El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Munné-Jordà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Munné-Jordà. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de setembre del 2023

Sumem més llibres llegits!

 


Després de la tempesta, d'Emili Bayo

He viscut intensament la lectura d'aquesta fantàstica novel·la, que recomano sens dubte. Un cant al paisatge i a la natura (en aquest cas del Delta de l'Ebre) i una intel·ligent història sobre relacions humanes i familiars. Vivíssima des del punt de vista literari la barreja de la tercera persona i de la primera. Un encert. I una meravella la construcció dels personatges, en especial el del vell protagonista. He gaudit molt. 

Els fils del mar, d'Inés Macpherson

Una novel·la que ens parla en to fantàstic i amb embolcall totalment metafòric de misogínia, supersticions, injustícia i violència. Allunyada de qualsevol posició realista, està adreçada especialment als amants del fantàstic.

Petem-ho, de Xavier Mas Craviotto, Clara Soler Mañé i Gerard Viladomat Monterde

Llegida amb l'orgull que tres exalumnes meus hagin parit un llibre tan interessant. Un estudi descriptiu sobre l'argot dels joves, amb inequívoca voluntat divulgativa, desacomplexat i adreçat a un sector de públic ampli, de totes les edats (cosa important). Qualsevol el pot llegir, no fa falta preparació lingüística específica. Els autors se centren en diversos àmbits (audiovisual, premsa, educatiu, xarxes socials, literatura, etc.) per aprofundir en la situació, les característiques i l'ús de l'argot dels joves en català. És un tema especialment important en el si d'una llengua minoritzada com la nostra. Amb humor i molts exemples, el resultat és fantàstic. I hi inclouen un glossari que em sembla molt útil. Se m'ha fet curt i tot. 

Gossos salvatges, de Georgina Dalmau   

Una novel·la suposadament juvenil, però que en realitat és per a tota mena de lectors. La vaig comprar al festival de Taradell, on també vaig conèixer la seva autora. Es tracta d'una distopia postapocalíptica on un grup de nois i noies han d'intentar sobreviure enmig del caos i de la mala gent, els gossos salvatges que donen nom a l'obra. M'ho he passat la mar de bé. 

Entre Sant Peters i Sant Pau, d'Antoni Munné-Jordà   

Una novel·la esplèndida, que va ser finalista del Premi Sant Jordi el 1995 i que ara ha republicat l'Editorial Males Herbes. Què puc dir del gran savi Antoni Munné-Jordà que, qui el coneix, no sàpiga? Doncs que és un narrador immens, que aquí ens evoca la història de tota una generació a partir de la vida íntima d'uns quants personatges. En llibres com aquest s'explica millor la Història que en els llibres d'Història. Però no és una crònica, és una novel·la, una ficció preciosa amb personatges inesborrables. Barcelona també n'és protagonista, una ciutat descrita des de l'amor i el coneixament profund. Una obra plena de delicadesa. Encara sento penjada al cor l'emoció de les darreres pàgines. 

Un feix de cartes, de Carme Ripoll

Acabada en un dia. Una novel·la epistolar molt breu, però molt potent, que m'ha fet gaudir molt. Les cartes trobades en una vella maleta, quan el seu propietari es mor, desencadenen tot un altre seguit de cartes. Secrets familiars i un final impactant on tot acaba adquirint sentit. 

El dia que el món va fer un pet com un aglà, de Pere Gorgoll Noell 

El premi Roc Boronat d'enguany. Una distopia delirant i esbojarrada, que poua en el mite de la caverna de Plató i en tot un seguit de teories ontològiques, per reflexionar amb verbositat embullada i extremament cómica sobre la deriva del món on vivim. L'ésser i el no-ésser, la realitat i la ficció, la veritat i l'aparença, la vida i la mort. I la crítica ferotge a la globalització i a la imbecilitat humana, que no té aturador. 


dimarts, 5 d’abril del 2022

Lectures primer trimestre 2022

 


El chivo expiatorio, de Daphne du Maurier (Alba Ed., col. Rara avis)

Quina autora més gran que és Daphne du Maurier. Quina mestria a l'hora de teixir una història tan singular. Dos homes idèntics es troben. No es coneixen de res ni tenen cap relació familiar, però són indistingibles. Què pot passar, davant d'aquesta increïble situació? Només ho podeu saber llegint la novel·la. Recomano absorbir (com estic fent jo) tot l'univers d'aquesta superba autora. No us en penedireu. 


Homes, de Isabel-Clara Simó (Ed. Bromera)

Homes és un recull de 22 relats d'Isabel-Clara Simó (2010), publicat per Bromera el 2021 en la seva col·lecció "Els llibres d'Isabel". Simó intenta recollir en les seves històries la casuística al voltant de la figura masculina en els nostres temps. Com passa amb tots els volums de relats, n'hi ha uns que ens agraden més i uns que ens agraden menys, però la capacitat d'observació de l'autora no té preu. A Homes hi trobem una mica de tot, individus de tots els pelatges, descrits amb una ironia i una acidesa que fan de la lectura un autèntic plaer. 


I del cel van caure tres pomes, de Nariné Abgarian (Ed. Comanegra)   

Un món desconegut, Armènia, un poble remot perdut en un racó del Caucas, un conjunt de personatges únics i inoblidables. I la magnificència de la natura, que tot ho envolta. Nariné Abgarian ha alenat una rondalla preciosa on s'encreuen la vida i la mort, la desgràcia i l'acceptació, el passat i el futur. Una novel·la brodada de poesia i de meravelles, que no us podeu perdre. 


