El meu nebot Guillem té 13 anys. Viu en aquest món i mira les notícies. Encara és un nen, però aviat no ho serà.
Ha escrit un poema que es mereix veure la llum. I per això el penjo. Espero que us arribi tan endins com a mi.
Un tret que va i un tret que torna. La terrible realitat de la guerra, de la injustícia. L'inevitable dolor de la venjança.
Llàgrimes d’un tret
Dins la solitud de l’hivern
Un raig de llum i dolor
Trenca les vagues esperances de sobreviure
Només li donà temps d’escopir l’últim alè de vida
Crit esgarrifós al mig del carrer obscur
Dues llàgrimes saltant,
Llàgrimes d’un tret.
Vides per terra,
Desitjos llençats,
Llàgrimes d’un tret.
Un raig de llum i justícia
Assalta de nou l’obscur carrer
Un d’ells caigué a terra.
Emprenent la fugida dels covards
Un segon tret el fa encongir de dolor
L’atacant implora pietat
sent el canó a la templa
Llàgrimes de justícia,
Llàgrimes d’un tret.
Gràcies, Guillem, per deixar-me compartir les teves boniques paraules.
Hola Ana !!.
ResponEliminaEl teu nebot deu portar a la sang la vena escriptora !!. Molt maca la poesía.... realment, impressionant que un nen amb 13 anys transmeti els seus sentiments d'aquesta manera, i més impressionant encara que a la seva edad tingui aquesta mena de preocupacions ... Feliciteu-lo, s'ho mereix de totes totes!!!!
Raquel.
Felicitats Guillem! Gràcies per expressar-nos els teus sentiments sota una forma tan sensible.
ResponEliminaImpressionant Guillem!
ResponEliminaMoltes felicitats,és un poema d'una gran vàlua, tant pel seu contingut com per la forma que has tingut d'expressar-ho.
Enhorabona, i sobretot, no deixis d'escriure!
Com que sóc el pare no puc ser prou equànim.
ResponEliminaPerò en Guillem sempre ha estat un nen madur i s'ha interessat pel món que l'envolta, copsant la realitat i aprenent coses.
I rebent sensacions que ha sabut condensar, en aquest cas, en un poema de temàtica dura i punyent.
Gràcies Anna, per divulgar-lo.
IO
Moltes felicitats al Guillem! És probable que m'acuseu de poc objectiva, al cap i a la fi sóc la seva cosina gran, però considero que si amb 13 anys és capaç d'evocar tanta força i tendresa amb les seves paraules, el millor encara està per venir...
ResponEliminaGuillem, no deixis mai d'escriure. Refina la tècnica i aprèn llegint molt. La millor escola d'escriptura del món, sense dubte....
Estic contenta i orgullosa!!!
Molts petons a tu, autoràs i a l'Anna, tieta amb pitet...
impressionista. impressionant. petonet, Guillem!
ResponElimina13 anys te el poeta?. doncs promet i molt... un poema dur, punyent i actual. Una abraçada.
ResponEliminamarta valls
Puc fer-lo servir per a comentar-lo amb els meus nens?
ResponEliminaM'agrada molt. Felicita en Guillem de part meva!
Dolors
Sí, i tant, Dolors. Si ho fas, ens diràs com ha anat? Moltes gràcies a tots.
ResponEliminaMoltes felicitats, Guillem!
ResponEliminaJo també vaig tenir, un dia, 13 anys com tu. Ara en tinc uns quants més, però continuo sense entendre moltes realitats que es viuen al nostre planeta. Com a tu, hi ha moltes coses que em provoquen dolor, ràbia, ira i indignació. N'hi ha d'altres, però, que em deixen veure un raig de claror i d'esperança.Gràcies, en aquest sentit,pel teu poema. M'ha agradat molt de llegir-lo!
Segueix els teus camins!
Toni
Encara recordo el Mestre Crack (no recordo el seu nom, però era el profe de la Uni a qui a casa jo anomenava Crack, pqè per mi era el millor) parlant d'una noia que havia guanyat un premi sent jove, i que estava indignat pqè la gent deia: "i mira quina edat té!". I ell estava indignat pqè l gent es fixava amb l'edat i no pas amb el que tenien davant...
ResponEliminaJo no estic indignat, eh! Simplement uso aquest record per començar el comentari, pqè en Guillem ha escrit un poema fantàstic, més igual que sigui família teva, q sigui gran o petit. Només puc dir una cosa: felicitats.
Gràcies, Toni.
ResponEliminaGràcies, Yves. Qui era aquest profe? Quina assignatura feia, si no en recordes el nom? Ara em pica la curiositat.
Caram Anna, està molt bé!
ResponEliminaImpressionant, que un noi de la teva edad tingui aquest sentiment tan profunt, i aquesta claretat de visió, amb un fet tan trist i amarg com és la mort i la guerra.
ResponEliminaMoltes Felicitats Guillem, quasi puc jurar que seràs un gran escriptor.
