El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 5 de novembre del 2023

Més lectures! Som-hi!

 


Purs homes, de Mohamed Mbougar Sarr

Impressionada per la bellesa i la profunditat d'aquesta extraordinària novel·la. Mohamed Mbougar Sarr, que va guanyar el Premi Goncourt l'any 2021 amb La memòria més secreta dels homes, aquí ens regala un text breu i colpidor sobre la terrible situació dels homosexuals al Senegal. Un al·legat poètic i introspectiu a favor de la llibertat. Una delícia per a la ment i per a l'esperit. D'aquelles obres que encara et permeten creure en la literatura.

84, Charing Cross Road, de Helene Hanff

Encara que sembli mentida, no l'havia llegit. He vist la pel·lícula, però no l'havia llegit, el llibre. Ara fa poc que una amiga, la Melania Puig, me'l va regalar. És també una delícia, com acabo de dir del llibre anterior. Aquesta és la paraula. Delícia. L'amistat, la bona gent, la solidaritat i els llibres. Sempre els llibres. 

Eixavuiros, d'Irene Solanich Sanglas   

Un recull de relats, entenc que escrits al llarg del temps, que tenen en comú la imaginació i la crítica. N'hi ha de fantàstics, de terrorífics i de més realistes. Alguns ja els havia llegit. Em sembla perfecte que noves veus facin noves aportacions al gènere del conte. 

La por, d'Esperança Camps 

Una novel·la que desassossega profundament, que oscil·la amb naturalitat entre la primera i la segona persona pel que fa a la veu narrativa, un text on el personatge principal passa de pressa del present als records del passat i on anem descobrint de mica en mica les circumstàncies de la seva vida, des de la infantesa. Una novel·la marca de la casa d'aquesta escriptorassa que és Esperança Camps, una dona a la qual admiro molt i que mai no ens deixa indiferents. 

Constel·lacions, de Blanca Busquets 

Una història de relacions familiars, narrada des de les diverses veus dels protagonistes, amb un rerefons lleugerament autobiogràfic de l'autora, que ens revela al final. Però no tingueu por, no és un llibre d'aquests d'autoficció insofribles que corren ara. És una novel·la, una ficció ben travada on cada personatge hi juga el seu paper enmig de la constel·lació familiar. Hi ha molts silencis, molts secrets, però, curiosament, gairebé tots tenen a veure amb l'amor dels uns envers els altres. La realitat del País Basc en l'època més dura d'ETA és un dels temes que hi trobem, però no l'únic. Llegiu-lo i ho descobrireu. M'ha agradat molt. 


dijous, 21 de setembre del 2023

Sumem més llibres llegits!

 


Després de la tempesta, d'Emili Bayo

He viscut intensament la lectura d'aquesta fantàstica novel·la, que recomano sens dubte. Un cant al paisatge i a la natura (en aquest cas del Delta de l'Ebre) i una intel·ligent història sobre relacions humanes i familiars. Vivíssima des del punt de vista literari la barreja de la tercera persona i de la primera. Un encert. I una meravella la construcció dels personatges, en especial el del vell protagonista. He gaudit molt. 

Els fils del mar, d'Inés Macpherson

Una novel·la que ens parla en to fantàstic i amb embolcall totalment metafòric de misogínia, supersticions, injustícia i violència. Allunyada de qualsevol posició realista, està adreçada especialment als amants del fantàstic.

Petem-ho, de Xavier Mas Craviotto, Clara Soler Mañé i Gerard Viladomat Monterde

Llegida amb l'orgull que tres exalumnes meus hagin parit un llibre tan interessant. Un estudi descriptiu sobre l'argot dels joves, amb inequívoca voluntat divulgativa, desacomplexat i adreçat a un sector de públic ampli, de totes les edats (cosa important). Qualsevol el pot llegir, no fa falta preparació lingüística específica. Els autors se centren en diversos àmbits (audiovisual, premsa, educatiu, xarxes socials, literatura, etc.) per aprofundir en la situació, les característiques i l'ús de l'argot dels joves en català. És un tema especialment important en el si d'una llengua minoritzada com la nostra. Amb humor i molts exemples, el resultat és fantàstic. I hi inclouen un glossari que em sembla molt útil. Se m'ha fet curt i tot. 

