Toquen a vespres: demà, diada de Sant Jordi

Benvolguts lletraferits,

Demà és Sant Jordi, la diada més genuïna per als malalts de lletres. La festa de la literatura, que s'uneix amb la meravellosa plasticitat de la rosa i de la primavera per donar lloc a una celebració única. Enguany, tinc la sospita que farà un dia plujós. O, si més no, no gaire asolellat. Tant se val. La primavera ja ho té, això d'ésser inestable. I nosaltres no consentirem que la meteorologia ens espatlli la jornada. 

Per a mi, crec que serà un Sant Jordi una mica estrany. Ara mateix, per motius que no cal explicar, ignoro si  podré acostar-me a les Rambles o tan sols quedar-me a les paradetes i llibreries del meu barri. Però, en qualsevol cas, penso gaudir del dia.

Com a prèvia, us vull enllaçar el meu article al diari digital CatalunyaPress (ja sabeu que hi tinc una columna setmanal). Aquesta vegada, lògicament, hi parlo  de Sant Jordi. Evidentment, m'agradarà que el llegiu i, si podeu, que hi deixeu un comentari. 

També em fa il·lusió recordar-vos el llibre publicat recentment per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora. Ja sabeu, em refereixo a Barcelona, t'estimo, on hi ha un relat meu, "El llaç vermell", que remembra precisament la festa de Sant Jordi. Us l'enllaço a la pàgina de "Relats en Català", on, si en teniu ganes, el podreu llegir.    

Però sobretot, el motiu d'aquest article és presentar-vos el meu abillament especial per a una diada tan important. M'havia de mudar. No em negareu que la figureta de l'Anna activista ben endiumenjada està guapíssima.

Com l'emblema d'activista literària que ja coneixeu, l'ha dibuixat el meu cosí Ramon Esterri. Gràcies, Ramon.

I a vosaltres, lletraferits, desitjar-vos un Sant Jordi molt feliç. A passejar, a remenar llibres i a comprar, curosament, aquells que us facin més patxoca.

Fins aviat.

                                                         Dibuix: Ramon Esterri

                                                         Lema: Jordi de Manuel