I anem acumulant lectures en aquest any 2023, lletraferits! Allà van!
L'enèsima confabulació d'imbècils, de Marcel San Martín
Una novel·la amb la qual he xalat de valent. Intel·ligent, mordaç, imaginativa, ben escrita, que ens ofereix l'ocasió de pensar i reflexionar. És la primera novel·la publicada de Marcel San Martín, però jo fa molts anys que conec la seva vàlua i estic contenta que ara hagi pogut demostrar-la. Malgrat els problemes personals de Lluís Cusidó, el protagonista de la novel·la, qui pot negar (si som sincers) que vivim enmig d'una confabulació d'imbècils? Enhorabona, Marcel, això només és el principi.
El gran món, de Pierre Lemaitre
Això és una novel·la: una història. En aquest cas, una història enorme que enceta la trilogia dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Lemaitre és un mestre a l'hora de donar vida als personatges, i un mestre també a l'hora de descriure la Història d'un país a partir dels relats individuals. Llegir Lemaitre, per a mi, és tornar al plaer de la lectura com l'he entès des que era petita: quedant atrapada i no volent fer altra cosa que llegir sense parar. Això, a aquestes altures, no em passa cada dia. Per aquest motiu és tan màgic quan sí que passa. Ai, ja em sento òrfena. Ara a esperar la segona part dela trilogia, que sé que ja està traduïda i tot.
Lejos, de Rosa Ribas
Una Rosa Ribas desconeguda, una novel·la molt diferent del que li he llegit fins ara (i l'he llegida molt). Una obra atmosfèrica, de desenvolupament lent, asfixiant i claustrofòbic, tot i passar en gran part a l'aire lliure (o gairebé). Una urbanització inacabada, de les moltes que salpebren el territori arran de la crisi de 2008. Una comunitat de veïns. I la soledad, l'aïllament i les diferències de classe. No puc explicar més. Desassossegant.
El secreto de los Hoffman, d'Alejandro Palomas
Una extraordinària novel·la, finalista al Premi de Novela Ciudad de Torrevieja l'any 2008. El perquè va quedar finalista, havent llegit la novel·la i sabent que el guanyador va ser un senyor com Juan Gómez Jurado, només s'explica coneixent les entreteles (dit finament) dels premis literaris.
El secreto de los Hoffman és un text al més pur estil de l'autor: intimista, punyent, d'altra profunditat psicològica, llenguatge particular i precís i prosa molt poètica. Les relacions entre els membres vius d'una família, dins la qual del pes dels morts és fonamental, ens atrapa i ens emociona. Com sempre, Palomas m'ha commugut, però el més important és que, també com sempre, m'ha remogut moltes coses, m'ha fet pensar, m'ha obert mirades i m'ha aclarit visions. Després de llegir-lo, mai no torno a ser la mateixa.
Ehrengard, d'Isak Dinesen
Un altre petit plaer de l'editorial Viena. Una faula en forma de conte i novel·la pastoral, la darrera narració que va escriure Isak Dinesen, pseudònim de la danesa Karen Blixen. Quines delicatessen aquests llibrets!
