Darreres lectures de 2025

 

Bon dia, lletraferits

Aquí teniu les darreres ressenyes de l'any. Que tingueu una bona entrada del 2026, amb moltes lectures!   

L'efecte de les marees, de Jaume Benavente

Un llibre preciós, encalmat, intel·ligent, que llisca i s'introdueix en els nostres sentits i en el nostre cervell. La idea del viatge, del paisatge, la realitat i la ficció, la recerca de la pròpia identitat, la reflexió profunda. Tots viatgem a les remotes illes xilenes amb en Jaume Benavente i la seva personal i delicada observació de la realitat. 

Por, d'Stefan Zweig

Llegir Zweig és llegir, indefectiblement, una literatura inigualable. Ningú com ell és capaç de descriure la interioritat de la ment humana, tots els seus matisos, tots els seus racons, tots els seus vaivens. I és capaç de fer-ho en poques pàgines, en novel·les brevíssimes i irrepetibles. A Por assistim a la baixada als inferns d'una jove esposa de família acomodada que ha enganyat el seu marit. La descripció del terror que sent, quan comencen a fer-li xantatge i s'adona que pot ser descoberta, és d'un detall, d'una penetració i una intel·ligència que no està a l'abast de tothom. No deixeu mai de llegir Zweig, mai. Feu-me cas. 

Una vida, d'Alejandro Palomas

Una novel·la que m'ha quedat fixada al pensament. Perquè aquesta obra, on l'estimat Alejandro Palomas parla de la mort de la seva mare, m'afecta molt especialment. Jo també fa poc que he perdut la meva, de mare. Per tant, és comprensible que l'hagi sentit en primera persona. D'altra banda, l'Alejandro també fa aparèixer en la ficció altres persones que estimo molt: els meus amics del Santuari Gaia, sobretot en Coque Fernández Abella, que té un paper molt divertit en el llibre. Què voleu que us digui? Que la novel·la és meravellosa, és un tros d'ànima, una manera preciosa d'acomiadar-nos de l'Amàlia. Si sou lectors de l'Alejandro ja sabeu de què parlo. I, si no ho sou, a què esteu esperant?

Ahora estarías aquí conmigo, de Jordi Macarulla

Feia temps que tenia aquest llibre fent cua i havia retardat la lectura perquè l'autor ens hi explica la història del seu gos, Bruce, després de la seva mort. No m'atrevia a llegir-lo perquè la meva pèrdua de la Colette encara és molt recent i fa molt mal. Tanmateix, durant l'estiu em vaig decidir. És un llibre honest, agradable de llegir, que reflecteix en profunditat l'amor incommensurable entre un home i el seu gos. A l'autor l'escriptura li ha servit de catarsi i als lectors ens ha refermat que les relacions amb els nostres peluts treuen el millor dels humans. En acabar-lo vaig plorar molt. No podia ser d'una altra manera. Gràcies, Jordi. 

Et dono, fementida, un collaret com a penyora, de Catalina Navarro-Pont

Una novel·la que ens retorna a la Guerra Civil i als horrors que la bona gent va haver de viure. És un llibre sobre l'amistat, l'amor i la solidaritat. Una obra ben escrita, ben travada i on l'atzar i les coincidències hi juguen en la trama un paper cabdal. Va ser finalista al 55è Premi Josep Pla. 

Què pasa con Baum?, de Woody Allen

La primera novel·la de Woody Allen. És Allen en estat pur, ell i tots els seus temes, les seves cabòries, les seves obsessions. És molt fàcil imaginar-se la novel·la convertida en pel·lícula. Amb una prosa directa, intel·ligent i plena d'ironia, Allen fa una crítica social important, però sobretot es capbussa en les interioritats de la matèria humana. És una lectura molt distreta i és entrar en l'atmosfera estètica de l'autor. Per als fans incondicionals com jo, és veure's dins del seu fantàstic i inequívoc univers. 

Allò que vaig estimar, de Siri Hustvedt   

És el primer llibre de la Siri Hustvedt que llegeixo. Una novel·la molt llarga, massa llarga, complexa i molt ambiciosa. Al principi, em va suscitar sentiments ambivalents. Em va costar entrar-hi, però a mesura que avançava em va anar agradant més i més fins a enganxar-me totalment. La ciutat de Nova York, el món de l'art, les reflexions (gairebé disseccions) del comportament humà... Narrada en primera persona per un historiador de l'art, Leo Hertzberg, l'acció arrenca el 1975 i ens explica la història de dues famílies (unides per llaços de forta amistat) durant 25 anys. És un text intel·ligent i profund, que va guanyar diversos premis i que m'ha agradat molt llegir. La magnífica traducció és de Jordi Martín Lloret. 