El senyor Palomar a Barcelona, de Tina Vallès (Ed. Anagrama)

Un home que mira i una ciutat que es deixa mirar. I l'estela del llibre insubstituïble d'Italo Calvino. He gaudit de la novel·la i he gaudit de la meva ciutat reflectida en ella. Quantes intertextualitats pot tenir la literatura! 


Encara hi ha flors, de Margarida Aritzeta (Capital Books)  

Un text estilísticament molt bell, on hi passen moltes coses. La presència del passat en el present, la pervivència de la història. Els sempre complexos lligams familiars i de veïnatge. La dificultat de les relacions humanes. La guerra, la violència. De fet, la vida. Ambientada a la vora del monestir de Santes Creus, hi trobem un fascinant relat ple de picades d'ullet literàries i musicals. I sobretot hi trobem, amb una naturalitat de realisme màgic, la presència dels morts. Perquè, com diu el subtítol de l'obra, de vegades els morts no descansen en pau. 


La salvatge, de Isabel-Clara Simó (Columna).  

Premi Sant Jordi 1993. La recreació del mite de Pigmalió portat a l'extrem de la bogeria i de la violència. Fins on som capaços d'arribar els humans? Un exercici de tall feminista i d'alt nivell literari sorgit de la ploma d'Isabel-Clara Simó.  


Sis pamflets de por i una traducció, d'Antoni Munné-Jordà/Jules Verne (Ed. Medusa)  

Sis relats d'Antoni Munné-Jordà (escrits entre 1968 i 1973) que pretenen contenir, rere l'embolcall de la por, allò que ell mateix anomena "utilitat social", tot fent referència a la situació política que patia el país. Per això els titula "pamflets" de por. La traducció que clou el volum correspon a un conte de Jules Verne traduït pel mateix Munné-Jordà: Frritt-Flacc. No us deixeu perdre el volumet. Us sorprendrà. 


Me cuesta bivir, de Maria Queraltó (Universal còmics)

Una preciosa història gràfica sobre les dificultats d'accedir a una vida normalitzada (si ho podem dir així) des de la bisexualitat. El descobriment, la pròpia acceptació i l'acceptació dels altres. Els dibuixos m'han encantat. 


Nascut de cap dona, de Franck Bouysse (Edicions del Periscopi) 

Una novel·la de difícil catalogació, narrada amb to poètic i amb una potència extraordinària. Un text duríssim, impactant, que ens parla de les injustícies, el sofriment i la maldat humana. Viure en primera persona la vida de la Rose, des que és una nena de catorze anys, ens enganxa a les pàgines, en un crescendo farcit de sorpreses i una estructura calidoscòpica que ens aboca a un inesperat final. No us la perdeu. Absolutament recomanable.  

dissabte, 19 de maig del 2018

A banda i banda del límit, d'Antoni Munné-Jordà




A banda i banda del límit és el darrer recull de relats publicat pel mestre i savi Antoni Munné-Jordà. Li dic mestre i savi perquè és el que és, tothom que el coneix ho sap. Un mestre i savi humil i especial, amb una personalitat encisadora que el converteix (ho sento Antoni, potser un dia passarà, no et garanteixo que no) en un perfecte personatge de ficció. Se'm fa difícil d'explicar, però ho sento així. No sabeu com em tempta la idea d'incloure'l en alguna de les meves històries. 

A banda i banda del límit, publicat per la petita i selecta editorial El Cep i la Nansa, contravé totes les convencions dels reculls de relats. No té un fil conductor que el defineixi, cosa que tradicionalment sembla una exigència indefugible a l'hora de publicar, i aquesta heterogeneïtat a mi m'agrada molt. En el cas de A banda i banda del límit està plenament justificada, ja que les històries abracen un període d'escriptura molt extens, entre 1970 i 2017. Algunes eren inèdites i d'altres havien aparegut en espais de difusió reduïda.   

Quan hom coneix Munné-Jordà, no pot deixar de sorprendre's davant de la varietat de registres que el recull palesa. Exercicis literaris diversos, relats d'un erotisme o d'una escatologia que superen tots els límits (i que lliguen molt bé amb el títol, és clar), alguna incursió mig "negre", un parell de relats que emocionen molt, una constant indagació al voltant del fet creatiu... El mestre posa al servei del lector tota una vida de recerca literària. 

El llibre es llegeix en un tres i no res, obligant-nos a modificar els esquemes a cada nova proposta, però sempre travessat per l'excel·lent prosa de l'autor, que té el detall d'incloure unes postil·les finals que ens aclareixen moltes qüestions al voltant dels textos i que ens permeten respirar una mica (buf, tot té un sentit, el mestre savi continua amb el cap clar). 

Bromes a banda, us recomano molt que busqueu el llibre i us hi endinseu. Sempre resulta altament recomanable traspassar línies, creuar fronteres,  transgredir formalitats i col·locar-nos a ambdues bandes dels límits. Antoni Munné-Jordà ho fa sense embuts, perspicaçment, amb l'agudesa i la intel·ligència que el caracteritzen.  
Que en gaudiu molt i feliç cap de setmana, lletraferits.