Ahir, en el marc de les activitats del grup Poesia Viva, va tenir lloc a la Sala Vivaldi de Barcelona la presentació del llibre Ventall d’haikus, d’Anna Rispau Falgàs.
Amb la presència de la seva germana Alba, vam assistir
a un acte emotiu, entranyable i ple de sensibilitat, conduït –amb aquella simpatia seva tan
sui generis– per la meva estimada amiga Carme Catà.
Tres grans amics de l’autora, Sílvia Romero, Montse
Assens i Carles Duarte, foren els encarregats d’acostar-nos a la seva figura,
tant des del vessant humà com literari. I dues boníssimes rapsodes i poetesses,
Teresa Serramià i Maria Bonafont, van posar la veu als magnífics versos.
Per motius de salut, l’Anna no va poder venir. Viu a L’Escala
des de fa temps (tot i que sempre em remarca, en les nostres converses
facebooqueres, que ella és de Sants), però era amb nosaltres en esperit. Carles
Duarte confegí una preciosa introducció i ens va llegir un escrit que l’Anna havia preparat per a l’ocasió; i
Montse Assens (que ens explicà la seva amistat amb l'Anna i com havia sorgit la idea de llibre) ens feu avinent un SMS que l'autora havia enviat a darrera hora. D’altra banda, Sílvia
Romero s’ocupà d’analitzar els haikus des d’un cantó més literari, tot
destacant els temes que amaren l’obra (la natura, el mar, els colors, el pas
del temps, el dolor) i la capacitat de l'Anna per jugar amb el llenguatge i les sensacions.
La tarda s’escolà de manera molt grata. Anna, pots
estar ben contenta. Tot va rutllar a la perfecció.
Per la meva banda, em va agradar moltíssim reunir les
meves dues grans famílies literàries (els Relataires i Poesia Viva) i em va emocionar enormement tornar a Vivaldi després d’uns quants mesos d'absència. Els he trobat molt a faltar.
Endavant, Anna Rispau, amb la teva creativitat. Ets una dona valenta i saps fer amb la llengua un treball d'orfebreria. Tots els amants del català i de la poesia t’estem molt agraïts.
Un acte emotiu, possible gràcies a tots els companys i companyes de Poesia Viva i altres assistents a la vetllada. Però sobretot gràcies a la presència virtual de l'Anna Rispau, que malgrat no poder venir... hi era. I tant, que hi era!
ResponEliminaLa màgia és possible, i ella n'és una experta. Sap crear com ningú, des de la distància, instants encisadors.
Gràcies per la crònica, Anna Maria.
Sílvia Romero
Ahir va ser una tarda entranyable. El "Ventall de Haikus" va brillar a la Sala Vivaldi, entre un silenci que ho deia TOT. Per a mi va ser un plaer i un honor poder recitar i submergir-me dins l'obra de l'Anna Rispau, una poesia en majúscules.
ResponEliminaGràcies Anna! Gràcies a tots vosaltres, amics!
Què bonic tot plegat! Estic molt contenta per l’Anna (Rispau). És una persona forta i alhora encantadora. Quan escriu, els seus poemes (i contes infantils) estan plens de la mateixa tendresa que ens ofereix quan es comunica amb nosaltres. Enhorabona pel llibre, Anna!!!!! I gràcies, Potatito, per la crònica, ens fas sentir que hi érem.
ResponEliminaGràcies, Anna, pel tresor de les teves paraules plenes de mar, d'onades, d'escuma, de perfum, de la teva ànima.....
ResponEliminaGràcies per SER amb nosaltres d'una manera tan intensa compartint aquest foc tan viu que crema dins teu que ens il.lumina amb un amor tan pur, potent, vivificant...
Gràcies per ESTIMAR-NOS...
GRÀCIES, GRàCIES, GRÀCIES!!!!!!
Un plaer poder gaudir d’aquesta crònica i les fotografies de l’acte. Pels que no varem poder venir, és un bon record de la presentació que ens apropa a l’imaginari i la figura de l’Anna i un recordatori per tornar a llegir amb plaer les petites peces d’orfebreria del “Ventall” en aquestes dates.
ResponEliminaFelicitats a tots i totes que ho vau fer possible. ^_^