor tangible molt important: ella no ens va presentar el llibre per casualitat, sinó perquè –ens perdoni Shaudin- era com si la pròpia autora s'hagués ficat dins d’una altra persona per poder creuar els milers de quilòmetres que separen Toronto de Catalunya. I ho vam notar clarament tots els assistents, que vam veure en les paraules de Villalonga un coneixement profund de l’obra i de la vida de l’escriptora.

Si hem de destacar dos punts del seu discurs, caldria posar èmfasi en la singularització de l’ambientació aconseguida per l’autora; tant pel que fa al poble on passen les aventures com als personatges que hi apareixen –tots ells magistralment apropats al lector, en boca de Villalonga-. A més, en un altre terreny, va comentar un fet molt important: el públic a qui la novel·la va adreçat, que classificà entre els 10 i els 100 anys. Com va argumentar, títols cabdals de la literatura que estan avui en dia considerats obres juvenils, no foren creats per a aquesta franja d’edat –i d’exemples podem posar L’illa del tresor, Rosinson Crusoe, etc.-. Mostra del públic heterogeni era la diversitat d’edats que hi havia, des de noies adolescents –alguna de les quals tenen el privilegi de conèixer l’autora gràcies a les noves tecnologies-, a persones en edat de jubilació, però amb un esperit ben jove.

Abans de finalitzar la presentació, Villalonga ens va llegir un escrit on Shaudin ens explicava l’origen de l’obra. Una novel·la curta, una short history, un relat llarg; diguem-li com vulguem, però, tal com vam sentir a la sala del segon pis de la Llibreria Catalònia: "Lo bueno, si breve, dos veces bueno".

En acabar, la llibreria i l’editorial van oferir als assistents un petit piscolabis que va servir, sobretot, per poder xerrar amb les dues presentadores i comentar quins aspectes ens van seduir més. Perquè si una cosa ha quedat palesa en aquesta presentació és que El secret de L’Oreneta és un llibre que sedueix.

Yves Gerbeau (per a "El fil d'Ariadna", 19 de juliol de 2011)