Gossos salvatges, de Georgina Dalmau   

Una novel·la suposadament juvenil, però que en realitat és per a tota mena de lectors. La vaig comprar al festival de Taradell, on també vaig conèixer la seva autora. Es tracta d'una distopia postapocalíptica on un grup de nois i noies han d'intentar sobreviure enmig del caos i de la mala gent, els gossos salvatges que donen nom a l'obra. M'ho he passat la mar de bé. 

Entre Sant Peters i Sant Pau, d'Antoni Munné-Jordà   

Una novel·la esplèndida, que va ser finalista del Premi Sant Jordi el 1995 i que ara ha republicat l'Editorial Males Herbes. Què puc dir del gran savi Antoni Munné-Jordà que, qui el coneix, no sàpiga? Doncs que és un narrador immens, que aquí ens evoca la història de tota una generació a partir de la vida íntima d'uns quants personatges. En llibres com aquest s'explica millor la Història que en els llibres d'Història. Però no és una crònica, és una novel·la, una ficció preciosa amb personatges inesborrables. Barcelona també n'és protagonista, una ciutat descrita des de l'amor i el coneixament profund. Una obra plena de delicadesa. Encara sento penjada al cor l'emoció de les darreres pàgines. 

Un feix de cartes, de Carme Ripoll

Acabada en un dia. Una novel·la epistolar molt breu, però molt potent, que m'ha fet gaudir molt. Les cartes trobades en una vella maleta, quan el seu propietari es mor, desencadenen tot un altre seguit de cartes. Secrets familiars i un final impactant on tot acaba adquirint sentit. 

El dia que el món va fer un pet com un aglà, de Pere Gorgoll Noell 

El premi Roc Boronat d'enguany. Una distopia delirant i esbojarrada, que poua en el mite de la caverna de Plató i en tot un seguit de teories ontològiques, per reflexionar amb verbositat embullada i extremament cómica sobre la deriva del món on vivim. L'ésser i el no-ésser, la realitat i la ficció, la veritat i l'aparença, la vida i la mort. I la crítica ferotge a la globalització i a la imbecilitat humana, que no té aturador. 


dilluns, 10 de juliol del 2023

I vinga, continuem llegint!

 


I anem acumulant lectures en aquest any 2023, lletraferits! Allà van!


L'enèsima confabulació d'imbècils, de Marcel San Martín

Una novel·la amb la qual he xalat de valent. Intel·ligent, mordaç, imaginativa, ben escrita, que ens ofereix l'ocasió de pensar i reflexionar. És la primera novel·la publicada de Marcel San Martín, però jo fa molts anys que conec la seva vàlua i estic contenta que ara hagi pogut demostrar-la. Malgrat els problemes personals de Lluís Cusidó, el protagonista de la novel·la, qui pot negar (si som sincers) que vivim enmig d'una confabulació d'imbècils? Enhorabona, Marcel, això només és el principi. 

El gran món, de Pierre Lemaitre

Això és una novel·la: una història. En aquest cas, una història enorme que enceta la trilogia dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Lemaitre és un mestre a l'hora de donar vida als personatges, i un mestre també a l'hora de descriure la Història d'un país a partir dels relats individuals. Llegir Lemaitre, per a mi, és tornar al plaer de la lectura com l'he entès des que era petita: quedant atrapada i no volent fer altra cosa que llegir sense parar. Això, a aquestes altures, no em passa cada dia. Per aquest motiu és tan màgic quan sí que passa. Ai, ja em sento òrfena. Ara a esperar la segona part dela trilogia, que sé que ja està traduïda i tot.    

