diumenge, 4 de setembre del 2011

Diada Estellés: un any més de lluita



Tornem a ser-hi avui, com ara ja cada 4 de setembre, per retre homenatge a Vicent Andrés Estellés. El Fil d'Ariadna, lògicament, no hi podia faltar. No cal repetit un cop més la meva admiració pel poeta, ni tampoc el desig que sigui, per sempre, absolutament reconegut, com sens dubte es mereix.
Tanmateix, els anys passen i la nostra llengua continua essent atacada i discriminada. Res no canvia. Al contrari. La involució ens assetja en cada racó.
Per tant, res més adequat que aprofitar el record del poeta de Burjassot per dir que, com ell, hem de participar tots, des de tots els àmbits, en la lluita incansable pel català i per la nostra literatura. 
Evidentement, les seves preclares paraules, belles, perfectes, en són el millor estímul. Que la immarcessible força de la poesia ens acompanyi sempre.

Propietats de la pena 



Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
<><><>

         Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 -  València 1993)

                                   
   

12 comentaris:

  1. Hem de continuar defensant la nostra llengua. Prou agressions!
    Visca el català!

    ResponElimina
  2. Aquest poema sempre m'ha emocionat molt, cal seguir lluitant i siguent veu i siguent poble

    ResponElimina
  3. Emocionant aquest poema precisament en un dia com avui.
    No sé si plorar per reconèixer l'estocada final.
    O riure satisfet per la reacció del nostre poble.
    Hem de reprendre la lluita!

    ResponElimina
  4. Per això l'he triat, Quico. No hem de plorar (malgrat que a mi també me'n vénen ganes). Hem de lluitar!

    Sí, Víctor, que la forá ens acompanyi.

    Petons a tots.

    ResponElimina
  5. El que està passant és molt greu i hem de defensaR-nos. El poema, perfecte. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. I pensar que aquestes alçades em de defensar.nos, perque tornem a tenir als indeseables a casa fent pinya sensa pensar en tota la nostre lluita i el nostre passat, las persones que l'han defenssat i fins inclùs han mort per Catalunya i per ser catalans. Tu Anna tens molta empenta per lluitar i molts anys per endevant, però jo ja m'emfonso desprès de tot lo que he passat, no vull creure el tenir que tornar a començar, quan las nostres energies ahorien d'estar possadas en un futur.. i el passat no oblidar.. però tampoc fer.lo reviure a la nostre joventut que acabarà ni sabèn d'on son, ni a òn van.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Anna Maria. És un poema que m’agrada molt i resulta molt encertat en aquests moments, bona tria! I gràcies per la cançó de Cesc Freixes. Bona Diada Estellés!!!

    ResponElimina
  8. "Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble".

    És un excel·lent i, certament, emotiu poema de Vicent Andrés Estellés en l'aniversari del seu naixement. Ens cal la veu de tots, de tots aquells que sabem que no som res si no som poble.

    ResponElimina
  9. Com m'emociona aquest poema!! És així, hem de vetllar, hem d'estar alerta! Mercè, cal gent com tu, com tots nosaltres perquè els joves sàpiguen d'on venim i on hem d'anar!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Molt emocionant Anna, aquest poema ens ajuda a no caure, a caminar decididament, Hi ha seguir lluitan, malgrat aquets moments tan durs.
    POBLE CATALA, POSA'T HA CAMINAR,
    Moltes gràcies Anna.
    I a Vicents Andrés Astellés, quin gran home.
    No el decepcionem !! CAMINEM PER CATALUNYA !!

    ResponElimina
  11. M'agrda Estellés i sempre és important tornar a sentir el POBLE CATALA, POSA'T A CAMINAR, estem un xic paradets....Una abraçada Anna.
    Mercè Sanchis

    ResponElimina