Com a cloenda de les celebracions de l'Any de la Paraula Viva amb què es commemora el Centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (i del qual ja us n'havia parlat en aquest bloc) avui dia 9 de maig la catosfera du a terme un altre homenatge conjunt. Evidentment, no podia ser un altre que un homenatge a les paraules, als mots. L'ha promogut, sempre incansable, l'amic Víctor Pàmies, i s'intitula aPARAULA'm.
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres
blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser
una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una
paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.
Com a cloenda de les celebracions de l'Any de la Paraula Viva amb què es commemora el Centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (i del qual ja us n'havia parlat en aquest bloc) avui dia 9 de maig la catosfera du a terme un altre homenatge conjunt. Evidentment, no podia ser un altre que un homenatge a les paraules, als mots. L'ha promogut, sempre incansable, l'amic Víctor Pàmies, i s'intitula aPARAULA'm.
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.
Jo
he triat el substantiu ÒLIBA. I us preguntareu què m’ha dut a prendre aquesta
decisió.
Doncs bé, us ho explicaré. Els motius són diversos.
1.
M’agraden molt els animals. Per tant, apadrinar el mot que s’usa
per designar un animaló de la natura, per a mi té molt sentit. Les òlibes em cauen
especialment bé.
2. És un homenatge a la Bòrnia. La Bòrnia és un personatge que
jo he creat i que apareix en una sèrie de relats que estic escrivint. És una
òliba molt vella i atrotinada, que només té un ull. Un personatge entranyable
al qual m’estimo molt.
3. L’òliba és el símbol de la saviesa. A la mitologia grega era
l’acompanyant d’Atenea i, tradicionalment, sempre ha jugat un paper en l’imaginari
cultural i literari del món occidental. És un dels animals que apareixen a les
històries nocturnes, misterioses i màgiques que tant m’agraden. Només cal
recordar, situant-nos en el món contemporani, quina és la “mascota” de Harry
Potter.
4.
Tanmateix, el fet que m’ha decidit a triar aquesta paraula ha
estat un altre, més relacionat amb la militància lingüística. I és que un alumne
que havia llegit els meus contes em va preguntar no fa gaire què era una “òliba”.
Havia llegit la història, però no havia sabut identificar el personatge. Això, lògicament,
em va preocupar. Vol dir que la paraula, en català, no forma part del lèxic
més comú, com jo ingènuament pensava. Tothom sap què és una “lechuza”, un “mochuelo”
o un “búho”, però no tinc tan clar quanta gent coneix la paraula “òliba”. Per
tant, aprofitant l’avinentesa d’avui, m’ha semblat adient apadrinar aquest mot.
Definició del DIEC2:
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada,
de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o
molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de
distribució cosmopolita (Tyto alba).
Benvolguts lletraferits, sóc conscient que podria afegir
moltes coses més, sobretot respecte a la història literària de les òlibes, que
és llarga i molt interessant. Tanmateix, no em trobo en disposició de fer-ho.
La feina m’aclapara i el temps se’m menja. Però en qualsevol cas em sento molt
feliç d’haver posat un granet de sorra en aquest homenatge blocaire a les
nostres estimades i indefenses paraules.
Per molts anys que puguem compartir propòsits tan magnífics!
Que passeu un bon dia.
3. L’òliba és el símbol de la saviesa. A la mitologia grega era l’acompanyant d’Atenea i, tradicionalment, sempre ha jugat un paper en l’imaginari cultural i literari del món occidental. És un dels animals que apareixen a les històries nocturnes, misterioses i màgiques que tant m’agraden. Només cal recordar, situant-nos en el món contemporani, quina és la “mascota” de Harry Potter.
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
