dimarts, 27 d’octubre del 2015

Un meu poema: PLUJA


Ahir a la nit va començar a ploure. I vaig escriure d'una d'aquelles meves improvisacions, només perquè em va abellir. No és un poema ambiciós, però està escrit amb la il·lusió de sempre. El vaig publicar a facebook i ara el comparteixo aquí perquè és la manera de no perdre'l, de tenir-lo controlat. Espero que us agradi en la seva senzillesa.




PLUJA

Repic fèrtil de gotes damunt de la ciutat. 
I l'aire que es renova i flota i ens somriu
nodreix el pensament d'una nova embranzida.

Jo miro enfora. I plou!
Que sigui benvinguda la beatitud de l'aigua!
Però és negra nit, i penso:
Quants rostres sense sostre es mullaran avui?

Amarga benaurança quan no és compartida.
 


Anna Maria Villalonga, nit del 26 d'octubre de 2015


8 comentaris:

  1. Es preciós Anna Maria.. i toca directament el cor. Moltes gràcies..per fer-lo i per compartir-lo. (preciosa imatge també)

    ResponElimina
  2. Que bonic precisament per la seva senzillesa, Anna! A mi em fa sentir bé la pluja i és emotiu el pensament per qui no es pot aixoplugar.
    Gràcies per compartir tantes coses amb nosaltres.

    Àngels

    ResponElimina
  3. Quin poema més agradable de llegir, i ens fa reflexionar que quan nosaltres gaudim del soroll de la pluja, hi ha gent que no té sostre. Molt bonica la imatge!

    Moltes gràcies i una abraçada!!


    MARTA VALLS

    ResponElimina
  4. Un missatge que amb molta tendresa ens diu però que mai no plou a gust de tothom.

    ResponElimina
  5. Res de senzill, Anna!
    Un poema preciós, gràcies per escriure'l
    i compartir'l-ho!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Ja em va encantar quan el vaig llegir al facebook, i al bloc queda millor i tot. Has fet bé de penjarlo aquí. Bonic!!!

    ResponElimina
  7. Un poema preciós que et fa estimar la pluja fins i tot quan és inoportuna. La pluja que neteja i ordena els pensaments i els sentiments.

    ResponElimina