Lejos, de Rosa Ribas

Una Rosa Ribas desconeguda, una novel·la molt diferent del que li he llegit fins ara (i l'he llegida molt). Una obra atmosfèrica, de desenvolupament lent, asfixiant i claustrofòbic, tot i passar en gran part a l'aire lliure (o gairebé). Una urbanització inacabada, de les moltes que salpebren el territori arran de la crisi de 2008. Una comunitat de veïns. I la soledad, l'aïllament i les diferències de classe. No puc explicar més. Desassossegant. 

El secreto de los Hoffman, d'Alejandro Palomas

Una extraordinària novel·la, finalista al Premi de Novela Ciudad de Torrevieja l'any 2008. El perquè va quedar finalista, havent llegit la novel·la i sabent que el guanyador va ser un senyor com Juan Gómez Jurado, només s'explica coneixent les entreteles (dit finament) dels premis literaris. 
El secreto de los Hoffman és un text al més pur estil de l'autor: intimista, punyent, d'altra profunditat psicològica, llenguatge particular i precís i prosa molt poètica. Les relacions entre els membres vius d'una família, dins la qual del pes dels morts és fonamental, ens atrapa i ens emociona. Com sempre, Palomas m'ha commugut, però el més important és que, també com sempre, m'ha remogut moltes coses, m'ha fet pensar, m'ha obert mirades i m'ha aclarit visions. Després de llegir-lo, mai no torno a ser la mateixa. 

Ehrengard, d'Isak Dinesen   

Un altre petit plaer de l'editorial Viena. Una faula en forma de conte i novel·la pastoral, la darrera narració que va escriure Isak Dinesen, pseudònim de la danesa Karen Blixen. Quines delicatessen aquests llibrets!  
 



diumenge, 14 de maig del 2023

I continuem llegint!

 


Tornem a anotar els llibres llegits des de l'anterior entrada. Aquí els tenim. 


Bon dia, tristesa, de Françoise Sagan

Els Petits Plaers de Viena Edicions en realitat no són petits, sinó grans. Quina meravella aquest Bon dia, tristesa de Françoise Sagan que, encara que sembli mentida, jo no havia llegit mai. Un llibre que va causar un gran enrenou quan va aparéixer, l'any 1954. No podia ser que una noia tan jove (Sagan tenia 17 anys) escrivís un text tan directe, sensual, explícit i profund. Va ser prohibit a molts països. Potser recordareu la versió cinematogràfica d'Otto Preminger, amb Deborah Kerr, Jean Seberg i David Niven, del 1958. La lectura de la novel·la m'ha fascinat, amb aquesta protagonista, jove com l'autora, tan encantadora i perversa, que ens explica una part del seu passat, un estiu crucialment vital a la vora del mar. 

La dona pèl-roja, d'Orhan Pamuk  

La dona pèl-roja és un text especial, una història que atrapa, una revisió de l'Èdip rei de Sofòcles i una reflexió al voltant de les relacions entre pares i fills. La vida, la mort. Matar el pare o matar el fill. Passar una infantesa marcada per l'absència paterna. Al darrere de tot, una aproximació històrica i política a la Turquia del segle XX. M'ha interessat força.   

Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet 

Lectura que impacta. Probablement la paraula impacte és la que millor descriu la sensació que la novel·la m'ha causat. I això que coneixia perfectament el tema i he seguit de ben a prop el procés creatiu de l'autora. D'una banda, el text és una enorme metàfora, que es vehicula a través de les cançons i els contes populars. Per tant, té molt d'exercici metaliterari. D'una altra banda, tenim davant dels ulls un cant profund a favor de la llibertat. La crítica ferotge a la repressió, al totalitarisme, als sistemes dictatorials. La descripció de l'horror, del sotmetiment d'uns homes envers els altres, del patiment de les dones. No crec que l'autora n'hagi estat conscient, però aquesta novel·la la podria haver signat Manuel de Pedrolo. Si ell ara la pogués llegir, li agradaria molt. 

