divendres, 20 d’abril del 2012

Microrelat propi: Els fets consumats




M'ha semblat que la inspiració arribava, però ha estat una falsa alarma. Davant d'aquesta evidència, només em resta expirar.
 
a

9 comentaris:

  1. Boladevidre20 d’abril del 2012, a les 10:22

    Quin rebombori de contradiccions que van i venen!
    És com un remolí de vent... molt potent!
    Quina enveja!

    ResponElimina
  2. Anònim20 d’abril del 2012, a les 10:50

    RES, D'EXPIRAR... JA TORNARÀ LA INSPIRACIÓ...



    MARTA VALLS

    ResponElimina
  3. Yves20 d’abril del 2012, a les 11:00

    M'agrada molt! Ara mateix hi ha concursos de microrrelats al twitter, presenta'l!

    ResponElimina
  4. Anònim20 d’abril del 2012, a les 11:52

    Anna, aixó ho podria dir jo, peró tú mai de la vida.
    Inspira't, que et necessitem molt.

    Carme Luis

    ResponElimina
  5. Anònim20 d’abril del 2012, a les 19:50

    A mi m'agradat molt...uf Anna, ets com es diu ? Tremenda !! però segueix així ! Tura.

    ResponElimina
  6. LURDES ESTRUCH20 d’abril del 2012, a les 19:52

    O abandonar-se en la maduració.
    gronxar-se en una certa
    -i dolça, plàcida i nebulosa-
    letargia inconscient.
    I esperar sense dir-ho
    que acudi la musa.

    ResponElimina
  7. Anònim20 d’abril del 2012, a les 21:03

    Potser que avui et deixem que descansis, perque el dilluns tindràs feina i no podràs ni respirar!!!
    Una forta abraçada que ens uneixi a tots per tirar endevat, que els nùvols estàn molt negrs!!!
    Mercè

    ResponElimina
  8. Shaudin Melgar-Foraster21 d’abril del 2012, a les 4:29

    Boníssim!!! Molt calderià!!!

    ResponElimina
  9. Gemma22 d’abril del 2012, a les 21:13

    La famosa inspiració que ens sembla que la tenim a casa i quan volem mirar-la bé, ens defuig .

    ResponElimina