dissabte, 24 de desembre del 2011

Darrera classe a la Universitat de l'Experiència, però potser el principi d'una gran amistat




Ahir vaig fer la meva darrera classe d’enguany a la gent de la Universitat de l’Experiència, un projecte de la UB adreçat a persones majors de 55 anys que tenen ganes d’invertir el seu temps en aprendre coses noves. Són jubilats o prejubilats plens d’empenta i “marxa” (així m’ho van dir ells: “Anna, tenim molta marxa nosaltres”) que provenen d’àmbits professionals molt diferents i de tots els indrets de Catalunya. Un col·lectiu afamat de cultura que es lleven abans que surti el sol per tal de poder arribar a classe amb puntualitat (amb problemes de la Renfe inclosos, poca broma).
Hem compartit 7 sessions de 2.30 hores cadascuna, si no em descompto, i han estat unes estones absolutament magnífiques. No hi ha res més gratificant que sentir el caliu sincer de persones com aquestes, que agraeixen tot allò que els expliques, que tenen veritable set d’aprenentatge, que encara són (malgrat tota una vida viscuda) capaces de meravellar-se i de fruir extraordinàriament amb les coses noves que van descobrint.
Era normal que jo m’hi sentís identificada. Qui em coneix realment ja sap que, tot i que adoro la docència, el meu estat natural és ser estudiant. Considero que hi ha tant que desconec, que mai no hauria de deixar els bancs d’una aula. Tanmateix, en aquest cas no sé qui ha après més. Segurament jo. Al cap i a la fi, jo tan sols els he transmès algunes nocions de literatura. Ells, en canvi, m’han donat una lliçó d’amabilitat, reconeixement, esforç, interès, educació i simpatia. Quan dues senyores, molt emocionades, van dir-me ahir que se sentien absolutament felices i que creien que la Universitat estava resultant per a elles allò que havien desitjat sempre a la vida, la meva felicitat també va esdevenir total.   
Són genials. Catalans lletraferits i incansables que s’estimen la llengua i la literatura.
Ahir havíem planejat una petita festeta d’acomiadament, però el resultat va superar totes les expectatives, com veureu a les fotos. Tothom hi va col·laborar, fins i tot molta gent va cuinar expressament. Ens ho vam passar la mar de bé i jo vaig rebre unes mostres de “carinyo” tan càlides, que no sé què dir. No vaig plorar de miracle, perquè em vaig proposar no fer-ho.
En qualsevol cas, els hi vull dedicar aquestes paraules amb tota la meva admiració. Ens hem creuat els correus, òbviament. Per sort, l’era internàutica ens permetrà no perdre el contacte. És per això que penso que les classes van acabar... però tot plegat pot ser el començament d’una gran amistat.
No canvieu mai. Bon nadal per a tots vosaltres, amics. I moltes gràcies.

12 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Anna Maria, per compartir-ho! Fa molt de goig veure la gent gran tan viva.
    Segur que troben en tu un gran estímul intel.lectual i emocional.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Hola, Anna! Sé què això es fa també a l'Universitat de Cantàbria. M'agradaria molt participar-hi. Jo també sóc una
    aterna estudiant.
    A les fotos es veu un ambient fantàstic.
    Bon Nadal, AMICS, una paraula molt important per mi.

    ResponElimina
  3. Felicitats Anna Maria per a tu i tot el grup per fer possible tan encomiable tasca, totes les cares transmeten el fruir dels moments compartits.
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  4. Gracies Anna:
    Jo tambè estic amb un grup com aquest.. a nossaltres els companys de clase ens anomenen "ELS MOCHALES", A SABER PERQUÉ!
    SI POGUES ESTAR EN UNA CLASSE TEVA SERIA "SUPERMEGAFELIÇ".
    Un petò i bon any Anna!!!
    ** igualment per a tots aquests alumnes tan "xulis"....
    Mercè

    ResponElimina
  5. Quina experiència vital tan fantàstica conèixer persones com tu, Anna Maria. Et comunico que a partir del febrer pensem cohesionar més el grup i mantenir-nos informats d'esdeveniments que ens puguin interessar. I tu formaràs part d'aquest grup, segur! Jo, que vinc del camp de les ciències, malgrat haver-me fet bibliotecària de gran, he gaudit molt de les teves classes i, sobre tot, de la passió que ens encomanaves. Tingues unes bones festes i no ens oblidis que nosaltres tampoc t'oblidarem.

    ResponElimina
  6. OH. Gràcies, Pilar. Avui ja he rebut no sé quants correus de companys teus. Sou genials, absolutament. M'heu fet tan feliç!
    Estigues segura que no us penso oblidar i que penso cohesionar-me molt amb vosaltres! Hahahaha.
    Bones festes.

    ResponElimina
  7. Ostres Anna, quina sort poguer-hi assistir!! soc gran ja per tot això,però encara tinc ganes d'apendre i crec que degut a la meva feina, he deixat moltes coses per fer, i em sap greu...veig que tothom t'aprecia i ets una persona estimada...Bones Festes Anna !!! Tura.

    ResponElimina
  8. Magnífic! Ja estava assabentada d’aquestes classes, no recordo si n’havies parlat al bloc o al Facebook. Enhorabona a la professora i als estudiants!

    ResponElimina
  9. AMB LES CARES VIVES I ALEGRES QUE POSEN ELS TEUS ALUMNES,SÓN EL RESULTAT DE LA TEVA TASCA. ENHORABONA A TOTS, M'ENACNTARÍA PODE FER EL MATEIX, QUAN M'HA JUBILI.


    Carme Luis

    ResponElimina
  10. Felicitats pels ànims i l'interès dels estudiants i per la passió encomanadissa de l'Anna.

    Què seguiu gaudint de fer allò que us agrada.

    IO

    ResponElimina
  11. Una bonica experiència, Anna!

    Els meus pares també van a classes d'extensió universitària al Poblenou i en surten molt contents.

    Felicitats a tots!

    Petonets!

    ResponElimina
  12. Moltíssimes gràcies Anna pel teu comentari i, sobretot, per les classes. Han estat un plaer de debó !!!. Ens has fet gaudir de valent; si fins hi tot he llegit llibres que tenia atravessats, gràcies a tú !!!
    Molt bones festes i que el 2012 consolidi la nostra amistat

    ResponElimina