L'ordenació dels maons, de Manuel de Pedrolo

I parlant de Pedrolo, aquí tenim una de les seves novel·les, la setena entrega del cicle descomunal que és el Temps Obert. Una de les possibilitats de vida del protagonista, Daniel Bastida, quan el bombardeig que el 1938 ho canvia tot, el deixa sense pares i sense germana petita i només sobreviuen ell i el germà gran. Pedrolo, amb aquest cicle, va obrir una porta que encara ningú més ha obert. No cal que reiteri el seu valor ni la meva admiració. 

La terra s'ho porta/No han donat la llum, encara, de Núria Cadenes 

L'Editorial Comanegra ha assumit la bogeria deliciosa de continuar el cicle pedrolià. I aquí les dues aportacions de Núria Cadenes, dues novel·les que neixen de la segona entrega del cicle, Se'n va un estrany. Són dos textos breus, però suficients per continuar l'obra de Manuel de Pedrolo, la qual cosa li faria molta il·lusió perquè així ho va deixar dit. Somiava que tant de bo en el futur altres escriptors tiressin endavant el Temps Obert. I enmig d'aquesta aventura ens trobem. 

El llapis vermell, d'Oriol Molas 

Lectura colpidora. Una novel·la clara i directa. Els traumes de la infantesa i l'adolescència ens poden marcar la vida per sempre, ens poden convertir en allò que mai no hauríem de ser. Un internat, un noi de bona pasta, un abusador psicòpata, i de fons el retrat d'un temps i d'un país, i d'un ensenyament en mans de l'Església que és una vergonya per a la societat. I que, sembla mentida, encara existeix. Una novel·la que pot agradar a un públic ampli, publicada per Edicions de 1984. 

Jardí d'hivern, de Monika Zgustova  

Un recorregut per la història txeca, amb la bella ciutat de Praga de fons, vertebrat per la història de l'Eva, una culta dissident del règim comunista, llibretera de vell, melòmana, enmig de l'amor de dos homes. Una novel·la atmosfèrica i cadenciosa, un plaer estètic. M'ha agradat molt. 

Quim/Quima, de Maria Aurèlia Capmany 

Un homenatge de Capmany a l'Orlando de Virgina Woolf, que l'Editorial Males Herbes publicà el 2018 amb motiu de l'Any Capmany. Una novel·la encisadora, irònica, clarivident, tendra, entranyable i crítica. Una reflexió punyent al voltant de les identitats de gènere. Un regal per als lectors que es mou entre la fantasia i la història.  

Vull afegir aquí que en algun moment em vaig oblidar de fer constar en aquest bloc la lectura d'una altra novel·la de Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo soc una dona. Fantàstica.  

Camins de Vent i d'Aquarel·la, de Xavier Pujol i Enric Domingo (Pròleg de Jordi Sant) 

El llibre narra, com un quadern de bitàcora, la travessa muntanyenca dels tres protagonistes en terres araneses. M'ha encantat. El text del Xavier, ple de poesia. Les fotos, que també ha fet ell. Les boniques aquarel·les de l'Enric. El pròleg inspirador del Jordi. Tots tres són amics meus i vaig tenir l'honor de presentar el llibre fa uns dies a les Cotxeres de Sants. Orgull d'amics i orgull de barri. 

A la sombra del infierno, d'Empar Fernández     

Una extraordinària novel·la, que m'ha retornat la confiança en la literatura que s'està fent ara mateix, en contraposició a tanta autoficció costumista i mediocre. Encara hi ha algú que sap escriure bones ficcions, gràcies als déus. El protagonista és Manuel, abandonat en un seminari pel seu pare quan era un nadó de pocs dies. La novel·la conté una història potent, una història que ens manté lligats a les pàgines com tota bona narrativa. I de rerefons, la situació social a la Catalunya de meitat del segle XX. No us la perdeu. 

Sembla mentida, de Joan Company Arpa

Un altre llibre que vaig tenir el plaer de presentar, de l'amic Joan Company. Un conjunt de relats aplegats en aquest petit volum, gairebé tots premiats, alguns dels quals tenen una base autobiogràfica (en major o menor mesura). Molt agradable de llegir. 

