Nocturn de Sant Felip Neri, de Sebastià Bennasar

Book-tràiler de la novel·la

Una noia de bona família tancada en un casalot en penombres. Un músic, virtuós del violí, supervivent de la Guerra dels Balcans. Un aspirant a escriptor que s’arrossega per la ciutat inhòspita. Un llibreter de vell, una fidel serventa.

Una petita plaça, testimoni mut de massacres terribles, encastada en el cor d’una Barcelona explotada i bruta. Una plaça minúscula i vella que, tanmateix, el sol encara visita i que pot contenir totes les històries del món.       

Amb aquests elements, Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) construeix una novel·la intensa i lluminosa allunyada dels seus darrers registres, més vinculats al gènere negre. Una ficció ambiciosa i treballada, que brolla directament de la ploma d’algú que s’hi ha deixat més que la pell ˗segurament la pell i l’ànima˗ en cada paraula.

Nocturn de San Felip Neri és un relat bellíssim, una història d’històries. L’autor posa en joc una sèrie de recursos retòrics molt ben meditats i conforma un mosaic narratiu on conviuen veus i punts de vista diversos, que s’acoblen i es traven, però que se’ns presenten revestits de distints embolcalls. Focalitza la història en el personatge de l’escriptor, narrador protagonista que rebla el clau i s’adreça a ell mateix en una segona persona del singular d’un present d’indicatiu de caire majestàtic, que aconsegueix distanciar-lo suficientment del centre del relat:

...i tu parles a través d’aquests papers, de les tecles, perquè ningú no sabrà mai si aquest que escriu la teva història és un altre o ets tu mateix, com si simplement fossis una figura poètica i tota aquesta novel·la ˗si és que això és una novel·la˗ s’hagués d’escriure en la primera persona del singular. Com si fossis tu qui hagués d’inventar aquest escriptor que va omplint pàgines i pàgines per tal d’enfrontar-se als teus fantasmes...  

Aquest mateix personatge ens escriurà la història del violinista de Sarajevo i ens la llegirà en veu alta. Però el joc no es clou aquí, perquè d’una manera o d’una altra tots els personatges esdevindran narradors, tots ens deixaran acompanyar-los en el seu particular i fascinant viatge a través de l’espai i del temps. Perquè aquest és un dels aspectes de Nocturn de Sant Felip Neri ˗potser no el més destacat, potser no el més visible˗ però que relaciona la novel·la amb antecedents com Bearn o Mirall trencat. Estic al·ludint al pas inexorable del temps i a la desfeta d’una nissaga. Amb la mort de Clara, que ja trobem al primer capítol i que converteix la novel·la en una gran analepsi, s’acaba tot un món, que ella va desmembrant lentament, conscientment, pàgina rere pàgina, mitjançant el procés catàrtic de desmuntar la seva valuosa biblioteca.

Per damunt de tot, Nocturn de Sant Felip Neri és un reeixit exercici metaliterari. Els llibres, la literatura, la mateixa i diàfana consciència que el relat és un artifici que s’adreça a crits al lector extern, ens confirmen aquesta idea. El llibre està amarat dels àngels i dels dimonis literaris de l’autor: el recorregut per la història de la literatura universal, les referències a edicions, les al·lusions a trames i personatges, els paral·lelismes, les comparacions, les picades d’ullet... Bennasar es complau en parlar d’allò que el motiva, d’allò que el neguiteja, d’allò que el tortura. No hi ha concessions a la contemporització en l’actitud d’aquest escriptor mallorquí que sembla voler empassar-se totes les lletres de la història en cada novel·la.

Però Nocturn de Sant Felip Neri és encara molt més. Conté un recorregut amarg i esfereïdor per la més recent història europea, per la terrible Guerra dels Balcans, tan pròxima a casa i alhora tan llunyana... El terror, el genocidi, la massacra. Fent-nos caminar pel passat i pel present, Bennasar col·loca la nostra societat sota la lent del microscopi. La visió contemplada ˗cruel, terrorífica˗ el condueix a una única conclusió: només l’art, la cultura i la creativitat humana ens poden salvar. Els llibres que la Clara regala perduraran, com perduraran les notes de l’Adagio d’Albinoni o les imatges del quadre de Piero della Francesca que la noia heretà dels seus avantpassats.  

Nocturn de Sant Felip Neri és un al·legat brutal contra la guerra. Un retrat lúcid i inexorable del passat i del present en una Europa vella, podrida i malalta, tomba de milers de cadàvers durant segles de lluita. Però també és una novel·la plena de llum, de saviesa, de melangia. El narrador intern i el narrador extern es confonen en una simfonia de paraules que atrapen des del primer full. Tota la sensibilitat que cap en un homenàs tan gran com en Sebastià Bennasar abocada a Nocturn de Sant Felip Neri, una novel·la màgica.   

Aquesta ressenya també va aparèixer publicada al Portal de Cultura Núvol