Felicitats Guillem, m'ha encantat. Tens força, tens idea, tens intel·ligència per saber transmetre. Enhorabona, noi. Has obert una porta; no la tanquis.
ResponEliminaAnna, gràcies per compartir el poema del Guillem. Això ens demostra que hi ha una generació que puja ben "alimentada", i amb molta sensibilitat. Cal que destaquin per damunt dels altres. Felicitats un altre cop.
caram, el noi! promet!! continuent-li regalant llibres per l'aniversari, per pasqua i pel sant i d'aquí uns anys en llegirem un de seu!
ResponEliminaOSTRES! Guillem, noi, ets un crack de la paraula escrita! Has escrit un poema que m’encanta. I no t’ho dic pas per fer-te content, de cap manera, sinó que realment m’ha encantat. I les imatges que transmet! És un poema magnífic en tots els sentits. Enhorabona, enhorabona, enhorabona!!!
ResponEliminaI gràcies, Anna M., per compartir-lo. Que cofoia deus estar amb el teu nebot, oi?
Per cert, a la revista Lo Cantich hi ha informació sobre un concurs de poesia escrita per adolescents. Ara no me’n recordo de les bases i tot plegat, però potser us ho haurieu de mirar.
Gràcies novament a tots i totes.
ResponEliminaJa li ho diré, Shaudin.
Sí, estic cofoia amb aquest nebot i amb els altres tres. La veritat és que són tots plegats uns nens i nenes molt dotats.
Sóc la mare d'en Guillem i sols puc dir-vos que se'm cau la baba llegint els vostres comentaris. Moltes gràcies a tots i totes.
ResponEliminaDoncs jo sóc el seu oncle, un d'ells vaja i la veritat és que tot i conèixer les seves capacitats, aquest poema m'ha deixat força descol.locat, no m'esperava una cosa tant ben escrita.
ResponEliminaLa sensació que genera al lector fent-se sentir completament diferent davant de la mateixa acció és excepcional. Dos arguments vàlids i oposats sobre el mateix.
Guillem, un petó molt gran, felicitats.
Ferran
Hehehehe. Tota la família aplegada al voltant del "nen".
ResponEliminaÉs cert, Ferran, això de les dues visions. El poema trobo que està molt ben construït perquè va i ve. Davant d'un fet terrible, després es produeix la resposta, terrible també però justificable o, si més no, comprensible.
No és un poema banal, en absolut, no només pel tema, sinó també pel tractament literari que té.
Ens cau a tots la baba, vaja.
Ostres, si que tinc fama!, de veritat, moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Respecte el poema només puc dir que el vaig escriure una nit, després de fer un dossier de català, no ser com em va venir el cap aquesta idea. També és cert que abans d'aquest poema en vaig escriure un altre, titulat: Manuel de Pedrolo. Aquest no és tan "bonic", ja que he intentat que tot rimi, però crec que no està gens malament. (pujant ego).
ResponEliminaGràcies a totsi totes de tot cor.
Hem llegit el poema i els ha agradat molt :)
ResponEliminaL'han trobat molt trist i hem parlat de com n'és de dur perdre algú.
Després de llegir-lo i comentar-lo, hem decidit que cadascú faria un dibuix d'alguna cosa que li agradés molt. I després, cadascú ha destruït el treball de l'altre, esparrecant-lo a bocinets.
Ha estat dur fer-ho, però és una proposta que han fet ells mateixos, sorgida del debat a partir del poema.
Volien representar físicament que si és prou dur perdre alguna cosa que poden repetir sense cap problema, imagina com deu ser perdre algú estimat.
Han estat contents de fer-ho.
Felicitats per en Guillem, de part de tots i totes!
Dolors, et felicito. He quedat parada del suc que li has tret. Em sento contenta i orgullosa que el poema d'en Guillem hagi estat tan útil. Tot és poc per formar la canalla en aquest món terrible i esfereïdor en el qual vivim.
ResponEliminaLi ho diré a tota la família.
Petons i gràcies.
Hola, Guillem: felicitats pel magnífic poema!
ResponEliminaCom ja t'han comentat: l'escriptura no té edat. S'escriu bé o no. Amb el temps es pot aprendre a escriure millor, però també a fer-ho pitjor :) El més important és no tenir por a compartir els sentiments.
I aprofito per convidar-te a participar en "Lo Càntich", la revista digital de poesia que t'ha referit l'amiga Shaudin, tant participant en el Premi de Poesia Infantil i Juvenil (amb aquest poema o amb un altre, que a ben segur, tindrà la mateixa qualitat), o per l'únic plaer de compartir les teves obres amb nosaltres. Ja t'esperem !
Rep una abraçada poètica.
(Petonets Anna Maria)
Gràcies, Toni. Avisaré al Guillem de la teva amable convidada.
ResponEliminaUn petonet.
Preciós, molt colpidor per la realitat, la maleida realitat que reflecsa. Petons Guillem !!
ResponElimina