Un niu de formigues, de Jordi de Manuel  

Un llibre amb set relats dedicats als petits que tenia pendent de llegir del meu admirat i estimat Jordi de Manuel. L'amor per la naturalesa i els animalons, amb el fil vertebrador de les formigues. Senzillament deliciós. 

Seré el teu mirall, de Lluís-Anton Baulenes

Novel·la guanyadora del primer premi Santa Eulàlia. Un text intel·ligent, molt interessant i crític al voltant de la culpa i de la redempció, amb un protagonista perfectament descrit. És una gran novel·la de Barcelona, que esdevé un dels personatges principals. Personalment sempre m'ha interessat la gran urbs com a espai literari (Barcelona o la que sigui). Soc urbanita fins a la medul·la i res com la ciutat per aprofundir en aspectes com l'anonimat, la soledat o l'especulació. Milers d'éssers vivint junts, tan a prop, i amb aquelles grans diferències, aquelles particularitats, aquelles vides tan distintes i tan úniques. La ciutat que ens engoleix i ens aixopluga, la ciutat que ens ignora i que ens pot salvar. La novel·la, a més, negreja de valent. 

Carta de una desconocida, d'Stefan Zweig     

El plaer incommensurable de llegir Stefan Zweig. És la lectura d'aquest mes en un dels clubs que coordino, que va de "ciutats literàries". En aquest cas, Viena. I l'amor torturat de la dona desconeguda. L'he llegit d'una tirada. Quina meravella. 


dissabte, 1 d’abril del 2023

Arriba el meu primer conte infantil il·lustrat: Les cuques de llum

 



Avui soc aquí per explicar-vos una novetat que em fa moltíssima il·lusió. Es tracta de la publicació del meu primer conte infantil il·lustrat, intitulat Les cuques de llum. Tot i que n'he escrit alguns, de relats per a nens, mai no havia arribat a publicar-los -tret d'en alguna revista escadussera-, i molt menys il·lustrats. 

Però ara sí, de manera que us podeu imaginar com n'estic de feliç. Les il·lustracions són magnífiques, reflecteixen molt bé l'esperit de la història, i han sorgit de la creativitat de la jove il·lustradora Patricia Nájar. La publicació ha anat a càrrec de la bona gent d'Obrador Editorial. 

Fixeu-vos: aquest Sant Jordi signaré exemplars d'un llibre infantil! Quina gràcia! Espero que tots els qui teniu fills, nets, nebots i etcètera us animeu a aproximar-vos a les meves cuques de llum! 

Gràcies, lletraferits.  





 

diumenge, 8 de gener del 2023

Darreres lectures de 2022

 


LA MÁQUINA DEL AMOR SAGRADO Y PROFANO, d'Iris Murdoch 

He de confessar que no havia llegit res d'Iris Murdoch i que he quedat molt sorpresa. Una novel·la densa, que furga en les entreteles dels personatges fins a límits insospitats. La falsedat, la mentida, el bé i el mal, l'engany, l'egoisme, les relacions prohibides, la família, els amics. Tot apareix profundament tractat en un text que ens parla d'un home escindit entre l'amor sagrat (la seva esposa, el matrimoni) i l'amor profà (la seva amant). Cal recordar que Murdoch era també filòsofa, i que això s'observa clarament en la novel·la. El llibre és de 1974, però té un to atemporal important.


EL PALAU DE GEL, de Tarjei Vesaas   

Un llibre especial, que t'atrapa i t'absorbeix, que et reté entre les seves pàgines com el gel et pot retenir entre les seves urpes glaçades. Dues nenes d'onze anys, una amistat incipient i la força desbocada de la naturalesa extrema. Una delícia que no us podeu deixar perdre. Publicat per Nits Blanques. 


