Més enllà del somni, de Shaudin Melgar-Foraster

De vegades, inesperadament, la vida t’ofereix quelcom que t’emociona, que et trasbalsa, que et fa feliç. Pot ser una trobada, un missatge, una carta. I pot ser, sobretot si ets un lletraferit impenitent, el descobriment d’un llibre. Aquest ha estat el cas que jo he viscut, amb plaer immens, en topar amb Més enllà del somni, de Shaudin Melgar-Foraster.
No puc amagar a ningú de vosaltres, perquè ho sabeu de sobres, que la Shaudin és amiga meva. Una amiga molt estimada, amb la qual comparteixo molts gustos i aficions. No obstant això, tinc l’esperança que em concedireu prou credibilitat professional quan llegiu aquesta ressenya. Us garanteixo que, com sempre, he intentat ser sincera i equànime. Tanmateix, la novel·la és tan esplèndida que em veig en l’obligació de fer palès un entusiasme que no admet discussió.
Més enllà del somni és, suposadament, una obra juvenil, però respon al perfil de les obres juvenils que agraden a un públic comprès entre els 12 i els 90 anys. Shaudin ha creat un món de fantasia curull d’imaginació, una ficció intel·ligent i ben travada que enganxa el lector des de la primera pàgina.
Em molesta molt comprovar (i és un pensament que no he pogut deixar de banda durant tot el procés de lectura) com hi ha uns llibres que triomfen mundialment i uns altres que no. I els motius no són gens objectius, sinó que estan relacionats amb la llengua original, amb les editorials i la seva capacitat de distribució, amb les campanyes de màrqueting i, en última instància, simplement amb la sort. J. K. Rowlings amb el seu Harry Potter n’és un bon exemple. Per a mi, la novel·la de Shaudin Melgar-Foraster posseeix tots els ingredients per triomfar arreu, però no sé si això succeirà mai.
M’imagino que la meva afirmació us sembla exagerada. Us ha despertat un petit somriure de commiseració: “Mira l’Anna, com defensa les seves amigues!”. Doncs no. Us equivoqueu. Us commino vivament a llegir Més enllà del somni. Estic convençuda que, aleshores, us afanyareu a donar-me la raó.

Shaudin crea un univers molt personal, que combina elements autobiogràfics (com els escenaris a Canadà i a Catalunya) amb una ostentació imaginativa increïble. Pouant en el conjunt de tòpics i llocs comuns de la tradició, la novel·la esdevé un immillorable exercici creatiu. Shaudin dóna vida a una sèrie de territoris i personatges d’allò més variats i originals, plens de matisos, de caràcter, de tendresa. Les seves descripcions són acurades i intenses, molt ben pensades, magistralment lligades. No hi ha racons ni serrells pendents. Només l’explosió d’una història que no ha fet altra cosa que començar, perquè Més enllà del somni és tan sols el primer lliurament d’una nissaga que s’endevina trepidant.
He detectat amb plaer el ressò de mil ficcions distintes en la novel·la. I això m’encanta, perquè aquesta intertextualitat culta i, n’estic segura, no sempre conscient, palesa un bagatge literari profund per part de Shaudin. He endevinat la Sherezade de Les mil i una nits xiuxiuejant històries a l’orella d’en Tam. He divisat el Bastián Baltasar Bux de Michael Ende acompanyant l’Anna i l’Alison a l’altre món. He recordat les llegendes de Sant Jordi en imaginar l’animalot de Pot i la seva història subjugadora. M’ha vingut al cap el cant de les sirenes homèriques en descobrir els personatges de la Lula i la Nana.
Per no parlar de la varietat d’ètnies i comunitats que, inspirades en major o menor grau en grups humans reals o imaginaris, recorren les pàgines del llibre. Shaudin Melgar-Foraster està absolutament enamorada d’alguns dels seus personatges. És innegable. I aconsegueix ràpidament que el lector també hi caigui sense remei. Tam, Groc, Anna, Ling, Ival, Tariana, Tajun, Alison, els ninots de drap, Nana, la reina que sembla una piloteta amb potes... Aix, lletraferits, que no sé si tindré paciència per esperar la segona entrega.

Però Més enllà del somni és quelcom més que una novel·la d’aventures. Shaudin ha confegit, amb delicadesa i intel·ligència, un magnífic al·legat a favor de la integració, de l’enteniment entre els pobles, de la comunicació, de l’acceptació, de la necessitat urgent de comprensió. Ha creat un correlat fictici de la nostra Terra i es troba en ple procés de transmetre als joves (i no tan joves) un exemple de tolerància i d’humanitat. Dic es troba perquè, com he remarcat anteriorment, l’aventura només acaba de començar. I suposo que no assolirà el seu significat complet fins que no resolguem tot el conjunt de misteris que encara resten pendents de descobrir. Amb tot, Shaudin té prou perícia per desgranar aquests missatges tan sols a través de pinzellades suaus, de manera que la seva intenció didàctica no destaqui per damunt de la ficció ni faci perdre versemblança al conjunt intern.
No puc avançar res més. Ni tampoc crec que sigui pertinent allargar aquest text. Sóc conscient que llegir per pantalla resulta feixuc. Malgrat tot, com que hi ha una sèrie d’aspectes susceptibles de ser tractats en el bloc negre, us enllaço l’entrada d’allà i us ho mireu. Descobrireu alguna altra coseta interessant de Més enllà del somni.
Apa, lletraferits, llegiu la novel·la i recomaneu-la als vostres coneguts. Jo penso regalar-la per Reis als meus nebots. El més gran, que adora La història interminable i Harry Potter, quedarà garratibat. Els altres, ja tindran el llibre per a d’aquí a un temps.
Estimada Shaudin, et felicito. I, sisplau, afanya’t. Estem impacients. Saps que frisem per rebre la continuació.