Paraules al sol, de Maria Antònia Oliver      

La correspondència entre Jaume Fuster i Maria Antònia Oliver mentre ell estava reclòs a Cabrera per motius polítics fent el servei militar. Una novel·la epistolar que ens mostra la vida a finals dels anys seixanta, enmig encara de la grisor del franquisme. Dues persones joveníssimes i enamorades amb molts plans de futur i molta incertesa. Fa una mica de vergonya aliena llegir algunes de les cartes, és pouar excessivament en la intimitat d'altri. També causa estupor comprovar com ens torna d'exagerats i ridículs l'enamorament quan som molt joves. Com deia la meva àvia: Gent jove, pau tou. 

Lluvia fina, de Luis Landero  

Dur, molt ben escrit, molt ben travat, les intimitats d'una família que, com en un trencaclosques que es va muntant, van sortint a la llum. Una novel·la que provoca la reflexió i que, tal vegada, t'obre els ulls cap a realitats que no voldries conèixer. 

Sueños de trenes, de Denis Johnson 

Quina preciositat de novel·la. Emocionant, sincera, evocadora, bellíssima. Un home sol, una vida, el pas del temps, la naturalesa, els llops, els udols, la senzillesa del món en menys de cent-cinquanta pàgines conmovedores. És un text difícil de descriure. Només sé que es tracta de l'essència de la bona literatura. No us el perdeu. 

Filla de la venjança, de Michael McDowell

Una novel·la popular, signada per l'autor de l'aclamada Blackwater. Lectura ameníssima, descripcions històriques (l'acció passa a mitjan segle XIX), assassinats, misteris i una facilitat que té l'autor per enganxar el lector que es mereix un fort aplaudiment. És ideal per oblidar l'estrès i les cabòries. Ben escrita, de lectura assequible i extraordinàriament travada. No té aquell component fantàstic de Blackwater, que la converteix en una cosa tan especial, però jo m'ho he passat molt bé.       

  

I fins aquí aquest any, lletraferits. Ens veiem el que ve!!!! 

Primeres ressenyes del 2025

 

Ja sé que vaig tard. Fer al mes de juliol la primera entrada de llibres llegits enguany contravé totes les lògiques, però en els darrers mesos m'han passat moltes coses i no he tingut temps ni ànims. Avui m'hi poso. Espero que em disculpeu. 

Som-hi!

Àlbum del naufragi, de Pep Valsalobre

Vaig gaudir molt aquest recull d'històries d'en Pep Valsalobre, on s'allunya una mica del seu paper acadèmic (és professor a la Universitat de Girona). Ens ofereix una mirada imaginativa, irònica, sarcàstica, grotesca, bufonesca i molt inquietant al voltant de la naturalesa humana. Partint de fets històrics o mítics, de situacions conegudes pels lectors, de visions de la vida i del fet literari a diferents nivells, anem a parar indefectiblement a l'antiheroïcitat inherent a l'espècie humana. Tenim fantasia, absurd, tocs de ciència-ficció. Tenim la voluntat de l'autor de trencar reiteradament el nostre horitzó d'expectatives. I tenim garantides, per damunt de tot, unes extraordinàries estones de lectura. 

Quan la terra es pon, de Jordi de Manuel    

Hi ha molt per dir d'aquest llibre. Pertany al Cicle del cometa dins del corpus literari de Jordi de Manuel. Un llibre de ciència-ficció (i de ciència-en-ficció) que diu molt de la naturalesa humana. La imaginació de l'autor, sempre fonamentada en bases científiques però ben amanida de ficció, és extraordinària. Hi ha la remembrança implícita de Manuel de Pedrolo, en aquest llibre. No puc explicar més, però no us el perdeu. 