LA NENA DELS NOU DITS, de Laia Fàbregas 

Una novel·la que m'ha semblat diferent i amb un rerefons interessant. A mig camí del realisme i de la ficció dins la ficció, és un exercici sobre la veritat i la mentida, els temps sòrdids del franquisme i la transició, i l'impacte personal i familiar d'ambdues coses. Llegidor. 


dimarts, 22 de novembre del 2022

Lletraferits: més i més llibres

  



Espuelas de papel, d'Olga Merino

Una novel·la molt potent, un text dur i realista però alhora carregat d'intensitat poètica. Olga Merino és una mestra del llenguatge, una escriptora impressionant. La novel·la narra una història de postguerra, que pivota entre el passat i el present, entre un petit poble andalús i la ciutat de Barcelona. El tema no és original, però la veu de Merino té tanta força que t'arrossega com un huracà. Personatges molt ben definits. He acabat la lectura amb un nus a la gola i la satisfacció que només atorga un bon llibre.


La carta, de William Somerset Maugham 

Una joieta traduïda per Yannick Garcia per a la Col·lecció Petits Plaers, de l'editorial Viena. Aquest llibre m'atreia poderosament perquè Somerset Maugham era un dels noms que, de ben petita, llegia als lloms dels llibres del meu pare. Jo era una nena, veia els títols i els noms en els volums de la tauleta de nit del pare i somiava amb llegir-los, anticipava la meravella que significaria fer-me gran per poder capbussar-me en el seu interior. El nom de Somerset Maugham, en especial, em semblava sonor i important. Així que, amb aquesta història al darrere, no em podia resistir a comprar i llegir el Petit Plaer de Viena. I la vaig encertar: una meravella. 

París-Austerlitz, de Rafael Chirbes

Quin gran escriptor era Rafael Chirbes. En un dels clubs de lectura que condueixo, anomenat "Ciutats literàries", hem llegit París-Austerlitz. Una novel·la breu, descarnada, la història en primera persona d'una relacio homosexual en el moment àlgid de la SIDA. La veritat, només un gran autor pot escriure així.  

Somni d'un apotecari d'estiu, de Guillem Viladot 

Difícil descriure aquest llibre de Guillem Viladot publicat per l'Editorial Comanegra en l'any del seu centenari. Un somni delirant, tan surrealista com ho són tots els somnis, ens transporta en un ferrocarril al llarg de les terres de Ponent: Cervera, Agramunt, Tàrrega... Una novel·la escrita el 1983 i que havia restat inèdita. Ben oportú que aparegui en aquest Any Viladot. 

Esto no se dice, d'Alejandro Palomas

Un llibre valent, una confessió sincera i catàrtica, l'experiència en paraules d'una vida que ningú no hauria de viure. La teva capacitat d'anàlisi, estimat amic, que contrasta amb les dificultats relacionals que arrossegues per culpa del passat, són l'expressió de les teves elevades aptituds. I entre aquestes aptituds, la de la comunicació directa al moll de l'os, directa a l'ànima. Sé que aquest llibre no ha estat fàcil, ho sé perquè m'hi reconec. No en l'experiència concreta, sí en la d'haver patit i en la de carretejar ferides obertes. Gràcies, amic. Tots dos sabem que Amalia i Rulfo sempre hi són. 

Las vidas que te prometí, de Susana Rizo

Un text de 2018, una primera novel·la. És una mica naïf, potser li falta mostrar amb més intensitat la part lletja de la vida, però alhora és lluminosa i entranyable, i m'ha emocionat. Una residència d'avis que també és una guarderia d'infants. I dos personatges preciosos, l'Íngrid, una anciana; i en Max, un nen. La resta, s'ha de llegir. 

Cerveza mexicana, de Susana Hernández

La darrera novel·la de Susana Hernández, un mosaic de la societat actual, una història coral que va guanyar el I Premio de novela Ciudad de Lebrija. El text està escrit amb el dinamisme, l'energia i la intensitat que caracteritzen l'autora. El llenguatge ben treballat, la descripció dels personatges precisa, absorbent. La visió del món gens complaent, més aviat descarnada, no està exempta alhora d'una certa esperança, d'un cant a l'amistat i a la generositat. Fa molts anys que sé quina gran novel·lista és la Susana. Grandíssima. No us la perdeu.