El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 6 d’agost del 2011

El vestit gris, d'Andrea Camilleri

En una incursió estiuenca a la llibreria Gavina de Palamós, vaig ullar el darrer llibre d’Andrea Camilleri, El vestit gris. Evidentment, va tornar amb mi a casa.
No es tracta d’una de les novel·les negres protagonitzades pel comissari Montalbano, sinó d’un text seriós del Camilleri més profund, aquell que poua sense embuts en la condició humana.
La novel·la destaca per la sintètica capacitat de l’autor (163 pàgines en l’edició catalana, traducció de Pau Vidal) a l’hora d’explorar esplèndidament les pulsions de l’ànima. Pulsions pregones i difícils d’explicar, en ocasions gairebé inconscients, que sovint marquen la vida dels homes.
L’argument no el desvetllaré, però val a dir que el mateix Camilleri defineix el llibre com «una història conjugal, una història d’amor i mort en l’àmbit d’una parella». Hi afegeix algunes altres apreciacions per acabar concloent que és «en resum: una novel·la ben burgesa». És cert. Tenim entre mans una novel·la burgesa on les relacions matrimonials i la presència de l’amor, el desamor i la mort sustenten la trama.
Que Camilleri té un gran talent, no representa cap novetat. Que m’han agradat molt tots els seus llibres, tampoc. El vestit gris no ha estat una excepció. L’obra, amb un títol carregat de simbolisme on el “vestit gris” adquireix caràcter de correlat objectiu, no pot decebre ningú. Magistral tractament de la figura femenina, una mena de femme fatale de ressons clàssics, i, sobretot, magistral tractament de la figura del protagonista.



Les crítiques s’estenen en la valoració de l’encert del personatge femení, però jo no hi estic d’acord del tot. Per a mi, Camilleri basteix de manera més versemblant i acurada el personatge de Febo Germosino, el marit. No debades és a través dels seus ulls que el lector assisteix al desenvolupament de la història. Tot i no tractar-se d’un narrador en primera persona, el punt de vista és el seu en tot moment. Veiem allò que ell veu, pensem allò que ell pensa i sentim allò que ell sent. Magnífica objectivació dels fets a partir de la més estricta subjectivitat.
Em pregunto quant del Camilleri actual (l‘autor va fer vuitanta-sis anys el passat febrer) hi ha en el personatge de Germosino. No tant en relació amb la trama, sinó per les reflexions al voltant del pas del temps, de la vellesa, de la malaltia i de la mort. De l’acceptació inexorable d’allò que sabem que ha d’arribar. Tal vegada m’equivoco. Tal vegada és extreure’n una conclusió fàcil, però, al llarg de tota la lectura, ho he sentit així.
En qualsevol cas, una bona novel·la, en el llenguatge extremadament personal d’Andrea Camilleri. Us la recomano sens dubte. Una vegada més, a llegir s’ha dit, lletraferits.  



10 comentaris:

Anònim ha dit...

El tinc a la tauleta per començar...

Elies ha dit...

Gràcies per compartir les teves lectures amb nosaltres un cop més.
Bon estiu.

Gemma ha dit...

Crec que el compraré, aquest m'ha cridat l'atenció.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

QUAN EL REFREDAT EM DEIXI FER VIDA NORMAL, EL BUSCARÈ.
UNA RECOMENACIÓ PER PART MEVA, EN CASTELLÀ EN AQUESTA OCASSIÓ: 'VIAJE CON CLARA POR ALEMANIA', DE FERNANDO ARAMBURU.
UNA MESTRA I ESCRIPTORA ALEMANYA REB L'ENCÀRREC D'ESCRIURE UNA MENA DE GUIA DEL SEU PAIS. AL VIATGE L'ACOMPANYA EL SEU MARIT -- SE SUPOSA QUE ESPANYOL, NO ES PARLA DE LA SEVA FEINA -- QUE LI SERVIRÀ DE XOFER I DE AJUDANT, FOTÒGRAF, NOI PER TOT.
MENTRE LA CLARA VA ESCRIVINT EL SEU LLIBRE A L'ORDINADOR, ELL ESCRIU UN DE PARAL.LEL QUE NINGÚ NO HA DE LLEGIR MAI.
INTERESSANT, DIVERTIT, TENDRE. DESPRÉS DELS MAGNÍFICS CONTES DE 'LOS PECES DE LA AMARGURA', AQUEST 'VIAJE...' ÉS UNA AUTÈNTICA TROBALLA.

LURDES ESTRUCH ha dit...

no puc opinar perquè no he llegit Camilleri, i l'únic que sé de l'heroi Montalbano em ve donat per la referència TV8 diumenges nit (i no fa molt bona pinta, però ia se sap, TV, altre món, cada cop més).
el llegiré.

Hele la Sabatera ha dit...

Espere poder comprar-lo aviat, fa molt bona pinta

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Jo tampoc no he llegit Camilleri i tampoc no puc opinar, però he gaudit d’aquest article com de tots els que escrius.

Yves ha dit...

Gràcies x la recomanació!

Ferran ha dit...

ja trigo a comprar-lo!!
Gràcies per la teva recomanació.

Unknown ha dit...

La meva llista ja té un títol més! Gràcies per la recomanació, germaneta!
Petonets!