Com ja vaig fer fa temps (llegir aquí), avui torno a compartir les petites píndoles de paraules que escric a la nit, quan ja estic més adormida que desperta. No són res de l'altre món, però m'agrada conservar-les. Si les publico en aquest espai, sé que no les perdré.
De pas, si a algú li agraden, millor que millor. Com sempre, gràcies, lletraferits.
De pas, si a algú li agraden, millor que millor. Com sempre, gràcies, lletraferits.
Petites persianes –altrament
anomenades parpelles– em deixen la cara a les fosques.
Dues llanternes verdes m'il·luminen la resignació i em fan de
guia en la nit insomne.
Ja ha arribat la fosca. Desperten els dimonis i el cap sobre el coixí gira molt de pressa, igual que els cavallets d'una fira sinistra.
En el silenci de la nit, sembla que tot s'allunyi. Ja res no importa. Tan sols la mort hi és sempre, convidada, vencent la son en un racó, amb la dalla brandada.
Dons noia, mig adormida i tot escrius d'allò més bé ! és un plaer llegir-te, gràcies guapa ! Tura
ResponEliminaEm semblen genials, Anna! Gràcies per compartir-los amb tots nosaltres!
ResponEliminaPetonets!!
La qualitat sempre es present en el que fas per molt breu que sigui el relat.
ResponEliminaM’han agradat molt, especialment l’última (m’encanta!). I les imatges s’hi adiuen molt (una bona feinada trobar-les, oi?). Has fet bé de compartir els contes amb nosaltres. Gràcies, estimada
ResponEliminaGràcies a tots quatre. El cert és que la recerca d'imatges em satisfà molt. M'encanta fer-ho.
ResponEliminaSón petits resums de pensaments grans.
ResponEliminaGràcies per deixar-nos-en gaudir.
Meravellosa col.lecció de petites joies, gràcies per compartir-la Anna
ResponEliminaNo amb canso de llegir-les, totes son una maravella. Gràcies per compartir-les.
ResponEliminaCaqrme Luis
Repeteixo novament: moltes gràcies, amics.
ResponElimina