En carn i ossos, de Núria Cadenes  

Com talls de ganivet, o com fuetades, o com cops de mall al cap. Així són les tretze històries que Núria Cadenes descabdella en aquest seu darrer llibre. Quin plaer gaudir de l'art, del do de l'escriptura, de la tria sàvia de la paraula precisa que ens regala l'autora. I quin plaer la seva mirada, sempre intel·ligent, sempre compromesa, sempre (o gairebé sempre) feta de dolor. I de vida. 

Un futur radiant, de Pierre Lemaitre

La tercera entrega de la tetralogia de la família Pelletier. No és la que més m'ha agradat, però tot i això està molt bé. Ambientada l'any 1959, ens trobem en plena guerra freda, i Lemaitre escriu una novel·la d'espies en homenatge explícit al gènere i a John le Carré. També hi trobem la problemàtica de les centrals nuclears, els inicis de cert tipus de televisió i ràdio i, per descomptat, les aventures i desventures dels Pelletier. Hi passen moltes coses. Esperant la quarta!

Gatos, de Patricia Highsmith

Una delícia de Patricia Highsmith que conté tres relats, tres poemes, un petit assaig i tres dibuixos. Els protagonistes: els gats. Un llibre preciós, també físicament. De tapa dura i bonica edició. Gràcies als Libros del Zorro Rojo. 

Crepuscle, de Philippe Claudel

Quin tros de novel·la, mare meva. Una al·legoria atemporal, que poua sense pietat en les profunditats de l'ànima humana. Un text durissim, però amarat de poesia, amb unes pàgines finals espectaculars. La decadència dels imperis, de les persones, la falsedat històrica, els enfrontaments religiosos. I la bàrbarie i la grandesa de l'ésser humà. Claudel és un escriptor que no decep mai, i que sempre, també, és capaç d'escriure el millor i el pitjor de la condició de l'home. Preciosa la mirada del gran personatge d'en Baraj, també sobre la naturalesa i els animals. Meravella.  

Hijos de la derrota, d'Empar Fernández

Una novel·la publicada l'any 2008 per l'Editorial Meteora. Ja té uns anyets, però ja sabem que els llibres no caduquen. La vida de tres personatges que van assistir a la derrota de la Guerra Civil, tres existències marcades inevitablement per aquest desastre i que, malgrat els seus diferents camins, acaben confluint amb el pas del temps. Un text tan ben escrit com l'autora ens té acostumats. Dur, realista, a moments entranyable. Molt bé. 

De repente, la noche, de Susana Hernández 

És una novel·la breu (117 pàgines) que explora allò que més li interessa a la seva autora, les relacions humanes. Susana Hernández confegeix un cop més un relat que ens atrapa i ens colpeix, una història sobre l'atzar per una banda i les decidions que prenem per una altra. Intensa i àgil, amb un llenguatge que guspireja, és una mostra més de la seva capacitat narrativa. La novel·la va rebre el Primer Premi del Certamen de narrativa curta femenina "Princesa Galiana". A Toledo. Enhorabona, Susana. 

Donar-ho tot, de Jordi Boixadós 

Quina novel·la més bonica ha escrit l'estimat Jordi Boixadós. Una immersió intel·ligent, pausada i profunda al voltant de l'ànima humana. Com el passat ens pot marcar tota una vida! Narrada en primera persona per un protagonista del qual no arribem a saber-ne ni el nom, la novel·la és una reflexió sobre les coses que importen, sobre les coses que fan mal, sobre l'amor, l'amistat, els records de joventut i els traumes que mai no podem deixar enrere. Molt recomanable.    

Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado

Molt emocionada, us vull parlar d'aquesta preciosa novel·la, guanyadora el 2024 del Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. És una obra deliciosa, delicada i alhora dura, d'estil personal i veu pròpia, que ens narra amb poesia i subtilesa la vida d'un cavall. Un cavall de Przewalski, els únics exemplars salvatges del món, que resseguim des d'Ucraïna fins a Polònia. La fusió màgica del cavall amb els humans, la defensa de la naturalesa, la constatació que els homes podem ser el millor i el pitjor que volta pel planeta, la idea organicista del Tot. És una meravella, narrada sense caure en carrincloneries ni excessos. Un llibre sobri, inspirat, intel·ligent i valuós. 

Dolça llar, de Rafa Medina  

Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. Una novel·la breu que parla bàsicament de la hipocresia de la nostra societat. A mi no m'interessa gaire aquest gènere, però la novel·la és distreta i amb tocs d'humor. Per als que sí que els agradi.