Lectures de l'estiu

 

L'herència d'Eszter, de Sándor Marai

Amb l'elegància i la profunditat del seu autor, la novel·la és una història d'amor i de família, un text que dibuixa la capacitat de fer el bé i de fer el mal, un relat al voltant del magnestisme que certes persones exerceixen sobre la resta. La burgesia hongaresa retratada amb precisió. Escrit en primera persona, es llegeix amb avidesa en un sospir. 

El mirall de les nostres penes, de Pierre Lemaitre     

Una novel·la que m'ha deixat òrfena, perquè en passar la seva darrera pàgina, ja ho he llegit absolutament tot de Pierre Lemaitre. El mirall de les nostres penes és la tercera entrega de la Trilogia d'entreguerres. No us la perdeu si voleu completar aquest conjunt fantàstic que ens explica les entreteles dels conflictes d'una França i d'una Europa que mai no surten als llibres d'Història. 

Nimiedades, de María Paz Otero 

Un bonic poemari, gens pretenciós, de paraula senzilla i precisa. L'amor, el pas del temps, la família. Agradable lectura d'una tarda d'estiu. Perquè mai no hem de deixar de llegir poesia. 

Aigua tèrbola, de Concepció G. Maluquer

Aigua tèrbola, de Concepció G. Maluquer (1914-2004). Quina ràbia que una dona que escriu tan meravellosament (una més) ens hagi passat tan desapercebuda. És una situació vergonyant dins la nostra història de la literatura, una situació que cal esmenar tant sí com no. Sort que gent com la de l'Editorial Fonoll han decidit recuperar alguns noms, entre els quals aquest. Una novel·la excel·lent, d'estil impecable i recursos molt moderns, datada el 1967. Amb una sèrie de personatges ben definits i una ambientació precisa, Concepció G. Maluquer confegeix un interessant retrat social de tota una època. No us la perdeu. 

Lixeiro, d'Ismael Ramos 

M'ha agradat molt aquest poemari. Primer l'he llegit en gallec, després en castellà. Les reflexions que podem extreure de la quotidianitat. Metàfores i imatges que passen sense pretensions del particular al col·lectiu. Res nou, però tot nou sempre.  

Àngels de l'univers, d'Einar Már Gudmundsson

Una prestigiosa novel·la islandesa, traduïda a més de 20 llengües i que ara, gràcies a l'Editorial Nits Blanques, ens arriba en català, traduïda directament de l'islandès per Inés García López. Un llibre humà, explicat en primera persona pel protagonista, un malalt mental. No és un text sinistre, ni tan sols excessivament dur, sinó que sorprèn per la naturalitat, la ironia i els tocs poètics. Molt interessant aprofundir en tradicions literàries tan desconegudes per a nosaltres. 

Otra noche en el mundo, de Luis Escavy  

Un poemari sobri i elegant, que posa en comparació el món actual, tan desesperançador, amb el passat clàssic. És un plany pel present i una reflexió al voltant de l'escriptura, la traducció i el poder del llenguatge. 

Doble vida, d'Àngels Bassas i Salvador Macip

Escrita a quatre mans, per Àngels Bassas i Salvador Macip. O viceversa. Com vosaltres vulgueu. Una mateixa història, dos punts de vista. Dos personatges que es despullen davant del lector i que ens condueixen per l'intricat camí dels sentiments, la passió, el desig, la inseguretat, la covardia, la por. Una novel·la ben travada, amb un bon final (no era fàcil) de ressons shakesperians. M'ho he passat molt bé llegint-la, té la capacitat d'atrapar el lector. 

La Negreta i altres veus emmudides, de Jordi Fernando   

Set dones catalanes, set dones destacades per les seves activitats, set dones desconegudes, o oblidades, o com diu el títol del llibre, set dones emmudides. I allò que ha fet l'autor ha estat passejar-se per la Història per poder donar a totes set la veu que es mereixen. Amb una gran excel·lència lingüística i estilística, Jordi Fernando ha novel·lat les seves vides, les seves fites, les seves valuoses aportacions. Ens les ha donat a conèixer per demostrar que les dones han estat capaces de grans consecucions des que el temps és temps, des que el món és món. I que ja n'hi ha prou de viure relegades a l'anonimat.