Ja sé que vaig tard. Fer al mes de juliol la primera entrada de llibres llegits enguany contravé totes les lògiques, però en els darrers mesos m'han passat moltes coses i no he tingut temps ni ànims. Avui m'hi poso. Espero que em disculpeu.
Som-hi!
Àlbum del naufragi, de Pep Valsalobre
Vaig gaudir molt aquest recull d'històries d'en Pep Valsalobre, on s'allunya una mica del seu paper acadèmic (és professor a la Universitat de Girona). Ens ofereix una mirada imaginativa, irònica, sarcàstica, grotesca, bufonesca i molt inquietant al voltant de la naturalesa humana. Partint de fets històrics o mítics, de situacions conegudes pels lectors, de visions de la vida i del fet literari a diferents nivells, anem a parar indefectiblement a l'antiheroïcitat inherent a l'espècie humana. Tenim fantasia, absurd, tocs de ciència-ficció. Tenim la voluntat de l'autor de trencar reiteradament el nostre horitzó d'expectatives. I tenim garantides, per damunt de tot, unes extraordinàries estones de lectura.
Quan la terra es pon, de Jordi de Manuel
Hi ha molt per dir d'aquest llibre. Pertany al Cicle del cometa dins del corpus literari de Jordi de Manuel. Un llibre de ciència-ficció (i de ciència-en-ficció) que diu molt de la naturalesa humana. La imaginació de l'autor, sempre fonamentada en bases científiques però ben amanida de ficció, és extraordinària. Hi ha la remembrança implícita de Manuel de Pedrolo, en aquest llibre. No puc explicar més, però no us el perdeu.
En carn i ossos, de Núria Cadenes
Com talls de ganivet, o com fuetades, o com cops de mall al cap. Així són les tretze històries que Núria Cadenes descabdella en aquest seu darrer llibre. Quin plaer gaudir de l'art, del do de l'escriptura, de la tria sàvia de la paraula precisa que ens regala l'autora. I quin plaer la seva mirada, sempre intel·ligent, sempre compromesa, sempre (o gairebé sempre) feta de dolor. I de vida.
Un futur radiant, de Pierre Lemaitre
La tercera entrega de la tetralogia de la família Pelletier. No és la que més m'ha agradat, però tot i això està molt bé. Ambientada l'any 1959, ens trobem en plena guerra freda, i Lemaitre escriu una novel·la d'espies en homenatge explícit al gènere i a John le Carré. També hi trobem la problemàtica de les centrals nuclears, els inicis de cert tipus de televisió i ràdio i, per descomptat, les aventures i desventures dels Pelletier. Hi passen moltes coses. Esperant la quarta!
Gatos, de Patricia Highsmith
Una delícia de Patricia Highsmith que conté tres relats, tres poemes, un petit assaig i tres dibuixos. Els protagonistes: els gats. Un llibre preciós, també físicament. De tapa dura i bonica edició. Gràcies als Libros del Zorro Rojo.
Crepuscle, de Philippe Claudel
Quin tros de novel·la, mare meva. Una al·legoria atemporal, que poua sense pietat en les profunditats de l'ànima humana. Un text durissim, però amarat de poesia, amb unes pàgines finals espectaculars. La decadència dels imperis, de les persones, la falsedat històrica, els enfrontaments religiosos. I la bàrbarie i la grandesa de l'ésser humà. Claudel és un escriptor que no decep mai, i que sempre, també, és capaç d'escriure el millor i el pitjor de la condició de l'home. Preciosa la mirada del gran personatge d'en Baraj, també sobre la naturalesa i els animals. Meravella.
Hijos de la derrota, d'Empar Fernández
Una novel·la publicada l'any 2008 per l'Editorial Meteora. Ja té uns anyets, però ja sabem que els llibres no caduquen. La vida de tres personatges que van assistir a la derrota de la Guerra Civil, tres existències marcades inevitablement per aquest desastre i que, malgrat els seus diferents camins, acaben confluint amb el pas del temps. Un text tan ben escrit com l'autora ens té acostumats. Dur, realista, a moments entranyable. Molt bé.
De repente, la noche, de Susana Hernández
És una novel·la breu (117 pàgines) que explora allò que més li interessa a la seva autora, les relacions humanes. Susana Hernández confegeix un cop més un relat que ens atrapa i ens colpeix, una història sobre l'atzar per una banda i les decidions que prenem per una altra. Intensa i àgil, amb un llenguatge que guspireja, és una mostra més de la seva capacitat narrativa. La novel·la va rebre el Primer Premi del Certamen de narrativa curta femenina "Princesa Galiana". A Toledo. Enhorabona, Susana.
Donar-ho tot, de Jordi Boixadós
Quina novel·la més bonica ha escrit l'estimat Jordi Boixadós. Una immersió intel·ligent, pausada i profunda al voltant de l'ànima humana. Com el passat ens pot marcar tota una vida! Narrada en primera persona per un protagonista del qual no arribem a saber-ne ni el nom, la novel·la és una reflexió sobre les coses que importen, sobre les coses que fan mal, sobre l'amor, l'amistat, els records de joventut i els traumes que mai no podem deixar enrere. Molt recomanable.
Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado
Molt emocionada, us vull parlar d'aquesta preciosa novel·la, guanyadora el 2024 del Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. És una obra deliciosa, delicada i alhora dura, d'estil personal i veu pròpia, que ens narra amb poesia i subtilesa la vida d'un cavall. Un cavall de Przewalski, els únics exemplars salvatges del món, que resseguim des d'Ucraïna fins a Polònia. La fusió màgica del cavall amb els humans, la defensa de la naturalesa, la constatació que els homes podem ser el millor i el pitjor que volta pel planeta, la idea organicista del Tot. És una meravella, narrada sense caure en carrincloneries ni excessos. Un llibre sobri, inspirat, intel·ligent i valuós.
Dolça llar, de Rafa Medina
Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. Una novel·la breu que parla bàsicament de la hipocresia de la nostra societat. A mi no m'interessa gaire aquest gènere, però la novel·la és distreta i amb tocs d'humor. Per als que sí que els agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada