Després de la tempesta, d'Emili Bayo
He viscut intensament la lectura d'aquesta fantàstica novel·la, que recomano sens dubte. Un cant al paisatge i a la natura (en aquest cas del Delta de l'Ebre) i una intel·ligent història sobre relacions humanes i familiars. Vivíssima des del punt de vista literari la barreja de la tercera persona i de la primera. Un encert. I una meravella la construcció dels personatges, en especial el del vell protagonista. He gaudit molt.
Els fils del mar, d'Inés Macpherson
Una novel·la que ens parla en to fantàstic i amb embolcall totalment metafòric de misogínia, supersticions, injustícia i violència. Allunyada de qualsevol posició realista, està adreçada especialment als amants del fantàstic.
Petem-ho, de Xavier Mas Craviotto, Clara Soler Mañé i Gerard Viladomat Monterde
Llegida amb l'orgull que tres exalumnes meus hagin parit un llibre tan interessant. Un estudi descriptiu sobre l'argot dels joves, amb inequívoca voluntat divulgativa, desacomplexat i adreçat a un sector de públic ampli, de totes les edats (cosa important). Qualsevol el pot llegir, no fa falta preparació lingüística específica. Els autors se centren en diversos àmbits (audiovisual, premsa, educatiu, xarxes socials, literatura, etc.) per aprofundir en la situació, les característiques i l'ús de l'argot dels joves en català. És un tema especialment important en el si d'una llengua minoritzada com la nostra. Amb humor i molts exemples, el resultat és fantàstic. I hi inclouen un glossari que em sembla molt útil. Se m'ha fet curt i tot.
Gossos salvatges, de Georgina Dalmau
Una novel·la suposadament juvenil, però que en realitat és per a tota mena de lectors. La vaig comprar al festival de Taradell, on també vaig conèixer la seva autora. Es tracta d'una distopia postapocalíptica on un grup de nois i noies han d'intentar sobreviure enmig del caos i de la mala gent, els gossos salvatges que donen nom a l'obra. M'ho he passat la mar de bé.
Entre Sant Peters i Sant Pau, d'Antoni Munné-Jordà
Una novel·la esplèndida, que va ser finalista del Premi Sant Jordi el 1995 i que ara ha republicat l'Editorial Males Herbes. Què puc dir del gran savi Antoni Munné-Jordà que, qui el coneix, no sàpiga? Doncs que és un narrador immens, que aquí ens evoca la història de tota una generació a partir de la vida íntima d'uns quants personatges. En llibres com aquest s'explica millor la Història que en els llibres d'Història. Però no és una crònica, és una novel·la, una ficció preciosa amb personatges inesborrables. Barcelona també n'és protagonista, una ciutat descrita des de l'amor i el coneixament profund. Una obra plena de delicadesa. Encara sento penjada al cor l'emoció de les darreres pàgines.
Un feix de cartes, de Carme Ripoll
Acabada en un dia. Una novel·la epistolar molt breu, però molt potent, que m'ha fet gaudir molt. Les cartes trobades en una vella maleta, quan el seu propietari es mor, desencadenen tot un altre seguit de cartes. Secrets familiars i un final impactant on tot acaba adquirint sentit.
El dia que el món va fer un pet com un aglà, de Pere Gorgoll Noell
El premi Roc Boronat d'enguany. Una distopia delirant i esbojarrada, que poua en el mite de la caverna de Plató i en tot un seguit de teories ontològiques, per reflexionar amb verbositat embullada i extremament cómica sobre la deriva del món on vivim. L'ésser i el no-ésser, la realitat i la ficció, la veritat i l'aparença, la vida i la mort. I la crítica ferotge a la globalització i a la imbecilitat humana, que no té aturador.
